El temps de les cireres
El cirerer és un arbre que pot arribar als 20 metres d´alçada, típic de països càlids, que no suporta gens bé les baixes temperatures. Sospito que l´explicació més coherent per justificar que es plantessin cirerers en determinats indrets de Catalunya per comercialitzar el seu fruit va ser la malaltia que afectà els ceps, la fil·loxera que, a finals del segle XIX, va destruir els cultius de les vinyes. Es més que probable que hi hagués algun cirerer escadusser en algun hort per consum privat, tanmateix no hi havia cap mercat de cireres, com sí n´hi havia de raïm, de patates, d´alls, d´olives, de pomes i d´altres fruits i hortalisses. Els cirerers són arbres joves comparats amb els pomers, les figueres, les oliveres, els avellaners, els ametllers, els tarongers i llimoners del sud de Catalunya.
Vull creure i em sembla de sentit comú que els pagesos en veure morir les vinyes van cercar cultius alternatius i les cireres es van amollar bé en molts llocs. Històricament situen l´origen dels cirerers en el Mar Negre i en el Mar Caspi; les aus migratòries i la tasca feta pels fenicis tan llestos els haurien estès per la conca mediterrània. El països que més producció tenen són Rússia, Estats Units, Alemanya, Itàlia, França i Espanya. Un dels llocs més bonics del món és la vall del Jerte (Càceres) quan els cirerers estan florits i tothom que l´ha visitat ha tornat entusiasmat. Actualment Andalusia i tota la Vall de l´Ebre està augmentant notablement la seva producció ja que les cireres representen un gran negoci. No sols s´explota el fruit sinó també la fusta, molt apreciada pels ebenistes, en especial la del cirerer bord, que fa una fruita tan amarga que no es pot menjar.
A finals d´abril arriben a Girona les primeres cireres de l´any. Crec que és la fruita que més m´agrada i moltes altres persones també -m´han assegurat que a l´hora d´escollir unes bones postres trien les cireres; aquestes boletes de carn dolça tan vermelles i lluents criden l´atenció quan estan a la taula al costat d´altra fruita; la mirada s´hi concentra perquè són petites, rodones i el seu color roig intens destaca per damunt dels plats i del mantell blancs. Et vénen ganes d´agafar-les perquè saps que la seva pell és agradable al tacte i si a la casa hi ha nens petits, aquests acaben portant penjades a les orelles dues cireres lligades per la cua que, cofois, les mostren com si fos un tresor de calidesa i simpatia familiar.
Per altra banda és fàcil caure a la temptació de menjar-les pel seu bon gust, per la seva dolçor i perquè és una fruita que preludia el bon temps, la benignitat primaveral. A més les cireres dures les sents cruixir entre les dents, fan un soroll imperceptible en trencar-se, un crec sec i suau que retruny dins la boca.
Veure el cirerer frondós de fulles verdes carregat de petits cors vermells és una meravella. El cirerer és un arbre bonic quan va adornat de flors blanques i fulles despuntant; a mitjans febrer alguns d´ells flairen que no trigarà gaire a arribar la primavera i s´omplen de flors alegres. Hi ha qui diu en veure-ho: «Pobrets cirerers van despistats, han estat acaronats per un raig de sol i creuen que ja no és hivern; no hi ha qui els aturi la carrera folla cap al nou temps, es moren de ganes de primavera i ara vindrà una gelada i els socarrimarà les flors». Potser sí que tenen raó aquests observadors i comentaristes de la natura. Potser sí que algunes plantes i ocells perden la noció del temps natural segons el nostre calendari i fan el que els sembla que han de fer seguint els seus impulsos.
