50 Caubets
Fa pocs dies el Govern i el
Consell, ha encetat una campanya amb el lema “Els espais naturals són per a
tu. Gaudeix-los amb seny”, perquè entre altres raons enguany, 2020, han descobert
i comprovat que els Espais Naturals Protegits, especialment la Serra de
Tramuntana suporten una afluència de visitants massiva. Fa molts d’anys, i
encara ara hi soim, es va haver de posar límit a la circulació de motocròs per
boscos i muntanyes, es varen haver de regular esdeveniments de travesses i
carreres amb itineraris per llocs naturals realment singulars, s’ha hagut de
controlar l’escalada, les acampades, els vols de tota mena d’aparells, drons
inclosos...
Enguany, a causa de la pandèmia,
les àrees recreatives gestionades per IBANAT o ajuntaments s’han hagut de
tancar per imperatiu d’ordre sanitari i per tant l’afluència de gent que
simplement té la sana i necessària necessitat de gaudir de l’aire lliure de
manera individual com en família, ha augmentat i alhora s’ha dispersat molt
envaint literalment molts espais naturals que haurien de restar efectivament
protegits.
El primer enunciat del lema de la
campanya “Els espais naturals són per a tu” crec que no és una bona
manera d’enfocar-la. L’ordre de preferència o prioritats en tot cas hauria de
ser: 1 Els espais naturals no són teus: cal respectar i mirar primer de tot per
a la conservació del lloc. 2 Cal regular i facilitar la teva presència humana, pública,
massiva, diversa en aficions, a aquests llocs en funció i condicionats al primer
punt. 3 Cal respectar la propietat privada (en tant que aquest és del 90% del
territori, aproximadament) atenent alhora el drets i interès públic.
Molta de la gent que visita la
Serra de Tramuntana surt de Palma i ha de recórrer al vehicle motoritzat per accedir als
entorns d’aquesta, posteriorment s’interna a peu o amb bicicleta per dins
aquests espais muntanyencs. Per a molts, però, n’hi hauria ben prou podent
accedir a una àrea recreativa com la de Caubet, situada en el que va ser un
antic quarter de l’exèrcit, vora una estació del tren de Sóller i la
urbanització de sa Coma. Té una extensió d’unes tres hectàrees, està gestionada
per IBANAT i disposa d’una bona quantitat de fogons d’obra i taules per a poder
torrar i seure. Hi ha pins, garrovers, ullastres i algunes planes rases on
poder fer botar una pilota o jugar a encalçar. Durant els caps de setmana molts
ciutadans agafen torns des de primera hora per poder ocupar i utilitzar un
d’aquests fogons i taules. Vos puc ben assegurar que l’ambient que s’hi
respira, apart de l’olor de carn, xulla o sardina torrada, és alegre. Molts
dels seus usuaris és gent que durant tota la setmana treballen, si poden, i
viuen molt probablement a un pis senzill, a vegades amb fills. És de tota
necessitat per a la salut física i mental poder esbargir-se i gaudir d’un lloc
tan accessible i fàcil com és una àrea recreativa com aquesta.
El que cal demanar-se, no ara
sinó fa molts anys, com és que ajuntaments, el Consell o el Govern,
especialment els governats per l’esquerra, no han dissenyat de manera
perimetral a les grans ciutats, més àrees recreatives com la de Caubet? Parc de
la Riera, Parc de la Mar, Parc de les Estacions, Parc de Llevant... no tenen
res a veure amb les funcions d’esbarjo i divertiment que aquestes àrees
ofereixen.
La majoria d’àrees recreatives es
troben ben dins o amb partió amb el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, moltes
gestionades per el Govern Balear i altres per els seus ajuntaments: Son Tries,
Esporles. Es Fornassos, sa Coveta Negra, Caimari. Es Puig. Lloseta. Menut, Ca
s’Amitger, Els Pixarells, Gorg Blau, sa Font des Noguer, Escorca. Fornalutx...
Totes s’omplen de famílies quan el seu us està permès. Una bona xarxa
perimetral d’àrees recreatives, a l’estil de la de Caubet, al voltant de Palma
minvaria força l’afluència d’aquest tipus d’usuaris cap a la Serra de
Tramuntana. Molta gent no demana més.
I ara un poc de demagògia:
quantes àrees recreatives perimetrals a Palma com aquestes, només amb el ciment
necessari per fer fogons i estalonar taules, es podrien planificar amb 30
milions d’euros que pot costar una autopista no gens sostenible, o d’alçar i
tornar col·locar
per enèsima vegada el trespol de les voravies de s’Arenal per alegria dels
hotelers? Gràcies.
Joan Vicenç Lillo Colomar
També publicat a DBalears
