Brancatge i arbres caiguts

Caps de fiblons

Molts d’aquests pins que han caigut enmig de la calçada del camí o carretera del Port des Canonge, de s’Arboçar, Banyalbufar..., llevat de casos molt especials, ja no havien de ser als seus costats. Les faixes de defensa que no són altra cosa que perímetres d’uns vint o vint i cinc metres a cada banda de camins o carreteres, necessiten d’una aclarida important de vegetació arbustiva i arbrada, especialment de càrritx i pins, haurien de realitzar-se arreu de zones pròpiament forestals al llarg de les voreres de carreteres i camins, com aquesta del cas que ens ocupa. Aquesta opinió no qüestiona en absolut la importància del pi en els ecosistemes forestals, amb funcions restauradores essencials després d’un incendi, de retenció del sòl, refugi de fauna (recordem els trencapinyons o les milanes), generadors d’oxigen, paisatge, biodiversitat, aprofitament comercial etc... però en faixes de defensa per incendis forestals els pins s’han de poder llevar en un percentatge molt elevats, llevat de casos especials. Ho venc a dir això també, en el sentit que sigui per a la realització de faixes de defensa contra incendis forestals, aprofitaments comercials, recuperacions de cultiu especialment d’oliverars ocupats per pins, és convenient o necessari llevar pins o alzines si és el cas.

Aquest nou episodi meteorològic de remolí, cap de fibló, com altres provocats per caigudes importants i intenses de neus o fortes ventades provoquen la trencadissa i caiguda de troncs i branques, posteriorment un exèrcit sanitari de descomponedors començarà la feina lenta i important de convertir tota aquesta matèria orgànica per produir humus pel bosc, de tal manera que aquest a la llarga es veurà beneficiat amb una aportació important de nutrients. A la vegada tots aquest brancatge i arbres caiguts, que no impediran en absolut el rebrot de nous brotons i branques, així com el creixement de tota la vegetació arbustiva o arbrada restant, dificultarà la circulació d’herbívors invasors com la cabra com a plaga i es podrà desenvolupar més fàcilment un bosc de llavor, d’aglans, arboços, murtons... amb un arrelament i informació genètica més important que si ho és de tanyada o rebrot.

El cap de fibló que més preocupa però, pel que fa a la dinàmica del bosc i la seva bona recuperació, resistència, resiliència, no és el que ha provocat aquesta aparent “devastació” vista a escala humana, que no biològica, sinó el que pot sorgir lligat a la ment humana en forma de presa de criteris i accions determinants de periodistes, polítics, tècnics i opinió pública en general ignorants en la matèria. Ens serveixi l’exemple de l’ingent esforç humà i econòmic absolutament inútil en resultats, sinó perjudicial més bé, que va significar voler pretendre “fer net el bosc” de la caiguda de pins que provocà el temporal del 2001. Helicòpters i tot es feren servir en el desembosc de troncs i ramatges. Aquestes actuacions no venen totes soles, però en tot cas no són meditades i estudiades amb un coneixement ponderat del funcionament dels ecosistemes forestals. Cal aquí també una crida urgent a que biòlegs, ecologistes i altres especialistes en la matèria hi diguin la seva. Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar

· Article publicat també a dBalears del 30 agost 2020

Els boscos no són bruts

Els boscos no són una amenaça

Gairebé m’he sentit insultat amb aquest titular: “Els pinars bruts, un perill permanent d’incendi”. Ja deu fer trenta o quaranta anys que biòlegs de gran prestigi pensaven haver deixat clar que, en referència a la seva vegetació, els boscos no són bruts, els boscos són espessos, clars, amb més vegetació herbàcia, arbustiva o lianoide o més arbrada, amb arbrat variat, en el nostre cas amb una mescla de pins, alzines, ullastres, amb més brancatge mort (futur humus) per les causes que siguin... etc.

Els boscos són com són per, sobretot, com els hem fet que siguin,. els boscos estableixen dinàmiques de recuperació després d’un incendi, una tala severa, una aclarida... Els boscos són vius i “saben” ben bé el que es fan, per exemple un bosc no provoca mai un incendi, no és mai una amenaça. Els incendis són cosa de l’espècie humana, llevat dels llamps. Els boscos, la vegetació, la rica, diversa i especialitzada vegetació mediterrània, en el nostre cas, no provoca mai cap incendi.

A l’article en qüestió, des del flamant director general de la Conselleria de Medi Ambient Llorenç Mas de MES, el periodista del titular decimonònic i fins a un arquitecte que passava per allà, els boscos, bruts, són una amenaça, un perill. És cert que hi ha pocs boscos que no siguin bruts de plàstics, electrodomèstics usats i tota mena de residus de producció humana que, això sí s’hauria de netejar, però als boscos no se’ls ha de netejar perquè són sempre nets, passau la ma per les fulles o per l’escorça d’un tronc, no vos embrutareu, fins i tot fa bona olor, un bosc. Als boscos es pot talar, tallar, eixermar, segar, podar, aclarir, fer faixes de defenses pels incendis, però no s’han de netejar i menys per representar una amenaça, un perill... particularment demanaria però, que deixin els boscos en pau, que centrin els esforços en recuperar antics cultius d’olivar de comes i comellars preferentment, que es facin aclarides intenses a faixes de defensa al llarg de molts camins que fan partió amb boscos, però, si us plau, deixau els boscos en pau, qualsevol intervenció deixar entrar un elefant en una exposició de vidre i porcellana. Evolucionau una mica i no tracteu més els boscos de manera tan pejorativa i insultant, no s’ho mereixen i fins i tot un nin ho entén millor que vosaltres.

Joan Vicenç Lillo 

· Article publicat també a dBalears el 23 agost 2020