Jornada sobre Boscos Singulars

Boscos Singulars: una riquesa del nostre territori

El dimarts 15 de novembre de 2011 a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme, 47 de Barcelona, es portarà a terme la “VIII Jornada sobre Boscos Singulars: una riquesa del nostre territori” organitzada per la Societat Catalana de Biologia, el CREAF i ICHN.

Avui en dia la societat sap que els boscos han d’acomplir una gran diversitat de necessitats econòmiques, socials o mediambientals. Per això són necessàries respostes i propostes innovadores que facin compatibles els diferents usos i serveis dels boscos amb la seva conservació.
Fins l’actualitat, les eines de referència utilitzades en la planificació i la gestió forestal han estat els inventaris forestals nacionals -IFN2 i IFN3- i l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya -IEFC. A partir d’aquests hem pogut obtenir una visió general de l’estat dels nostres boscos i els seus valors mitjans. Tanmateix, ens han mancat dades per comparar l’estat actual amb un model de bosc de referència i així poder establir nous objectius.
Aquesta inquietud és la que ha dut a la Generalitat de Catalunya a impulsar un nou inventari específic sobre boscos, que pel seu caràcter singular, podríem considerar els millors boscos de Catalunya. Uns espais pràcticament desconeguts fins al moment per la seva escassesa. L’entitat coordinadora del projecte ha estat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el resultat de la iniciativa ha estat el que avui coneixem com l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya. Un catàleg de referència dels millors boscos a escala comarcal i de país, considerant els valors de conservació, socials, millora del coneixement i producció, bo i atenent als diversos usos que se’n fan. Aquest inventari, elaborat mitjançant la implicació de tots els sectors involucrats, haurà de ser un referent per a gestors del bosc i haurà de poder replantejar les estratègies de manteniment i millora dels nostres espais forestals.
Ara, des del CREAF, la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) proposen una discussió i reflexió oberta per contrastar els punts de vista d'investigadors, tècnics i administracions amb competències en la planificació i la gestió del territori sobre aquesta mena de boscos tan escassos i especials.

L'assistència a la jornada és lliure i gratuïta però es prega confirmació d'assistència a a.ramon@creaf.uab.cat

Ponències de la Jornada:

• Ancient forests of the Med: a conservation priority.
  Daniel Vallauri, Forêts Naturelles a WWF
• Inventari de Boscos Singulars de Catalunya: una nova eina per la millora de la gestió.
  Marc Gràcia, CREAF
• Participació social i resultats obtinguts en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya.
  Lluís Comas, CREAF
• La Maçana, un bosc resistent al pas del temps.
  Jean André Magdalou, Reserva Natural La Maçana
• Els boscos singulars i la protecció social del territori.
  Miquel Rafa, Àrea de Medi Ambient de l’Obra social de Catalunya Caixa
• Els boscos singulars: una aproximació des de l’òptica local.
  Carles Dalmases, Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona
• Accions de conservació de boscos madurs i singulars al Parc Natural de l’Alt Pirineu.
  Jordi Palau, Parc de l’Alt Pirineu
• Silvicultura de gestió de l’aigua en bosc mediterrani. Experiències en sureda.
  Joan Botey, Consorci Forestal de Catalunya
• Programa Selvans de la Diputació de Girona: una extensió d’una xarxa de boscos madurs i singulars.
  Jaume Hidalgo, Medi Ambient i Territori, Diputació de Girona
• Com divulguem al públic un inventari de boscos singulars?
  Anna Ramon, CREAF

Programa:

• Programa de la VIII Jornada CREAF-SCB-ICHN [arxiu Pdf 119Kb]
  organitzada pel CREAF, la SCB i l'ICHN

Bedolls al bosc i al prat

Andorra a l'octubre

Son els bedolls flama viva
al bosc negre dels avets.
Dirieu que cremen drets.
Veus fum o és boira que arriba?
Tranquil.la dolça és la flama,
quieta en la pluja. Lluu
amb or d'albercoc madur
mig amagat a la rama.

Marià Manent
(Barcelona, 27 novembre 1898 - 24 novembre 1988)

De lluny estant

Qui veiés, quan l’estiu s’acomiada,
el camí —la serp blanca i somrient—
i, al marge d’una cala refiada,
el pàmpol mort sota d’un pi vivent.

Qui veiés una dansa damunt l’era
i una serra morada enllà de mi;
qui topés un aloc de torrentera
o enmig d’un pedruscall, un romaní.

Més val, però, que a aquests bedolls s’acari
el meu esment, i a aquest boiram somort.
En mos camins d’un temps, hom pot trobar-hi
un àngel trist amb el seu glavi tort.

Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les, 4 juny 1970)

El bosc té por

Un bosc poruc
s'esparvera quan ve la nit
Tot l'angoixa
els crits de les òlibes
llur silenci
L'esguard fred de la lluna
i l'ombra de la seva cella sobre el llac
El bedoll pica de dents
tot amagant-se darrere el guardabosc
El freixe s'acotxa en la seva escorça

i conté la respiració fins al matí
El pi s'eixuga la suor
i crida el seu pare el pi pinyer
Amb el cap entre les cames
el salze plora a fulla viva
i fa desbordar el rierol
La canya que no li treu l'ull de sobre
el sent com demana a la cuca de llum
que il•lumini les tenebres
Només l'alzina conserva la dignitat
agenollada en el seu tronc
demana al déu del bosc
que s'afanyi a fer venir el dia.

