dijous, 27 d’agost de 2015

Adéu, Madina Maiurqa, estimada meva, adéu...

Mora mallorquina, esclava del rei


No, no fores tu, 
venerable ullastre,
més vell que la història
qui li trencà l'ànima
en cent mil bocins.


Tampoc fores tu, 
espinal esquerp,
talaia de xàtxeros,
qui travessà son cor
com un cruel botxí.
 

No, tu tampoc, 
garrover vetust,
fill de l'Orient,
cegares els ulls
de la seva nit. 


Ni tu, pi esponerós,
rei de l'entrelluu,
sacerdot del sol,
omplires de llàgrimes
els seus ulls d'ahir.
 

Oh, esponerosa alzina, 
no, tu no pogueres
escorxar carnissera,
com despietada fera,
la il.lusió del seu pit.
 

No pateixis, llampúdol,
arbre de garriga,
fosca mata-selva,
no ennegrires sa vida
amb tristos vels de lli.


No fou la figuera, 
femella fecunda,
tan humil tota ella,
qui encadenà ses mans
aquell trist matí.

Mesquineta tu, 
oh mora Salema,
d'Almallutx nadiua,
la més bella al.lota
del món sarraí.

El sol et mirava 
amb cara d'angoixa,
i t'acompanyava
aquell jorn d'infàmia
pel penós camí.

L'esclava  del rei, 
la perla, la joia, 
la més cara gemma
per desgràcia seva
de tot el botí.

Maria et posaren 
amb forçós baptisme,
els maleïts corsaris
i el frare pirata
abans de partir.

 

Dins vaixell de guerra
cap a Saragossa,
cadenes als peus
i als ulls moltes llàgrimes,
adéu Maiurqueta.

El dia d'avui 
ja ningú et recorda,
han passat vuit segles
i els teus néts bastards
es conten per mils.