Cada any son més petits i amb ferides més grans
Histories de l’esporga perjudicial i la
mala gestió de l’arbrat urbà de Masquefa (II)
mala gestió de l’arbrat urbà de Masquefa (II)
La majoria d’arbres que hi ha a la Plaça de l’Estació i als jardins de la torre, de Masquefa, ja hi eren abans que aquest indret fos una plaça. Els plàtans de gairebé 100 anys que delimitaven el camí cap a l’estació, els arbres que els treballadors del tren van anar plantant, els que hi havia a la torre dels Tenes, els que va plantar la societat l’Alzinar. Aquest arbres creixien i eren respectats, admirats i fruïts per la gent.
Això fou així durant molts anys, però en fa prop de 30 que van començar a fer unes podes inadequades i exagerades. Recordo com el Quimet de ca la Mariagna, que ja era molt gran i havia fet de pagès tota la vida, mirava molt sorprès com tallaven les grans branques dels plàtans i deia que els plàtans eren per fer ombra i aquella gent els havien confós amb oliveres, i això encara dura.Així, en els últims 30 anys s’ha 
pogut veure de tot, quan sembla que els arbres comencen a refer-se una mica ja hi tornen, a més cada dos per tres canvien de criteris del que cal fer-hi, sense que compti gens l’arbre. Uns arbres que no fan cap mena 
de nosa a enlloc i que els haurien de deixar viure força lliurament i fer-hi només tractaments de manteniment.
Tots aquests arbres, com els altres de Masquefa, els pocs que van quedant, cada any son més petits i amb ferides cada cop més grans.
Vegem com estan ara els arbres
d’aquesta zona :
La vella Acàcia, la ‘Robinia pseudacacia’ és un arbre de flor que floreix sobre els brots de l’any anterior, cosa que no passarà si es poda de brocada any rera any. Amb aquests tipus de poda es minva molt l’ombra que podria fer i es produeix el
creixement de llargues branques molt tendres i fràgils provocant l’aparició d’insectes: pugons, caparretes, mosquits, etc. I el conseqüent degoteig de mel·lassa que origina l’aparició de fongs com la negreta, embrutant els carrers d’una pasta enganxifosa.
Els grans Plàtans centenaris, tenen un tronc considerable per poder suportar una gran capçada. Els últims anys han sigut perniciosos, els Plàtans cada cop son més petits, quan comencen a fer una mica d’ombra ja s’ha acabat l’estiu. La poda indiscriminada any rera any els està debilitant de manera que els atacs externs són considerables: fongs com la cendrosa, mildiu, botritis, xancres, i els insectes com el tigre del plàtan i minadors. A tots aquests atacs cal afegir-hi la impermeabilització del sol i l’aportació de clorur potàsic a les darreres nevades. Aquests plàtans quan els deixen tranquils acullen sota la seva esplèndida ombra a moltes festes de Masquefa i a les passejades de la gent.
Les Mèlies també van patir un esquarterament considerable. La poda posterior segueix en el mateix criteri: cap, bé, sí, fer llenya.
Als jardins de la Torre conviuen diferents espècies arbòries: pi pinyoner (Pinus pinea), pi blanc (Pinus halepensis), negundo (Acer negundo), llaurer (Laurus nobilis), magnòlia (Magnolia grandiflora), til·ler (Tilia cordata), morera (Morus alba), perera (Pyrus communis), ... Tornem a veure els efectes d’una poda sense criteris, desconeixement de la fisiologia i morfologia de la espècie a tractar. A la magnòlia afectada per la salobritat de la sal potàsica llençada a tort i a dret per l’ajuntament duran la penúltima nevada no se li ha fet ni cas, té branques seques i un aspecte molt debilitat. El til·ler és un arbre que floreix a la seva maduresa, al voltant dels vint anys, produint l’apreciada til·la. Floreix en branca vella, del segon any com a mínim, per tant, la poda de brocada és un atac a l’arbre, als insectes mel·lífers i a les persones que en podrien gaudir. La perera que viu davant el consultori és un arbre de flor i mel·lífer. Les últimes temporades de poda promogudes pel regidor de serveis han servit per anar reduint el volum i la floració de la perera, forçant-la a fabricar més fusta, escurçant-li els anys de vida. I és llàstima deixar perdre un arbre fruiter, de plena flor, que molts l’hem vist florir els últims cinquanta anys.
Els arbusts i altres plantes que conviuen amb aquests arbres, l’arquitectura, (voravia, llambordes, bancs, baranes, papereres, fanals, etc.) i les agressions externes, (nens, joves, grans, gats, gossos, etc.) tenen un tractament erroni per part de l’ajuntament, que n’hauria de portar un bon seguiment fitosanitari i fisiològic vegetal i que hauria de procurar donar una correcta informació i una bona culturalització sobre els arbres adreçada a totes les persones que circulen per aquest indret i per tota la vila
pogut veure de tot, quan sembla que els arbres comencen a refer-se una mica ja hi tornen, a més cada dos per tres canvien de criteris del que cal fer-hi, sense que compti gens l’arbre. Uns arbres que no fan cap mena 
de nosa a enlloc i que els haurien de deixar viure força lliurament i fer-hi només tractaments de manteniment.Tots aquests arbres, com els altres de Masquefa, els pocs que van quedant, cada any son més petits i amb ferides cada cop més grans.
