'Arbres, llegendes vives'
Plafons i fotografies fan un recorregut pels exemplars més vistosos d'Espanya. La exposició podrà visitar-se fins al pròxim 11 de desembre.
Encara que la seva inauguració oficial és prevista per al pròxim dia 22 de setembre, demà divendres, ja estarà oberta al públic al Museu de la Ciència de Valladolid l'exposició 'Arbres, llegendes vives', que podrà visitar-se fins a l'11 de desembre.
La mostra, que fins ara només s'ha exhibit al Museu de Ciències Naturals de Madrid, i que ara comença el seu viatge per tot el país, està dividida en diversos apartats i ofereix informació de més de cinquanta arbres singulars d'Espanya a través de plafons i gairebé cent cinquanta fotografies.
Així, per exemple, les imatges ensenyen els 'reis del cel', els arbres més alts del país. Els pins de Villaflor, a Canàries, s'emporten el títol amb tots els honors, ja que mesuren ni més ni menys que 50 metres d'alçària. Encara que tampoc no es queden curts el Faig de la Grevolosa, a la província de Barcelona, amb alguna cosa més de quaranta-dos metres, o l'enorme Palmera de Paquesito, a Gran Canària, de 41.
Amb molt orgull, i sense ocultar els anys que tenen, es presenten també els més ancians, com la Tella de Rascafría, amb una edat estimada en els 1.500 anys, o el Pi de la Serra del Segura, a Jaén, que compta ja amb 1.000 anys.
Troncs descomunals, formes impossibles, arrels gegantines, milers de curiositats sobre aquestes plantes convertides en art que s'estenen per tota la geografia espanyola. I, sobretot, moltes històries.
Històries i llegendes
Històries que les seves fulles, els seus troncs, les seves branques, transmeten dia a dia. Com les que s’explicaven els caçadors que descansaven asseguts en un pi de dimensions descomunals a Segòvia que, després de molts anys d'escoltar-los, va passar a dir-se Pi de les Mentides.
Un altre arbre que podria explicar part de la història i de les vivències d'aquest país és el Roure Valentín, que es troba a Astúries. Fa 1160 anys que va veure els seus primers raigs de sol; sota la seva ombra es refugiaven molts pelegrins del Camí del Santiago. Però Valentín ha estat testimoni a més d'importants pactes i juraments, alguns d'anteriors al descobriment d'Amèrica.
S'explica també que el des de llavors snomrnsy Llorer de la Reina, situat a la província de Granada, va salvar miraculosament Isabel la Católica de ser capturada pels musulmans durant la Reconquesta, quan la reina es va refugiar al costat d'ell.
La retorçada Sabina de l'illa d'El Hierro, o el Castanyer del Sant Istán, a Màlaga, amb el seu gruixut tronc, són alguns exemples més dels nombroses plantes que poden veure's en aquesta exposició.
I que continuïn complint anys i retorçant el tronc tot el que desitgin, a l'inici de la mostra es troba la 'Guia de les bones pràctiques per contemplar un arbre singular'. No trepitjar les arrels, no enfilar-se per ells, no fer focs a prop... consells que, a primera vista poden resultar obvis, però que mai no sobren quan es tracta de conservar aquests grandiosos monuments naturals.
Blanca Saravia
Vida y Ocio · El Norte de Castilla
Valladolid, 1 de setembre de 2005
~
L'EXPOSICIÓ :
Títol: 'Arbres, llegendes vives'
Autors: Susana Domínguez i Ezequiel Martínez.
Contingut: Plafons i fotos.
Dates: Del 2 de setembre a l'11 de desembre.
Lloc: Museu de la Ciència de Valladolid.
Horari: De 10.00 hores a 19.00 hores.
Telèfon d'informació: 983144300.
Títol: 'Arbres, llegendes vives'
Autors: Susana Domínguez i Ezequiel Martínez.
Contingut: Plafons i fotos.
Dates: Del 2 de setembre a l'11 de desembre.
Lloc: Museu de la Ciència de Valladolid.
Horari: De 10.00 hores a 19.00 hores.
Telèfon d'informació: 983144300.
~
Article traduït del castellà, publicat a El Norte de Castilla el 01.09.2005
~
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.