Suggeriments del GOB a l'exposició pública del IV Pla de Defensa dels Incendis Forestals. Illes Balears 2014

Els suggeriments, esmenes o al·legacions del GOB presentades en el termini d'exposició pública a l'esborrany del IV Pla General de Defensa contra els Incendis Forestals, són aquests. Lectura molt recomanable per a tothom que estimi els boscos i muntanyes. Gràcies.

Que en relació a l’esborrany del “IV Plan general de defensa contra incendios forestales de las Islas Baleares”, li feim arribar els següents

Suggeriments

1. Sobre el marc de referència, els objectius i l’enfocament general del Pla

Al punt “1.2. Marco de referencia” s’exposa que “La gestión y dinámica forestal, los condicionantes ambientales, e incluso aspectos sociales y urbanos han llevado a un escenario donde los incendios cada vez serán más extensos, intensos y peligrosos”, i s’argumenta el per què d’aquesta afirmació.

El creixement de la vegetació mediterrània és lent, i l’augment de biomassa no es dispara d’un any per l’altre. L’increment de la superfície forestal i de la seva densitat és un procés iniciat a cada una de les masses forestals des del moment en que es deixaren d’explotar tradicionalment amb intensitat, o en alguns casos des del darrer incendi que les va afectar. Els anys 2010 i 2011 es produïren dos grans incendis a Eivissa, entre els 100 i 129 sinistres registrats respectivament a les Balears. L’any 2013 es produí un gran incendi a Mallorca, entre un total de 90 sinistres.

Tal i com ho presenta el Pla, sembla que els darrers tres anys hem passat per un punt d’inflexió a partir del qual les masses forestals han tornat denses i per tant perilloses, els incendis seran cada vegada més extensos, i per això cal actuar urgentment per reduir biomassa. Ja hem vist que el percentatge de grans incendis no destaca entre el nombre de sinistres. Però a més a més si feim memòria, al llarg de les darreres dècades en trobarem igualment, d’incendis de grans dimensions, que afectaren a masses forestals en diversos estadis evolutius (algunes d’elles s’havien incendiat feia no massa anys). Per tant a la vista de les dades ens sembla molt aventurat establir un lligam definitiu entre la producció de grans incendis i l’increment de densitat de les masses forestals a les Illes Balears. Aquesta consideració és important, ja que l’explotació de biomassa com estratègia principal per evitar els incendis forestals és el fil conductor d’aquest pla, igual que ho és del Pla Forestal de les Illes Balears que es tramita en aquests moments.

L’increment de la biomassa és un procés inherent a les masses forestals en el camí cap a la seva maduresa, un estadi fins ara no assolit a la gran majoria de masses forestals balears, i que a més de ser ambientalment desitjable és també menys combustible que els estadis intermitjos (els més abundants) caracteritzats per la dominància d’espècies molt combustibles i per la formació d’ambients bastant oberts amb alta penetració solar (i per tant alta temperatura) i baixa humitat. Trobam a faltar aquesta consideració dins l’enfocament general del pla, que precisament sembla considerar que l’evolució de les masses forestals és un element de risc, i per tant negatiu.

Trobam preocupant l’afirmació de que “Ante la falta de gestión, las perturbaciones toman protagonismo en la dinámica forestal; y en el entorno mediterráneo, el fuego es la perturbación encargada de modelar y estabilizar, en cierta medida, el paisaje”. Els sistemes forestals balears no necessiten el foc com element modelador ni estabilitzador, ni es pot relacionar l’existència d’incendis a causa de la manca de gestió sense tenir en compte una qüestió clau que el pla sembla ignorar: el protagonisme del foc als sistemes forestals de les Illes està condicionat per l’acció incendiària de l’home (bé sigui de forma imprudent o intencionada) en la seva pràctica totalitat. Els boscos no es cremen. Als boscos els cremen.