Vegem com estan ara els arbres
d’aquesta zona :La vella Acàcia, la ‘Robinia pseudacacia’ és un arbre de flor que floreix sobre els brots de l’any anterior, cosa que no passarà si es poda de brocada any rera any. Amb aquests tipus de poda es minva molt l’ombra que podria fer i es produeix el
creixement de llargues branques molt tendres i fràgils provocant l’aparició d’insectes: pugons, caparretes, mosquits, etc. I el conseqüent degoteig de mel·lassa que origina l’aparició de fongs com la negreta, embrutant els carrers d’una pasta enganxifosa.Els grans Plàtans centenaris, tenen un tronc considerable per poder suportar una gran capçada. Els últims anys han sigut perniciosos, els Plàtans cada cop son més petits, quan comencen a fer una mica d’ombra ja s’ha acabat l’estiu. La poda indiscriminada any rera any els està debilitant de manera que els atacs externs són considerables: fongs com la cendrosa, mildiu, botritis, xancres, i els insectes com el tigre del plàtan i minadors. A tots aquests atacs cal afegir-hi la impermeabilització del sol i l’aportació de clorur potàsic a les darreres nevades. Aquests plàtans quan els deixen tranquils acullen sota la seva esplèndida ombra a moltes festes de Masquefa i a les passejades de la gent.
Les Mèlies també van patir un esquarterament considerable. La poda posterior segueix en el mateix criteri: cap, bé, sí, fer llenya.
Als jardins de la Torre conviuen diferents espècies arbòries: pi pinyoner (Pinus pinea), pi blanc (Pinus halepensis), negundo (Acer negundo), llaurer (Laurus nobilis), magnòlia (Magnolia grandiflora), til·ler (Tilia cordata), morera (Morus alba), perera (Pyrus communis), ... Tornem a veure els efectes d’una poda sense criteris, desconeixement de la fisiologia i morfologia de la espècie a tractar. A la magnòlia afectada per la salobritat de la sal potàsica llençada a tort i a dret per l’ajuntament duran la penúltima nevada no se li ha fet ni cas, té branques seques i un aspecte molt debilitat. El til·ler és un arbre que floreix a la seva maduresa, al voltant dels vint anys, produint l’apreciada til·la. Floreix en branca vella, del segon any com a mínim, per tant, la poda de brocada és un atac a l’arbre, als insectes mel·lífers i a les persones que en podrien gaudir. La perera que viu davant el consultori és un arbre de flor i mel·lífer. Les últimes temporades de poda promogudes pel regidor de serveis han servit per anar reduint el volum i la floració de la perera, forçant-la a fabricar més fusta, escurçant-li els anys de vida. I és llàstima deixar perdre un arbre fruiter, de plena flor, que molts l’hem vist florir els últims cinquanta anys.
Els arbusts i altres plantes que conviuen amb aquests arbres, l’arquitectura, (voravia, llambordes, bancs, baranes, papereres, fanals, etc.) i les agressions externes, (nens, joves, grans, gats, gossos, etc.) tenen un tractament erroni per part de l’ajuntament, que n’hauria de portar un bon seguiment fitosanitari i fisiològic vegetal i que hauria de procurar donar una correcta informació i una bona culturalització sobre els arbres adreçada a totes les persones que circulen per aquest indret i per tota la vila
*
Histories de l’esporga perjudicial i la mala gestió de l’arbrat urbà de Masquefa :(I) Les pobres Mèlies de Masquefa. Van ser arbres, ara són troncs.
*
Com ja hem comentat en ateriors ocasions, sembla que l'arbre, en definitiva, sigui un estorb en mig dels pressupostos de qualsevols ajuntament. És a dir, és un element imprescindible, sobre el qual s'ha d'actuar ja que si no la gent (el votant) es queixa de que no es fa res en els arbres. Aleshores hi ha d'haver un pressupost destinat a tenir cura de l'arbrat viari, i per tal de que aquest pressupost es vegi el més possible pel "votant" es procura que la feina sigui grossa o ben visible. Llavors tenim un fet ben evident, no importa l'arbre, ni la seva salut, ni la seva gestió, si no si s'ha fet evident que s'ha actuat en (contra) aquell arbre en durant l'any. El votant, segons el polític, vol obres, malgrat es queixi de les mateixes, i no resultats, malgrat els desitgi; vol veure que "es fa", que els seus diners han servit per que algú treballés. És la hipocresia de les enquestes, tothom veu els documentals de TV2 i ningú els programes de tele-escombreria, per això totes les cadenes emeten documentals a tota hora, oi? El polític sap igualment que tallar arbres li dóna vots, i l'arbre és igual si es mor, o millor si es mor, per que plantar-ne de nous també en dóna de vots. El problema més evident, és que el tècnic o empresa contractada sap la veritat i no diu res per que és un veritable noegoci. És com les tabaqueres, amb l'Estat cobrant uns impostos sobre un article que sap fefaentment que és perjudicial per la salut, però malgrat saber del problema, no tallen la forma d'entrada de diner, i a la llarga, si la gent dura menys, doncs menys anys de pensió... És la hipocresia total.
ResponElimina