L'arbre caigut
A finals de setembre d'enguany, una notícia em va impactar personalment, va ser la tala premeditada, intencionada d'un arbre singular, simbòlic i espectacular que feia de fita en un punt determinat del mur d'Adrià, a Northumberland, Anglaterra. Sigui per la meva, ja passada, formació professional com agent de medi ambient, sigui com a amic dels arbres, em va intrigar des del primer moment saber més del o dels causants d'aquesta ignominiosa i delictiva tala. Llevat de les notícies dels primers dies i ara d'aquesta darrera que veureu seguidament traduïda de la BBC, res més no s'ha sabut del cert del qui o del perquè de la mala feta. El tall amb el motoret de serrar estava ben calculat, però abans el responsable havia d'haver preparat la màquina, posar-hi oli, benzina, esmolar si cal el tall de la cadena, carregar-ho en un vehicle, baixar i començar a caminar cap a l'arbre, arribar-hi, preparar-se i... anava begut, però apart d'això perquè? Per una aposta? Per un motiu d'odi contra una altra persona, contra un col·lectiu, contra el món, contra els arbres, contra el símbol o qualque element concret que representava...? Ben cert és que l'estupidesa humana no té límits.
Sycamore Gap tree: la història fins al dia d'avui.
Article publicat a BBC News el 13 dedesembre de 2023
Per Chris Robinson
BBC Nord-Est i Cúmbria
L'arbre Sycamore Gap (Acer pseudoplatanus), que abans es trobava al costat del mur d'Adrià a Northumberland, va ser tallat. Era una fita increïblement popular, però què hi havia de diferent i per què va afectar a tanta gent?
Senzillament, era un únic fals plàtan o fals sicòmor que creixia de forma natural al llarg del mur d'Adrià, a prop del poble d'Once Brewed. El National Trust, que té cura del lloc amb l'Autoritat del Parc Nacional de Northumberland, va dir que va ser plantat a finals del segle XIX per l'anterior propietari John Clayton per representar una "característica del paisatge". Tot i que era un lloc popular per als excursionistes i fotògrafs a causa del seu entorn inusual, es va fer famós després d'aparèixer a la pel·lícula de 1991 Robin Hood: Prince of Thieves protagonitzada per Kevin Costner. Després va guanyar el sobrenom de Robin Hood Tree, encara que en realitat es trobava a unes 170 milles (273 km) del bosc de Sherwood. Dan Newman, el personatge del qual Wulf s'amaga a l'arbre i és rescatat per l'heroi homònim, va dir a la BBC que va ser la primera escena que va filmar el seu primer dia al plató. El director de la pel·lícula, Kevin Reynolds, va dir que era "un dels llocs més idíl·lics per excel·lència del món i ara ha desaparegut, ha estat assassinat i per quin motiu?"
Podcast: La història de Sycamore Gap – No és només un arbre
L'autoritat del Parc Nacional de Northumberland va dir el lloc era el “lloc més fotografiat” i, a finals de 2016, va ser coronat Arbre anglès de l'any als premis de Woodland Trust. L'autor L.J Ross, la segona novel·la de la qual va rebre el nom de l'arbre, va dir que molts creadors “s'hi van sentir inspirats”. També va ser un punt focal al llarg de la ruta del Mur d'Adrià de 84 milles (135 km.) engtre Wallsend, North Tyneside i Bowness-on-Solway, Cumbria.
Que li va passar a l'arbre?
El matí del 28 de setembre de 2023, es va estendre la notícia que l'arbre havia estat tallat “deliberadament” durant la nit. Es va iniciar una investigació policial i es va posar un cordó. Es van veure agents forenses fent mides i mostres de les restes i fotografiant la zona. Se'ls va sentir dir: “En 31 anys de forense mai he examinat un arbre”. Dos homes d'uns 30 anys han estat arrestats sota sospita de danys criminals i han quedat en llibertat sota fiança, va dir la policia de Northumbria. També confirmaren que un home d'uns 60 anys i un al·lot de 16, també havien estat detinguts, sense que enfrontar més mesures. L'Anglaterra històrica també ha revelat que una part del mur d'Adrià, construït entre el 122 i el130 dC, va patir “alguns danys” després de la tala de l'arbre.
Com va reaccionar la gent?
La caiguda de l'arbre va provocar ràbia i sorpresa. El diputat conservador d'Hexham, Guy Opperman, va dir que la gent amb qui havia parlat estava “totalment atordida” i “devastada” pels danys, i va descriure el sicòmor com un "símbol del nord-est". Hairy Biker Si King, que va créixer al comtat de Durham, va publicar a les xarxes socials que un “sentinella del temps i l'esperit elemental de Northumberland” havia estat “assassinat”. La gent també tenia ganes de compartir els seus records de l'arbre i per què era tan especial per a ells. Alice Whysall, de Brampton, Cumbria, va creure que podria haver fet la darrera fotografia de l'arbre la nit anterior, mentre es va aturar allà sota la pluja mentre feia una caminada. Va dir que va ser “una cosa tan emotiva haver-lo vist en les seves últimes hores”. També va ser escenari de propostes de matrimoni, de moments sentimentals i d'escapament de cendres. L'efusió d'emoció va provocar poemes improvisats sobre el seu final prematur i es van compartir fotografies des de tots els angles i de cada estació. Era un lloc on hom realment es podia alliberar”, va escriure Harriet Robinson.
Què passarà amb l'arbre?
El tronc de l'arbre va ser retirat el 12 d'octubre i, com que era tan gran, es va tallar en trossos grossos per poder ser engut amb la grua. Al desembre, el National Trust va confirmar que les llavors recollides de l'arbre s'utilitzarien per fer créixer nous planters, i s'està treballant al seu viver de propagació de plantes rares. Tot i que s'espera que l'arbre original torni a créixer del seu tronc, passaran fins a tres anys abans que els experts sàpiguen si això és possible. També s'espera que el públic digui la seva opinió sobre els plans de futur.
La gent ha volgut donar un cop de mà.
S'ha creat un lloc de recaptació de fons, amb més de 4.000 £ recaptades per ajudar a "millorar i rejovenir" la zona al voltant de la soca. El National Trust ha aconsellat a la gent que "tracti la soca amb respecte" i ha animat la gent a compartir les seves idees. No obstant això, un planter que es va plantar a prop per recuperar l'"esperança" va ser retirat per les autoritats del lloc, que té la condició de Patrimoni Mundial de la Unesco. El gerent del National Trust, Andrew Poad, va dir que la soca era "sana" i que podrien ser capaços de regenerar l'arbre, on creixen nous brots des de la base del tronc, però que podrien trigar fins a 200 anys a tornar al que era abans. També hi ha hagut suggeriments sobre què fer amb la fusta restant. L'alt xèrif de Northumberland, Diana Barkes, va suggerir que es podria crear alguna cosa a partir d'ell "perquè la gent vingués a recordar l'arbre i recordar els seus éssers estimats". S'han enviat milers d'idees als funcionaris, com ara convertir la fusta en bancs o escultures, tot i que mantenen una "ment oberta", amb detalls encara per donar a conèixer.
Traducció: Joan Vicenç Lillo Colomar
