Arriba l'hivern i reneix el solEl temps del pas de la tardor a l'hivern és el solstici d'hivern, és quan el Sol assoleix una menor altura respecte l'horitzó al migdia. Avui serà el dia més curt de tot l'any, el dia en què tenim menys hores solars perquè es pon abans, el Sol sortirà a les 08:16 hores i s'amagarà a les 17:25 hores.
A partir de demà el sol ja comença a créixer i és en aquest moment quan es comencen a celebrar els dies de Nadal. Gairebé en totes les cultures s’han celebrat de sempre les festes del naixement del Sol, el Sol Invicte. Pels romans eren els "Dies Natalis Solis Invicti". Aquestes celebracions romanes, que tenien lloc en el moment que la durada de la llum diürna comença a incrementar després del solstici d'hivern, el "renaixement" del sol, són les que varen prefigurar i donar nom a l’actual Nadal: “Natalis, Nadal”.
~
~Un petit poema de Nadal
~
~
“VERD + BLAU”
“Dels seus braços ja es gronxen,
aquelles petites i delicades llumetes,
el pas del hivern es comença a palpar.
Del seu cor es desprèn un somriure
perquè en l’home ha cregut sempre,
una nova oportunitat acaba d’arribar.
És l’arbre de Nadal que ens mira des del jardí,
recordant amb la seva presència
que només vetllant-lo i tenint-ne cura
el seu desig pot esdevenir real.
És l’arbre de la Pau que batega des de dintre,
recorrent incansable fulls de calendari,
sense esgotar-se darrera paraules buides,
allargant-se generós tot l’any.”
Franc Guinart / Desembre-2006
~
~
Sempre he cregut que els arbres tenen una dimensió espiritual que molt sovint escapa de la nostra capacitat de comprensió racional. Qualsevol disciplina simbòlica sovint ens hi pot apropar una mica,
la resta és qüestió d'amor, o com a mínim, d'admiració envers
la mare natura i la seva bellesa. Franc Guinart
~
Gràcies, Franc, per aquest poema, per la teva felicitació
i per la teva aportació a ‘Amics arbres · Arbres amics’.
Imatges: · [ unruhe ] · [ Sergi Bernal ] · [ Lapicero ] ·
~
“Dels seus braços ja es gronxen,
aquelles petites i delicades llumetes,
el pas del hivern es comença a palpar.
Del seu cor es desprèn un somriure
perquè en l’home ha cregut sempre,
una nova oportunitat acaba d’arribar.
És l’arbre de Nadal que ens mira des del jardí,
recordant amb la seva presència
que només vetllant-lo i tenint-ne cura
el seu desig pot esdevenir real.
És l’arbre de la Pau que batega des de dintre,
recorrent incansable fulls de calendari,
sense esgotar-se darrera paraules buides,
allargant-se generós tot l’any.”
Franc Guinart / Desembre-2006
~
~Sempre he cregut que els arbres tenen una dimensió espiritual que molt sovint escapa de la nostra capacitat de comprensió racional. Qualsevol disciplina simbòlica sovint ens hi pot apropar una mica,
la resta és qüestió d'amor, o com a mínim, d'admiració envers
la mare natura i la seva bellesa. Franc Guinart
~
Gràcies, Franc, per aquest poema, per la teva felicitació
i per la teva aportació a ‘Amics arbres · Arbres amics’.
Imatges: · [ unruhe ] · [ Sergi Bernal ] · [ Lapicero ] ·
~
Gràcies, Franc, gràcies Joan! Um Natal de muita paz para vocês e para a família.
ResponEliminaUm abraço da Dal (S.Paulo_BR)