Vénus Khoury-Ghata
(Pshery, Liban, 1937)
Traduït del francès per Pere Galceran-Uyà

~

La forêt a peur

La forêt a peur
Une forêt peureuse
panique à la vue du soir
Tout l'angoisse
les cris des chouettes
leur silence
Le regard froid de la Lune
et l'ombre de son sourcil sur le lac
Le bouleau claque des dents
en se cachant derrière le garde-champêtre
Le frêne s'emmitoufle dans son écorce
et retient sa respiration jusqu'au matin
Le pin essuie sa sueur
et appelle son père le pin parasol
La tête entre les jambes
le saule pleure à chaudes feuilles
et fait déborder le ruisseau
Le roseau qui ne le quitte pas des yeux
L'entend supplier le ver luisant
d'éclairer les ténèbres
Seul le chêne garde sa dignité
à genoux dans son tronc
il prie le dieu de la forêt
de hâter l'arrivée du jour.

Vénus Khoury-Ghata

Estiu

Plana daurada, calta en flor,
prat de fluida lleugeresa.
Sacsa una brisa amb platejada
calma el bedoll i el cel s’hi bressa.
Ve ací la vespa, ve, m’olora,
boneix, se’n va a la gavarrera.
La rosa enfurismada es vincla –
roig, però encara esvelt, l’estiu.

Suaus bombolles hi pul•lulen.
Sagnants maduixes en l’arena,
brogint trontolleja l’espiga.
S’ajup el temperi en les branques.

El meu tan breu estiu s’acaba.
Se m’enduu el vent, matoll errant –
crepita el cel i allà dalt brilla
amb llum blava, fugaç, l’hivern.

Attila József
(Ferencváros – Budapest, 11 abril 1905 - Balatonszárszó, 3 desembre 1937)
Traducció d’Eduard J. Verger

~

Nyár

Aranyos lapály, gólyahír,
áramló könnyûségû rét.
Ezüst derûvel ráz a nyír
egy szellõcskét és leng az ég.
Jön a darázs, jön, megszagol,
dörmög s a vadrózsára száll.
A mérges rózsa meghajol -
vörös, de karcsú még a nyár.
Ám egyre több lágy buggyanás.
Vérbõ eper a homokon,
bóbiskol, zizzen a kalász.
Vihar gubbaszt a lombokon.
Ily gyorsan betelik nyaram.
Ördögszekéren hord a szél -
csattan a menny és megvillan
kék, tünde fénnyel fönn a tél.

Attila József

Ara et demano, bosc, un bell conte de fades

Ara et demano, bosc, un bell conte de fades.

Que ressuscitin llops per barrancs i carenes.
Que els salzes i els bedolls
tremolin més encara, que els rius creixin enrere
fins a besar la neu.

Que la noia que estimo m'abraci i sobrevisqui
el somriure de l'aigua
al cim de la cascada.
Que els seus ulls enigmàtics d'entre les fulles verdes
siguin reals i màgics, d'aquest món i d'un altre.

Que la noia que estimo no torni cap al conte.

Amadeu Vidal Bonafont
(Barcelona, 26 març 1973)

Els prats

Per la vora del Miño, ai, amor meu,
i allà per la Rigueira i Pastoriza,
que grans que són els prats entre bedolls
de cabelleres d’or tremoladisses!

Que alegre que va el riu clapotejant
i com es va encalmant i se demora
entremig dels prats verds silenciós!

És negra l’aigua i gairebé no es mou
entre les ombres d’or de la vorera,
que estremeixen filets de llum molt fins.

Porta cap a l’hivern –dolça membrança-
eriçons de castanya badats, peres
dolces i fulles grogues i dacseres,
regal de la muntanya, bona mare.

Els prats, amb l’autumnada verdejants,
són joiosos de guardes i pastors.
Els arbres, alterosos i més clars,
com a ratlles de tinta en vidre net.

Els pagesos ja cremen els rostolls.

Dos al.lotons alegres, sota el sol,
xarrupen vi de móres al cocó
d’un panellet de sègol.

Mans pintades
i llavis mostatxers i envermellits,
riuen, carallardosos, en la tarda.

Aquilino Iglesia Alvariño
(Seivane - San Xoán de Vilarente - Abadín, Lugo, 11 juny 1909 -
Santiago de Compostel•la, 29 juliol 1961)

~

Os prados

Pola beira do Miño, ai, meu amor,
e alá pola Rigueira e Pastoriza,
qué grandes son os prados entre bidos
de cabeleiras de ouro tremalosas!
¡Qué ledo vai o río patuxando
e cómo se remansa e se demora
por entre os prados verdes silenciosos!

A iauga é moura e case non se move
por entre as sombras de ouro de ribeira,
que estremelan moi finas raioliñas.

