dilluns, 17 d’abril del 2006

Sota el Llorer

La Dama del Rat Penat
Allà baix, al pla,
un llorer hi havia;
sota del llorer,
bona i adormida,
una dama jau
sobre una catifa;
la catifa és d'or
i de seda fina;
la dama és un cel,
d'hermosa i bonica.
Ai, si ella volgués,
jo la vetllaria
de dia i de nit,
de nit i de dia!
Mes un Rat Penat
que sempre la mira
prop d'ella s'està
i en ella s'encisa
sens moure's de nit,
de nit ni de dia.
-Senyor Rat Penat,
per Déu, ¿no em diria
si és morta la dama
que mon cor admira?
Morta diuen que és,
mes jo la crec viva.
-No n'és morta, no;
sols està adormida.
Ja es despertarà
quan vinga lo dia,
quan l'hora n'arribe,
quan l'hora ne sone,
quan l'hora ne sia.
Víctor Balaguer
(Barcelona, 1824 - Madrid, 1901)
*
*
Sol i de dol
[fragment]

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

Josep Vicenç Foix
(1893-1987)
*
*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.