Sota l'alzina, amb una sindria

~

Vegetant

Gaudi complit (si no barrina
gaire el magí) sota una alzina
glopejar vent com un llagard,
encalçar boires amb l'esguard,
com una arrel (que no s'immuta
a sol batent, a l'ombra eixuta)
copsar el misteri d'un trepig,
i, de gairell, per entremig
de la bosquina que no espina,
endevinar-hi la fadrina
que ara venia, ara se'n va,
ara s'atura més enllà.
I, revingut de la sorpresa,
guaitar-la tota, tota encesa.
com el ressol d'un espadat.
(Li fa una síndria costat
com atribut de pagesia.)
Enlluernat de gosadia,
per escometre, tancar els ulls.
I sentir un vent que besa rulls.
I, ja esvaïda la donzella,
veure per tot la imatge d'ella.
I, resignat, trobar conhort
sota l'alzina fent el mort.

Guerau de Liost
(Jaume Bofill i Mates)
(Olot, 1878 – Barcelona, 1933)
~