Escocells i gossos
Els escocells envolten els arbres de Girona amb la sana intenció de recollir l´aigua de les plogudes i regades. Tanmateix, els amos dels gossos, murris ells, usen aquests espais perquè llurs quissos s´hi pixin i s´hi caguin. Pensen que la terra dissimula bastant les tifes -de fet, així s´estalvien d´ajupir-se i de collir-les ben calentones- i pensen que davant d´una eventual queixa d´algú sempre poden defensar-se dient que «els fems de gos serveixen per adobar els
arbres» i quedar-se tan amples.Per als gironins aliens a les esclavituds que comporta tenir un gos a ciutat, l´espectacle d´arbres envoltats de caques és més aviat depriment. L´article 26 de l´Ordenança Municipal de Control i Tinença d´Animals diu que «1) Els posseïdors d'animals han d'adoptar mesures per no embrutar amb les deposicions fecals les vies i/o espais públics i per evitar les miccions en les façanes d'edificis i en el mobiliari urbà», i diu, a més, que «2) Els posseïdors d'animals estan obligats a recollir i retirar els excrements de l'animal immediatament i de forma convenient, netejar, si fos necessari, la part de via, espai públic o mobiliari que hagués resultat afectat».
De fet, d´ordenances no en falten a Girona. Ni d´instruccions didàctiques sobre què fer amb les deposicions. El problema és de cara dura i d´incivisme d´alguns propietaris de gossos. Hom suposa que l´amo que no recull el que embrut el seu gos s´adona que està deixant un present infecte; hom suposa que l´amo no ignora que la resta del món té tot el dret a no haver d´ensumar, observar o trepitjar les dejeccions de l´animaló; hom suposa que l´amo és plenament conscient que la seva acció és incorrecta. El problema és clarament de barra. Hi ha gossos que no es mereixen tenir d´amo un brètol integral.
Jordi Vilamitjana
El nas de la bruixa
Diari de Girona. 11.05.2006
*
El problema no es dóna tan sols a Girona, si no arreu. Jo mateix, estava tip de que els propietaris de gossos els portessin a pixar a la paret de casa meva (no s'equivocaven i els duien a pixar a la seva. És clar!). Fins al punt de que la paret ja es començava a degradar, i a l'estiu, sobre tot, l'olor era vomitiva. Ho havia provat tot, lleixiu, sofre, pebre, botelles amb aigua, cridar l'atenció als amos dels gossos, que indefectiblement em deien que no se n'havien adonat. Si us plau! Un xic de decència. El gos s'atura, aixeca la cama i ells mirant la lluna ...
ResponEliminaFinalment ho vaig resoldre de forma definitiva i cap gos s'ha tornat a pixar a la paret. Hi vaig penjar un rètol ben gros que diu:
GOS: ANIMAL QUE PIXA EN AQUESTA PARET.
PORC: PROPIETARI QUE LI HO PERMET.
I es veu que a la gent li molesta que li diguin porca, i més si és per escrit, que ara esquiven el mur de casa meva i se'n van al pipi-can que tenen deu metres més enllà.