Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
dijous, 30 de novembre del 2006
Caminant per Prats de Segarra
dimecres, 29 de novembre del 2006
ANDRATX
14 de novembre de 2006
EL GOB REMET A
A més de les denúncies registrades l’estiu passat, el GOB ha anat presentant davant
L’AJUNTAMENT UTILITZA DE FORMA FRAUDULENTA UNA DISPOSICIÓ DE
FALSOS SÒLS URBANS PER A CONSTRUIR BLOCS DE PISOS
RESULTAT DE TANTA IL·LEGALITAT
dimarts, 28 de novembre del 2006
Escampa la llavor
Pedagogia activa
La península Ibérica, en època dels romans, estava coberta d’arbres des de l’estret
En aquests darrers decennis, el bosc no ha estat un recurs gaire ben tractat al nostre país. Avui, els efectes del canvi climàtic poden tornar a canviar l’aspecte del nostre país. Hem de preveure la possibilitat que, en un
La funcionalitat que podem apreciar entre un paisatge vegetal espontani i un jardí
Actualment, al nostre país trobem que segurament hi ha un mantell vegetal superior
al que existia a principis del segle XX, però també és cert que en els darrers 10 anys, sobretot els estius de 1986 i el de 1994, s’han cremat més de
Al nostre país hi ha moltes àrees naturals degradades per raons diverses: abandó de
Associació de Mestres Rosa Sensat
Drassanes, 3 • 08001 Barcelona
• Tel: 934 817 373 • Fax: 933 017 550
Fundació TERRA
Avinyó, 44 • 08002 Barcelona
• Tel: 936 011 636 • Fax: 936 011 632
Cafè contra mosquits
Cafè contra dengue
Com anomenau vosaltres als restes o residus del cafè? Aquell producte, que ja sabeu que també podem fer servir com adob per a les plantes i que resulta del que ens resta després de fer el cafè? En tot cas al Brasil li diuen “borra” i d’aquest país m’ha arribat una informació que intentaré traduir-vos i que potser també ens ajudarà a combatre el nouvingut a casa nostra, el mosquit tigre (Aedes albopictus).
Organofosforats
El dengue, anomenat febre trencaossos en alguns països d'Amèrica Llatina, és una malaltia febril de començament sobtat, epidèmica i contagiosa d'origen víric. Es transmet als humans mitjançant la picada d'un mosquit Aedes aegypti i amb menor freqüència per el Aedes albopictus o mosquit tigre que estigui infectat.
És freqüent en zones de la Índia, Sud-est Asiàtic, Centre i Amèrica del Sud, i Àfrica central i occidental. És causada per qualsevol dels quatre virus DONIN-1, DONIN-2, DONIN-3 o DONIN-4 que estan estretament relacionats.
Agonia d'un arbre
dilluns, 27 de novembre del 2006
diumenge, 26 de novembre del 2006
Soja contra la vida
El desert verd
Les dades de desforestació a l'Amèrica del Sud s'estan fent senzillament incontrolables (a l'Argentina entre 1998 i 2002:
divendres, 24 de novembre del 2006
dijous, 23 de novembre del 2006
Sibthorphia africana
Sibthorphia, dedicada al botànic Sibthorp. Africana, Linné cregué erròniament que aquest endemisme de les Balears, també es trobava a l'Àfrica. És abundant per tota la Serra de Tramuntana i per les muntanyes d'Artà, fins als cims més alts. Estén les seves fulles peludes puntejades de floretes grogues per les encletxes de les penyes, cocons, parets, síuies i altres llocs humits. A pesar de la seva abundància no té nom vulgar. (F.Bonafé Flora de Mallorca. Tom IV pag. 127).
La dona arbre
En les eleccions del desembre del 2002, Moi ja no s’hi podia presentar i nomenà hereu Uhuru Kenyatta, que fou derrotat per Mwai Kibaki. Maathai, per la seva banda, fou elegida membre del Parlament Kenià amb un 98% dels vots de la seva circumscripció. Des de llavors és viceministra d’Ambient, Recursos Naturals i Vida Salvatge de Kènia del govern Kibaki.