Ens manca igualment al marc de referència una consideració més completa de la problemàtica a la interfase urbano-forestal, que aquí es planteja únicament en termes de perillositat per als propietaris. Cal manifestar que aquesta zona de contacte, on es genera una part important dels focs, és perillosa per als immobles i persones existents però especialment per a la massa forestal, que pateix els efectes d’imprudències moltes vegades a causa d’usos impropis del medi forestal i rural. Igualment cal considerar de quina manera la presència d’immobles i persones condiciona d’extinció dels incendis i pot minvar les necessitats estratègiques especialment en els decisius primers moments de l’intervenció sobre el foc.

Finalment trobam a faltar la consideració de la prevenció, no entesa com accions adreçades a que els boscos no es cremin sinó a que no es generin els incendis. Cal idò parlar de com abordar la negligència i la intencionalitat. Recordem que el nombre de sinistres s’ha mantingut pràcticament invariable al llarg de les tres darreres dècades (1980-89: 1292; 1990-99: 1242; 2000-09: 1275).

En definitiva, sembla que l’esperit fonamental del pla és que les masses forestals són un problema per què es poden cremar i per això cal actuar sobre elles, enlloc de considerar que tenim un problema (la generació d’incendis per l’acció de l’home) que destrueix les masses forestals. El pla s’equivoca de culpable.

2. Sobre els principis de planificació de les accions de defensa

Al punt “5. Planificación de las acciones de defensa” es defineixen els principis de l’estratègia conductora del Pla, que respon en darrer terme “a la minimización del riesgo por Gran Incendio Forestal”. 

Quant al “Principio de intervención”, diu el text que “Prevenir es actuar, de tal manera que la prevención se constituye en la primera e insoslayable actuación frente al incendio”. Certament, la prevenció és fonamental, però no tal i com s’aborda en aquest principi, que només la considera des de la via de la intervenció sobre la massa forestal, promocionant l’explotació de biomassa i incorporant l’ús del foc controlat com a eina per a la reducció de biomassa. Aquest és el principi fonamental del pla, cosa que ens preocupa, sobre tot tenint en compte el seu enfocament.

Quant al “Principio de ordenación”, el pla té en compte la protecció de les infraestructures, de la interfase urbano-forestal i la minoració de risc a l’entorn forestal. Trobam a faltar l’absoluta manca de consideració de la component ecològica en l’ordenació. Així, la protecció de les masses forestals incloses dins espais naturals protegits, i especialment les emparades per figures de la Xarxa Natura 2000 haurien de tenir una consideració especial en l’àmbit de l’ordenació.

També trobam a faltar com a fonamental el Principi de prevenció, entès com eix adreçat a la reducció del nombre de sinistres mitjançant la incidència directa sobre la població. I no només tal i com es planteja a l’apartat “Principio de información”, ja que entenem que no és suficient informar sobre la “situación en la que la población se encuentra frente al fenómeno de los incendios, que conciencie respecto a las actuaciones que los gestores realizan e implique a la propia población en dicha gestión en relación a su corresponsabilidad en la minoración de los incendios y sus efectos”. Cal anar més enllà i abordar de forma més directa tant les pràctiques imprudents com la intencionalitat, amb els mecanismes investigadors, sancionadors i publicitadors suficients. Considerarem un fracàs un pla que no aconsegueixi una minva substancial en el nombre de sinistres generats.

3. Sobre els eixos i les accions

“5.1.2. Eje II: intervención preventiva sobre el territorio forestal”

Aquest és el bessó del pla, i es fonamenta en l’aprofitament de biomassa, en consonància amb el que estableix l’esborrany de Plan Forestal de les Illes Balears i en el marc del possible finançament comunitari a través del PDR per al foment d’aquesta línia d’intervenció.

Quant a al punt “5.1.2.1.2. Apoyo técnico y económico para la ejecución de intervenciones selvicolas de prevención en zonas estratégicas de alto riesgo de incendio forestal”, trobam a faltar la consideració ecològica i conservacionista en la determinació dels “rodals” a 4 intervenir. Per començar consideram que la planificació d’aquests tipus d’intervencions s’ha de fonamentar sobre una estratègia de conservació de les masses forestals que defineixi quines àrees són més importants per a la conservació dels hàbitats forestals (les incloses a la Xarxa Natura 2000, més totes aquelles que es considerin igualment importants en el marc de les Illes Balears) i per tant han de restar al marge d’aprofitaments forestals per tal de possibilitar la seva evolució cap a la maduresa. La citada Coma des Prat seria un bon exemple on la intervenció proposada la consideram inadequada.

