Una plaga amb denominació d'origen

 De cabres i de bocs

Ben mallorquina aquesta denominació d'origen, amb noms i llinatges, Tomeu Seguí, artífex en la creació de la cabra "salvatge" mallorquina, com espècie ancestral (dos mil anys de colonització illenca) i d'aprofitament cinegètic. ( Gobierno Balear Folleto ).  Gabriel Company, conseller  de Medi Ambient i  president en excedència de la patronal agrícola i ramadera de Mallorca, seguits de tot un enfilall de funcionaris i polítics irresponsables, que han estat i són, i que no tenen dos dits de front en deixar a les cabres la gestió de la forest de Mallorca de Menorca i d'Eivissa, és a dir, en provocar una situació de devastació en el medi forestal històricament mai vista, per afavorir el descontrol d'una espècie invasora com és la cabra domèstica, amb greus conseqüències ecològiques per a l'evolució dels boscos, desertització i  afavoriment del canvi climàtic. 

Word Rainforest Movement demana el nostre suport

El vostre suport és necessari: activistes de Camerun jutjats per protestar pacíficament contra Herakles Farms 

Herakles Farms està negociant l’establiment d’una controvertida plantació de 20.000 hectàrees de palma oliera a la regió Sud-oest de Camerun, i s’enfronta a una forta oposició de les comunitats que es veuran afectades per aquesta empresa.

Nasako Besingi i la seva ONG SEFE (Struggle to Economise Future Environment) han estat treballant juntament a altres activistes i organitzacions locals per a protegir els drets de les persones i preservar els boscos a la zona on Herakles té els seus negocis. Han estat objecte d’intimidació, demandes judicials, detencions i atacs violents.

El 31 de desembre de 2013, a petició de Herakles Farms, Nasako fou requerit per la “publicació de notícies falses a través d’Internet”. El cas judicial de Nasako es veurà el març de 2014 i podria acabar en una sentència de fins a 6 mesos de presó i multes de milers de dòlars. La demanda de Herakles es basa en un correu electrònic enviat per Nasako l’agost de 2012 on explicava com havia estat emboscat per un grup d’homes que identificà com agents de Herakles Farms. Per sort, un equip de periodistes francesos de France24 estaven treballant casualment en una entrevista amb Nasako aquest dia, i ho anaven seguint. Quan apareixeren amb el seu camió, els homes amollaren a Nasako i fugiren. Herakles Farms admet que qui atacaren a Nasako eren “proveïdors de serveis locals”. Nasako i 4 col·legues més també s’enfronten a altres càrrecs per organitzar “una reunió pública no declarada” i distribuir entre la gent del lloc camisetes amb logos contra Herakles.

Nasako no és l’únic objectiu d’intimidació per part de Herakles i el govern del Camerun. En el cas d’una altra organització no governamental local, “Nature Cameroon”, des del passat mes de setembre un funcionari governamental va impedir informar als residents de les amenaces que planteja el projecte Herakles Farms per a les seves formes de sustentació i medi ambient

Es urgent donar suport internacional a Nasako per ajudar-lo en les demandes judicials que enfronta i per a pressionar a Herakles perquè deixi d’intimidar a Nasako i Nature Cameroon.

Com a suport es poden enviar missatges electrònics directament a l’empresa exigint-li que retiri la seva demanda de difamació contra Nasako i deixi d’intimidar a activistes i organitzacions. Els correus poden enviar-se al cap actual del projecte a Camerun, Patrick Jones.

Qui desitgin fer donacions per a costejar les despeses legals que ha d’assumir Nasako i per a donar suport a la lluita de la comunitat contra Herakles, poden fer-ho aquí (El 100% de les contribucions que es rebin seran per a Nasako)

També és possible comunicar-se directament amb Nasako mitjançant el seu correu : nasako.bondoko@gmail.com

El 29 de gener de 2014, varies organitzacions governamentals enviaren una carta als relators especials de l’ONU sol·licitant que investiguin i intervinguin en aquests casos d’actes de repressió i criminalització de les organitzacions locals i activistes de Camerun.

Per a més informació sobre el projecte destructiu d’Herakles Farms al Camerun, veure:

SEFE – SEFE considera que l’acord entre el president de Camerun i la companyia d’Estats Units Herakles Farms, on s’atorga a aquesta milers d’hectàrees de terra, és una greu injustícia i perjudica els valors tradicionals de les comunitats.

