El dúctil lledoner

Curiositats sobre
els lledoners
(Celtis australis)
mallorquins

El lledoner deu ésser un dels arbres més útils que tenim a l’illa o al manco un dels que ha donat més joc a l’hora d’aprofitar la seva fusta o crear tradicions:
Un dels motius de perquè presideix les entrades de les possessions mallorquines i algunes clastres de les cases és la seva ombra. Aquest arbre pertany al grup de les 4 ombres “reials”: Lledoner, Morera, Til·ler i Alzina. Així baix aquest arbre la ombra sempre serà fresca i hi correrà l’airet.
A més, el lledoner té fama d’atreure les mosques, a les mosques també els agrada estar a l’ombra, les podem trobar també en concentra- cions es- candaloses baix mates (Pistacia lentiscus) arrecerades baix balmes i a entrades de coves humides. Així, un lledoner pot estar facit de mosques però aquestes no ens molestaran ja que s’estimen més intentar abraçar el lledoner.
El lledoner a l’entrada d’una finca o cases de possessió és senyal de benvinguda, o millor dit ho era en el passat, ara difícilment podrem arribar a prop de moltes de les cases antigues convertides en antics búnquers tancats al visitant aperduat.
El perquè d’un lledoner a la finca és encara més clar: La quantitat d’eines que es poden fer amb la seva fusta, sobretot eines que hagin de pesar poc en el seu maneig ja que la feina per la que s’utilitzaven ja era prou feixuga: Forques i pales per aventar el gra, vergues per tomar ametles,…A més els pastors l’empraven i ara encara l’empren per fer collars per penjar els picarols a les ovelles i esquelles a muls i egües. Avui en dia, els pastors els compren fets, però antigament qualsevol pastor devia saber confeccionar collars.
Amb la mateixa fusta es confeccionen els amples collars entatxetats de ca de bestiar, raça autòctona de Mallorca dissenyada per la guarda d’ovelles. Aquests darrers són més difícils de veure al camp o a mercat. La seva gruixa, amplada i decoració amb tatxes daurades té com a funció protegir a l’animal de les mossegades que li pugui infringir al coll un ca adversari que hagi comparegut per “fer carn” en el ramat.
I la tradició ens diu que si es té fermat al ca de bestiar davall del lledoner de l’entrada de la casa, a part de guardar, sempre serà ximple i bon al·lot i mai tornarà rabiós ni es girarà contra l’amo. Això degut a l’efecte protector de l’arbre.
Es pot veure que totes les funcions i úsos del lledoner estan entrellaçades i unes deriven de les altres i es complementen i si un arbre pogués estar content, aquesta espècie n’estaria de ser com és.

Rafel Mas, Búger 23 d’agost de 2006

(fotos extretes de Google)