Quant al punt “5.1.2.1.4. Criterios de selvicultura preventiva en la gestión forestal sostenible”, ens sembla preocupant la intenció de “Integrar las actividades de selvicultura preventiva en los instrumentos de planificación y ordenación de los Espacios Naturales Protegido (y/o los de la Red Natura 2000)”, ja que això vol dir suprimir limitacions adreçades a la conservació d’aquests espais. Ja en tenim un bon exemple a Llei Agrària (en tràmit). Que pretén suprimir els controls d’avaluació de repercussions per als projectes d’explotació forestal dins espais de la Xarxa Natura 2000. Està molt bé que se digui que “Las disposiciones de los distintos instrumentos de planificación, ordenación y gestión de la selvicultura preventiva deben ser coherentes y compatibles con las necesidades de conservación de los tipos de hábitats naturales y las especies silvestres de interés comunitario”, però si es suprimeixen les obligacions legals d’avaluació i tot queda en el deure de “ser coherents”, molt ens temem que el criteri de coherència pot esser massa subjectiu. Reterant el que ja hem exposat, consideram que tota explotació forestal (vestida si es vol d’actuació preventiva) s’ha de fonamentar en una ordenació realitzada amb criteris ecològics i conservacionistes que determini quines àrees s’han de sostreure a l’intervencionisme forestal.

Quant al punt “5.1.2.2.1. Plan anual de quemas prescritas integrado en los planes comarcales de incendios forestales”, consideram absolutament inadequat recórrer a aquest recurs en l’àmbit de la intervenció preventiva. Per les seves implicacions ambientals (no entenem allò que es diu sobre “sin provocar daños ambientales”) i socials (difícilment podem transmetre de forma creïble una cultura que rebutgi el foc si l’administració l’empra com a eina gestora). Consideram que la intervenció mitjançant pastura controlada pot esser més adequada si el que es vol es l’eliminació de vegetació arbustiva i herbàcia a determinades zones.

“5.1.3. Eje III: sensibilización y cultura de riesgo”

Per començar, discutim tots i cada un dels punts de la introducció d’aquest eix, que comença amb un tan taxatiu com inadequat “así debe quedar claro que”.

“Estos bosques, son antrópicos y no bosques vírgenes o salvajes”. Això és cert, com també és cert que a arrel dels canvis experimentats per l’economia illenca al llarg de les darreres dècades ara els boscos evolucionen a un ritme considerable cap a estadis més madurs, més “salvatges”, la qual cosa hauria de ser considerada positivament per l’administració ambiental. D’altra banda lamentam el que interpretam és un intent de minvar l’apreciació social del valor ambiental dels boscos apel·lant a la seva manca de “virginitat”. Recordem que molts dels nostres boscos representen habitats naturals que en reconeixement al seu valor ecològic han estat incorporats a la Xarxa europea Natura 2000.

“El fuego, mucho más allá de su percepción actual como elemento destructor y maligno, es una perturbación recurrente y habitual en las regiones mediterráneas. Por ello hay que entender que los incendios forestales forman parte del ecosistema mediterráneo, y por tanto balear, siendo incluso necesarios para garantizar la perpetuación de algunas especies que lo caracterizan y definen”. Aquesta redacció és incorrecta, ja que no té en compte que aquesta “pertorbació” és “recurrente y habitual” no precisament per causes naturals, sinó gairebé sempre atribuïbles a la imprudència o intencionalitat humana. Consideram inacceptable la utilització d’aquest argument, que sembla que volgués minimitzar la problemàtica, ignorant les implicacions ambientals i econòmiques de l’actual règim d’incendis forestals.