Greenpeace y el Instituto Oakland - Herakles exposed: The truth behind Herakles Farms false promises in Cameroon (2013) Massive Deforestation Portrayed as Sustainable Development: the Deceit of Herakles Farms in Cameroon (2012)

GRAIN - Cameroon activist takes on land grabber from Wall Street, now faces imprisonment (2013)

Envieu un correu electrònic a l’empresa Herakles Farms per a reclamar-li que deixi d’intimidar a Nasako Besingi i altres defensors de les comunitats locals i els boscos.


Sr. Patrick Jones,

Li escric per a reclamar que la seva empresa, Herakles Farms, retiri els seus càrrecs contra Nasako Besingi de SEFE, retiri la demanda de Herakles que causà la suspensió de l'organització Nature Cameroon, i per a suspendre d'immediat qualsevol altra forma d'intimidació a totes les organitzacions de Camerun que han estat defensant públicament els drets de les persones i han estat protegint els boscos a la zona on Heracles porta a terme els seus negocis.

Li agraeixo presti urgent atenció a aquest tema. Gràcies.


Patrick Jones
Herakles Farms
jones@heraklesfarms.com

Sobre la "poda" d'alzines

Sobre poda d’alzines

En aquest blog és prou conegut el meu criteri restrictiu pel que fa a podes, en general: efectuar-les només per raons i necessitats reals, és a dir  productives en el cas de fruiters, ornamentals per jardins que les admetin en el seu disseny i, pel que fa a l’arbrat urbà triar abans bé el tipus d’espècie per reduir al màxim les podes i aplicar-les només a casos concrets relacionats amb trencaments o raons de seguretat autèntiques. Tot sense parlar de les podes de tractament silvícola, especialment les destinades a minvar la càrrega de combustible i les efectuades per aconseguir un arbrat per aprofitament d’interès comercial.

Tot això dit molt aviat per cenyir-lo a aquest breu article i perquè del que en volia fer dos cèntims és de la poda d’alzines.

Sigui per manca d’una normativa forestal que no regula com caldria el tema de la poda de les alzines, sigui perquè de bona fe, encara que amb aprofitament llenyós, es pot pensar que aquesta afavoreix l’alzina, la veritat és que aquesta pràctica sembla ser cada vegada més freqüent als nostres alzinars.

Dit una altra vegada, la manca de normativa forestal pròpia, on aquest apartat es podria tractar adequadament, i, per tant, sotmesos com en tantes altres coses a lleis estatals, com la Llei de Monts, que tracta per igual les alzines de les deveses d’Extremadura que les dels boscos de per aquí, sembla mal de fer poder atacar les situacions que degeneren en problema.

Perquè, com considerar que s’ha realitzat una poda excessiva del Quercus ilex a partir de l’articulat de la Llei de Monts esmentada? Si ens fixam en l’article 67, únic que, al meu entès per aquesta Llei , li podria, potser, ser aplicable, :  c) La quema, arranque o inutilización de ejemplares arbóreos de especies forestales, salvo casos excepcionales autorizados o de intervención administrativa, justificados por razones de gestión del monte.

Quan podem considerar que una poda excessiva significa una “inutilización“ de l’arbre? Quan ha quedat sense cap cimal per mor d’una poda dràstica, mutiladora a partir d’un metre trenta de la seva base, o més? Entenent que per baix d’una certa mida ho hauríem de considerar tala? Quina mida?

Al meu parer les podes d’alzines, així com la tala d’alzines mortes, haurien d’estar sotmeses a una regulació normativa i per tant a una inspecció tècnica forestal que n’avaluï l’autorització i seguiment, tasques que no podem resoldre, per dependre d’instàncies polítiques i tècniques sovint allunyades de la realitat del camp i fora del nostre abast, per tant, em centraré en la percepció personal, opinió, quan als efectes d’aquesta pràctica.

Com sempre cada lloc concret d’actuació, les seves característiques, ens ha d’indicar quin haurà de ser l’acció concreta d’actuació, valga la redundància.