Wangari Maathai
La Madre de los árboles
Stefan Ehlert
Colección Encuentro, 15
Icaria Editorial
Barcelona, 2006.
dimarts, 21 de novembre del 2006
Visquem la natura
La plataforma Salvem Oliveretes us convida a participar a la
Jornada FESTIVA I REIVINDICATIVA
Visquem la natura, no a aquest Pla de Ponent
Volem vivenda amb respecte per la natura
Programa d'activitats per a tota la família:
~
Dissabte 25 de Novembre de 2006
12,30h
Pintada de pancartes reivindicatives
14,30h
Dinar: portem menjar per compartir
18 h.
Xerrada - taller sobre la vivenda
19 a 21h
Música en viu, amb Jam Sessions, cantautors, etc.
~
Diumenge 26 de Novembre de 2006
10,30 h.
Ioga a la natura
11,30 h.
Jocs infantils d'educació ambiental
12,30 h
Excursió de descoberta botànica dels prats i boscos del Pla de Ponent
14,30 h.
Dinar popular: escalibada i botifarra per tothom
16 h.
Plantada d'alzines i garrofers al Pla de Ponent
~
Us hi esperem!!!
I recordeu que
~
Dijous dia 30 de Novembre de 2006
a les 19:00 h. davant del Ajuntament de Viladecans
Projecció del Audiovisual
“Viladecans, MUNTANYES DE CIMENT”
-Premiat al festival internacional de cinema
de muntanya i aventura de Torelló-
(La coincidència amb el lloc i l’hora del ple municipal
de l'Ajuntament de Viladecans és pura casualitat)
~
Diumenge dia 3 de Desembre de 2006
a les 10:00 h. del matí a la Plaça de la font dels Voluntaris
(davant del Camp de Beisbol) de Viladecans
“caminada popular per la zona agrícola forestal d’Oliveretes”
Dinar popular (cal confirmar assistència)
A la tarda Assemblea de Plataformes de
defensa del Territori del Baix Llobregat
~· Plataforma Salvem Oliveretes · salvemoliveretes@hotmail.com ·
*
diumenge, 19 de novembre del 2006
dissabte, 18 de novembre del 2006
Una veritat incòmoda per canviar el xip
El documental que ens mostra el discurs de l’exvicepresident nordamericà en l’etapa Clinton, Al Gore en el preocupant tema del canvi climàtic i l'escalfament global, "Una veritat incòmoda", ens situa en la problemàtica amb molts arguments perfectament hilvanats en la seva realització. Ens esperona a un canvi de mentalitat, tot i que al final només situa les propostes en el camp de l'acció personal, però penso que falta un discurs d'accions a gran escala, des dels governs i les grans empreses. Aquestes accions són les que realment invertiran la tendencia actual de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Tot i que és clar, és bó que els ciutadans prenguem consciència, com intenten els títols de crèdit del documental, oferint idees de petites accions que també tenen un efecte positiu per revertir el canvi climàtic. En el marc de la nostra preocupació pels arbres, el documental, tot i que no aposta clarament per la plantació d’arbres com a sumiders de CO2, sí que dóna dues dades que són prou aclaparadores. Una, la raó que el contingut de CO2 a l’atmosfera tingui una pujada a la tardor-hivern i una devallada a la primavera-estiu és precissament que a l’hemisferi nord és on es concentren els boscos i s’explica perquè a la primavera-estiu de l’hemisferi nord és quan les fulles tenen una major activitat (consum de CO2), que disminueix a la tardor-hivern quan cauen les fulles. L’altra dada és una fotografia de la fromtera entre Haití i la República Dominicana, on es pot observar la desforestació de la primera i els boscos de la segona. Com explica Al Gore, aquí es poden veure els efectes de dues politiques diferenciades. Esperem doncs que el documental, apart de obrir les consciencies dels ciutadans d’a peu que l’anem a veure, obri consciències entre els polítics i els empresaris de tot el món i les politiques de lluita contra el canvi climàtic siguin una realitat arreu.