Leva pra o inverno -doce relembranza-
urizos regañados, peros doces,
e follas amarelas, e caneiras,
regalo da montaña, a mai boiña.

Os prados, ca outonia verdegados,
son ledas de armentio e de pastores.
A erba é mal e nova. O sol, morniño.
As álbores, máis outas e máis craras,
como rajas de tinta en vidro limpo.

A xente anda nas rozas a borrallo.

Dous picariños ledos, á raxeira,
beben viño de amoras na currucha
dun bolo de centeno.
As maus pintadas
e os bicos bigoteiros e bermellos,
rinse larafouzados na tardiña.

Aquilino Iglesia Alvariño


El bedoll

Com un ocell que el cel albira
el bedoll el seu ball admira
acarona amb la fosca terenyina
el paisatge que la neu enfarina.

Confia al riu de gent enjogassada
els seus fils de tristesa glaçada,
però no pot fer ni una fissura
al cor de la petita criatura.

Núria Ribot

· Fotos: · Josep Queralt · larregula · Xevi V · Daniel Julià · Toni López ·
· Ferran Turmo Gort · David Campos i Vilardebò · Antoni Albalat Salanova ·

Beç, bedoll

«Són el bedolls flama viva
al bosc negre dels avets»

Il·lustració : Jordi Casamajor

A la plaça, hi ha una foguera. A la vora, el jovent del poble beu vi calent: calent, i no pas bullit, que és una altra cosa. Els nens corren amunt i avall, prop del riu. A les mans, duen forcons coronats amb trossos d'escorça de beç, trossos llargs d'escorça seca que es crema. Els fan rodar, l'escorça cau al terra, i les guspires il·luminen la nit. Damunt les portes de les cases, s'han col·locat unes branques de beç que protegeixen dels mals esperits i fan fugir els dimonis.
Els habitants de totes les parròquies andorranes, menys els lauredians, li diuen beç. Tanmateix, el primer nom d'aquest arbre que vaig aprendre en català era bedoll - no tant per la meva predilecció per Sant Julià com pels versos de Josep Carner: «Mes val, però, que aquests bedolls s'acari/ el meu esment, i a aquest boiram somort./ En mos camins d'un temps, hom pot trobar-hi/ un àngel trist amb el seu glavi tort». També li deia bedoll Agustí Bartra, i el poema «Andorra a l'octubre», de Marià Manent, comença amb les paraules: «Són els bedolls flama viva/ al bosc negre dels avets», i el senyor Picolaire, de «Les valls desitjades» de Sergi Mas, té una capsa de pela de bedoll –d'escorça de beç– amb poders curatius. N'utilitzaré els dos noms, indistintament.
Segons la Guia de plantes d'Andorra de Michel Baracetti, en la mitologia celta, el beç corresponia a la lletra B (Beth) de l'alfabet dels arbres i també feia part dels set arbres sagrats. Era la primera lletra de l'alfabet dels Druides». Els celtes consideraven el beç l'arbre del sol. Enterraven als morts en barrets fets d'escorça de beç. En moltes terres i per a diversos pobles, els déus han fet servir els beços com a atributs seus. La deessa turca de la Natura –Umaia– va baixar del cel amb dos bedolls. El beç era el símbol de la Mare Terra dels escandinaus, la deessa Nerthus.
El beç és màgic. És l'arbre de l'amor, de la lluna i el aigua. Les millors escombres de les bruixes es fabriquen de les seves branques. Les ànimes dels morts que no han pogut, o no han volgut, pujar al cel i es queden a la terra viuen als troncs dels beços, de l'arbre de la mort i l'arbre de la vida. Si vols jurar una amistat eterna a una altra noia, heu de fer-vos una corona de branques de beç, i a través de la corona, intercanviar mocadors o anells: sereu germanes per sempre.
El beç és sempre flexible, sempre jove. Als Pirineus, els pastors en fabricaven tota mena d'estris i eines: amb la primera escorça, es feien gots per beure o «vasulles»; les branques primes s'empraven per lligar les garbes o els feixos de llenya. Al recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu, de Manel Niell i Antoni Angelet, també llegim que el beç s'usava per elaborar la siscla, el fuet per conduir el bestiar, i les graneres: escombres per netejar el graner, el corral, el paller. De fusta de beç, es fabricaven els collars dels quals penjaven les esquelles del bestiar.
Diuen que els gitanos, per predir l'avenir, envolten el tronc d'un bedoll amb la seva camisa, i tot seguit, el primer so que senten els avisa del que passarà. A l'arribada de la tardor, però, els beços ens parlen del futur tot sols: si es comencen a engroguir des de dalt, la primavera serà primerenca. Si es comencen a engroguir des de baix, serà tardana.

Alexandra Grebennikova
· Article publicat a El Periòdic d'Andorra el 25.09.2011 ·

Mor Wangai Maathai, la "Dona Arbre"

Wangari Muta Maathai (1940-2011)

Wangari Maathai va morir als 71 anys ahir diumenge dia 25 de setembre de 2011, a l'Hospital de Nairobi, després d'una llarga lluita contra el càncer. Wangari Muta Maathai deixa els seus tres fills -Waweru, Wanjira i Muta- i una néta, Ruth Wangari.