“Actualmente la prevención de incendios forestales tiene colocado el foco en las causas de la ignición, tratando de actuar sobre ellas. No obstante, cuando se llega al conocimiento de las causas del incendio e independientemente de las mismas, los daños sobre el ecosistema ya se han irreparablemente producido; es por esto que se hace necesario reorientar los esfuerzos hacia las causas de la propagación, que pasarán a ser los condicionantes primeros de la gestión forestal en esta materia”.

Discrepam en que la prevenció tingui col·locat el focus en les causes d’ignició, més enllà de diagnosticar-les. La feina realitzada al llarg de les darreres dècades per tal d’evitar la “ignició” s’han de considerar del tot insuficients, com ho demostra el manteniment del nombre de sinistres al llarg de les tres darreres dècades. No ens podem donar per satisfets amb els esforços realitzats fins ara per evitar la negligència i la intencionalitat. Aquesta premissa de l’eix planteja que com que poc es pot fer per evitar els focs, cal treballar sobre la seva propagació. Per a nosaltres, un plantejament poc responsable.

Pel que fa a l’acció “CR-04 Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas”, pensar que això es pot resoldre només amb jornades formatives ens sembla poc seriós. Trobam a faltar que es parli de reforçar la informació i la vigilància sobre el terreny, especialment a les zones amb més presència d’activitats d’oci, i que es reforcin els operatius i els procediments d’investigació, especialment en els casos d’incendis recurrents a determinades zones. Igualment hauria de tenir cabuda aquí una línia de comunicació pública adreçada a prevenir la major part de les imprudències no lligades a activitats agràries.

“5.1.4. Eje IV: gobernanza para la defensa contra incendios forestales “

Tot i que en aquest plec de suggeriments hem repassat únicament els aspectes més importants amb els que tenim disconformitat, no podem deixar passar l’oportunitat de reforçar un dels punts amb el que sí hi estam d’acord. Així, l’acció “GB-05 Integración de criterios de prevención de incendios en otras normativas sectoriales (evaluación ambiental)” planteja que per a totes les accions que es desenvolupin en un entorn forestal “se evalúe el impacto de la acción sobre el riesgo (peligrosidad y vulnerabilidad) de incendio y se formulen, vinculantemente, las medidas preventivas y correctoras pertinentes.” Ens alegram de veure aquesta proposta, i esperam que es pugui aplicar tant a les accions urbanístiques com també als aprofitaments forestals a gran escala. De fet, ens sorprèn la seva inclusió ja que la Llei Agrària que es tramita en aquests moments precisament pretén eliminar l’avaluació de repercussions ambientals als projectes que afectin àrea forestal però que es consideri que tenen a veure (en el sentit més ampli) amb la naturalesa i gestió del lloc.

4. Altres aspectes de detall

Observam amb una certa preocupació, suposam que fruit d’un “copiar i aferrar” poc acurat des d’altres documents forestals no relatius a les Illes Balears, com a l’apartat “2.2.4.1. Inflamabilidad” s’exposa que “En las Islas Baleares abundan especies muy inflamables todo el año como son Phillyrea spp., Erica arborea, Quercus ilex y Pinus halepensis y otras que sólo lo son en verano como Cistus ladanifer, Lavandula dentata, Lavandula stoechas, Rosmarinus officinalis, Retama sphaerocarpa, Pinus pinea y Quercus faginea”. Curiosament no es citen algunes de les espècies més abundants i inflamables del nostre àmbit, com Ampelodesmos mauritanica, Erica multiflora o Genistra tricuspidata, i en canvi es citen espècies que no tenen poblacions significatives, com Cistus ladanifer, Retama sphaerocarpa, Pinus pinea o Quercus faginea.

Per tot allò exposat

Sol·licita

Es tenguin en compte i s’incorporin els suggeriments que realitzam.

Rebi una cordial salutació

Resposta del GOB al IV Pla d'Incendis Illes Balears 2014

Per a Medi Ambient sembla que el problema
dels incendis forestals es troba més en
els boscos que en els incendiaris

El GOB ha presentat al·legacions al Pla de defensa contra els incendis forestals

Aquests dies ha finalitzat el període d’exposició pública del “IV Plan general de defensa contra incendios forestales de las Islas Baleares”, al qual el GOB ha presentat suggeriments. En general hem de dir que ens ha decebut tant el plantejament de la situació com les principals línies d’actuació previstes.