A Barcelona tenen molt de nom les cireres de Sant Climent de Llobregat i les de Santa Coloma de Cervelló, i a les comarques gironines són realment extraordinàries les que es conreen a Llers, que cada any ho celebren, el segon diumenge de juny, amb una fira molt concorreguda on mostren les cireres i els plats cuinats que es poden fer amb elles. M´agraden aquests mercats senzills, sense pretensions, on el poble mostra orgullós els seus productes. Per França he vist mercats de mel, de formatge, de vins del terreny, d´embotits, i la gent feliç tastava i comprava el que més els agradava. Crec que a Catalunya la primera fira va ser la de l´avet d´Espinelves; va anar molt bé aquesta embranzida comercial per al poble, alhora que va contribuir a fomentar el turisme rural i el coneixement de la comarca.
Hi ha més de 40 varietats de cireres: castanyera, francesa, cuallarga, starky, llúcia, roges, púrpures i les del cord de colom ben conegudes a les comarques gironines i que arriben el mes de maig. Una varietat característica és la picota -que al seu torn n´aglutina quatre tipus: Ambrunés, Pic Negre, Pico Lima Negre i Pico Colorado- coneguda als mercats europeus com la Reina de les Cireres, i que és gairebé única de la Vall del Jerte. Aquesta setmana comença el temps de les cireres, caldrà deixar-nos seduir per la seva bellesa i pel seu sabor.
· Fotos: · Cirerers d'En Roca en flor · Valle del Jerte
· Cireres, encara són verdes · Temps de cireres · Cireres
El cirerer és un arbre que pot arribar als 20 metres d´alçada, típic de països càlids, que no suporta gens bé les baixes temperatures. Sospito que l´explicació més coherent per justificar que es plantessin cirerers en determinats indrets de Catalunya per comercialitzar el seu fruit va ser la malaltia que afectà els ceps, la fil·loxera que, a finals del segle XIX, va destruir els cultius de les vinyes. Es més que probable que hi hagués algun cirerer escadusser en algun hort per consum privat, tanmateix no hi havia cap mercat de cireres, com sí n´hi havia de raïm, de patates, d´alls, d´olives, de pomes i d´altres fruits i hortalisses. Els cirerers són arbres joves comparats amb els pomers, les figueres, les oliveres, els avellaners, els ametllers, els tarongers i llimoners del sud de Catalunya.
Vull creure i em sembla de sentit comú que els pagesos en veure morir les vinyes van cercar cultius alternatius i les cireres es van amollar bé en molts llocs. Històricament situen l´origen dels cirerers en el Mar Negre i en el Mar Caspi; les aus migratòries i la tasca feta pels fenicis tan llestos els haurien estès per la conca mediterrània. El països que més producció tenen són Rússia, Estats Units, Alemanya, Itàlia, França i Espanya. Un dels llocs més bonics del món és la vall del Jerte (Càceres) quan els cirerers estan florits i tothom que l´ha visitat ha tornat entusiasmat. Actualment Andalusia i tota la Vall de l´Ebre està augmentant notablement la seva producció ja que les cireres representen un gran negoci. No sols s´explota el fruit sinó també la fusta, molt apreciada pels ebenistes, en especial la del cirerer bord, que fa una fruita tan amarga que no es pot menjar.
A finals d´abril arriben a Girona les primeres cireres de l´any. Crec que és la fruita que més m´agrada i moltes altres persones també -m´han assegurat que a l´hora d´escollir unes bones postres trien les cireres; aquestes boletes de carn dolça tan vermelles i lluents criden l´atenció quan estan a la taula al costat d´altra fruita; la mirada s´hi concentra perquè són petites, rodones i el seu color roig intens destaca per damunt dels plats i del mantell blancs. Et vénen ganes d´agafar-les perquè saps que la seva pell és agradable al tacte i si a la casa hi ha nens petits, aquests acaben portant penjades a les orelles dues cireres lligades per la cua que, cofois, les mostren com si fos un tresor de calidesa i simpatia familiar.
