L’elegància de la magrana i del magraner

Els arbres d’Alaró.

La magrana (Punica granatum)

Madona de Sa Cabana
aixecau-vos dematí
que veureu es sol sortir
vermell com una magrana.

De magraners originals, dels que anomenaríem “bords” o “silvestres”, n’hi ha només dues espècies, la Punica protopunica de l’illa de Socotra i la Punica granatum que s’estenia des del Mediterrani a l’Himalaia. De cultivades (Pèrsia, fa 4000 anys) mitjançant selecció humana a partir de plantes a l’atzar i propagades vegetativament des d’aleshores ençà, n’hi ha moltes varietats escampades arreu del món.

Aquestes varietats tan esteses provenen de la magrana mediterrània, la Punica granatum, que és la que nosaltres coneixem. L’altra, la P. protopunica, m’ha cridat l’atenció per diverses raons: és una espècie endèmica en perill d’extinció d’una illa que fins ara desconeixia, Socotra (àrab سقطرى ) el nom de l’illa podria derivar del sànscrit Dvida Sukhadara que voldria dir alguna cosa com es ara "illa de la felicitat" o "illa feliç". Socotra és una illa de l’Oceà Índic a 300 km de la costa d’Aràbia i a uns 240 km del Cap Guardafui (Somàlia). Te uns 130 km de llarg i 40 d’ample i la superfície es de 3.579 km2. L’illa principal te uns 35.000 habitants, dels que la meitat viuen a la capital Hadibu o rodalies. L’aïllament de l’illa i el fet de que es separes del continent africà fa milions d’anys ha permès que un terç de la seva flora i fauna siguin especies autòctones que no es troben en cap altra lloc del mon. Es creu que hi ha unes 800 especies diferents a les d’altres llocs. No deixa de ser curiosa la sort que han seguit ambdues espècies de magrana, l’una estesa arreu del món, l’altre arraconada i amenaçada a una illa d’una superfície semblant a la de Mallorca.

Quan a l’expansió de la magrana que coneixem, del II tom de Les Illes a la taula, editat per el Govern Balear l’any 2003, llegim: “Els fenicis dugueren magraners a Cartago, on arrelaren esplèndidament. Les plantacions cartagineses tingueren tan bona fama que els romans es referiren a les magranes com malum punicum (poma cartaginesa). Segles després, mantenint aquesta al·lusió, el naturalista suec Linneo n’establí el nom científic: Punica granatum. Els àrabs n’impulsaren el conreu a la península Ibèrica. En el segle XV, els espanyols portaren magraners a Amèrica, on arrelaren en zones de clima subtropical”.

Com ja deveu saber hi ha les magranes dolces i les agres. Amb aquestes darreres es prepara una salsa d’origen medieval que trob publicada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca:

Salsa de magrana

Ingredients

2 magranes agres
2 unces de sucre
1 tassonet de vi negre
canyella
2 clavells de trenta, sencers

Preparació

Després de pelar i desgranar les magranes, s’han de passar els grans per un sedàs i s’ha de recollir el suc en una cassoleta. Una vegada fet això, s’hi afegeix el sucre, el vi, la canyella i els clavells de trenta. Aleshores, s’ha de fer bullir tot plegat. Quan ha pres un bull, es treu del foc i es deixa refredar.

Aquesta salsa és bona per acompanyar tota casta de carn, especialment el capó farcit o la porcella rostida.

Quan a les seves propietats medicinals he trobat coincidència en els escrits consultats i que el pare Bonafè a la seva Flora de Mallorca destaca així: “ L’escorça de les rels, la pell de les magranes i els tels interiors són astringents i s’empren per expulsar la tènia i altres cucs intestinals; es fa un decuit de 40 a 60 grams (en més quantitat es poden produir intoxicacions), que es fa bullir en mig litre d’aigua fins que s’ha reduït a quasi la meitat, i es pren 3 vegades en l’espai d’una hora. Després es pren un purgant. Els grans de la magrana tenen propietats refrescants i vitamina C.”

Sobre a les propietats nutritives del consum de la magrana cal destacar segons resum extret de La despensa de Hipòcrates de Antonio Palomar, editorial Txalaparta, “per la seva riquesa en potassi està indicada per ajudar a baixar la tensió arterial alta. Les antocianines antioxidants i antiinflamatòries i els tanins astringents les fan indicades en processos inflamatoris crònics com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa (els tanins ajuden a més a calmar les crisis de diarrea). Encara que no existeixen estudis que ho avalin, la seva riquesa en fitoestrògens podria ser indicada per a la prevenció de l’osteoporosi i tumors hormonodepenents com el càncer de mama.”

Quan a la seva reproducció es pot realitzar mitjançant esqueixos de magranes dolces. Sembla, que a gran escala s’empren els empelts de dolça sobre agre, es pot comprovar en els magraners venuts a vivers que solen treure bordalls del peu agre i que cal anar eliminant. Quan a la sembra per llavors, puc dir que ma mare n’ha fet planter amb molt èxit de la varietat “Nana”, un magraneret de cossiol que fàcilment pot semblar un bonsai. També existeixen varietats més bé ornamentals de flors dobles de color blanc, “Albaplena” o roig escarlata, “Pleniflora”.

Aplecs sobre el magraner

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 22 d’octubre de 2006

· Els Arbres d’Alaró ·
·