Com aspecte fonamental que destacaríem, sembla que per als redactors del pla les masses forestals són un problema per què es poden cremar i per això cal actuar sobre elles, enlloc de considerar que tenim un problema (la generació d’incendis per l’acció de l’home) que destrueix les masses forestals.

Repassant altres plantejaments o actuacions previstes que no trobam encertades, podem destacar aquestes:

a) Es minimitza el problema del foc.

Segons apareix al pla, “el fuego, mucho más allá de su percepción actual como elemento destructor y maligno, es una perturbación recurrente y habitual en las regiones mediterráneas. Por ello hay que entender que los incendios forestales forman parte del ecosistema mediterráneo, y por tanto balear, siendo incluso necesarios para garantizar la perpetuación de algunas especies que lo caracterizan y definen”. Aquesta redacció és incorrecta, ja que no té en compte que aquesta “pertorbació” és “recurrente y habitual” no precisament per causes naturals, sinó gairebé sempre atribuïbles a la imprudència o intencionalitat humana. Consideram inacceptable la utilització d’aquest argument, que sembla que volgués minimitzar la problemàtica, ignorant les gravíssimes implicacions ambientals i econòmiques de l’actual règim d’incendis forestals i desviant el focus de l’home com a generador del problema.

b) Es culpabilitza la massa forestal i la seva maduració

Trobam preocupant l’afirmació de que “Ante la falta de gestión, las perturbaciones toman protagonismo en la dinámica forestal; y en el entorno mediterráneo, el fuego es la perturbación encargada de modelar y estabilizar, en cierta medida, el paisaje”. Els sistemes forestals balears no necessiten el foc com element modelador ni estabilitzador, ni es pot relacionar l’existència d’incendis a causa de la manca de gestió sense tenir en compte una qüestió clau que el pla sembla ignorar: el protagonisme del foc als sistemes forestals de les Illes està condicionat per l’acció incendiària de l’home (bé sigui de forma imprudent o intencionada) en la seva pràctica totalitat. Els boscos no es cremen. Als boscos els cremen. Així mateix, l’increment de la biomassa és un procés inherent a les masses forestals en el camí cap a la seva maduresa, un estadi fins ara no assolit a la gran majoria de masses forestals balears, i que a més de ser ambientalment desitjable és també menys combustible que els estadis intermitjos (els més abundants) caracteritzats per la dominància d’espècies molt combustibles i per la formació d’ambients bastant oberts amb alta penetració solar (i per tant alta temperatura) i baixa humitat. Trobam a faltar aquesta consideració dins l’enfocament general del pla, que precisament sembla considerar que l’evolució de les masses forestals és un element de risc, i per tant negatiu.

c) Es manifesta preocupació per la urbanització dins o vora els boscos, però bàsicament per la seguretat de les persones.

Ens manca igualment al marc de referència una consideració més completa de la problemàtica a la interfase urbano-forestal, que aquí es planteja únicament en termes de perillositat per als propietaris. Cal manifestar que aquesta zona de contacte, on es genera una part important dels focs, és perillosa per als immobles i persones existents però especialment per a la massa forestal, que pateix els efectes d’imprudències moltes vegades a causa d’usos impropis del medi forestal i rural. Igualment cal considerar de quina manera la presència d’immobles i persones condiciona d’extinció dels incendis i pot minvar les necessitats estratègiques especialment en els decisius primers moments de l’intervenció sobre el foc.

d) La prevenció s’entén com evitar que el foc s’estengui, enlloc d’evitar que es produeixi.

