Jatropha curcas, un pou de bio diesel

Seguretat alimentària i biodiesel

La Jatropha curcas , és un arbust de la família de les eufòrbies, és a dir de les que per la nostra terra coneixem com a lletreres o lletereses. Són aquelles que si en seccionam una fulla o una tija tot d’una l’hi brolla làtex. A casa nostra per exemple tenim la lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides), que perd la fulla abans de l’estiu o la lletrera de visc (Euphorbia characias), pròpia d’alzinars. La Jatropha curcas , però, anomenada vulgarment Pinyó de l’India és en realitat una planta d’origen Centreamericà, encara que el seu cultiu s’ha estès a països d’Àsia i Àfrica. Es tracta d’una planta resistent a la sequera i amb unes llavors que tenen un contingut d’oli del 37%. Aquest, que és tòxic, té usos medicinals, és purgant i en canvi les seves llavors tenen qualitats narcòtiques. Aquest oli vegetal pot ser obtingut mitjançant la simple pressió del fruits i té un alt valor per a les comunitats rurals, com de Mali, Tanzània o Zimbabwe, que entre altres productes, en produeixen sabó.

Resulta però que de l’oli del fruit de la Jatropha curcas també se’n pot fabricar bio diesel. Recentment Zimbabwe ha llençat un pla de producció de bio diesel a partir de les llavors d’aquest arbre. La manca de pluges, la inflació, la devaluació de la moneda i les expropiacions de granges a la minoria blanca repartides a terratinents negres, en la seva major part oficials de l’exèrcit del president Mugabe, han portat a una situació econòmica difícil, agreujada pel preu del petroli. Per això, el govern del país africà ha prohibit l’exportació de l’arbre i en promou la plantació pagant per les llavors deu vegades més que pel blat de moro. Zimbabwe ha passat de ser un país exportador d’aliments a patir fam als darrers anys. Si dediqués una part substancial de la seva agricultura a la producció de bio carburants, no és probable que milloràs la seva seguretat alimentària, sinó tot el contrari. Si tenim en compte que de la Jatropha curcas es poden obtenir 1590 litres de bio diesel (de la soja, 420 l., del girasol, 890 l., la colza, 1100 l. etc.), i que és molt poc exigent en aigua, nutrients i despeses fitosanitàries, entendrem com així s’ha triat aquest cultiu i no una altra. En tot cas, a mi em sembla que és preferible el desenvolupament tradicional i local de producció d’oli, amb l’utilització directa d'aquest de la planta, que no la industria del biodiesel, necessitada d’operacions tècniques molt més complicades i més a fora de l’abast de les poblacions afectades.

A Cuba han plantat aquesta eufòrbia per lluitar contra la desertitza- ció a la regió més oriental de l'illa. De l’oli del seu fruit en produeixen sabó i el residu que resta es mescla amb aigua i és usat com a fertilitzant. Segons els seus especialistes, aquesta planta és resistent a la sequera, contribueix a la millora dels sòls i també resulta adequada per a aixecar bardisses vives, igual que l’arbre de Nim (Azadirachta indica), que també s’està sembrant en abundància a la regió.

Sobre el bio diesel en podeu trobar molta informació a internet, en tot cas vos recoman la següent adreça: http://www.zoetecnocampo.com/Documentos/biodisel.htm

Lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides)

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Aplecs i opinions sobre la Jatropha curcas