Arbres de Nadal

Torna Nadal

L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter, 19 març 1929 - 11 novembre 2003)
•
Fi de tardor

Sóc la tardor, com un núvol em fonc,
enrera veig, encara plens de fulles,
arbres, avui sols rígides despulles,
i un plor reté, ja corglaçat, el tronc,
garfint l'espai amb branques desvalgudes.
Ja el dia es pon amb llangorós calfred,
el pàl•lid cel té llunyanies mudes,
la serra mostra una blavor de fred.

Joan Vinyoli
(Barcelona, 3 juliol 1914 - 30 novembre 1984)
•
L'arbre de Nadal

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.

Tomàs Garcés
(Barcelona, 9 octubre 1901 - Barcelona - 16 novembre 1993)
•
Cançó de Nadal

Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna'ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.

Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d'aprendre la dansa, la dansa
d'àngels i sants en la nit de Nadal.

Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les, 4 juny 1970)
•
Christmas

Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.

Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.

I tampoc ningú ja no s'estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l'infant vagi nu
a l'hivern i de nit.

Pels christmes de tres tintes
s'endeuten els pobres.

I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.

No, no exagero.

Pere Quart
(Sabadell, 29 novembre 1899 – Barcelona, 19 juny 1986)
•
Dolça, benigna pau

La matinada és amb els freds més pura;
les muntanyes, de boira s'han velat.

Pels aire autumnals la ratxa esquiva
de l'arbre espolsa el desolat capcim.

Del cel cau l'aigua a fils, gelada i viva
i han reverdit els camps sota el plugim.

I dins el bosc humit torna a ésser clara
la veu del fontinyol sota el penyal
que, vestint-los de molses, hi prepara
els caminets joiosos de Nadal.

Miquel Ferrà
(Palma, 1885 - 14 novembre 1947)
•

L’or fals dels arbres de Nadal
flameja al bosc amb mil guspires.
Enmig del verd, llops de joguina
obren uns ulls que omplen d’espant.

Oh, la tristesa que hi veu clar!
Oh, llibertat silenciosa!
Cel de paper, que no reposa
i dringa amb riure de cristall.

(1908)

Óssip Emilevitx Mandelstam
(Varsòvia, 15 gener 1891 - Vladivostok, 27 desembre 1938)
Traducció d'Helena Vidal
•

Сусальным золотом горят
В лесах рождественские елки;
В кустах игрушечные волки
Глазами страшными глядят.

О, вещая моя печаль,
О, тихая моя свобода
И неживого небосвода
Всегда смеющийся хрусталь!

Осип Мандельштам
•
Fotos: · Glòria Sans · algefear · Xavier Llinares · Sergi Bernal ·
· Adrià Vidal · Arnau(BCN) · Mintaka · Albert Soria · Gemicr69 ·

Uns olivers d'allò més ufanosos

Paraules des d'un oliver

Renoi, Isidre, quin esglai! T'has presentat tan a la callada i tan de sobte que gairebé he caigut de l'oliver, de l'ensurt! M'ha entrat una gelor al cor! Guaita, és que em tremolen les cames... Què sé jo el que m'has semblat: una fantasma, una ànima en pena o, encara pitjor, una mala peça, perquè ara, amb això dels cotxes, tothom va amunt i avall sense control i els dies de festa s'escampa per aquest terme de la nostra vila una allau de forasterots que esvera. Vénen de tot arreu, sobretot de la capital, i mai no saps què et pots ensopegar. Corre cada poca-vergonya! Deixen els bancals pelats, xiquet, arramben tot allò que troben, el mateix a l'horta que al secà. Ja t'has assabentat que la setmana passada van rebentar la porta del mas de Vidallet i van pispar tot el que hi havia? Quina calamitat, Isidre, quin desastre! Un munt de sacs d'olives (gairebé cinquanta dobles) acabadetes de collir, dos carretells de vi, les aixades... Pel que es veu, aquests van venir a robar amb un camió. Qualsevol dia, se'ns emportaran els arbres amb arrels i tot! Mentrestant, els del tricorni, son de la bona! Si la cosa no va de baixada, haurem de fer guàrdia nosaltres amb les escopetes i emprendre a tionades el primer que es presenti.