Ens podem trobar amb un alzinar de classes diametrals modestes i amb moltes tanyades, llavors una vegada aplicada una intervenció pròpiament de tala pel que fa a una selecció acurada d’aclariment de tanyades o peus que consideram “sobrants”, en termes silvícoles (la natura sovint té interessos diferents dels nostres i que tenen a veure més amb la pervivència i desenvolupament de l’ecosistema en general), que ja ens permet un aprofitament de llenya, es pot passar a una poda de branques baixes, preferentment mortes, dels peus que deixam, amb la intenció de dotar-lo d’una forma d’arbre ideal per als nostres objectius. Troncs drets, aclariment baix les capçades, desenvolupament més ràpid, producció d’aglans...

O ens podem trobar amb un alzinar madur, de diàmetres notables, alzines de grans cimals, gairebé sempre amb forma arrodonida. La poda d’aquests exemplars, al meu entendre ja és molt més delicada, en primer lloc per l’amplada del tall que pot arribar a ser molt important i mal de cicatritzar. Personalment restringiria la tala de branques i cimals als morts i als que clarament estan molt tombats o, al nostre parer, perjudiquen l’estructura, l’equilibri que entenem normal de l’arbre. Ja he dit que la natura no “pensa” com nosaltres i potser una estructura més caòtica li va millor... i sovint té raó.

La poda de cimals de certa entitat, al meu parer han d’estar justificats per raons diferents a les de producció de llenya, sigui per ús propi o comercial. S’ha d’entendre el necessari control de la invasió de les branques o cimals d’alzina sobre parcel·les destinades a conreu, que estrenyen o dificulten el trànsit de camins, sobre parets, reixes, construccions, vivendes... etc.

Allà on estigui justificada la poda d’alzines, és important que el tall sigui net, proper, però no massa, al tronc i s’ha de tapar la ferida amb algun producte de màstic, que protegeixi la ferida contra l’entrada d’agents patògens, especialment fongs i dificultar la dispersió de l’olor de la ferida que pot atreure perforadors i altres actors que s’aprofitin de la nova situació.

Probablement hi ha molt més a parlar al respecte, però ara no em vull estendre més, crec haver deixat certes fites clares. Gràcies.

Alaró a 25 de gener de 2014.

Joan Vicenç Lillo i Colomar. 

Ses Fontanelles: un ecosistema de riquesa incalculable

Acorar ses Fontanelles

Naturalistes del GOB botam la reixa que condueix a Ses Fontanelles davant la mirada d’un empleat d’una benzinera, fent-li veure que ens en fotem si ens apleguen perquè podria ser la darrera vegada que venim. Botam dins la darrera zona humida de Palma i la trobam amb les venes obertes i la corna verda acaramullada. Les excavadores matanceres de Melchor Mascaró publiciten l’autoria plenes de fang. Matances de senyor i grans promocions immobiliàries tenen sempre més convidats dels precisos. L’has de matar tu enguany? diu Guillem Alomar a Klaus Graf.

Miram el paisatge, ens trobam davant un cas d’Acumulació per Despossessió com els que descriu Ivan Murray a la seva tesi gegantina, on descriu la destrossa de tota una illa per pura cobdícia.

Han obert carrers i excavat clots per saber si l’aiguamoll encara és viu davall la sepultura d’enderrocs. La dermis de runa amaga una joia natural als veïnats ofegats pel ciment, als birdwatchers estrangers, als científics que sense finançament tanmateix no van enlloc, a les famílies encuriosides pel topònim però que no saben com accedir-hi, i a certs governants que… és igual.

I sí, encara és viu l’aiguamoll. Hi ha aigua fresca davall l’enterrosall, restes dunars i una estesa d’enclotxes, fòssils i pedrenc que la mar va polir un dia. Retirau els enderrocs, a davall hi ha platges! Agrons de coll inacabable ens vigilen d’entre el canyet. Avançam per l’espai obert per les paleres, centenars d’orquídies a punt d’esclatar per darrera vegada i fer-nos avergonyir a tots per sempre. Aixecam cegalls arreu. Contam centenars de juies mentre les arpelles els donen caça i devoren la més dèbil sobre les salicòrnies. Queda molta bellesa enmig de tota aquesta Euromerda. Trobam els Limonium barceloi, les darreres saladines de l’univers. Si visquessin a l’Amazona seria un escàndol aniquilar-les, però van evolucionar a Mallorca, a la zona salina del darrer prat de Palma, i això no se perdona. Les han tancades amb reixeta i pany mentre pretenen arrasar-ho tot. Matas i Munar al carrer… Limoniums a la presó: Culpables! Salvem a la Banca que ho mereix més. Això també és Crisi i existia abans d’aquesta.

