Contra els arbres transgènics

Crítiques ecologistes a la plantació

massiva d'arbres transgènics

• La Xina ha iniciat un programa pilot amb àlbers que frenen l'avanç del desert

• Més d'un centenar d'entitats demanen una moratòria per a nous projectes

Membres d'entitats ecologistes i indigenistes,
ahir en una manifestació a Curitiba (Brasil).
Foto: AFP / Orlando Kissner

La Xina ha començat a plantar a gran escala arbres modificats genèticament per fer front a l'avanç de les dunes al desert del Gobi, segons van explicar ahir les associacions antitransgènics presents en la vuitena Conferència de l'ONU sobre Biodiversitat, que se celebra a Curitiba (Brasil). Anne Petermann, codirectora de Global Justice Ecology Project, va demanar, en nom de més d'un centenar d'entitats ecologistes i indigenistes, una moratòria per frenar aquestes varietats arbòries que, segons va dir, també s'estan desenvolupant, encara que no es cultiven industrialment, "als Estats Units, Xile, l'Índia, el Brasil, Sud-àfrica, Indonèsia i alguns països europeus".
Els arbres plantats a la Xina, va prosseguir Petermann, són àlbers --més d'un milió de peus-- que han estat modificats per resistir la sorra, però també estan en la recambra dels laboratoris eucaliptus i liquidàmbars concebuts per resistir l'atac de les plagues i pins que generen més lignina, en els dos casos amb l'objectiu d'accelerar el creixement i resistir temperatures més fredes. Pel que fa a plantes transgèniques, fins ara només es coneixien cultius herbacis, com el cotó, la soja, la colza i el blat de moro.

CAMPS D'EXPERIMENTACIÓ
Un informe de la FAO publicat l'any passat assumia que hi havia 225 camps d'experimentació a l'aire lliure d'arbres transgènics en 16 països --inclosa Espanya i amb un acusat domini dels EUA (75%)--, encara que en informes anteriors aquest organisme de l'ONU considerava els arbres transgènics com una opció que hauria de tenir-se en compte per, per exemple, fabricar biocombustibles i frenar l'erosió del sòl.
Sempre segons la denúncia de Global Justice Ecology Project, investigacions realitzades per l'Institut Nanjing de Ciència Ambiental confirmen que ja hi ha hagut contaminacions en els cultius contigus d'àlbers tradicionals. Encara que no es mengin, els suposats efectes perniciosos són els mateixos que s'atribueixen als cultius herbacis transgènics, com el desenvolupament de resistències en la fauna i el menyscabament de la biodiversitat.

POL.LEN VIATGER
A més a més, les contaminacions són més fàcils en el cas dels arbres, va dir Petermann. "Tenint en compte que el pol.len viatja per centenars de quilòmetres --va insistir l'activista antitrans- gènics--, els països que tenen fronteres amb els que desenvolupen noves varietats haurien de començar a estar preocupats".
Les associacions contra els transgènics consideren que la plantació d'arbres modificats i els monocultius d'una mateixa espècie no haurien de ser eines per combatre el canvi climàtic. Segons un estudi de la professora Mae-Wan Ho, de l'Open University, els arbres transgènics de creixement ràpid són menys efectius que els tradicionals per retenir carboni i, a més a més, desertitzen el sòl perquè consumeixen més aigua. I també, com a curiositat, contribueixen a escalfar l'ambient i tenen una longevitat menor, diu la investigadora.
En opinió de Petermann, un dels greus problemes és que la tecnologia dels transgènics avança més ràpid que les legislacions que els han de controlar: "Els països signataris del Conveni de Biodiversitat --pràcticament tots excepte els EUA-- haurien d'aplicar el principi de precaució i prohibir-los fins a determinar els danys que poden causar en els ecosistemes".

Antonio Madridejos

Curitibia / enviat especial

El Periódico de Catalunya

· Noticia publicada a El Periódico de Catalunya el 29.03.2006

*