La imatgeria dels salms profètics apaivagava el seu eixorc orgull. Les glòries de Maria li havien captivat l’ànima: espicanard i mirra i encens, que simbolitzaven el seu llinatge reial; els seus emblemes, la planta que floria tardana i l’arbre tardanament florit, que eren símbol del creixement gradual, a través de les edats, dels seu culte entre els homes. Quan li tocava a ell de llegir la lliçó al final de l’ofici, llegia amb veu velada i gronxava la seva consciència amb aquella música:
Quasi cedrus exaltata sum in Libanon et quasi cupressus in monte Sion. Quasi palma exaltata sum in Gades et quasi plantatio rosae in Jericho. Quasi uliva speciosa in campis et quasi platanus exaltata sum juxta aqua in plateis. Sicut cinamomum et balsamum aromatizans odorem et quasi myrha electa dedi suavitatem odoris.
(He estat exaltada com un cedre al Líban i com un xiprer al mont Sió. He estat exaltada com una palma a Cadis i com un planter de roses a Jericó. He estat elevada com una olivera preciosa als camps i com un plataner vora l’aigua a les places. Com el cinamom i el bàlsam que exhala olor i com la mirra elegida he donat suavitat d’olor.)
James Joyce
Retrat de l'artista adolescent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.