Són les festes majors de la Mercè a Barcelona i al vespre sonen les veus dels grups musicals i els focs d’artifici, però les veus dels bons amics falciots, i si téns sort alguna oreneta, ja ens han deixat fins l’any vinent. Haurem d’esperar uns mesos, uns set, a que tornin a aparèixer els seus cants prodigiosos i els seus vols al sortir el sol i a l’acomiadar-se, com un rellotge natural ben organitzat.
Aquest estiu he pogut observar de prop la immensa tasca que realitzen per a nosaltres aquests ocells, tot menjant contínuament els insectes que tant ens fan molesten a l’estiu. Una colla de formigues al·lades eren drapades gairebé immediatament per un grup d’orenetes en ple vol baix. Un espectacle digne d’admirar, de debó. I les seves veus m’han acompanyat en tots els moments en que el silenci m’ha permés admirar-les. Intentaré passar l’hivern en sol·litud de la seva companyia el millor possible, segura que la primavera vinent hi tornaran.
Dibuix: Nil Codina, 5 anys
~
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.