L’Arbre Sagrat
Quan el van tallar de soca
va quedar sa eterna arrel.
Ja rebrota a ran de roca
amb el temps tocarà al cel.
va quedar sa eterna arrel.
Ja rebrota a ran de roca
amb el temps tocarà al cel.
Procurem que la brancada
pugui lliure respirar.
Res de murs res de teulada
que la privin de pujar.
pugui lliure respirar.
Res de murs res de teulada
que la privin de pujar.
Que a tots vents s’enrobusteixi,
que esdevingui fort i alt,
que al botxí que s’hi atreveixi
se li osqui la destral.
que esdevingui fort i alt,
que al botxí que s’hi atreveixi
se li osqui la destral.
Lletra d'Emili Guanyabens
Tonada popular
Harmonitzada per E. Morera
L’Arbre Sagrat és una antiga cançó
popular, metafòrica, amb doble sentit.
popular, metafòrica, amb doble sentit.
És un cant reivindicatiu, d’esperança,
de llibertat, que se solia cantar en les
èpoques que estava prohibit cantar
Els Segadors i les altres cançons que
parlen clarament dels anhels de
llibertat i de Catalunya.
Si algú vol la partitura sencera
ens ho pot demanar i li enviarem.
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.