dijous, 14 de desembre del 2006

Una nou dins l'univers


Un arbre en el món hi ha
que fa sa fruita amb tres crestes

Saps que els éts de dir de fresques
per poder-ho endevinar!


Els arbres d’Alaró
El noguer
(Juglans regia L.) (I)


Avui matí, dia fred, ennigulat i ventós de darreries de l’antiga tardor, m’he assegut davant de l’ordinador per escriure aquest aplec sobre el noguer. N’hi ha tant de què parlar que, com sempre, no sé per on començar. Aquesta incertesa m’ha conduit a abandonar el repte i fer una visita al Closet, el corral del conco Nadal, on he visitat un noguer que va sembrar mon pare fa més de trenta anys. He ensumat una fulla de les que encara conserva i he tastat algunes nous, petites però molt gustoses, que hi ha per enterra. Mentre observava els senyals de la presència a les seves branques d’algun tipus de brom, com anomenam a Mallorca a l’acció d’alguns coleòpters escolítids, tèrmits o altres classes de perforadors de la fusta verda, me fixat en la caseta d’eines i aixopluc del corral i concretament en el color rogenc, gairebé lluminós d’un objecte no més gran que una mà, a l’alçada del pany de la porta d’antiga olivera. Quan m’hi he aproximat no me’n sabia avenir, es tractava de la clau de ferro però al roig roent. Amb l’ajuda d’un altra ferro l’he poguda girar i he obert la porta. Dins la caseta la foscor era absoluta, llevat d’un puntet blau al fons cap on m’he dirigit. He començat a topar amb les eines mal ordenades, però sense deixar de perseguir aquell puntet blau. Fora de tota dimensió potser hagi caminat prop d’una hora a mesura que el puntet s’anava eixamplant fins a deixar veure el seu final. Un bocí blavíssim de cel era emmarcat per el portal d’aquell túnel. Situat en el seu àmbit un vent suau amb olor de la mar espargia la meva vista a tota l’amplària d’un prat verdíssim que moria al capdamunt d’un penya-segat. Un arbre, un sòl arbre ran de penya i qualcú assegut i repenjat al seu tronc tocava el flabiol. Quan m’hi he trobat a la vora ha caigut una nou de l’arbre, el jove del flabiol l’ha emparat amb la mà, s’ha aixecat i l’ha llençat al fons de les onades escumoses.

- Et sabries llençar i entrar dins la nou?
- Ho sé fer?
- La teva decisió és la resposta.

Quan som a l’aire em faig creus de la meva bogeria, malgrat tot, a contravent i amb llàgrimes als ulls puc percebre la nou sobre les onades, de cada cop de manera més nítida. La closca s’engrandeix i s’eixampla fins a ser més gran que la mar. Me n’adon que hi he entrat perquè un univers ple d’estels envolta el vol del meu cos que ara sense més força que la del primer impuls, es dirigeix de nou cap a un puntet blau on, a mesura que m’hi acost puc distingir la forma de l’esfera de la nostra terra, les nostres illes, el meu poble, ca meva i aquí mateix on estic assegut ara.

Llavors ja m’he decidit a encarar aquest article en dues parts, on una d’elles estarà en bona part dedicada a les propietats nutritives, no només com ingredient imprescindible de la ratafia, sinó també a les medicinals. N’he fet un extracte d’aquesta web:

“El 90% dels greixos de la nou són insaturats; conté àcids grassos poliinsaturats essencials Omega 3 i l'Omega 6 que redueixen el nivell de colesterol de la sang i protegeix de malalties del cor. Aquests àcids grassos diferencien les nous dels altres fruits secs i de la majoria dels aliments. La proporció entre àcids grassos saturats i poliinsaturats que conté la nou és d'1 a 7, proporció difícil de trobar en altres aliments naturals. El seu consum diari, en substitució de greixos saturats, redueix el risc de malalties cardiovasculars. És el fruit sec més saludable pel cor. Contenen quantitats considerables d'àcid alfalinolènic (5,8% del contingut de greix), relacionat amb la disminució del colesterol.
Les nous són una interessant font de proteïnes d'origen vegetal, amb un important contingut d'arginina relacionada també amb la prevenció de malalties cardiovasculars.
Les nous es consideren un important antioxidant gràcies al seu contingut en vitamina E, que prevé de l'envelliment, de certs tipus de càncer i de malalties cardiovasculars. Aporten quantitats apreciables de vitamina B1 i B6 que afavoreixen el bon funcionament dels músculs i el cervell. Les nous proporcionen minerals com el coure, el zinc, el potassi, el magnesi i el fòsfor.
Les nous són riques en fibra, que beneficia el trànsit intestinal i preventiu de varis tipus de càncer, com el de colon.

Recomanacions

Per tant, les nous estarien recomanades a persones amb afeccions cardíaques i a persones amb risc de patir malalties cardiovasculars com colesterol elevat a la sang, hipertensió arterial, diabetis i persones amb antecedents familiars.
A més, donada la prevalència elevada de malaltia cardiovascular en les societats industrialitzades, són una bona recomanació per a la població en general com a prevenció de cara al futur.
Les nous també estan recomanades als vegetarians, per la seva elevada aportació de proteïnes. A més, són una font important d'àcids greixos omega 3, cosa interessant per a tots aquells vegetarians que no consumeixen peix, font alimentària animal més important d'aquest tipus d'àcids greixos.
Les nous resulten un deliciós complement de gelats, postres, amanides, salses, pasta, formatge i codony. També són utilitzades en forn, pastisseria, en l'elaboració de diferents preparats alimentaris com la xocolata i les llepolies, oli de nous i com a acompanyament de diferentes receptes culinàries.
Diferents estudis demostren que els individus que freqüentment consumeixen fruits secs redueixen considerablement el risc de patir malalties cardiovasculars.”

Per qui no les hagi tastades encara, les nous amb mel són molt bones al paladar.

Per acabar només apuntar com a curiositat la relació que hom estableix sovint entre la nou i el nostre cervell i també amb l'univers.


Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 14 de desembre de 2006

1 comentari:

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.