Els primers plàtans de la devesa són napoleònics?
L'article explica la recerca per comprovar si Francesc de Palmerola i Soler, un català, alcalde de Perpinyà i general dels excèrcits napoleònics va ser qui va fer plantar els primer arbres al Parc a la zona de la plaça de les Botxes
Tots els gironins hem sentit en algun moment que els orígens dels plàtans de La Devesa venien del temps de Napoleó. Bé, fins fa poc pensava que això era una llegenda més, perquè no hi havia cap constància documentada al respecte.La primera vegada que vaig poder llegir una referència va ésser en uns articles del periodista Carles Sentís al diari Avui i, posteriorment, en un article del mateix a La Vanguardia del 13.6.2003. He estat durant molts anys anant darrere d'aquest fil per trobar una resposta convincent.
En l'article es deia que "un vell perpinyanès m'ha dit que va ésser un general català dels exèrcits napoleònics qui va plantar els plàtans de Perpinyà i de La Devesa. Era en Francesc de Palmerola". Bé, amb aquest bagatge he anat intentant cercar alguna referència. Parlant amb persones de Perpinyà em varen comentar que al Rosselló hi vivien descendents del general però sense concretar res més. Però no sabia per on anar, fins que vaig pensar en el meu gran amic Sebastià Delclós ,en Pitruc, que és un personatge únic, d'aquells que dóna l'Empordà de tant en tant i que coneix les dues vessants de l'Albera com el palmell de la seva mà. Un dia em va telefonar i em va dir: "Vine, que tenim una reunió a Cotlliure amb tot un reguitzell de vells catalans del Rosselló. Són persones d'edat i podrien tenir referències sobre el que busques". Quina va ésser la meva sorpresa quan al finalitzar l'acte vaig començar a parlar amb diferents persones i em semblava que havia trobat la mateixa persona que havia parlat amb Carles Sentís. Em varen dir textualment el mateix que es reflecteix en el seu article. Però el més bo va ésser trobar el senyor Louis Massot, que viu en l'antiga casa on va morir el general i era un fervent admirador de la seva memòria. Vaig quedar amb ell per un altre dia. En la reunió va estar present també el senyor Jean Marie Seva, "descendent" del general , que ens va portar uns escrits de quan el general va ésser cap del fort del Castell de Sant Ferran de Figueres (1812-1814). Malauradament els seus escrits feien referència a la seva correspondència d'afers militars, del dia a dia. En realitat, el general va morir sense descendència atès que el seu fill va morir molt jove i a la seva mort va donar els seus béns al fill d'un lloctinent seu que va afillar, era l'avantpassat del senyor Jean Marie Seva.
En Francesc de Palmerola(Saint Feliu d'Avall 1755 - Argelés 1816) descendia d'una família ubicada antigament al Castell de Palmerola, que pertany avui dia al municipi de Les Llosses, comarca del Ripollès, per tant, gironí. Els seus avantpassats van passar a França en temps antics. Tant el pare com la mare eren catalans.
En Francesc de Palmerola va ésser alcalde de Perpinyà (1804-1809), sembla ser que nomenat per Napoleó i és el que va fer plantar els plàtans existents en un passeig de la ciutat, que porta el seu nom. Aquests plàtans, d'uns 210 anys, i potser un xic més estan en el anomenat "Cours Palmerola" davant del Palau de Congressos, prop del Castellet. També, segons en Lluís Massot, quan va ser Cap del Castell de Sant Ferran a Figueres va fer plantar uns plàtans, avui malauradament tallats, que hi havia al camí d'accés. Parlant d'aquests plàtans del Castell de Sant Ferran sembla que varen ésser tallats ja fa algun temps. Hem de recordar que durant aquesta època es varen plantar molts plàtans en totes les carreteres del sud de França, impulsats sembla ser per Napoleó perquè fessin ombra als viatgers i, és clar, a les tropes napoleòniques.
El General Palmerola, segons es pot llegir en algun escrit, va coincidir en la seva època d'estudiant a l'acadèmia militar amb Napoleó. De fet, va ser ell qui el nombrà alcalde de Perpinyà. Quan Napoleó va perdre a Waterloo i va ésser substituït, el general Palmerola va veure caure la seva estrella i es va retirar a Argelés, tot i que va ocupar encara tasques de caire militar. Va morir a Argelés el 1816.
En l'estudi al llarg dels anys de la Devesa he trobat coses que no concorden. Per un cantó, en Primitiu Artigas, fill de Torroella de Montgrí, enginyer de Monts i Catedràtic de silvicultura de l'Escola de Madrid va visitar la Devesa els anys 1879 i 1882 i va esmentar que els plàtans del Passeig principal tindrien uns 25/30 anys. Per tant foren plantats sobre el 1850. Aquesta data coincideix amb uns anells que vaig contar l'any 1974 que donaven aproximadament la mateixa edat. Però a La Devesa hi ha els plàtans de la plaça de les Botxes, que va des de les carpes d'estiu fins a l'Hotel Inform, que són d'unes mides superiors a tota la resta dels plàtans de La Devesa. Mentre els plàtans de darrere les carpes tenen uns 2,5 metres de perímetre, els de la plaça de les Botxes tenen sobre 4 metres.
Podria, doncs, ben ser que aquesta part de La Devesa sí que tinguin els seus orígens en l'època de l'ocupació francesa. En total, hi ha uns 82 plàtans de característiques similars. Ja a l'any 1975, a l'estudi-dossier sobre La Devesa, recollia que eren els plàtans més grans de tot el Parc. Fa pocs dies, al pensar en fer aquest article, vaig anar novament a Perpinyà per remirar aquells plàtans, vaig prendre noves mides i els resultats dels seus diàmetres oscil·laven entre els 3 i el 5 metres, molt similars als de la plaça de les Botxes.
Personalment, fins avui no creia que quedés cap plàtan que pogués correspondre a la'època de la guerra napoleònica, però amb les últimes troballes començo a tenir sospites que molt bé podria ésser així. Bé, algun dia se sabrà de manera definitiva, quan s'obtingui una mostra radial d'algun d'aquests plàtans i es contin els anells de creixement. Però cada vegada més sospito que serà veritat. La mida extraordinària dels plàtans de la plaça de les Botxes i laterals podria obeir al fet que tenen més edat que la resta, tot i que això no sempre es correspon amb la realitat atès que el creixement més gran es pot donar per més riquesa del sòl i subsòl, més abundància d'aigua, etc. Ja que La Devesa fou zona d'estada dels soldats, és lògic i coherent pensar que igual que va fer a Perpinyà i, segons diuen, al Castell de Sant Ferran a Figueres, manés fer un passeig de plàtans. Si fos així, tindríem que els plàtans més antics de La Devesa farien l'any vinent ja 200 anys, una bonica xifra, que ben cuidats podran doblar.
Per cert, segons alguns escrits, el General Palmerola va fundar, juntament amb altres militars, la primera lògia franc-maçònica de Catalunya formada per militars francesos. Només hi havia entre ells, un civil, un metge de Figueres de nom Lluís Martín. Bé, però això ja és un altra història.
Interessant article, només un comentari que igual pot ser d'interés, avui dia no cal tallat un arbre per a saber l'edat, hi ha un sistema que fa un petit forat a la soca i en treu una mostra, s'utilitza per a l'estudi de mases forestals entre d'altres coses.
ResponElimina