Sa pomera de Sant Joan den Rafel Mas i sa mare

Es ritual quasi litúrgic de sembrar un arbre

Es jardí Mundani ja no és tot meu. Una pomera i es trocet de terra que l´enrevolta avui a les dotze des migdia han passat a ser propietat den Rafel i sa mare. No ha fet falta fer cap escritura. Ha estat un intercanvi, una espècie de negoci a l´antiga. Ells han aportat sa pomera i en Rafel ha fet sa feina de sembrar-la. Per part meva jo hi he posat sa terra bona d´hort vell plena de cucs de terra i s´aigua de regar-la. Ses pomes seran a mitges, sa primera, però, se la menjarà n´Antònia, sa mare den Rafel. S´ho mereix per sa panada, es robiol i es crespells tan bons que m´ha regalat.

Un cuc de terra disforjo o més ben dit, un mig cuc de terra, ja que en Rafel l´ha xapat per la meitat quan cavava per a fer es clot. S´altre mig s´ha pogut aficar dins una de ses seves galeries i en pocs dies, tan una meitat com s´altra hauràn curat sa ferida i es convertiran en dos cucs. Aquests animalons tenen una capacitat de regeneració increible. Si en xapes un en quatre parts, cadascuna d´elles es transformarà en un nou individu complet, amb boca i anus.

 En Rafel no se´n podia avenir. Com més cavava més cucs trobava i cada vegada eren més grossos. "Mirau quin cucot, pareix una serp", ha exclamat. Els hem anat posant dins es cossiol de sa pomera per a tornar-los aficar després dins es clot. Jo els he explicat que fa 23 anys, quan vaig comprar s´hort, pràcticament no hi havia cucs de terra, ja que aquesta estava tan enverinada amb adobs i pesticides que era com a morta. Ara si jo seguís sa nova filosofia alimentària d´aprofitar tot lo que és comestible, només hauria de cavar un poc i aviat tendria "carn" abastament per a dinar i sopar. Es cucs de terra fan sang per sa ferida, tenen es mateix valor nutritiu que un bistec de vedella o una costella de xot o una tallada de llom de porc. A un documental vaig veure com els preparaven. Era com fer budells nets. Amb sos dits els munyien i els feien fer tota sa terra. Després els rentaven ben nets amb aigua, els eixugaven i els fregien dins una pella amb oli bullent. Quedaven cruixents com si fossin patates fregides tallades en forma de fideus.

Avui ha fet un dia d´estiu, però si hagués fet fred en Rafel no n´hagués tengut gens. Mirau quina cara més vermella i no és de vergonya. N´Antònia, sa mare, no perdia cap detall. Es clot ha estat mal de fer perque abans ha hagut d´arrabassar un guaiaver de Puerto Rico, Psidum friedrichsthalianum, que malvivia malaltís i mig sec, incapaç d´adaptar-se a sa terra calcària de Mallorca. Darrera en Rafel es pot veure una Tetraclinis articulata endèmica de Múrcia.

Una vegada es clot fet, per a afegir un poc de llecó a sa terra, en Rafel hi ha tirat mitja cossiolada de terra vegetal.

Després hem treta sa pomera de Sant Joan de dins es cossiol i en Rafel l´ha aficada dins es clot amb ses branques orientades cap a migjorn, cap a on li arriba s´energia des sol que la farà creixer sana i vigorosa. Tot seguit hi ha tirada s´altra mitja cossiolada de terra vegetal tot voltant es pa de terra i arrels. Aquesta casta de pomera de Sant Joan és molt antiga. S´exemplar que hem sembrat és palmessà, però sa mare era des poble de Maria de la Salut. En Rafel i n´Antònia m´han explicat sa seva història i també que fa unes pomes petites i blanques, un poc àcides.

Abans d´acabar d´omplir es clot en Rafel hi ha repartit es cucs de terra que havia guardat. 

N´Antònia també n´hi ha tirat un de ben gros.

 Ja només faltava acostar tota sa terra i pitjar-la amb sos peus tot voltant sa pomera. Una feina impecable. Enhorabona, Rafel! Ets un bon sembrador d´arbres. Com diuen es francesos: "Chapeau!"

