Gràcies Nicolau per la Tipuana

El port peculiar de la Tipuana

L’aclimatació de la Tipuana tipu originària de la zona d’Argentina, s’ha d’agrair a Mr. Thaïs. Aquest arbre va ésser introduït a Barcelona, provinent d’un productor algerià per indicació de Rubió i Tudurí, amb l’assessorament d’en Forestier.
Això està documentat a la prova d’accés que va fer Rubió a l’any 1917 (la qual va durar 9 hores) per a la provisió de la plaça de director d’Arbrat i Jardins de Barcelona. Aquesta entitat era la precursora de l’actual Parcs i Jardins.
Unes tipuanes històriques: les de la plaça de Sant Felip Neri al casc antic de Barcelona.
Si passegem per la ciutat i anem llegint allò que les podes, el clima, els gestors i els vàndals han anat escrivint en les seves capçades entendrem fàcilment que la Tipuana s’ha adaptat perfectament a casa nostra. Però calen uns mínims.
Si vols flor: ple sol.
Si vols un arbre bell : bona poda de formació.
Si vols un arbre natural: dóna-li espai arrecerat del vent i no el toquis.
Si no vols problemes preveu un espai per a la seva capçada d’un mínim de 10 a 12 metres de diàmetre. Les seves arrels quan els hi cal tenen força per a rebentar allò que vulguin i arribar a l’aigua o a l’aire que necessiten. Si el mur o el paviment no són de qualitat i el constructor no ha entès què passa quan plou…
Té un port peculiar, de capçada una mica enrevessada de jove. Si no et vols sentir com un criminal de guerra vessant la seva saba, vermella com la sang, poda-la just després de florir i no esperis a que tingui una branca massa grossa per a retirar-la. Aquest també és un bon moment per a repicar-la (és subtropical).
No li cal cap mena d’adob (és una Fabàcia!) i habitualment no pateix cap plaga ni malura.
Gràcies Nicolau, per la Tipuana, pel teu llegat i per l’escola.
Ah! I no pateixis que aquest noi és conscient i esmenarà el seu error de plantació. Dels arbres de la ciutat no te’n diré res, és un tema de gestió…
Efectes d’una poda dràstica: la fusta no es podreix però la brotada esdevé brancatge perillós.

‘A’

~

La tipuana és un arbre que té un gran desenvolupament horitzontal. Penso que tres metres d'una façana és una distància massa curta. Mai no he tingut problemes d'arrel amb tipuanes. Pensa que la tipuana no perd la fulla completament a l'hivern i segons a quina paret potser no t'interessa que hi hagi ombra a l’època del fred, ara, si la paret és a nord, la tipuana et farà de amortidor vers al fred. Guillem

~

Desconec quin tipus de força tenen les arrels de la tipuana per tal de fer malbé la façana, normalment les arrels segueixen una llei d'estalvi d'esforços, és a dir, cercaran el lloc més fàcil per estendre's, si topen amb una bona paret, crec que l'obviaran i prendran altres camins. Vull dir que són molts els arbres que creixen a aquesta distància d'una façana, i no passa res. El pollancre (Populus sp.) sembla, sí, ser d'arrels més agressives. En tot cas, però, si t'ha de preocupar massa i l'arbre és petit i bo de trasplantar, encara hi ets a temps. Val la pena, però, conservar-li la vida. Salut i gràcies pel comentari. JV

~

· Aquest escrit també contesta la següent pregunta feta
als comentaris de: La tipuana ens anuncia l'estiu :

He plantat una Tipu al jardí, el problema es que crec que ho he fet massa a prop de la façana (~3m). Pel que he llegit després les arrels puden ser força agressives. Amés per les fotografies que publiques, l'arbre agafarà grans dimensions. Estic pensant en arrancar l'arbre. Que en penses? Xavi

~

· La tipuana ens anuncia l'estiu ·

· La 3ª i 4ª foto són de Vanessa Bertozzi [P.SantFelipNeri6]·[P.SantFelipNeri7] ·

*