Que poques persones honrades quedem al mon, noi! I, què, has vingut a veure com va la collita? Doncs, m'has trobat de casualitat perquè ara mateix, en acabar aquest arbre, l'últim que em queda, ja pensava anar cap a casa teva. Guaita els sacs: com a mínim, hi ha vint dobles d'olives; tindràs oli per a tot l'any, no et pots queixar, xiquet. Ara, no has d'agrair-me res; d'això, ni parlar-ne. Ho he fet per amistat i prou. Sempre que passava vora d'aquests bancalets, camí del meu, se m'encongia el cor, m'amoïnava. «Aquest Isidre! -em deia jo-. Aquí té uns olivers d'allò més ufanosos i segur que ni se'n recorda. Però, és natural; si es passa el dia darrere el taulell de la seva botiga despatxant cigrons i patates, com ha de pensar en aquest bocí de terra que va heretar del seu oncle Tomàs? De bon començament, es veu que li va fer il•lusió, el va fer llaurar i tot, però ja li deu haver passat la febrada; no es pot ésser pagès i botiguer alhora. La terra no és una joguina, demana sacrificis! I és una llàstima, perquè aquestes olives, una de dues: o es faran malbé o qualsevol poca-pena les hi afaitarà.»

Així que vaig dir a la dona: «Basilissa, els arbres de l'Isidre em fan patir i no puc resistir-ho més, de manera que, demà, quan vagis a la seva botiga a comprar el recapte de la setmana, li dius de part meva que jo li colliré les olives, que no li cal amoïnar-se per res; fins i tot les hi portaré a casa amb el meu tractor. Ja saps, dona, que una cosa així no la faria per ningú, però és que jo l'estimo de tot cor, l'Isidre. De menuts, érem amics; després vam anar plegats a la guerra i hi ha coses que no s'obliden. Al front, sort vaig tenir d'ell més de quatre vegades. Era el terror dels feixistes, el més valent de la brigada; no s'acovardia per res del món. Tenia fusta de general, mira qui t'ho diu! A qualsevol altra guerra, li haurien donat les medalles a cabassos!». Així doncs, avui, a punta de dia, he carregat sacs i borrasses al tractor i ja ho veus: la feina gairebé enllestida! Però, què dimonis tens, Isidre? Em mires amb uns ulls... Què et passa! Fas cara de malfiat... La mar salada, ja endevino què ha succeït: La Basilissa no et va dir ni piu, se li'n va anar del pensament! La mare que la va adorar! Aquesta dona meva és d'allò que no n'hi ha, té el cap més dur que un codís.

En arribar a casa, la batanaré! Mira que oblidar el meu encàrrec! Ara si que em voldria morir! Vés a saber què hauràs pensat en veure'm enfilat als teus arbres, collint les teves olives. «Vet aquí un lladregot que em rampinya la collita!», hauràs barrinat. No m'estranya la teva cara aïrada, de mala lluna. I tens tota la raó, xiquet, les coses com son. Aquesta Basilissa! Que s'esperi... Però, què fas, Isidre, per què agafes el meu bastó, què pretens? Escolta'm Isidre: guaita que t'equivoques, que la marres de mig a mig! Et juro per la memòria del meu pare i per la salut dels meus fills que pensava dur les olives a casa teva! No facis cas del que xerra la gent que em vol veure penjat, de les llengües d'escurçó que m'atribueixen malifetes de les quals soc innocent! Deixa el bastó, Isidre, pel que més vulguis. Ai! Que em faràs caure de l'oliver i em trencaré el bescoll! No et perdis, Isidre, que després et penarà! Recorda que vam anar plegats a la batalla de l'Ebre...!

Jesús Moncada

(Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005)

«Paraules des d'un oliver», un relat dins el llibre "El Cafè de la Granota" (Edicions62)

No tots els boscos són d'arbres

Un bosc de faroles a Bilbo

Foto i idea original L. Parpal

Rafel Mas, Búger 22/12/10

Mutilen un arbre monumental d'Artés

Uns brètols serren una branca central d´un arbre monumental d´Artés

L'alzina del mas Pujol és un dels sis exemplars del Bages catalogats per la Generalitat

La branca ha estat tallada arran de tronc. Arxiu particular

L'alzina del mas Pujol d'Artés, un dels sis arbres que hi ha al Bages catalogats com a monumentals, ha estat parcialment mutilada per l'acció d'uns brètols.
En concret, li han tallat una de les brancades principals des d'arran del tronc central. La família propietària de la finca on hi ha l'alzina, que ha denunciat el fet a la Policia Local, ha lamentat aquesta agressió a un arbre que a Artés és tot un símbol "i del qual sempre hem tingut cura".
Les mateixes fonts han assegurat que descarten que el trencament de la branca hagi estat fortuït o per causes naturals, "ja que és perfectament visible que l'han serrada".

L'alzina del mas Pujol destaca principalment per l'envergadura de la seva capçada, però alhora la seva majestuositat l'ha convertit en un indret especial per als artesencs. Prova d'això és que durant anys sota la seva ombra s'ha celebrat cada 11 de setembre una trobada poètica.

Aquest és un dels sis arbres que hi ha a la comarca catalogats oficialment per la Generalitat com a monumentals. La llista la completen el pi del Rèvol (Cardona), el roure del Massot (Moià), l'alzina del mas Querol (Fonollosa), el plàtan de can Gibert (Monistrol de Montserrat) i el lledoner de l'estació (Rajadell).