El 1977 Wangari Muta Maathai va fundar el Moviment Cinturó Verd (GBM), treballant amb les dones per millorar els seus mitjans de vida mitjançant l'augment del seu accés a recursos com la llenya per cuinar i aigua neta. Ella es va convertir en una gran defensora d'una millor gestió dels recursos naturals i la sostenibilitat, l'equitat i la justícia. Des de llavors el GBM ha mobilitzat a centenars de milers d'homes i dones per plantar més de 47 milions d'arbres, la rehabilitació d'entorns degradats i millorar la qualitat de vida de les persones en situació de pobresa. Cosa que li va valdre que li diguessin la “Dona Arbre”. Per tot això el 2004 li van donar premi Nobel de la Pau.

El Moviment Cinturó Verd (GBM) ha emès un comunicat on diu que la mort de la Wangari Muta Maathai “és prematura i una pèrdua molt gran per a tots els que la van conèixer, com a mare, familiar, companya de treball, col•lega, model a seguir i heroïna, i que tothom admirava la seva determinació per fer del món un món més pacífic, més sa i un lloc millor.”

• Més informació:
• Comunicat del Moviment Cinturó Verd (GBM)
• Una sinopsi de la seva vida al web del GBM
• Mort l'ecofeminista africana Wangari Maathai
• A la Dona Arbre i Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai
• Mor la premi Nobel de la Pau kenyana Wangari Maathai
• Mor la premi Nobel keniana Wangari Maathai
• S'ha mort la premi Nobel de la Pau kenyana Wangari Maathai
• Mor Wangai Maathai, premi Nobel de la Pau 2004
• Més enllà dels arbres

• A Amics arbres • Arbres amics :
• S’estimen els arbres de veritat
• La dona arbre

El caquiers conreats són femelles partenocàrpiques

I tots els seus fills són híbrids

Igual que la gran majoria de les figueres mediterrànies que són quasi totes femelles partenocàrpiques capaces de madurar les figues sense necessitat de ser fecundades, els nostres caquiers són també tots femelles partenocàrpiques, maduren els seus fruits sense ser polinitzades i per tant no tenen cap llavor.

Els caquiers, Diospyros kaki, són originaris de la Xina i des de fa molts segles es conreen al Japó des d´on vàren ser duits a la Mediterrània on trobàren un clima ideal per al seu cultiu. Actualment es conreen arreu del món a totes les regions amb un clima mediterrani. Tots els arbres del gènere Diospyros són dioics, amb arbres mascles i arbres femelles. Pertanyen a la família de les Ebenaceae.

I em demanareu, com és que a vegades els caquis tenen pinyols si en teoría no hi ha cap mascle en tot Mallorca?. La resposta és molt senzilla. El secret és el patró damunt el qual estàn empeltades la majoría de femelles conreades, el Diospyros lotus, un arbre que viu de manera natural des d´Europa fins a Àsia. Pot assolir una altària de 30 metres. Els seus fruits són molt petits, no solen superar els 2 cms de diàmetre i ben madurs són molt dolços. A l´antiga Grècia era molt apreciat com arbre fruiter molt abans de l´arribada dels caquiers asiàtics. Els fruits es menjaven tant en fresc com assecats com si fossin panses, prunes seques o albercocs. Precisament el nom del gènere Diospyros ve de la unió de dues paraules gregues: Dios i Pyros, que traduit significa Blat de Zeus.

Diospyros lotus femella assilvestrat, nascut d´una llavor a la falda d´una muntanya de la Serra de Tramuntana.

Fruits diminuts i nombrosos del Dyospyros lotus anterior. Solen tenir moltes llavors i han de ser ben madurs per a ser comestibles, ja que verds són molt astringents per la gran quantitat de tanins que contenen.

I em tornareu demanar, com ho ha fet aquesta espècie aliena per a arribar a asilvestrar-se a Mallorca?. Una altra vegada la resposta és molt senzilla. El Diospyros lotus té una forta tendència a treure bordalls d´arrel a vegades a molta distància de l´arbre original. En teoría l´arbre que compram quan adquirim un caquier és un caquier asiàtic Diospyros kaki, però les seves arrels són de Diospyros lotus, molt emprat com patró per la seva gran rusticitat i resistència a la sequera i a tot tipus de sòl, de manera que pràcticament el 100 % dels caquiers que es venen als vivers estàn empeltats damunt un Diospyros lotus.

Més prest o més tard, sobretot quan l´empelt de caquier va tornant vell i comença a perdre força, les arrels del patró treuen molts de bordalls i, si no són arrabassats, creixen molt aviat i en pocs anys són arbres fets. Com que els viveristes aconsegueixen els patrons de Diospyros lotus sembrant llavors, d´elles neixen arbres mascles i arbres femelles que són empeltats molt abans de saber-ne el sexe amb una muda de caquier femella.