Hi ha informes favorables a acorar Ses Fontanelles emesos per tots els departaments. Signi aquí o dispar diu Company al funcionari, amb la mateixa arma que usà Grimalt, Font i Ramis: la por. Ai Ramis, Miquel Ramis, soci casual dels promotors, senador a Madrid, ex-conseller de medi ambient i autor de “la corrupció és inherent a la persona humana”. Xerra per tu si vols.

Mafiosos a lloure, perillosos Limonium de flor lila i fulla lobulada a la presó de Riofisa, ex de La Caixa: Parlem? Sí, un dia hem de parlar de com és possible que s’usin els estalvis de la gent per capolar espais naturals. Parlem… dels desnonats per exemple? Ara és el Bank of Scotland qui ajuda a aguantar el porc, l’han convidat TEKA, Colonial, B&B Asociados, el porc és seu i d’Alomar, Baldasano i Graf. No hi ha Rock ni Press a les matances de Ses Fontanelles, no la suficient. [M] ja no hi és i IB3 hi anirà quan s’inauguri el macro-centre. Censura? No, és que ara fa molt mal aparcar-hi.

Hem vengut moltes vegades i no serà la darrera. Maldament el Govern bravegi d’haver començat a clavar l’acorador al darrer prat de Palma, aquest no vol morir, no d’aquesta manera. Ens hem interposat a les pales molts d’anys i ara ja no ens queden forces per rendir-nos. Salvarem Ses Fontanelles.

Jaume Adrover, naturalista del GOB-Mallorca
jaumeao@gmail.com

Mare híbrida, fills retro-híbrids, avis desconeguts

 Són bessons i no s'assemblen

Avui us vull parlar dels meus cinc roures híbrids de 31 anys d'edat que competeixen en bellesa i majestuositat amb els arbres més esponerosos del meu jardí. Vaig sembrar els aglans a la tardor de 1982. Tenia jo aleshores només 26 anyets de res. Ha passat tant de temps... Us vull ser sincer. Tenc debilitat pels Quercus. Són els meus "nins" aveciats, els meus preferits, els fills de la meva joventut, però no ho digueu als altres arbres. Es posarien gelosos i tristos i podrien morir de pena. Són tan sensibles... Quan pas per davall la seva immensa capçada m'agrada acariciar-los l'escorça i dir-los coses boniques amb el pensament. Ens entenem sense paraules.

Quercus progenitor amb una capçada espectacular brostant a principis de primavera. Creix a un torrent de Mallorca enrevoltat per un bosquet de roures més joves.

 El més majestuós dels meus roures híbrids amb només el 30% de les fulles persistint damunt les branques a principis d'hivern. És tan alt que el sistema de marjades o terrasses del meu jardí m'ha impedit fer-li una foto al complet.

Els cinc híbrids són germans, fills del mateix arbre, producte més que probable d'una auto-pol.linització del progenitor amb ell mateix o bé d'una pol·linització creuada amb el pol·len dels seus fills. Sigui com sigui, tant l'arbre-mare com els fills, néts i renéts que l'envolten porten tots els mateixos gens. Serien doncs practicament clònics entre si. 

Conèixer la identitat dels avis, els progenitors de sa mare, segueix sent un gran repte, una assignatura pendent per als botànics i genetistes de la Universitat de les Illes Balears. La versió més àmpliament acceptada és que es tracta d'un Quercus x cerrioides, híbrid entre Quercus faginea i Quercus pubescens, amb algun gen de Quercus canariensis i/o de Quercus pyrenaica, però veient el desdoblament de les característiques fenotípiques que presenten els seus fills, ja no sé què pensar. El que més em desconcerta és la caducitat de les seves fulles, que pels seus suposats progenitors haurien de ser marcescents, és a dir, haurien de persistir seques damunt l'arbre durant tot l'hivern fins a la brostació primaveral. Els hiverns molt càlids amb temperatures superiors a +5ªC la majoria de fulles persisteixen verdes damunt l'arbre sense assecar-se i cauen totes alhora just quan comencen a brostar les noves gemmes a la primavera. Els meus híbrids serien doncs semi-caducs, però no marcescents.