Regió7. Redacció Artés

· Article publicat a Regió7 el 21.12.2010

Connecta't a la natura

Turisme rural a Sevilla, Sierra Norte

A l'aparcament d'aquesta casa de turisme rural els arbres han estat tractats com a part del mobiliari inanimat. Simples suports on "integrar" el progrés i el luxe.

Rafel Mas, Búger 21/12/10

El lledoner de la plaça Meguidó

Un arbre que hauria de ser
declarat arbre d'interès local

Encara avui, a finals de la rerevera del 2010, el lledoner (Celtis australis) de la plaça Meguidó conserva moltes fulles mentre espera la seva declaració d'arbre d'interès local

El Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local estableix, al seu article 3.2, que "la declaració dels arbres d'interès local es farà per acord de l'ajuntament corresponent, d'ofici o a petició dels propietaris del terreny on radiqui l'arbre". Des del passat mes de maig, fa vuit mesos, la regidora del Districte d'Horta-Guinardó diu que fa gestions, fins ara infructuoses, per tal d'incloure el lledoner de la plaça pública de Meguidó en el Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona.

El lledoner (Celtis australis) de tres branques de la plaça Meguidó, situat en els antics terrenys de la Casa Groga i al costat de l'actual Centre Cívic de Sant Genís dels Agudells té un gran valor simbòlic i forma part del patrimoni cultural del barri. La toponímia del barri (carrer del Lledoner, plaça del Lledoner, jardins del Lledoner, placeta del Lledoner) recorda el lledoner monumental de Can Figuerola ara desaparegut. El lledoner de tres branques de la plaça Meguidó, situat en l'antiga masia de Can Gresa o Casa Groga, propera a la masia de Can Figuerola, es troba en la plaça central o major del barri de Sant Genís dels Agudells i ha estat testimoni de la seva història. Per les seves peculiars característiques i la seva popularitat, aquest arbre és mereixedor de mesures de protecció i conservació.

Pere de la Fuente i Collell

• Article publicat a Sant Genís dels Agudells el 15.12.2010

Les moreres del meu jardí

Les moreres nues

“Nues han quedat les moreres del meu jardí;
continuen, si més no, plantant cara al vent i al fred;
saben que res essencial mai no es pot perdre,
que certes coses romanen sempre a l’interior.

Puc entendre el silenci de la seva joia,
el que prové del servei al costat nostre;
l’ombra de les fulles ja no és necessària,
els mesos de calor són ja passat.

És la llum de l’absència verda
amb la seva meravellosa transparència
el que precisament ara mateix
és, sense dubte, el millor regal.”

Franc Guinart
24-12-2009

·

Publicitat a Eivissa

Internet fins al 5è Pi ver

Rafel Mas, Búger 18/12/10

Un bon lloc

El Puig Major de Mallorca

Sobre la nostra muntanya més alta no hi ha cap fita de pedra. No hi trobareu cap camamil·la. Tampoc hi podreu atalaiar l'illa. Als anys seixanta els descendents dels colonitzadors de Nord Amèrica, amics den Franco, hi varen fer construir una base militar. Ara la propietat ha passat a ser dels militars espanyols. Tant és. El cas és que per assolir el cim caldria, amb molta cura, esbucar i recollir les restes d'aquesta base militar i traslladar-les allà on el reciclatge en pogués fer un ús útil, cosa difícil per altra banda.

La Serra de Tramuntana de Mallorca avui frueix d'una protecció concretada en una figura anomenada Paratge Natural. Va ser la que li va donar, al meu entendre molt despectivament i sinó mirau el diccionari, el govern del PP de torn. La Serra de Tramuntana hauria de ser Parc Natural i el seu cim probablement assolir una categoria dins l'Espai Natural Protegit, de Reserva Natural. És a dir, al cim del Puig Major no hi hauria d'arribar ni la gent. Des del Penyal de Migdia, ja prou alt i majestuós, podríem contemplar el puig més alt de Mallorca amb el respecte i devoció que mereix la natura a un indret com aquest.

Hi ha certes rutes, senders, antics itineraris d'excursions, que avui han quedat dins zones del Paratge Natural anomenades Zones d'Ús Exclusiu. Això vol dir que segons el PORN (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals) a aquest lloc no s'hi pot anar a no ser per interessos científics o de caire educatiu i amb prèvia autorització.

