Els Ametllers florits

Els ametllers i altres arbres floreixen abans de tenir fulles

Cal que neixin flors

«Cal que neixin flors a cada instant», aquest era un vers d'una cançó de Lluís Llach. El cantautor empordanès expressava un desig, però no deia res de com aconseguir-lo. Ara sembla que la ciència i la tècnica estan en el camí si no de fer florir les plantes a cada instant, sí almenys de dominar i controlar la floració. Els científics han descobert quins són el factors bioquímics que marquen el lloc i el moment en els quals una planta o un arbre comencen a florir.
Diguem abans de tot que la floració no és una activitat poètica per a la planta, sinó el mecanisme principal per a perpetuar l'espècie. Les flors no són l'òrgan de l'amor platònic, sinó els òrgans sexuals de les plantes i sense elles no hi hauria fruits. Si les plantes deixassin de florir no solament el món seria més trist, sinó que també la fam acabaria amb mitja humanitat.

Sembla que fa poc un grup d'investigadors d'Holanda, Japó i Suècia han descobert que la floració depèn de l'acció conjunta de dues proteïnes anomenades FD i FT. La FD indicaria el lloc on han de desenvolupar-se les flors i la FT el moment. Des de fa molt de temps es sabia que les plantes no floreixen de manera capriciosa sinó quan hi ha uns estímuls o unes determinades condicions atmosfèriques. Per regla general és quan el dia s'allarga i augmenta la temperatura que començam a veure les flors en els jardins i en els horts. Hi ha una sèrie de sensors que comuniquen aquests canvis a les cèl·lules de les plantes a fi que s'iniciï el procés de floració. Els científics han pogut descobrir que aquests sensors estan a les fulles, ja que empeltant les fulles d'una planta en floració a una que encara no hi estava, aquesta segona va començar a florir ràpidament. En un principi els investigadors pensaren que el factor desencadenant de la floració, la proteïna FT, seria enviada des de les fulles fins a les gemmes, que és el lloc de la floració. Més endavant pogueren comprovar que no era la proteïna la que es traslladava sinó l'ARN missatger que donaria l'ordre a l'ADN perquè es codificàs la proteïna FT. Dit breument: la proteïna FD seria la que triaria quines gemmes s'han de convertir en flors i la FT la que marcaria el moment de la floració. ·Arabidosis thaliana·

Quan vaig llegir les declaracions dels científics que deien que havien emprat per fer els experiments l'Arabidosis thaliana vaig pensar amb el meu amic Rafel Socias que un dia em va dir la l'Arabidosis és una planta que serveix per tot i no serveix per res. És una mala herba, però és la preferida dels investigadors en fisiologia vegetal, per a fer-hi els seus experiments. Però també em vaig enrecordar d'en Rafel -el més prestigiós investigador espanyol en ametllers- perquè jo volia saber què passava amb els ametllers i altres arbres fruiters que floreixen abans de tenir fulles. Vaig cridar a Saragossa -és on treballa en Rafel- i li vaig exposar la meva perplexitat: com es pot florir abans de tenir fulles, si és de les fulles d'on parteix l'ordre de florir. En Rafel em contestà que no tenia per què estar perplex que en el cas de l'ametller les coses són semblants. El que passa és que l'ametller rep les influències quan té fulles i ha perdut els pètals és a dir en primavera i a principis d'estiu. Les proteïnes o hormones de la floració formades durant aquests mesos en què l'ametller té fulles fa que ja durant la tardor i l'hivern les cèl·lules indiferenciades de les gemmes comencin a diferenciar-se, I, quan el dia s'allarga i les temperatures augmenten, pel mes de febrer i principis de març, compareix aquesta meravella rosada i blanca, que és la flor d'ametller.

Francesc Bujosa. Catedràtic de la UIB.

~

~

· Article publicat al Diari de Balears el 14.01.2006

~