Així doncs els patrons dels nostres caquiers poden ser mascles i femelles i els seus bordalls d´arrel també. Si ara aquí ara allà un caquier abandonat a un olivar de muntanya, a un hort o a una finca del plà de Mallorca acaba treguent bordalls i aquests arriben a fer flors i fruits, els ocells se´ls mengen amb delectació i espargeixen els pinyols enfora de sa mare. Ja tenim un Diospyros lotus assilvestrat i també tenim el pol.len masculí que fecundarà les flors femelles d´un caquier partenocàrpic. Aquesta és doncs l´explicació dels pinyols que tenen a vegades els nostres caquis.

Aquí podem veure la sucosa i apetitosa popa d´un caqui on es pot distingir per transparència a la meitat superior un pinyol. Si engrandiu la foto amb un doble clic ho veureu millor. Aquest pinyol és un hibrid entre Diospyros lotus i Diospyros kaki. Els pagesos antigament sembraven aquests pinyols i als arbres que en sortien els deien caquiers bords. Si el que neixia era mascle l´empeltaven de caquier femella partenocàrpica i si era femella a vegades el deixaven sense empeltar, ja que els seus fruits més petits que els caquis conreats eren deliciosos ben madurs.

Un altre caqui amb tres llavors. El caquier que fa aquests caquis tan sucosos ha tret uns quants bordalls a tres metres de la soca que tenen les fulles típiques del Diospyros lotus. Aquesta pròxima primavera vull provar d´empeltar un dels bordalls amb una muda de Diospyros digyna, un extrany caquier originari de Mèxic on l´anomenen Zapote negro pels seus fruits de popa negre com la xocolata.

Sempre m´enrecordaré d´un caquier bord que el meu padrí patern havia sembrat de pinyol devora un pou d´una finca aprop de Randa, que feia uns caquis petitons de popa dura però extraordinàriament dolça i aromàtica, sobretot la part més oscura que enrevoltava les llavors, que era la més bona. La seva popa era tan consistent que els caquis queien enterra quan eren madurs i no s´esclafaven. A la tardor jo disfrutava d´anar amb el meu padrí a collir caquis al caquier bord. En feia tants que jo en podía pegar una bona panxada i encara en quedaven més dels que voliem. Fins i tot en donava una bona grapada a la somereta Margarita que ens duia a la finca amb un carretonet. Un hivern va ploure torrencialment, es va formar una gran bassa d´aigua estancada i el caquier bord es va morir amb les arrels podrides.

Pinyols híbrids de caquier extrets d´un caqui conreat.

Flors masculines d´un Diospyros lotus assilvestrat que vaig aconseguir a partir d´un bordall d´arrel agafat a la muntanya. El tenc sembrat al meu jardí i les seves flors polinitzen els tres caquiers femelles. De la mateixa manera que les figues polinitzades són molt més dolces i aromàtiques, els caquis fecundats pel pol.len del Diospyros lotus són molt més saborosos, com més llavors tenen millor.

Flor femella de caquier partenocàrpic.

A la tardor i principis d´hivern, quan la fruita escasseja, tant els caquis d´arbres conreats com els caquis d´arbres assilvestrats són una valuosa font d´aliment per a les aus. A l´imatge podem veure un caqui mig menjat pels ropits, les mèl.leres i els ullets de bou a principis d´octubre.

 

Talen una desena d’arbres a Vilassar de Mar

Denuncien una tala d’arbres a Vilassar de Mar

Un dels pins tallats | Foto: D.M.

Un grup de veïns del carrer de la Via Octaviana amb el carrer de Marià Vidal de Vilassar de Mar ha denunciat la tala de prop d’una desena d’arbres al Casal de Curació, una Residència per a la gent gran del municipi. Un portaveu dels veïns ha explicat que els pins que s’han tallat eren gairebé centenaris perquè daten de finals dels anys 20 del segle passat.

Segons informen els mateixos veïns, el motiu d’aquesta tala tindria el seu origen en la caiguda d’un dels arbres aquest estiu sobre una furgoneta “sense que, per sort, hagués cap desgracia personal“. Posteriorment, es va certificar que “aquest pi estava malalt“.

Preparació de la tala | Foto: D.M.

Els veïns han subratllat que “per damunt de tot hi ha la seguretat de les persones“, però no s’expliquen la decisió pressa de eliminar tots els arbres. “Caldria esbrinar si realment tots estaven o no malalts, i nosaltres entenem que no“, assenyalen. El portaveu dels veïns creu que alguns dels pins es trobaven en bon estat i es podien haver salvat. Per aquest motiu ha reclamat si existeix un informe fitosanitari que certifiqui l’estat d’aquests arbres.

També, els mateixos veïns demanen una explicació a l’Ajuntament de Vilassar de Mar o al Patronat del casal; i, alhora, reclamen si existeix un pla de revegetació per compensar aquesta tala doncs, segons denuncien, “hem perdut un pulmó verd“.

· Article publicat a Diari Maresme el 22.09.2011 ·

Per ajudar a editar un llibre d'arbres

Col•labora en l'edició del llibre
"Els arbres mediterranis. Un recorregut
pels seus valors culturals i espirituals"

En Josep Gordi de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i membre de la Xarxa de Custòdia del Territori, ha redactat el llibre 'Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. El llibre, però, encara no s'ha publicat ja que fins al moment no s'ha aconseguit el finançament econòmic per publicar-ho.

