Els passats set, vuit i nou de juny va tenir lloc a Mataró, capital del Maresme, un curs sobre esporga de palmeres. El curs, auspiciat per l’APEVC i impartit per Àngel Sastre. Al curs es varen tractar aspectes bàsics sobre la morfologia i biologia de les palmeres així com, evidentment, les tècniques d’esporga i el material emprat en la mateixa, els aspectes relacionats amb la seguretat del treball, procediments, rescats, etc.
El primer dia, va haver una xerrada tècnica, on es van donar les nocions sobre la biologia i morfologia de les palmeres més comunes que ens podem trobar a les nostres contrades. També es va parlar de les malalties i parasitacions més importants que poden sofrir les palmeres a la península Ibèrica, sobre tot, les nouvingudes Picudo i Paisandissia de les quals encara no hi ha un tractament prou efectiu, ni, sobre tot, una forma fàcil de prevenció. L’altra malaltia, la fusariosis, ocasionada pel fong Fusarium, si que té un tractament, si es detecta a temps, però sobre tot hi ha una pràctica higiènica en el treball per a evitar la seva propagació.
El segon dia, ja va haver-hi un treball a camp, sobre unes palmeres posades a disposició per l’Ajuntament de Mataró, prop del port, on vàrem veure la tècnica de perfilació del tronc, la formació i tipus de balona (forma rodona o engrossida que es deixa sota les fulles per tal de que aquestes no pengin
prematurament), extracció d’inflorescències i fruits, però sobre tot, es va poder usar l’utillatge especial per al treball amb la palmera, el corvellot i la màrcola, i com se’n té cura del seu esmolat. L’esmolat de les eines, esdevé un ritual imprescindible, ja que aquestes han de tallar tant com un bisturí de cirurgià per tal de no esgotar la força de l’operari que les usa. Alhora, l’operari ha d’anar suficientment protegit d’aquestes eines tan esmolades, per no ser ell, accidentalment, víctima d’algun tall, i tenir un material de trepa i subjecció a la palmera que no sigui tallable de forma indessitjada.
Vàrem veure com en Àngel treballava les palmeres¡ i després els assistents al curs vàrem poder seguir les seves indicacions, correccions i apunts sobre la postura de treball, la força del tall, l’angle de penetració, la tria d’un estri o un altre, si estàvem a peu de terra o enfilats a la palmera. També vàrem trepar a les palmeres amb la bicicleta, un artilugi que ens permet la trepa i després el treball en la palmera sense haver d’usar escales ni altres mètodes perillosos.
El tercer dia, vàrem continuar amb les pràctiques, tant sobre Phoenix ssp com de washintonies, on no es fa la balona, però si que es pot fer una retirada de fulla antiga, un polit de
tronc, retirada de inflorescències i fruits. Després, es va practicar un simulacre de rescat en una palmera i finalment va haver-hi un intercanvi d’opinions, metodologies, un improvisat taller de nusos d’escalada i trepa i es va donar a conèixer els lloc on es podia aconseguir el material específic per l’esporga de palmeres.
Sort que era un curs de l'APEVC !
ResponEliminaSi us plau retireu la foto del simulacre de rescat.Si a la intimitat voleu anar a pèl em sembla perfecte,però en un curs "professional"a més a més de la bona intenció cal ser més tècnic i no fer publicitat d'una mala pràctica.Deixo la reflexió del tema pels implicats...
Jo sóc del mon de l'arboricultura i allà les coses les fem d'una altra manera, és cert, però les palmeres no són arbres. Personalment, penso que dir que una cosa està mal feta però sense especificar per quin motiu, dóna poc marge a la disculpa i cap a la rèplica, alhora que desconcerta al lector poc avesat en aquest ofici.
ResponElimina