Darreres fulles damunt un dels meus híbrids.

Se sospita que l'arbre original no és autòcton, que qualcú el va sembrar fa un parell de segles. La versió més romàntica diu que podria tractar-se d'una relíquia del Quaternari.

 Ampliant aquesta imatge amb un doble clic podeu veure un Quercus pubescens, sinònim de Quercus humilis, fotografiat avui mateix, amb les seves típiques fulles marcescents que romanen seques damunt l'arbre fins a la primavera. El vaig dur del nord de Portugal fa 27 anys. Mesurava aleshores uns 30 centímetres i creixia en un terreny rocós molt sec.

Fulles marcescents del Quercus pubescens anterior.

 Microfotografia amb il.luminació de superfície dels tricomes de la pilositat del revers d'una fulla de Quercus pubescens.

Brostació primaveral a finals de març del Quercus pubescens anterior.

Jove Quercus pyrenaica d'uns 7 anys, fotografiat aquest mateix capvespre amb les seves fulles marcescents, retorçudes i resseques, persistint damunt l'arbre. El vaig sembrar d'un aglà que em va dur un amic d'un parc de la ciutat txeca de Praga.

Fulles marcescents del Quercus pyrenaica anterior. Si s'arrabassa una fulla, el pecíol deixa una ferideta ben verda a l'escorça de la branca. Encara que sembli mort, en realitat simplement dorm, hiverna, espera.

 Ampliant aquesta foto amb un doble clic podeu veure les fulles de dos dels germans, els dos més esponerosos, que superen amb escreix els 10 metres d'altura. Les dues fulles de l'esquerra, més arrodonides i petites, pertanyen a un exemplar fèrtil, que produeix pol·len i aglans viables. Les seves fulles ovalades tenen dents més o menys rígides al marge i la majoria d'elles presenten 11 nervis. Les dues fulles de la dreta, més grosses i allargades, pertanyen a un exemplar semi-estèril amb pol·len viable i flors femenines avortades que no arriben a madurar. Tenen 7 parells de nervis i el marge ondulat.

Fulla de l'híbrid semi-estèril de la foto anterior amb el revers recobert per una finíssima pilositat blanquinosa.

Microfotografía del revers d'una fulla amb l'estructura cel.lular i els tricomes de la pilositat, més abundants damunt el nervi central.

 Microfotografía amb il.luminació de superfície dels tricomes dels Quercus híbrids.

Flors masculines amb pol.len viable de l'híbrid semi-estèril de les fotos anteriors.

 Detall de les flors masculines anteriors a finals de març.

Flors femenines aparentment normals de l'híbrid semi-estèril anterior l'ovari de les quals avorta després de la fecundació i no arriba a madurar cap aglà.

Aglanets avortats que no es desenvolupen i cauen per contenir un embrió inviable.

Els cinc híbrids tenen les fulles diferents, tant que no semblen descendents de la mateixa mare. Coincideixen, això si, en la longitud del pecíol que oscil·la entre un i dos centímetres i en la fina pilositat afeltrada que recobreix el revers de les seves fulles. Dos d'ells són semi-estèrils, no produeixen aglans. Un d'ells, avui, dia 12 de gener de 2014, ja ha perdut totes les seves fulles. A altres dos els queda un escàs 10% de fulles sense caure, la majoria seques. Finalment, els dos restants, els de la foto combinada, conserven al voltant d'un 30% de fulles, moltes d'elles encara verdes.

Esper l'opinió dels experts en roures i alzines. Si no aconseguim desxifrar el jeroglífic, en uns pocs anys l'estudi del genoma ens traurà de dubtes. Segur que hi haurà sorpreses. Els roures i alzines, igual que les falgueres del gènere Asplenium, tenen una forta tendència a hibridar. Alguns entesos asseguren que als boscos ibèrics hi ha gairebé tants Quercus híbrids com espècimens purs.

I per a acabar, aquí teniu una cigaleta ben guapa, Cicada orni, perfectament camuflada a la branca d'un dels híbrids.