Perquè el llibre pugui donar a la llum el seu autor ha optat per una iniciativa de micromecenatge, que consisteix en que durant un temps determinat aquells qui vulguin puguin fer una microdonació per a l'edició del llibre. Si passats uns determinats dies s'aconsegueix la quantitat fixada, el llibre serà publicat.

Així doncs, a continuació trobareu una breu descripció del llibre. Si esteu interessats en fer una microdonació, ho podreu fer a través de la web creada a Verkami per aquest projecte. Atenció, queden pocs dies per fer la donació i que el projecte tiri endavant!

Cal destacar que es poden fer diferents tipus d'aportacions. Segons l'aportació realitzada el donant rep un tipus o altre de recompensa (per exemple, aportant 20€ reps un exemplar del llibre). cal destacar que hi ha una donació pensada per a entitats: si dones 300€, a canvi de l'aportació demanada, l'autor es compromet a fer una conferència sobre els valors culturals i espirituals dels arbres mediterranis i entregar a l'associació 10 exemplars del llibre.

Per què publicar un llibre sobre els valors culturals dels arbres mediterranis ?

Si entreu en qualsevol llibreria, de ben segur que a l'apartat de natura trobareu llibres que parlen d'arbres i boscos. La major part d'ells són guies que et permeten conèixer i classificar les espècies forestals o bé estudis sobre la distribució, en una àrea geogràfica concreta, dels diferents tipus de boscos. Difícilment trobareu algun llibre que parli dels valors culturals que atresoren els arbres mediterranis. Per tant, aquest llibre vol omplir un buit existent i, a la vegada, relacionar la natura amb la cultura, és a dir, presentar un discurs que expliqui, al llarg de la història, quins són els valors i la simbologia que han anat atresorant els arbres mediterranis.

Què trobareu en la lectura d'aquest llibre que transita entre l'assaig i la divulgació ?

Doncs un recorregut cultural i espiritual al voltant dels principals arbres mediterranis. En primer lloc, explicaré breument l’evolució biogeogràfica dels arbres per la mediterrània, producte sobretot de l’acció militar i comercial de la societat. Un dels resultats de la història és que alguns arbres han vist reduïda la seva àrea de distribució, altres l’han vist engrandida i altres han aparegut de nou colonitzant o envaint nous territoris en funció de criteris econòmics i/o estètics. En segon lloc, resseguiré el paper dels arbres en la mitologia i la literatura clàssica i, tot seguit, n’explicaré els valors espirituals dels arbres a la religió cristiana i musulmana. En tercer lloc, parlarem dels arbres en el folklore, així com de la seva valorització social i, fins i tot, política. En quart lloc, ens endinsarem en el paper dels arbres dins la literatura.

Què es farà amb els diners ?

El finançament que es pretén aconseguir servirà per pagar l’edició de 200 exemplars en paper i un llibre electrònic. Si se supera la quantitat de diners sol•licitada augmentarem la tirada d’exemplars fins arribar als 400 i si la quantitat recaptada supera els 3000 euros ? Tot el finançament que superi la quantitat esmentada anirà directament a l’ONG Sol Solidari.

· Iniciativa de micromecenatge per editar el llibre 'Els arbres mediterranis' ·
·Josep Gordi - Arbres i paisatge · Bloc: Els arbres, entre el cel i la terra ·

·

·

Tavernes de la Valldigna contra el morrut roig

L'ajuntament inicia una lluita
contra el morrut roig

L'ajuntament de Tavernes de la Valldigna (la Safor) ha iniciat un tractament general de les palmeres contra el morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) un insecte que viu a les palmeres i que afecta a la palmera canària, la datilera i també se n'ha vist en les washingtònies.
L'insecte viu i s'alimenta a les bases de les fulles i dins del tronc, per tant és dificil de vore i el podem trobar en les formes d'ou, larva, capoll i adult. El morrut completa un cicle cada tres a quatre mesos i per tant en un any pot haver-hi tres generacions. La femella posa de 300 a 400 ous, cosa que ens parla de la capacitat reproductiva i de la colonització d'unes palmeres a altres, car els insectes poden fer vols de 4 a 5 kms.
Fem aquesta explicació perquè sapigueu contra quin insecte s'està lluitant, i el mal que fa i ha fet a molts llocs, cas d'Elx, on moltes de les palmeres han mort.

L'ajuntament està posant un dispositiu adalt de la palmera que serveix per injectar el liquid que conte el producte (Imidacloprid principalment). Podeu vore a moltes palmeres del poble el tub que penja de dalt, i que s'ha deixat perquè el tractament s'ha de repetir al cap d'un temps.
Els darrers anys ha estat la palmera l'arbre ornamental que més s'ha usat en el poble. Centenars i centenars de palmeres s'han plantat tant al poble com a la platja, i això ara obligarà a un cost extra per tal d'intentar salvar-les.