“Actualmente la prevención de incendios forestales tiene colocado el foco en las causas de la ignición, tratando de actuar sobre ellas. No obstante, cuando se llega al conocimiento de las causas del incendio e independientemente de las mismas, los daños sobre el ecosistema ya se han irreparablemente producido; es por esto que se hace necesario reorientar los esfuerzos hacia las causas de la propagación, que pasarán a ser los condicionantes primeros de la gestión forestal en esta materia”. Discrepam en que la prevenció tingui col·locat el focus en les causes d’ignició, més enllà de diagnosticar-les. La feina realitzada al llarg de les darreres dècades per tal d’evitar la “ignició” s’han de considerar del tot insuficients, com ho demostra el manteniment del nombre de sinistres al llarg de les tres darreres dècades: 1980-89: 1292 sinistres; 1990-99: 1242 sinistres; 2000-09: 1275 sinistres. No ens podem donar per satisfets amb els esforços realitzats fins ara per evitar la negligència i la intencionalitat. Però al pla es defensa que com que poc es pot fer per evitar els focs, cal treballar sobre la seva propagació. La prevenció, entesa com eix adreçat a la reducció del nombre de sinistres mitjançant la incidència directa sobre la població, és un principi d’importància secundària al pla. Per a nosaltres, un plantejament irresponsable. Consideram que cal abordar de forma més directa tant les pràctiques imprudents com la intencionalitat, amb els mecanismes investigadors, sancionadors i publicitadors suficients. Considerarem un fracàs un pla que no aconsegueixi una minva substancial en el nombre de sinistres generats.

e) Supressió de limitacions especials per l’explotació forestal a zones protegides.

Ja ho hem vist al Pla Forestal de les Illes Balears i a la Llei Agrària: existeix una clara intenció de suprimir els controls d’avaluació de repercussions per als projectes d’explotació forestal dins espais de la Xarxa Natura 2000. En aquest cas es planteja “Integrar las actividades de selvicultura preventiva en los instrumentos de planificación y ordenación de los Espacios Naturales Protegido (y/o los de la Red Natura 2000)”. Està molt bé que se digui que “Las disposiciones de los distintos instrumentos de planificación, ordenación y gestión de la selvicultura preventiva deben ser coherentes y compatibles con las necesidades de conservación de los tipos de hábitats naturales y las especies silvestres de interés comunitario”, però si es suprimeixen les obligacions legals d’avaluació, existents fins ara en aplicació de les directives europees, i tot queda en el deure de “ser coherents”, molt ens temem que el criteri de coherència pot esser massa subjectiu, i es decanti cap a la facilitació de l’explotació forestal en detriment de la conservació dels hàbitats naturals protegits.

f) L’ús del foc com eina de gestió.

Es contempla un “Plan anual de quemas prescritas integrado en los planes comarcales de incendios forestales”. Consideram absolutament inadequat recórrer als focs intencionats com a recurs en l’àmbit de la intervenció preventiva, per les seves implicacions ambientals i socials (difícilment podem transmetre de forma creïble una cultura que rebutgi el foc si l’administració l’empra com a eina gestora). Consideram que la intervenció mitjançant pastura controlada pot esser més adequada si el que es vol es l’eliminació de vegetació arbustiva i herbàcia a determinades zones.

g) La intencionalitat i la imprudència s’aborden de forma testimonial.

Es preveu realitzar “Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas”, mitjançant jornades formatives. El plantejament ens sembla molt poc seriós, tenint en compte que la intencionalitat i la negligència generen la pràctica totalitat dels incendis en el nostre àmbit. Trobam a faltar que es parli de reforçar la informació i la vigilància sobre el terreny, especialment a les zones amb més presència d’activitats d’oci, i que es reforcin els operatius i els procediments d’investigació, especialment en els casos d’incendis recurrents a determinades zones. Igualment hauria de tenir cabuda aquí una línia de comunicació pública adreçada a prevenir la major part de les imprudències no lligades a activitats agràries.

Tot plegat, pensam que ens trobam davant un pla de defensa contra incendis per al qual és secundari evitar l’inici del foc i d’actuar sobre els que el generen de forma imprudent o provocada, i que, confiant en la capacitat que generalment tenen els mitjans d’extinció per controlar la majoria d’incendis, fonamentalment pretén evitar la propagació dels grans focs facilitant que l’explotació forestal elimini biomassa. Per a nosaltres això no és vertadera prevenció, ja que no s’actúa contra la causa del problema, sinó sobre l’objecte que el pateix.

