Ànima de Plater
Els que hem viscut la infantesa en ciutats duim els platers en la nostra memòria. Aquells arbres amics que t’acompanyen al llarg de la teva vida. Estàn allà quan neixes i allà seguiran el dia en que deixis la nòmina d’aquest món. Ells, en la seva silenciosa modèstia, són els ciutadans intemporals, els testimonis dels nostres carrers.
Els platers vàren ser introdiïts en l’època dels romans, perque són originaris de l’Asia Occidental. Arbres sobre tot urbans, perque demanden poca cosa, són molt ornamentals i produeixen una ombra molt sucosa.
Record des de petit les seves fulles un poc de rata-pinyada, retallades. Amb un envers brillant i sedós, i un revers més delicat i tàctil. El mateix que la seva nervadura que sobresurt, que pareixen aquelles mans de gent gran que tene les venes tan marcades.
Els platers poden arribar fins a una alçada de 40 metres, i viuen varis segles. A Palma són abundants, en el Born (on són de l’espècie Platanus acerifolia), a la Rambla, a Aragó, a la plaça de Santa Eulàlia, a 31 de Desembre…Però el plater que més m’impressiona és el que s’aixeca, solitari, en la cantonada entre Posada de Montserrat, Sant Alonso i Calatrava. Allà està, obrós i arrogant, desafiant al pas del temps. Algunes veinades que fregeune els 90 anys recorden que, quan eren nines, ja tocava el primer pis. Per això la seva edat deu fregar el segle i mig. Els que vulguin sabre coses sobre els nostres arbres ciutadans tenen un llibre interessant al seu abast: Els arbres de Palma, de José M. López.
Carlos Garrido
Els arbres de Palma. José M. López
Edicions Cort. Palma 1988
A Mallorca, a les Balears, veig que hi ha molta gent que s’estima els arbres.
ResponEliminaI això està molt bé.