· Article publicat a La Cotorra de la Vall el 21.09.2011 ·

Cançons dels arbres

Canciones de los árboles

Per Carlos Garrido

L’Arxiduc Lluís Salvador va escriure una col·lecció de Cançons dels arbres. I és ara, a les portes de la tardor, el moment per emular-lo. Estam en l’època en que ambdues estacions s’entremesclen entre elles amb gran subtilesa. Fa calor, però els cels comencen a ser cristal·lins, de colors molt pujats. De tant en tant, una llengua d’aire fresquet llenega gairebé imperceptible per entre les terrasses i els para-sols. Es percep un perfum més penetrant, més matisat. I sobre tot els arbres ens parlen de la imminència de la tardor. Ahir anava amb la meva borsa d’escombraries quan, en passar baix prop d’un jardí, vaig escoltar el tremolor de les fulles d’un gran arbre. No sabria dir de quina espècie era, però tenia aquell so musical dels oms o els polls quan espolsen suaument la seva fullaraca, produint una remor semblant al paperí de les verbenes estiuenques. De sobte, aquella cançó arborícola m’evocà una mala fi d’imatges. Allà estava jo, dret, amb la meva borsa, però la meva ment volava. Em traslladava als rius de muntanya, a aquells arbres que els voregen i que al migdia es posen a tocar la pandereta de les seves fulles. Quin so més agradable, perquè va sempre associat a la verdor, a la humitat, a l’olor dolcenc dels bassals. Les fulles de l’arbre m’avançaven el temps en que els cels s’omplen de núvols pictòrics. En que el vent arrossega per terra miríades de fullaraca morta, com si fos el flautista d’Hamelin. El dies en que comences a tancar les finestres, rescates les jaquetes, col·loques per la nit un flassada mentre escoltes caure la pluja i el tronar de les tempestes. La cançó de l’arbre no només anunciava, sinó que removia a la banyera dels meus records milions d’imatges passades, de sensacions indelebles en les diapositives de la teva ment. Et retornava aquella sensació tan valuosa, i molt més a les ciutats, de que formes part d’un tot molt més gran que allò humà, immens. De ritmes lents i repetits. Aquesta és la lletra que ens canten tots els arbres, siguin com siguin. (Traducció R. Mas)

El archiduque Luis Salvador escribió una colección de Canciones de los árboles. Y es ahora, a las puertas del otoño, el momento para emularlo. Estamos en la época en que ambas estaciones se intermezclan entre ellas con gran sutileza. Hace calor, pero los cielos comienzan a ser cristalinos, de colores muy subidos. De vez en cuando, una lengua de aire frescachón se desliza casi imperceptiblemente por entre las terrazas y las sombrillas. Se percibe un perfume más profundo, más matizado. Y sobre todo los árboles nos hablan de la inminencia del otoño. Ayer iba con mi bolsa de basura cuando, al pasar junto a un jardín, escuché el temblequeteo de las hojas de un gran árbol. No sabría decir de qué especie era, pero tenía ese sonido musical de los olmos o los chopos cuando sacuden suavemente su hojarasca, produciendo un murmullo parecido al de los festones de papel que adornan las verbenas veraniegas. De repente, aquella canción arborícola, me evocó un sinfín de imágenes. Allí estaba yo, de pie, con mi bolsa, pero mi mente volaba. Me trasladaba a los ríos de montaña, a esos árboles que los orillan y que al mediodía se ponen a tocar la pandereta de sus hojas. Qué sonido más agradable, porque va siempre asociado al verdor, a la humedad, al olor dulzón de los aguazales. Las hojas del árbol me adelantaban el tiempo en que los cielos se llenan de nubes pictóricas. En que el viento arrastra por el suelo miríadas de hojarasca muerta, como si fuese el flautista de Hamelín. Los días en que comienzas a cerrar las ventanas, rescatas las chaquetas, colocas por la noche una manta mientras escuchas caer la lluvia y el tronar de las tormentas. La canción del árbol no sólo lo anunciaba, sino que removía en la bañera de mis recuerdos millones de memorias, de imágenes pasadas, de sensaciones indelebles en las diapositivas de tu mente. Te devolvía esa sensación tan valiosa, y mucho más en las ciudades, de que formas parte de un todo mucho más grande que lo humano, inmenso. De ritmos lentos y repetidos. Esta es la letra que nos cantan todos los árboles, sean como sean. (Publicat al Diari de Mallorca 17/09/11)

Els boscos a la Fira del Llibre de Muntanya

X Fira del Llibre de Muntanya

El cap de setmana de l’1 i 2 d’octubre d'octubre es farà la desena edició de la Fira del Llibre de Muntanya, que aquest any serà al poble de l’Esquirol o Santa Maria de Corcó (Osona).
En aquesta Fira s’hi podran trobar les més importants editorials, llibreries i centres excursionistes especialitzats, tot oferint el millor de les publicacions relacionades amb el món de la muntanya en tots els seus aspectes. Paral•lelament, també es faran presentacions de llibres, conferències i, tal com és habitual, tot un seguit d’activitats complementàries adreçades als visitants de totes les edats.
Les conferències tindran com a temàtica central els boscos, aprofitant que la ONU ha declarat aquest 2011 “Any Internacional dels Boscos”. “El paper dels boscos en la química verda” i “Diverses cares dels boscos, el bosc polièdric” seran els temes tractats per diversos especialistes.
Per a celebrar aquesta desena edició de la Fira s’ha convocat un concurs literari de relats breus sota el nom d’Històries de muntanya, amb la intenció que sigui permanent i també es pugui fer en les properes edicions de la Fira.
Al web de la Fira del Llibre de Muntanya hi trobareu tota la informació més detallada.

