L'arbre, l'alcalde i ...la biblioteca?
Ha inclòs ja en l'afegitó dels seus correus electrònics l'observació que per a la fabricació de cada tona de paper es requereix la tala de quinze arbres?
Eric Rohmer, director de la ‘nouvelle vague’, publicava, allà en el 1993, una pel·lícula amb el títol de L’arbre, l'alcalde i la mediateca. Desenvolupava la polèmica de la tala d'un arbre per a la construcció d'una mediateca la funcionalitat de la qual seria més política que cultural.
Quan la baronessa va voler lligar-se a l'arbre -i no reprodueixo el fragment de cap conte- va provocar una reacció inhòspita: Ningú no semblava fer presents l'estreta relació que existeix entre els arbres i les biblioteques (que davant de la futura escassetat es veuran reduïdes a mediateques); o el paper i el canvi climàtic; entre la vegetació i pluja; entre l'aigua i el paper. Per aconseguir una tona de cel·lulosa blanquejada es necessiten uns 120.000 litres d'aigua i més de 20 arbres.S'ha oblidat que la flora contribueix a la pluja? Queda comprovat empíricament que el CO2 acaba amb els plovisqueigs, i que, quan es donen, es donen majorment els caps de setmana perquè és llavors quan disminueix la contaminació a les ciutats. Fem la fotosíntesi.
La genealogia es representa amb un arbre. És la simbologia de la vida, que arrosseguem des de l'Arbre de la Ciència, del bé i del mal. Henry Miller assenyala que es pot representar l'home com un arbre sagrat de la vida i la mort, a més considera que aquest arbre representa, no solament a l'home individual, sinó a tot un poble, a una cultura íntegra. Cultura íntegra. El problema es presenta quan en les branques més altes es panseix el pensament. "Après nous, le dèluge”, "Després de nosaltres, el diluvi".
Ha plantat ja el seu arbre, o ha publicat el seu llibre? Índexs de l'autorrealització, màxim esglaó de la piràmide d'Abraham Maslow. No té per què resultar difícil d'escalar.Començant per la necessitat bàsica: planti el seu arbre, o tomàquets nans, o cigrons gegants, què més dóna, mentre sigui clorofil·la.
Consuelo Sánchez Condés
SedicBlog
*
Hola:
ResponEliminaEn el Blog de SEDIC nos gustaría emplear la imagen de la carátula de la película de Rohmer que habéis puesto en este artículo para ilustrar el nuestro; desde luego siempre que a vosotros os parezca bien y mencionando que la hemos tomado de vuestro blog. ¿Qué os parece?
Queremos aprovechar también para mandaros un cordial saludo y agradeceros el interés y el trabajo que os habéis tomado con el artículo de Consuelo: os puedo asegurar que ella y todos nosotros nos sentimos muy honrados :O)
El equipo de redacción del Blog de SEDIC
Moltes gràcies pel que dieu, ha estat un plaer posar aquest article en català.
ResponEliminaPodeu fer servir les imatges que vulgueu.
Si voleu ho podeu fer directament amb els nostres vincles.
Moltes salutacions.
Ahir vaig veure la película i em va agradar. Un arbre ancià en un prat; un projecte d’un complex cultural; un batle amb cap i estima pel camp, idees progressistes i ecologistes; un mestre ecologista radical, un poc extremista; i una nina massa adulta.
ResponEliminaEl problema de l’abandonament del camp, ecologia, progrés,...molt de seny.