La veritat de la soja Gustavo Duch Guillot. El Correo
Igual que molts estudiants, jo, en el moment que tocava, també vaig ser enquestador: digna professió que ha pagat moltes carreres universitàries i alguna que altra festa. Per un dia que tornat a la meva vella tasca i he sortit a demanar pels carrers, què sap la població espanyola d’una cosa tan novella i popular com és la soja. Sense cap rigor científic, més o manco lis puc dir que la soja per a la gent de Vitòria, Barcelona o Mahadahonda són quatre coses. Per a molta gent és un component més de la llet que bevem i quanta més soja porta, més nutritiva és. Per un altra grup de ciutadans és una alga oriental que s’ha posada de moda amb l’apogeu del menjar japonès i tailandès. També són bastants els que la defineixen com un cereal que s’utilitza per a la producció de iogurt biològic o ecològic. I per acabar un col·lectiu significatiu de persones m’explicava que és un medicament naturista o bé homeopàtic per a tractar desbarataments hormonals de la dona.
Totes aquestes respostes tenen dues coses en comú. La primera, que cap és correcta i la segona que –fruit de la publicitat- totes les respostes transmeten aspectes positius i desitjables com ecologia, salut, bona nutrició, etc. Però tot això és una gran mentida, perquè la soja és fonamentalment fam, desforestació, pobresa i violència.
La soja és una oleaginosa que Europa, a la dècada dels 90, per acords polítics amb els EUA, deixà de cultivar i que s’ha convertit en l’ingredient estrella dels pinsos que alimenten a la nostra ramaderia: porcs, vaques, pollastres, tots engreixen a base de soja. I en una proporció mínima s’utilitza per a coses semblants al que apuntava la ciutadania. La soja és per sobre de tot un farratge de preu molt competitiu. Espanya és quasi 100% depenent de la soja que importa d’Argentina, Brasil i EUA. Espanya és un país soja-depenent, és a dir, si es tanquen els ports a l’entrada de soja, en dos dies el nostre bestiar es trobarà amb les menjadores buides i nosaltres ens convertirem forçosament en vegetarians.
Sàpiguen que tota o pràcticament tota és soja transgènica, essent aquest factor una de les raons principals del seu baix preu, doncs la seva producció està totalment automatitzada i no necessita pagesos. Es sembra amb uns tractors-robot que injecten la llavor, afegeixen l’herbicida i li donen un toquet a l’esquena perquè creixi alegre i frondosa. L’herbicida que requereix (de la mateixa empresa que les llavors) s’esquita amb avionetes –que tenen dificultats per a diferenciar quan passen per un camp de soja o sobre algunes vivendes o persones que passegen- i mata tot el que no sigui soja: mates, insectes de tot tipus, persones, fauna, contamina rius i aqüífers, etc. Tota aquesta tecnologia només se la poden permetre les grans agroindustries que han desplaçat a milions de pagesos (han comprat barates les seves terres, els han extorsionat amb el beneplàcit de les autoritats locals subornades o simplement els han expulsat o destruït les seves collites familiars.
Tant enlluerna la soja i tanta ambició genera que s’estan talant boscos primaris, selva amazònica i altres enclavaments d’un valor biològic insubstituïble per el nostre planeta. La planta de soja és innocent. Argentina, Brasil, Bolívia i Paraguai sofreixen un model capitalista neoliberal que els ha conduït a ser simples productors d’una matèria primera per els països que ens alimentam en proporcions massa altes d’aliments d’origen animal. Els pagesos que ara malviuen al llocs misèria llatinoamericans o han sortit a l’emigració, els que han mort banyats de verins agrotòxics o assessinats per la seva lluita, són les víctimes. Nosaltres, els consumidors, trobam la carn a preus molt accessibles. Desconeixedors de la realitat, som en part corresponsables i en
part víctimes: l’agroindustria intensiva que funciona a base de soja ens garanteix la nostra alimentació però ha deixat am medi rural espanyol sense pagesos, amb aigües i sòls contaminats, rius morts, etc. Els nostres imposts es dediquen a corregir aquests problemes
mediambientals i a pal·liar el cost sanitari que suposa l’augment de malalties relacionades amb una mala dieta: sobrepès, obesitat, malalties cardiovasculars, etc. I només guanyen els amos del capital que, com sabem, no tenen ànima però sí estómac: s’alimenten de persones. Caníbals amb enormes fortunes.
Gustavo Duch Guillot és director de “Veterinarios sin Fronteras”.
Enviat per Joan A. Estades des de “Rebelión”
Muito interessante, Joan. Nunca pensei sobre isso, é importante conectar-se.
ResponEliminaUm abraço
Dalva-São Paulo/Brasil