El camp

Decadència o extinció?

Les acaballes del segle XX i el començament del XXI han estat testimonis de com l'Arxipèlag ha engegat un procés de modernització que ha quedat palès a distints nivells; ja sigui a nivell sociocultural, econòmic com també territorial. El caràcter estructural del fenomen, s'evidencia en el procés de metamorfosi detectat sobre el camp balear i, conseqüentment, en els canvis de percepció que la població ha tengut d'aquests espais.

En aquest sentit, si giram la vista enrere i ens situam en l'escenari de les Illes Balears preturístiques, podem discernir com els illencs teníem una concepció molt nítida d'allò que realment representava la ruralia. Així, durant segles i segles, la fora vila illenca fou el lloc on es treballava de sol a sol i, per tant, era la font d'ingressos majoritària per a les famílies de l'època que, en major o menor mesura, depenien d'aquests espais econòmicament. Aquesta dependència -unida a altres factors tals com el caràcter rudimentari dels mitjans de comunicació- atorgà a aquests indrets una funció eminentment residencial, per la qual cosa, la ruralia es convertí en l'epicentre de les relacions socials i culturals de l'Arxipèlag. Tanmateix, no descobrim res quan remarcam la capital significació que el món rural ha tengut des del Neolític fins al segle XX pel devenir de les Balears.

La segona meitat del segle XX marcà un abans i un després. Tant és així, que la irrupció del turisme de masses a les Balears suposà l'explosió de l'oferta laboral en el sector serveis, fet que coincidí amb un fenomen de decadència en la productivitat agrícola. L'efecte immediat d'aquesta conjuntura fou un inèdit transvasament de població jove que deixà de treballar al camp per fer-ho al litoral o a Ciutat, ja que es veieren atrets per feines manco sacrificades i millor recompensades econòmicament. Endemés del poc atractiu econòmic, s'activà un procés de desprestigi social del camp ja que, mentalment, s'associà a retard. Aquesta visió més aviat denigrant del món rural, es contraposava a les idees de progrés i avantguarda que es tenien de zones litorals on apareixia el turisme.

La tendència iniciada durant els seixanta experimentà un capgirell a partir dels anys noranta. Així, en aquests últims lustres s'han solapat dos corrents que han baratat l'estructura d'aquests indrets; per una banda, s'ha gestat un procés d'escampadissa de la urbanització a partir de fórmules diverses tals com l'estandardització de la cultura de l'adossat i, per altra banda, les activitats turístiques -fins aleshores concentrades al litoral- s'han estès també cap a l'interior a través d'iniciatives com l'agroturisme, sumant-se així, a l'extensió manifesta d'usos industrials i comercials en zones rurals. El resultat ha fregat el despropòsit. Almanco aquesta és una percepció que comença a estendre's per determinats sectors de la població balear, els quals comencen a posar en dubte l'existència -tal volta la supervivència- d'una vertadera ruralia a les Illes.

En síntesi, l'emfasització dels usos residencials i turístics a l'interior de l'Arxipèlag ha contribuït activament a desdibuixar el seu tarannà ancestral. Aleshores, seria interessant plantejar-se, a curt termini, si volem desaccentuar la situació coetània caracteritzada per un tangible arraconament del món rural o si bé redefinim el concepte «camp» i deixam aquestes tasques en mans del romanticisme més nostàlgic.

Andreu Mir Gual, geògraf.

Diari de Balears 2 de gener de 2006