Per altra banda és fàcil caure a la temptació de menjar-les pel seu bon gust, per la seva dolçor i perquè és una fruita que preludia el bon temps, la benignitat primaveral. A més les cireres dures les sents cruixir entre les dents, fan un soroll imperceptible en trencar-se, un crec sec i suau que retruny dins la boca.
Veure el cirerer frondós de fulles verdes carregat de petits cors vermells és una meravella. El cirerer és un arbre bonic quan va adornat de flors blanques i fulles despuntant; a mitjans febrer alguns d´ells flairen que no trigarà gaire a arribar la primavera i s´omplen de flors alegres. Hi ha qui diu en veure-ho: «Pobrets cirerers van despistats, han estat acaronats per un raig de sol i creuen que ja no és hivern; no hi ha qui els aturi la carrera folla cap al nou temps, es moren de ganes de primavera i ara vindrà una gelada i els socarrimarà les flors». Potser sí que tenen raó aquests observadors i comentaristes de la natura. Potser sí que algunes plantes i ocells perden la noció del temps natural segons el nostre calendari i fan el que els sembla que han de fer seguint els seus impulsos.
A Barcelona tenen molt de nom les cireres de Sant Climent de Llobregat i les de Santa Coloma de Cervelló, i a les comarques gironines són realment extraordinàries les que es conreen a Llers, que cada any ho celebren, el segon diumenge de juny, amb una fira molt concorreguda on mostren les cireres i els plats cuinats que es poden fer amb elles. M´agraden aquests mercats senzills, sense pretensions, on el poble mostra orgullós els seus productes. Per França he vist mercats de mel, de formatge, de vins del terreny, d´embotits, i la gent feliç tastava i comprava el que més els agradava. Crec que a Catalunya la primera fira va ser la de l´avet d´Espinelves; va anar molt bé aquesta embranzida comercial per al poble, alhora que va contribuir a fomentar el turisme rural i el coneixement de la comarca.
Hi ha més de 40 varietats de cireres: castanyera, francesa, cuallarga, starky, llúcia, roges, púrpures i les del cord de colom ben conegudes a les comarques gironines i que arriben el mes de maig. Una varietat característica és la picota -que al seu torn n´aglutina quatre tipus: Ambrunés, Pic Negre, Pico Lima Negre i Pico Colorado- coneguda als mercats europeus com la Reina de les Cireres, i que és gairebé única de la Vall del Jerte. Aquesta setmana comença el temps de les cireres, caldrà deixar-nos seduir per la seva bellesa i pel seu sabor.
Agustí Casanova i Masferrer
Diari de Girona. 26.04.2006
· Article publicat al Diari de Girona el 26.04.2006· Fotos: · Cirerers d'En Roca en flor · Valle del Jerte
· Cireres, encara són verdes · Temps de cireres · Cireres
·
Tot un plaer, trobar la meva foto per aqui..
ResponEliminatemps de cireres
Hola,
ResponEliminaVisc a Montserrat (La Ribera Alta) i tinc tres cirerers, cadascun d'una varietat (un és Burlat, els altres dos no els recorde) i no fan quasi cireres o bé en fan però no arriben a madurar. És que no és zona per a ells? Algú sabria dir-me si hi ha una varietat que s'adapte millor a aquesta zona? o és altra cosa?
Moltes gràcies,
No conec molt aquesta zona del Principat (som i visc a Mallorca) i no em crec massa indicat per ajudar-te. En tot cas només vos recomanaria que feseu un volt per la vostra zona a cercar cirerers i a veure si hi van bé, segurament trobarieu algú més antic i expert del lloc que vos podria ajudar. Em sap greu no poder fer més ara mateix. Salut JV
ResponEliminaGràcies,
ResponEliminaTot i que la Riberta Alta és al País Valencià, no al Principat. He de reconéixer que la meua no és zona de cirerers i com que, a més, soc nouvinguda no tinc fàcil accés a aquesta informació però ho intentaré més.
els cireres no son de paisos calids, necessiten el fred de l'hivern per a fer cireres.
ResponElimina