L’arboricultura ornamental, en general, i en particular la poda d’arbres utilitzant sistemes de seguretat, cordes, arnesos, etc, eren professions pràcticament desconegudes a Espanya fins a mitjan de la dècada de 1980; a partir de la de 1990 se n’inicià el desenvolupament, i n’ha arribat al màxim apogeu en l’actualitat.En un país de tradició agrícola com el nostre s’han aplicat les tècniques de poda dels arbres fruiters a la dels arbres ornamentals plantats en parcs, jardins, passejos, alineacions, etc.
Encara avui dia un gran nombre d’arbres dels nostres pobles i ciutats es poden erròniament i irreparablement, fins i tot abans de ser plantats ja que al viver (productor, en molts casos, reconvertit del sector agrari) els modifiquen la forma natural tallant-los la guia i practicant-los el que s’anomena ‘creu’, terme eminentment agrícola i, per tant, incorrecte en arboricultura ornamental.
Se’n planten en petits espais adequats per als arbres fruiters, els arbusts grans, arbrets, etc, però no per a una gran majoria d’arbres ornamentals, sobretot per a aquells que elegeixen els polítics, els arquitectes i els tècnics municipals, com podem comprovar en qualsevol ciutat del país. Aquests arbres són excessivament grans per a l’espai on han estat destinats: escossell d’un metre quadrat en el millor dels casos, dos metres de separació de la façana de l’edifici, etc. Quan creixen un poc molesten i creen problemes, per la qual cosa estan destinats sense remei a ser terçats, escapçats, descopats, etc, i així, amb aquestes pràctiques errònies perden la salut, el port natural, la bellesa, i creiem que hi pateixen allò que més mal els fa: la pèrdua de la seua dignitat d’éssers vius.
... ... ... ...
(Extret de l’article “Arbres” dels Tècnics especialistes: José Plumed i Vicente Isach,
publicat a la web del Jardí Botànic de València de la Universitat de València)
... ... ... ...
Teniu tota la raó, i a més costa molt convèncer a la gent que no ho faci.
ResponEliminaada,