Un curiós estudi de la reproducció de les figueres
Avui he rebut el resum setmanal dels articles publicats per l´associació francesa "Tela Botanica". El primer article m´ha sobtat: "Porquoi le figuier mâle se parfume en femelle". He intentat fer la traducció i aquí la teniu:
---"Carinyo, no facis res, jo m'encarrego de tot" és sens dubte una de les mentides més comunes en l'espècie humana. No obstant això, és una veritat en el cas de la figuera mediterrània que només es troba en les nostres latituds temperades i per tant és l'única que ha de passar per un hivern. La cabrafiguera, la figuera masculina, no escatima cap "esforç" per a que els seus pol·linitzadors tenguin èxit en la seva missió: els protegeix, els mima i ... els enganya. Així és com ho fa.
Blastophaga psenes femella dins una figa flor de cabrafiguera mascle al maig.
Igual que molts dels seus congèneres, el Ficus carica depèn d'una sola espècie, una mini-vespa anomenada Blastophaga psenes, per a assegurar la pol·linització. Es tracta en realitat d'un procés d'intercanvi de recompenses: a canvi del transport del pol·len, la Blastophaga té dret a pondre els seus ous dins les figues ...però només dins les que produeixen les figueres mascles. Aquestes de fet realitzen el paper de vivers de vespes amb la seva floració primaveral. Mentre que les figueres femenines encara no han entrat en acció, les masculines donen les seves primeres figues de l'any (aquestes són simplement borses de flors). Atrets per l'olor que emeten les figues, els insectes que surten de la seva letargia hivernal acudeixen per a pondre els ous. La primera aportació de la figuera mascle a la perpetuació de l'espècie està garantida: multiplicar el nombre de pol·linitzadors durant l'estiu.
Quan en l'estació càlida les figueres femelles comencen a florir produint figues, les figueres mascles fan evidentment el mateix i es podria dir que no hi ha més que esperar al fet que les blastophagues compleixin amb la seva missió de transportadores de pol·len. Però no és tan simple. Dels centenars de milers d'espècies de plantes amb flors que existeixen, el Ficus carica pertany de fet a unes 7.500 espècies que no juguen net amb els seus pol·linitzadors. La figuera no dóna cap recompensa a les vespes femelles que atreu amb la seva olor, encara portant el pol·len: no els permet fer la posta dins les figues, ja que és el lloc adequat per a la seva pròpia fruita. Les blastophagues no poden penetrar els llargs estils de les diminutes flors femelles amb el seu curt ovipositor i moren sense haver dipositat els seus ous. No és necessari ser un botànic per a adonar-se que existeix un risc evolutiu important per a la planta si només són les cabrafigueres mascles les que practiquen el mutualisme amb el pol·linitzador. El perill és que les vespes visitin només els arbres masculins i ignorin els femenins.
Detall de la Blastophaga psenes anterior que ha perdut les ales en entrar per l´estret ostiol del siconi.
Tret que ... Tret que els insectes no siguin capaços de diferenciar els primers dels últims. S'exerceix de fet una forta pressió de selecció sobre la planta per a que el gènere que no ofereix cap recompensa es faci passar pel que sí la dóna. En el cas que ens ocupa per a que la figuera femella emeti una aroma similar al que propaga la figuera mascle. Com acaba de demostrar un interessant estudi francès publicat al juliol per Ecology Letters, aquest mimetisme químic existeix precisament en la figuera mediterrània, però funciona ... en l'altra direcció! És la figuera mascle la que altera la composició del perfum quan els arbres femella produeixen les seves flors. El perfum que emet a l'estiu és significativament diferent al de la primavera i s'assembla a l'olor de les femelles. Amb les olors barrejades les blastophagues són incapaces de distingir el sexe de les figues i visitaran tots dos sexes, la qual cosa garanteix la pol·linització.
L'estudi no només ha demostrat les modificacions químiques d'aquestes olors, sinó que també ha verificat que els insectes són sensibles a ells mitjançant la tècnica d´electroantenografía. Aquesta consisteix a mesurar la resposta elèctrica de l'antena de l'insecte quan s'exposa als components de la fragància. Per a aconseguir-ho s'ha de col·locar un elèctrode a l'antena i un altre al cos de l'insecte, la qual cosa va resultar particularment difícil en el cas de blastophaga per que en aquesta mini-vespa només 3 mil·límetres separen l'extrem de l'antena de l'altre extrem del cos!
Melosa, sucosa i apetitosa polpa d´una figa Carlina amb les petites llavors fertilitzades pel pol.len aportat per l´avespeta Blastophaga psenes.
Al final de la història, veiem fins a quin punt la figuera masculina inverteix el seu rol en la reproducció i en les "tasques domèstiques": després d'haver donat allotjament a les blastophagues, acaba enganyant-les ... però també gratificant-les. De fet, serà en les figues d'estiu de la cabrafiguera mascle on pondran els ous del que serà la generació de vespes de la següent primavera. Ja de per si fascinants, les relacions entre plantes i insectes assoleixen amb aquest curiós cas de mimetisme químic un increïble nivell de complexitat.