 I per a acabar una bona regadorada d´aigua netíssima i plena de minerals d´una font de sa Serra de Tramuntana.

I per a que no diguessin que jo no havia fet res més que mirar, li he tirades ses darreres gotes que quedaven dins sa regadora.

Ja només faltava dir ses paraules màgiques que com una oració litúrgica em va ensenyar es meu padrí patern:

 "Pomera, Jo t´afic i Déu t´aferr".

I el miracle fou possible i es féu realitat

Empelt de castanya germinada damunt alzina

Sí, amics dels arbres, un vertader miracle és el que us present. Només m´ha aferrat un de vint empelts radiculars de castanya germinada damunt alzina, o sigui, un èxit del 5% o bé un fracàs del 95%, com ho volgueu veure. A jo em basta per a confirmar que la meva hipòtesi experimental o el meu experiment hipotètic era possible. Després d´anys de provar d´empeltar alzines amb mudes de castanyer amb els mètodes tradicionals de Corona, de Fenedura, de Xip mallorquí amb un fracàs d´un 100% a la fi he trobat una manera d´aconseguir-ho.

El 95% de fracassos m´han servit per a treure unes quantes conclusions:

1--Com més prima és la branca d´alzina, més fàcil és que es produeixi la unió entre les cèl.lules meristemàtiques pluripotencials de l´arrel de la castanya i les cèl.lules del cambium subcortical de l´alzina.

2--Convé que el forat fet a la branca de l´alzina sigui practicament igual a la gruixa de l´arrel de la castanya, de manera que s´ajustin bé i no quedi espai entre el dos teixits.

 Aquest és l´únic empelt que m´ha aferrat.

3--És important tenir paciència i no frissar de llevar el cossiol que cobreix l´empelt. Convendria deixar el cossiol durant dos anys, de manera que l´arrel del castanyer fés cada vegada més pressió contra el teixits del forat de l´alzina a mesura que s´anés engrossint, provocant així una unió forçada d´ambdós teixits. (Aquesta frissera meva, aquesta falta de paciència ha estat precisament el motiu del 95% de fracassos, ja que vaig retirar el cossiol i vaig tallar les arrels dels petits castanyers als 11 mesos de l´empelt. En aquell moment tots els vint empelts tenien un aspecte fantàstic, però a poc a poc s´han anat assecant i només n´ha quedat un de viu).

4--Les castanyes s´haurien de estratificar en fred a la tardor dins la nevera a molt baixa temperatura sense arribar a la congelació (aproximadament a uns 2 ò 3 ºC) i a finals de febrer anar augmentant la temperatura de la nevera per a que les castanyes iniciassin la germinació i emetessin l´arrel, de manera que els empelts es féssin el més tard possible, quan l´alzina ja estigués en plena brostació primaveral, o sigui, a finals de març. (Jo vaig fer els empelts al febrer de l´any passat, per que les castanyes ja tenien una arrel de 4 ò 5 centímetres).

Avui he gravat un petit video de l´empelt que ha aferrat. (Us deman que sigueu indulgents. El video és molt dolent, gravat amb la meva càmara fotogràfica baratota). Veureu que el petit castanyer té dues tiges. A l´extrem de la més petita es veu com la gemma terminal ja començar a inflar i a verdejar, prova evident de l´èxit. Es veu molt bé l´arrel tallada del castanyer. Notareu que a un costat hi vaig posar molt de màstic segellador, ja que quan vaig retirar el cossiol, mentre tallava les arrels, vaig trobar com una tumoració que semblava un tros d´escorça d´alzina aferrada just a la unió castanyer-alzina. Vaig arrebassar el tumor i va quedar una ferida, per la qual cosa li vaig posar pasta segelladora. M´imagin que es tractava d´un xancre, que és una malaltia frequent als castanyers. El fong segurament va sortir d´una espora aferrada a la mateixa castanya. També es poden veure els empelts de Corona que he fet a les branques on no vàren aferrar les castanyes. Segurament tornaràn a fracassar. En quinze dies ho sabré. Si no aferren, tallaré totes les branques a l´alzina i només li deixaré l´empelt radicular que ha aferrat.