Programa d’activitats 2011

Dissabte 1 d'octubre de 2011 (de 10 a 20h)
10.00h
Campionat de Catalunya d’orientació per relleus a Sant Martí Sescorts, organitzat per la Unió excursionista de Vic.Per més informació: http://www.unioexcursionistavic.org, inscripcions http://orientacio.org
11.30h
Xerrada d’introducció al Geocatching, organitzada per Llibreria Muntanya de llibres i equip Fervil (Sala de presentacions de llibres).
12.00h
Inauguració de la Fira amb assistència de les autoritats i de la nostra Presidenta d’honor Sra. Roser Quera i Simon (Carpa de conferències)
16.30h
Conferencia: “Literatura Muntanyenca de ficció” a càrrec de Joan Cervera Batariu, ex president del Cub Excursionista de Gràcia, President d’Honor de la 9ª. Fira del Llibre de Muntanya i President d’honor de Mountain Wilderness.
Presentació del 1 er concurs de relats breus, “Històries de muntanya” (Carpa de conferències)
17.30h
Conferència: “El paper dels boscos en la química verda” per la Dra. Neus Puy i Marimon, Investigadora de l'Instituto de Carboquímica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Carpa de conferències)
18.45h
Projecció: La seguretat a la muntanya de Xavier Casillanis (Carpa de conferències)
19.30h
Projecció i conferencia “Vertical live” a càrrec de Robert Jasper: alpinista de renom mundial i especialista en activitats d’alta dificultat i d’ exploració. Podrem veure l’alliberament de les vies més extremes de la Nord de l’Eiger així com l’expedició al Monte Sarmiento a la terra del foc (Carpa de conferències).
18.45h
Projecció: La seguretat a la muntanya de Xavier Casillanis (Carpa de conferències).

Diumenge 2 d'octubre de 2011
10.00h
Cursa de la Copa Catalana d’orientació, Fira del Llibre de Muntanya a l’Esquirol. Organitzada per la Unió Excursionista de Vic. Per més informació: http://wwwunioexcursionistavic.org, inscripcions http://orientacio.org
11.30h
Xerrada: Suissa, Any d’aniversaris. Comemmoració dels 200 anys de la primera ascensió a la Jungfrau, centenari del cremallera de la Jungfrau, 150 anys de la primera ascensió al Weisshorn (Carpa de conferències)
12.15h
Taula rodona sobre el tema “Diverses cares dels boscos, el bosc polièdric” (Carpa de conferències), amb la intervenció de:
Dr. Jordi Bartrolí Molins, catedràtic de Química i degà de la Facultat de Ciències de la UAB.
Sr. Joan Rovira Ciuró, Enginyer de Forest, membre Junta de Govern Consorci Forestal de Catalunya i Gerent de la Cooperativa Serveis Forestals, SCCL.
Dr. Eduard Plana i Bach, Enginyer de Forest del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i President de l’associació d’Amics dels Boscos de Muntanya.
Dr. Santi Sabaté i Jorba, Professor del Departament d'Ecologia, Universitat de Barcelona i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.
Moderador: Jordi Vilarrodà i Planas, Periodista, del 9 NOU.
16.30h
Taula de debat “ La porta oberta al futur” necessitat d’un congrés d’entitats i esports de muntanya? (Carpa de conferències) , amb la intervenció de:
Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Manuel Puente, president del Centre Excursionista de Catalunya.
Francesc Roma, catedràtic d’història de Universitat de Barcelona.
Josep M. Solé i Sabaté, historiador.
Víctor Riverola, periodista-escriptor i alpinista.
Moderador: Fancesc Sanahuja, president del Club Excursionista de Gràcia.
17.30h
Xerrada de l’Armand Ballart “Història i el.laboració de les ressenyes d’escalada” (Sala presentació de Llibres).
18.30h
Projecció i conferència “Escalada d’autoprotecció” de l’alpinista navarrès Unai Mendia, ens passarà un recull de les activitats més extremes dels darrers anys (Carpa de conferències).
Durant tot el dia hi haurà presentacions de llibres.

Exposicions:
· 25 anys al Cim. Servei General d’informació de Muntanya (La Rectoria).
· Ressenyes originals d’escalada d’Armand Ballard (Sala presentació de llibres).
· Material antic d’escalada i alpinisme, cedida per Antonio García Picazo (La Rectoria).
· Rafael Dalmau Editor: 50 anys (La Rectoria).

Activitats complementàries durant els dies de fira:
Rocòdrom cedit per la FEEC. Tallers de la prehistòria. Tallers de seguretat pels Bombers de la Generalitat. Concurs fotogràfic. Geganters de l’Esquirol i Tavertet. Jocs per la mainada. Espectacle ofert per Bibliobús.

· Més informació : Fira del Llibre de Muntanya ·

Organitza:
Amics del Cingles de Collsacabra · Servei de Promoció Econòmica del Collsacabra