Aquella tarda mirava les vinyes, els olivars i els pins vells i els novells, i els recs, els còrrecs i els torrents, com si fos la darrera vegada. Potser perquè començava a filtrar-se’m la por per les escletxes del cos. Però qui gosaria definir la por? Té sentit preguntar-se qui té més por, el que dispara l’arma o bé qui rep el tret?
Joaquim Soler i Ferret.
Premi Ciutat de València 1987. Planeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.