I ara em surt una pregunta: Va ser precisament el fong del xancre el "culpable" de la unió dels dos teixits i per tant de l´èxit de l´empelt?. Si fós així, s´haurien de fer els empelts posant unes quantes espores del fong a l´arrel de la castanya.

Passats sis dies he gravat un nou video on es veuen les gemmes brostant a les totes. La gemma apical de la tija més curta ja té fulles.

 Als nou dies del primer video li he fet aquesta foto on es pot veure ja una brotació vigorosa:

Com que en realitat és un castanyer petit i se torbaria uns 30 o 40 anys en fructificar, si l´any que ve té unes bones branques, aniré a cercar mudes de castanyer bò al Valle del Jerte d´Extremadura o a Galicia i li empeltaré les branques. Segons tenc entès els empelts de castanyer damunt castanyer bord aferren amb facilitat. 

Aquest article només és com una primícia, un avançament de l´article més exhaustiu que pens escriure si finalment en unes setmanes es confirma l´èxit d´aquest empelt experimental. Quan tengui uns bons brots d´un pam, posaré noves fotos i un nou video.

Desitjau-me sort, amics dels arbres!

(Ha passat un any, estam a dia 8 de febrer de 2014. L'empelt segueix viu. Estic esperant que torni brostar en unes setmanes. Ha crescut molt poc tal vegada perque reb poca saba ja que m'imagin que la unió és molt petita. Esper que amb el temps aquesta unió es vagi engrandint i el petit castanyer empeltat damunt una alzina cresqui cada vegada més vigorós. Us mantendré informats).

Arbres i palmeres d'Arenys de Mar

Caminant per les ombres de Sinera

Voleu saber els Arbres que hi ha als carrers de la Vila d'Arenys de Mar, els que estan a les voreres a prop de tots nosaltres?.

Voleu conèixer-los i saber-ne el nom i les seves principals característiques? Mireu i passegeu-vos per la web que us enllacem al final d'aquestes lletres.

Aquest Treball de Recerca de Joana Pérez Llabot alumne de 2n de Batxillerat i tutoritzat per el professor Pere Planells de l'Institut Els Tres Turons d'Arenys de Mar , és una web dels Arbres i palmeres dels carrers d'Arenys de Mar.

En aquest Treball trobem en les fitxes la descripció dels arbres i palmeres i la seva ubicació, localització en tots els llocs del poble, i gràcies a les fotografies que hi ha penjades a la web el seu reconeixement, així com el mapa-plànol de l'estudi realitzat.

A la memòria hi ha l' explicació de com s'ha realitzat el treball i les seves motivacions,així com poesia Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel , (centenari del naixement de tots dos) sensibilitat ,i arbres...molts arbres i tots a Arenys de Mar , en definitiva vol ser una eina d'educació ambiental per difondre amb una voluntat didàctica els nostres arbres,els que habiten en els carrers d'Arenys de Mar.

Enllaç del Treball de Recerca de Batxillerat :
Caminant per les ombres de Sinera. Arbres i palmeres d'Arenys de Mar
Joana Pérez Llabot, tutor Pere Planells.
Institut Els Tres Turons. Arenys de Mar, gener 2013.

Curs sobre el cultiu dels cítrics

Curs teòric i pràctic sobre el cultiu dels cítrics

Des de l'Associació Balear de l'Arbre hem organitzat un curs sobre el cultiu dels cítrics,la intenció d'aquest curs és donar a conèixer el maneig a petita escala d'aquests arbres, per tant va dirigit als jardiners, a propietaris de petites plantacions i a qualsevol persona que vulgui aprendre com s'han de cuidar els cítrics d'una forma raonada i sostenible.

El temari que seguirem el dia 16 serà el següent:

- Història del taronger a Mallorca.

- Principals patrons i varietats.

- Marcs de plantació.

- Control de males herbes.

- Fertilització del taronger.

- Control fitosanitari en cítrics.

- Poda dels tarongers:objectius i criteris.

El dia 23 la sesió serà totalment pràctica per el que l'alumne haurà de dur estisores de podar i xorrac de tall japonés.