PERSPECTIVA AMBIENTAL 3
Pedagogia activa
Fa més de deu anys, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la Fundació Terra van arribar a l’acord d’impulsar els quaderns Perspectiva Ambiental. Al ritme d’uns tres exemplars anuals, s’ha arribat a més de 35 números on s’han abordat temes pioners en l’àmbit de l’educació per a la sostenibilitat. Concretament el número 3 d’aquesta revista, de juny de l’any 1995 vol ser un manual per conèixer quines són les plantes més idònies per a revegetar, com també les tècniques per a reproduir-les i així contribuir a la recuperació dels nostres boscos. En farem només un tast, ja que si ho voleu ampliar, preferentment la gent que estigueu relacionada en l’educació ambiental a escoles o clubs d’esplai, ho podeu fer visitant la web de l’enllaç de ecoterra
En aquesta web podeu trobar la col·lecció sencera de tots els quaderns d'educació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF Acrobat d'ADOBE que es publica des de l'any 1995.
Afrontar el canvi climàtic
En temps prehistòrics, els boscos formaven grans extensions en àrees que avui dia són deserts. Sense anar més lluny, el mateix Sàhara era una extensió de boscos que s’unien amb les masses boscoses tropicals. Els canvis climàtics d’aquest darrer període geològic i la pròpia activitat humana han anat definint el paisatge forestal que avui tenim.
La península Ibérica, en època dels romans, estava coberta d’arbres des de l’estret de Gibraltar fins a la Jonquera, i així ho comenta Estrabó, geògraf i historiador grec que vivia en aquell temps a l’anomenada Hispania: « ... un esquirol pot anar sense cap dificultat, saltant de capçada en capçada d’arbre, des de les muntanyes dels Pirineus fins a l’estret de Gibraltar».
En aquests darrers decennis, el bosc no ha estat un recurs gaire ben tractat al nostre país. Avui, els efectes del canvi climàtic poden tornar a canviar l’aspecte del nostre país. Hem de preveure la possibilitat que, en un futur proper, plantar tota mena de plantes sigui una necessitat si no volem veure la terra els científics que estudien els efectes del canvi climàtic. Les seves dades ens obligaran a rectificar molts dels conceptes que hem aplicat fins ara. Tanmateix, una idea clau a mantenir és la importància de tenir cura dels nostres paisatges vegetals presents o futurs.
Paisatges vegetals, comunitats vives
La vegetació organitza els paisatges naturals; una comunitat de plantes és un suport per a la vida animal. A vegades l’actor principal són arbres, altres són arbustos i matolls o simplement plantes herbàcies. Boscos, màquies o brolles, fenassars i praderies tipifiquen alguns dels paisatges vegetals més comuns del nostre país. El bosc és un dels ambients que té una complexitat biològica més gran, però les altres formacions vegetals són igualment importants per a un país. Una de les característiques de la vegetació natural és que no ha estat feta o plantada per persones, sinó que és el resultat de les relacions espontànies i interdependents entre els sers vius i el medi físic com és ara la climatologia, el tipus de sòls.
La funcionalitat que podem apreciar entre un paisatge vegetal espontani i un jardí pot ser molt semblant. La diferència rau en el fet que el jardí, abandonat de la mà del jardiner, es converteix a poc a poc en una formació natural. Tanmateix, un jardí pot acomplir funcions ecològiques semblants a les d'un bosc. Ara bé, un bosc creix i es desenvolupa només amb energia natural, mentre que un jardí requereix que tant l'aliment per a les plantes com l'aigua provinguin de l'aportació energètica artificial.
Plantes font de vida
Les plantes contribueix a mantenir la vida sobre la Terra. Les plantes regulen el règim de pluges, contribueixen a la producció d’oxigen, mantenen un important contingent de comunitats animals i eviten l’erosió, és a dir la pèrdua de sòl fèrtil. Tanmateix, el grau de maduresa d’un paisatge natural, a casa nostra, en general, té com a final la forma de bosc. El bosc és un símbol de biodiversitat, és a dir, d’un espai on el nombre d’espècies de plantes i animals és ric i variat. Malauradament, l’actuació de l’home tendeix a homogeneïtzar les masses forestals provocant una pèrdua de biodiversitat. A Catalunya hi podem trobar una bona varietat de formacions boscoses.
Actualment, al nostre país trobem que segurament hi ha un mantell vegetal superior
al que existia a principis del segle XX, però també és cert que en els darrers 10 anys, sobretot els estius de 1986 i el de 1994, s’han cremat més de 150.000 ha. de bosc i matolls a Catalunya.
Al nostre país hi ha moltes àrees naturals degradades per raons diverses: abandó de terres de conreu, solars municipals abandonats, riberes de riu degradades, terrenys que han patit un incendi, etc. Tots aquests llocs són potencialment susceptibles de ser revegetats o de convertir-se en zones útils per a la conservació de l’entorn i la seva utilització controlada per al lleure. Avui, les entitats cíviques, les escoles o els municipis tenen molt a fer per contribuir a la conservació del nostre patrimoni forestal.
Associació de Mestres Rosa Sensat
Drassanes, 3 • 08001 Barcelona
• Tel: 934 817 373 • Fax: 933 017 550
Fundació TERRA
Avinyó, 44 • 08002 Barcelona
• Tel: 936 011 636 • Fax: 936 011 632
La última foto es un madroño?? es preciosa
ResponEliminaEfectivament crec que el fruit, igual que l'arbre es diu "madroño", en castellà, el mateix que hi ha a l'escut de la ciutat de Madrid, on un ós en menja. En català arboç, fruit de l'arbocera (Arbutus unedo)
ResponEliminaUnedo, només n'has de menjar un, més et poden caure malament. Salut