divendres, 17 de novembre del 2006
El codonyer, un fruiter bandejat
El codonyer
(Cydonia oblonga)
Albert Camus, l’escriptor francès nascut a Algèria, conta a un dels seus llibres com esclafa unes llavors de llentiscle i tanca els ulls ensumant-les amb la flaire de la nostra mar mediterrània. Agafau un codony de l’arbre, tancau els ulls i ensumau-lo: qualque raó deu tenir per donar-nos un instant tan agradable. És un petit moment que no s’assemblarà a cap altra. La nostra infància, la dels que avui som al voltant dels cinquanta, era rica en aquests matisos, naturals, senzills, sense anar a cercar. Esdevenien perquè hi havia codonys a l’abast de la mà, o passava que eren valorats, apreciats per això, per la seva olor, senzillament. Com qui roba un petit tresor descobert qualcú els podia amagar entre els llençols i la roba per, en honor a Afrodita, rememorar l’instant viscut abans, ara però al moment d’estimar o de somiar. També era apreciat per el producte final que n’extreien una vegada acomplert el ritual de transformació de cru en elaborat.
Els codonyers són molt bells quan estan florits, per tant és un arbre que també es podria emprar per embellir els nostres carrers i jardins. Resistent a la sequera i al fred, els seus fruits, però, són molt vulnerables als atacs de certs insectes i fongs. Una solució a poder aplicar quan es tracta de pocs arbres, és cobrir cada fruit amb una bossa quan és verd, però ja gros. Una altra seria recuperar les varietats antigues que trobam bandejades per voreres de xaragalls i torrents. Sembrant les llavors i fent una bona tria podríem també recuperar les races antigues que, si bé els fruits no són ni la meitat de grossos, seran segurament més olorosos i resistents.
Els orígens genètics del codonyer cal anar a cercar-los on sembla que s’ubicava l’antic paradís que es va perdre a causa d’una poma, o era un codony? A l’antiga Babilònia ja es cultivava fa més de 6.000 anys. Els grecs i més tard els romans relacionaven aquesta fruita amb l’amor i la felicitat i la consagraven a Afrodita. Quan a l’origen etimològic del seu nom científic i segurament vulgar, prové del nom d’una ciutat de l’illa de Creta, Cidònia, en llatí Cydon.
Passem però a la part pràctica, la culinària. Quan al codonyat, transcric una recepta que, amb més o manco variacions, és la que a casa nostra hem fet servir:
Codonyat:
Netejam els codonys, els pelam i extrèiem el cor i pinyols. Preparem els cors i pells i els posam lligats en un drap gasa per després col·locar-los dins l’olla on bullirem els codonys amb sucre. Agafam els codonys pelats, tallats o esqueixats a trossos i els posam en una cassola coberts d’aigua. Els fem arrencar el bull. Després els escorrem i els pesam. Per cada quilo de codony hi afegim
Ingredients:
1 pollastre de 1Kg i mig.
3 cebes.
Mig tassó d’oli.
1 cullereta de pebre bord.
1 brotet de coriandre.
llorer, safrà, sal i pebre bo al gust
Mig litre d’aigua.
Netejam el pollastre, el tallam, fregam de sal i pebre bo. En un cassola hi posam l’aigua, el pollastre, les cebes trossejades, l’oli i les herbes aromàtiques, ho deixam coure tot uns 20 minuts a foc mitjà.
Netejam els codonys i, sense pelar, es trossegen llevant-los els cors. Els doram amb oli.
En una greixonera de fang hi posam el pollastre una vegada cuit amb tots els seus ingredients, hi incorporam en aquest moment els codonys.
Posam la resta de l brou de la cocció a la greixonera i ho cobrirem amb paper d’alumini foradat.
Fornejam uns 30 minuts a 170 graus.
Quan a les seves propietats medicinals, el pare Bonafè a
Alaró a 17 de novembre de 2006.
~