Nota informativa GOB

Un altre agressió als Pollancres d’Elx

Nova agressió als Populus euphratica d’Elx

(Xop d’Elx o Pollancre d’Elx)

Fa alguns dies vaig fer un vol pel paratge de l'Aigua dolça i salà (Elx).

En aquestes fotografies es poden veure renovats cartells que prohibeixen el pas, i 4 casetes desmuntables de fusta a mig instal·lar. Les casetes estan situades a uns 15 metres del marge dret de la Sèquia Major, emprant més d'un centenar de palets assemblats amb claus. Tenen una superfície aproximada de 3x3 metres, i 2m. d’altura, i a l'interior del més avançat hi ha 6 grans bidons i 7 garrafes xicotetes encara buides. A més, en la part posterior d'un dels cartells que pretenen prohibir el pas, també he fotografiat el logotip que apareix d'una empresa de caravanes valenciana (www.benimar.com.es), que supose que serà afició de l'il·luminat, o no. En qualsevol cas, en aquest emblemàtic paratge tantes vegades visitat per pintors, fotògrafs, botànics, i experts en patrimoni hidràulic; ja només queden uns pocs pollancres, molta mala herba, una sèquia en ruïnes sense els seus antics arcs de pedra, i ara també casetes de fusta. Serà per a practicar l'apicultura, per a caçar en el suposat vedat des d'aquestes talaies, o per a posar en valor les ruïnes del Paratge? Preciós.

Raúl Agulló

Tales als boscos d’Espinelves

Tales intensives i excessives

Cal informar sobre una de les moltes tales intensives que s'estan fent en alguns boscos. Als propietaris els hi falten diners degut a la crisi i decideixen obtenir-los sobre explotant les seves propietats, pensant només en els diners, no en els arbres.

De fa un temps, a Espinelves, s'està talant una gran massa forestal. El propietari dels terrenys és Masjoan, el mateix propietari dels coneguts arbres monumentals d'Espinelves. Sembla impossible que un home que té en la seva propietat una vintena d'arbres monumentals, alguns dels quals estan classificats per la Generalitat, no sàpiga apreciar els arbres tal com es mereixen. Doncs bé, Masjoan, a part de tenir tots aquests arbres monumentals també té grans boscos formats majoritàriament per alzines i roures que tenen entre trenta i cinquanta anys. Fa més de mig any va començar a talar aquests boscos deixant els arbres més joves, tal com es veu en aquestes fotos.

Per acabar de fer-ho més rodó, resulta que té el Certificat de Gestió Forestal Sostenible, que, en principi, garanteix que l'explotació dels boscos és controlada, permetent que aquests es puguin desenvolupar correctament. A més a més el PEFC (sigles del Certificat de Gestió Forestal Sostenible) també dóna ajudes perquè els propietaris puguin tenir compensats els diners que perden sense talar tants arbres, tot i que, observant els boscos de Masjoan, si se'n tallen més no queden arbres. Tot i així, hi han bastants crítiques respecte el PEFC, ja que es diu que està controlat per les indústries forestals.

És una pena que els boscos del Montseny i les Guilleries no passin dels cinquanta anys, ja que quan els assoleixen els talen.

Es pot veure com estan quedant els boscos de Masjoan en les fotos d’aquest escrit. En aquestes fotos, a part de veure l'escassetat d'arbres que queden, es veu com els talladors deixen penjades als arbres bosses amb la brutícia que generen ells.

L'última foto és d'un roure preciós, gegant, que queda una mica més amunt de la zona tallada i que, per tant, ja no és dins de la propietat de Masjoan.

També hi ha bones noticies, cal informar d’una bona iniciativa que està portant a terme Compensanatura, una organització que, gràcies als donatius de particulars, empreses i entitats compra els drets de tala de boscos madurs per aconseguir que no els tallin.