Flaires i llibres

Flaire de tarongina

Puntuals com un sol, l'estepa joana perfuma la garriga, els contells han posat un punt de color fúcsia al sementers verds, ha passat Sant Jordi i el vent escampa la flaire de la flor de taronger entre les hores posteriors a les brusques d'abril. I els al·lots tornen a escola l'endemà del diumenge de l'Àngel. Potser aquest dilluns tengui coses més assenyalades a les esqueles o a les notícies d'esports. Fins i tot, és segur que hi ha fetes més cridaneres a qualsevol plana d'aquest mateix diari que, en alguns pobles, la diada del llibre es perllongui talment com s'avançà a dissabte a Ciutat. Les notícies sobre els llibres i els seus escrividors són com la flaire de tarongina: any de massa flor, l'anyada ho paga. En realitat, el dels llibres és un negoci com un altre. Potser una mica més magre i amb la puteria més miserable que en altres sectors més pròspers, perquè els llibres es mouen sovint entre la borra com tot paper vell. La qüestió no ha estat mai escriure llibres. Un llibre no adquireix tal condició fins que ha arribat al lector. I ho deia ahir el president d'una associació d'editors a aquest diari: vendre mil exemplars d'un títol és fer un llibre a Mallorca. I la veritat, que llibres, així de sencers i comprats lliurement per la gent per a ser llegits, se'n fan ben pocs. Cadascú que es miri de quin peu coixeja.

Una bibliotecària, una de tantes, però significativament entusiasta amb la feina que fa a una biblioteca municipal, reia per dedins del suggeriment que li feien perquè optàs a l'interinatge de l'exercici de professora. Les biblioteques de poble són voluntàriament ignorades fins el dia que no obren, que ningú sap on ficar els infants. Desenvolupen una tasca d'assessorament i d'aprenentatge complementari a l'activitat escolar gens menyspreable. No són llocs de reclusió d'infants i de vells, com podria semblar. Ajuden a estudiar els infants, tocant llibres, enciclopèdies i diccionaris, fent recerques per internet, creant uns hàbits d'aprenentatge i concentració que seran necessaris per al futur als més joves i que, sovint, no troben a les aules. Donen peu amb la convocatòria de lectures col·lectives o compartides en clubs de lectors al diàleg, al debat, al coneixement d'experiències alienes i a interpretacions diverses d'uns mateixos texts.

D'uns anys ençà, les biblioteques municipals s'han dinamitzat i han esdevingut centres actius i vius en la dormida i vetusta activitat local, esquarterada en primeres, segones i terceres edats -al poder sempre li ha plagut dividir per vèncer i tirar cacauets a les moneies. És un fenomen que no ha transcendit a l'opinió pública i els regidors, quasi bé sempre irresponsables, ignoren els vots que es congrien en la lectura i la convivència d'aquestes biblioteques municipals que sobreviuen sense massa estimació. Però els encarregats d'aquests magatzems-sales d'estar públiques, sí que ho saben. I es mouen. I organitzen coses i actes, sense pretensions d'omplir ni de rebre ovacions. Sinó amb l'interès que la lectura encengui diàleg i la paraula s'escampi com la flaire de tarongina pel mes d'abril, en uns temps sobrats de falsos perfums i d'enclaustrats silencis domiciliaris. Són els que són. I basta.

l l l

I bé Sembla que a Maria han trobat una regidora socialista copiant. Si fos a l'inrevés, ja tendrien candidat a la batlia. Potser l'acusació no sia massa creïble i el trànsfuga hagi acabat fer decidir la candidata a la batlia.

Damià Quetglas.
Diari de Balears 24 d'abril de 2006