Juliette
Desconec
qui posa nom a les borrasques importants, tampoc ara ho aniré a
mirar. El que sí que ja posats a fer m'agradaria, és que li
posessin a qualcuna el nom de Margalida, Aina, Mercè o sí en
masculí, Tomeu, Bernat, Roc, Cinto... però bé, del que vull parlar
aquí és dels efectes que sobre el paisatge, el bosc de la Serra de
Tramuntana ha provocat aquest temporal. Una altra cosa és
l'agrícola.
Avui,
una dotzena de dies passada la tempesta, he trobat un antic conegut
de Palma que tornava d'excursió d'una de les muntanyes de cotes més
baixes de la Serra, la seva cara acompanyava la sorpresa i
preocupació que li havia provocat observar in situ la
trencadissa d'arbres que hi havia trobat. La seva pregunta m'ha
sorprès a mi també: quantes arbres ha afectat la tempesta? El
primer pensament abans de respondre-li ha estat de condescendència
en recordar d'on és. El cent per cent de les alzines del lloc d'on
em parla, li he respost. Hi ha estat d'acord.
Efectivament,
i què, i ara què? Dos elements més un, em preocupen a l'hora
d'avaluar quines seran les conseqüències sobre el bosc per ordre
d'importància: les cabres, el canvi climàtic i la gestió forestal
si és el cas. Tots tres són antròpics (DIEC: Relatiu
o pertanyent a l’home o a la seva acció. Degradació antròpica
de la natura.), els dos primers d'aplicació
de continuïtat i alhora immediata.
La
neu, a diferència d'altres ocasions es va donar de forma breu però
abundant en cotes baixes, i va provocar el que a altres indrets de la
Serra, Binifaldó, son Massip, Almallutx... és un fenomen més o
menys habitual i ocasional que igualment provoca gran trencadissa de
pins, alzines i d'oliveres en el cas de tanques agrícoles.
El
problema radica en què a les cotes més altes els marges de
recuperació, de regeneració dels boscos estan molt més garantits,
la pluviometria és abundant, superant fàcilment els sis-cents,
set-cents litres anuals que la pervivència de l'alzinar exigeix. No
així a les cotes més baixes, on de cada vegada són més difícils
d'assolir les mitjanes normals. Per exemple, a Alaró una
pluviometria mitjana hauria de superar els sis-cents, quan hi ha anys
recents en que difícilment s'assoleixen els quatre-cents. El bosc
probablement podria resistir períodes de sequera més o menys
continuades, però si li suprimim totalment el sotabosc i qualsevol
cobertura a dos metres d'en terra, llavors les condicions amb més
calor i menys humitat del sòl provocada per aquesta manca de
protecció i ombra, els fa molt més vulnerables. Qui, què causa
aquesta manca de cobertura protectora?: les cabres. Qui permet la
presència a hàbitats salvatges, a la muntanya, d'aquesta espècie
domèstica i invasora? Tenen nom i llinatges mallorquins.
Les
variacions de pluviometria, temperatura, humitat, períodes alterats
i inusuals de sequera i pluja, pertorbacions meteorològiques que
provoquen el canvi climàtic poden fer impossible la regeneració, la
recuperació dels boscos d'aquests indrets després d'episodis com el
viscut el passat 27 de febrer de 2023. Però si hi ha una forma, un
element que ho pot resoldre és evidentment del mateix sistema, és a
dir de la seva biodiversitat d'espècies, de l'excepcional dinàmica
per a la superació i supervivència que caracteritza l'ecosistema
mediterrani... si l'arrogant prepotència humana no s'hi interposa.
Cert que una gestió forestal basada en la recuperació a la
reconquesta forestal d'antics cultius de marjades agrícoles
normalment situats en comes i comellars entremig d'amples zones
forestals són necessaris per dificultar l'extensa propagació
d'incendis forestal, així com les faixes de defensa en voreres de
camins (que en molts casos aquest han estat més causa que prevenció
en els inicis de focs devastadors) són també necessaris, però als
boscos deixau-los en pau.
Joan
Vicenç Lillo Colomar
Publicat també a DBalears
