dijous, 17 de novembre del 2005

Alzina, alzinar

Ramat

Vénen les cabres d'olor fosca,
estossegant, negres, vermelles,
darrera els bocs amb davantal de cuir
-que no les prenyin totes.

Menjar formatge, beure vi,
sota una alzina, amb el celatge al fons
-roig, gris, morat-, i no sentir cap veu,
diré que és mitja vida.
L'altra mitja,
la mort va rosegant-la amb dents de llop.

Joan Vinyoli
*
*

Me deman si, per ventura,
no és un somni estimar tot el que estim,
i que existeixi?


I què és la sensació que m'enrampa
el solam del cor, en trepitjar
aquesta terra d'antics alzinars
(que, de qualque manera, abans de néixer,
ja enyorava)
si no pura
complaença intuïda per l'instint?

No em desperteu, o és somni o és dolor.

Bernat Nadal
(Manacor, 1950)
[De Teorema del somni, 1982]

*
*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.