Com un bosc d'eucaliptus
M'anomenes "cel" i resto
indiferent.
M'engegues a l'infern
i em congelo.
M'agafes de la mà
i ja no noto tant
cruixir els sentits.
Abans
vivies en les meves pupil·les
enlluernades,
ara
la casa es crema i jo no sóc
a dins.
Però,
no llencis al foc
els meus poemes,
( ells encara t'estimen )
seria com cremar un bosc
... d'eucaliptus.
M'anomenes "cel" i resto
indiferent.
M'engegues a l'infern
i em congelo.
M'agafes de la mà
i ja no noto tant
cruixir els sentits.
Abans
vivies en les meves pupil·les
enlluernades,
ara
la casa es crema i jo no sóc
a dins.
Però,
no llencis al foc
els meus poemes,
( ells encara t'estimen )
seria com cremar un bosc
... d'eucaliptus.
Capdelin
*
*Eucaliptus
La solitud de marbres i voreresdeixa sentir més forta la basarda
dels túnels negres.
Les rodes, implacables, acompassen
el trànsit del temps cap a la fosca.
Neguit que, voraç, a engrunes em devores
els lleus brins d'esperança,
el record de la ginesta
i l'or dels dies de l'estiu,
permet que senti l'olor de l'eucaliptus,
d'aquestes branques primerenques, fràgils
com el vidre que dringava vora el foc!
Que el perfum suau i persistent de l'eucaliptus
m'allunyi la tristesa, el temps tancat,
i m'apropi al presagi del bon temps,
de la florida joia que, potser, m'aguarda.
Vinyet Panyella i Balcells
(Sitges, Garraf, 15 febrer 1954)
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.