dissabte, 18 de febrer del 2006

El garrover, l'arbre del corral

Els Arbres d’Alaró
El Garrover (Ceratonia siliqua) (III)
Un record que guard d’un mestre que molts alaroners deuen recordar fa referència als seus deu manaments del bon estudiant: 1er.: no badar, 2on.: no badar, 3er.: no badar,....i 10è.: no badar. Les crec encertats, però també he après que badar és bo. Personalment per badar solc triar una cadira o una hamaca baix un garrover mascle del corral. Està devora el galliner i amb vistes a la muntanya. A l’estiu cerc la seva ombra tancada per llegir qualque llibre i a l’hivern m’hi atur davall per sentir passar el vent o per veure venir la pluja. Poc després d’arribar els primers aiguats de la tardor s’omple de flors i d’abelles. La mel del garrover és d’un color fosc i de gust fort, de les millors per al meu gust. Aquesta mel cada vegada és més mala de trobar, almanco com de la mateixa qualitat d’antany.
Engronsadores al garrover
Al garrover hi pengen unes engronsadores llargues on els nins i les nines fan acrobàcies increïbles. També hi ha una corda per on s’hi enfilen i que de vegades empren de liana per fer de “Tarzan”. Aquest garrover mascle, acompanyat de dos garrovers femelles, formen una cúpula verda sobre els nostres caps que quasi no deixen passar el blau del cel. (“...clou-te cúpula verda per sobre el
meu cap cristal·lina.”). Les tórtores hi crien i a vegades cau qualque niu vell que no varem detectar quan estava ocupat. Si jo surt de nit per anar a collir herbes de tarongí (Melissa officinalis), poliol (Mentha pulegium), herba sana (Menta piperita ) o herballuisa (Lipia citriodora) per fer una infusió, o a cercar caragols i llimacs, que fan matx al julivert o a les faveres, llavors me’n don conta de la gran quantitat de teuladers i altres aucells que hi dormen fent companyia a les gallines. Se fan por amb la llum de la llanterna i aletegen nerviosos per la fullaraca espessa, però sense fer-se gaire enfora. Els garrovers del corral i també el pare del que va treure la tanyada borda que avui és arbre esponerós, ha emparat els jocs dels infants de varies generacions. Amigues de ma mare que avui té 80 anys encara li demanen si “és viu aquell garrover tan gros del corral on hi jugàvem quan eren nines”.
El caçador. Joan Miró
Al pintor Joan Miró li agradava el garrover, sobre el seu quadre “el caçador” he trobat la següent descripció: "A aquest caçador se li veu el cor. Està pixant. Se li veu el sexe. Un avió travessa el cel mentre es veu el vaixell d’un pescador com pesca. També hi ha un arbre molt alt, un garrover; en un costat hi ha un fusell, i a l’altre, un peix, les primeres lletres del mot sardina i un foc per a coure el peix."
Gírgola de garrover

La gírgola de garrover (Laetiporus sulphureus), no li fa gens de bé a l’arbre, li provoca una podridura important a la fusta. Segons en Carles Constantino i en Josep Lleonard Siquier al seu útil llibre Els bolets de les Balears, “és un bolet comestible de jove, quan la seva carn és blana. Molt apreciat a la pagesia d’un temps, encara es consumeix a alguns indrets de Mallorca, però no es recomana beure al mateix temps begudes alcohòliques.” Aquest bolet encara és molt apreciat
a Sicília. Una de les receptes per cuinar-la és la següent:
S’han de recol·lectar exemplars joves, quan la seva carn encara no ha tornat coriàcia. Es netegen, trossegen i es bullen durant 8-10 minuts dins aigua amb poca sal. Es treuen i s’escorren bé, es passen per ou i pa rallat i es fregeixen fins que tornen daurats. S’han de menjar tot d’una que és quan són més cruixents. Finalment cal recordar que mai s’ha d’acompanyar amb alcohol perquè pot produir trastorns intestinals.
Garrover petit
Ja que hi som, afegirem una altra recepta de cuina però aquesta vegada amb garroves, de n’Antònia Cantallops Ferragut, extreta de la Gran Enciclopèdia de Mallorca:

Greixonera de Brossat amb garroves

Ingredients per a 10 persones

300 gr. de brossat
50 gr. de garrova picada
150 gr. de sucre
2 cullerades de mel
1 ratlladura de llimona
5 ous

Preparació
Es mesclen tots els ingredients, excepte els ous, ben remenats. A continuació es baten els ous i s’hi afegeixen. S’unta la greixonera amb saïm i galeta picada i es posa al forn a una temperatura mitjana.
I ... bon profit!.


Per acabar afegirem algunes dites i cançons sobre el garrover, que segurament ja deveu haver escoltades qualque vegada :

Molt m’agrada un garrover
que fa garroves tot l’any
quan li cuien ses d’enguany
ja té ses de l’any qui ve.”

Si vols mal a ta muller
dus-li llenya d’arbocer;
i si li vols mal del tot,
dus-li de garrofer bord.

No t’acosts a garrover,
que té s’ombra maleïda.
una fadrina garrida
farà planta, en venir bé.

Tenc un garrover empeltat
de magraner, i fa figues
de tres castes; no te’n rigues;
jo les guard i no en menj cap.
les guard per un desmenjat,
p’ets amics i ses amigues,
i ara tu me supliques
que te’n doni un bon grapat.
Joan Vicenç Lillo i Colomar, aplecs sobre el garrover.
Alaró a 13 de febrer de 2006
· Els Arbres d’Alaró
· El Garrover (Ceratonia siliqua) (I) El garrover, el ruc dels arbres
· El Garrover (Ceratonia siliqua) (II) Garrover, garroves i garrovins

~

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.