Novembre
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
*
*Estats del Temps
I
Ara és el temps de què el cucut s’agrada,
i jo també:
quan amb l’aiguat les pues del castanyer es desprenen,
i la niada pren el vol;
i el bru rossinyolet és tot enamorat,
i a fora del “Descans del viatger” seu gent,
i les noies vesteixen transparents mussolines,
i els ciutadans somien el migjorn i el ponent,
i jo també.
II
Ara és el temps en què el pastor s’aparta,
i jo també:
quan degoten els faigs en marrons i burells,
i baten i s’agiten;
i palpita, amagada pel puig, l’aigua amb angúnia,
i per la praderia rierols es desborden,
i als reixats de les portes pengen gotes en fila,
i se’n van per famílies les graules cap a casa,
i jo també.
Thomas Hardy
Upper Bockhampton, Dorset, 1840 - Dorchester, 1928)
(Trad. Marià Villangómez)
I
Ara és el temps de què el cucut s’agrada,
i jo també:
quan amb l’aiguat les pues del castanyer es desprenen,
i la niada pren el vol;
i el bru rossinyolet és tot enamorat,
i a fora del “Descans del viatger” seu gent,
i les noies vesteixen transparents mussolines,
i els ciutadans somien el migjorn i el ponent,
i jo també.
II
Ara és el temps en què el pastor s’aparta,
i jo també:
quan degoten els faigs en marrons i burells,
i baten i s’agiten;
i palpita, amagada pel puig, l’aigua amb angúnia,
i per la praderia rierols es desborden,
i als reixats de les portes pengen gotes en fila,
i se’n van per famílies les graules cap a casa,
i jo també.
Thomas Hardy
Upper Bockhampton, Dorset, 1840 - Dorchester, 1928)
(Trad. Marià Villangómez)
*
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.