La realitat és molt diferent a allò que demana la norma. Sense voler entrar ara a discutir si el trànsit nombrós d'excursionistes i muntanyistes, respectuosos amb l'entorn, implica cap alteració al medi o no, la veritat és que la normativa de protecció en aquest aspecte s'incompleix repetidament. Són molts i molts els excursionistes que transiten per aquestes zones on cap persona humana no hi hauria de poder anar a no ser per causes d'interès públic i, malauradament amb la imposició de permís previ per part de l'administració. I ni així i tot, al meu parer.

Personalment pens i així ho he manifestat, que arreu dels entorns naturals més ben conservats de l'illa, hi hauria d'haver espais no humanitzats en cap aspecte. Vull dir on la presència humana es restringís a gairebé la seva inexistència. He opinat més d'una vegada que nosaltres que només som una més de les espècies que habiten la terra, ens creim no obstant amb dret absolut per fer i desfer arreu, per anar allà on volem i fer allò que volem. La nostra hegemonia s'ha d'imposar per damunt de tota la resta de presències o interessos sobre el territori terrestre, aeri o marí que podem assolir. Pens que tenim prou territori per explorar i viure i que si un indret ha de ser verge del nostre alè, idò ho ha de ser i prou. De lluny el podrem contemplar i podrem pensar i dir: "Mira aquell lloc de vida, accessible a nosaltres, però lliure de nosaltres". Encara que tots sabem que això no és ni serà mai cert: el canvi climàtic ho demostra, també ho pot fer l'incendi que provoquem a un altra lloc i avança cap allà on ens hi està vedada l'entrada. La influència de la nostra espècie sobre aquest planeta és omnipresent fins i tot, i cada dia més, a pesar nostre.

Un lloc que ens indiqui una mostra d'humilitat a la nostra espècie, és un lloc ben necessari. ÉS segur, un bon lloc.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 18 de desembre de 2010.













Foto 1: Arx. A.Muntaner. Voladura del cim del Puig Major (1958)
Fotos JV18des10

Llenyataire, grimpador i escultor

Patrice Lesage
(Llenyataire, grimpador i escultor en fusta)

Artista enmig del bosc

Patrice Lasage amb una de les seves creacions. F.G.

Llenyataire, grimpador, explotador forestal, escultor en fusta. La vida de Patrice Lesage gira enterament al voltant del bosc, un medi que el fascina i que s’estima des de nen. L’últim dels vessants, l’artístic, és el que l’ocupa ara per ara bona part del temps: s’hi dedica set mesos l’any, amb exhibicions per tot França i, de tant en tant, amb visita al Principat. A la Massana, on ha participat en les dues últimes fires nadalenques i on una de les seves talles, la figura d’un isard, decora l’accés a l’oficina de turisme comunal.

La dedicació de Lesage als boscos és vocació pura. “Jo estava destinat a ser calderer, com el meu pare, però vaig dir que no.” I l’arribada a l’escultura, pur atzar: participava en un concurs de llenyataires i en una de les proves es va adonar de les seves habilitats i el “potencial amagat” per crear figures armat amb una ser­ra. D’això fa set anys, durant els quals ha anat perfeccionant-se de manera autodidacta. En aquest temps s’ha convertit en el campió a França d’escultura sobre troncs: un títol assolit el 2005 i confirmat el 2009.

La seva especialitat, les figures d’animals: “Sempre m’he sentit atret pel costat natural de les coses; és clar que puc treballar sota comanda, però em resulta més fàcil fer allò que m’agrada que allò que estic forçat a fer.”

Una màxima que l’ha guiat tota la vida: des que va dir que no a la vida d’obrer i va iniciar la formació professional agrícola a Charleville-Mezières, per obtenir un diploma que li va obrir les portes de l’Oficina Nacional dels Boscos, on va romandre durant cinc anys.

Després, es va llançar a l’aventura de muntar empresa pròpia: dedicada a la tala selectiva i la conservació forestal. “Perquè trobo tota la meva felicitat en aquest ofici”, afirma. Una satisfacció que és fàcil d’imaginar que arriba al punt més àlgid quan practica l’ocupació a la qual es dedica assíduament en els darrers temps: el de grimpador. Enfilat als arbres per podar-los.

Apunt biogràfic

>> Una afició d’infant. Patrice Lesage va néixer a Saint-Aumond-les-Eaux l’any 1962 (“De debò és necessària, aquesta dada?”, pregunta). Des dels anys d’escola va mostrar una enorme afició pel bosc i els animals que l’habiten. Un interès que es traduïa, per exemple, en l’extensa col•lecció d’imatges d’animals de tots tipus que anava fent a poc a poc, mentre altres nens es dedicaven a les fotografies d’esportistes.

Alba Doral
Andorra la Vella

• Article publicat a Diari d’Andorra 17.12.2010

Arrencaran 508 arbres de la Sagrera

Infraestructures : La construcció de l'estació de la sagrera

S'arrencaran 508 arbres per les obres de la Sagrera

Més de 300 es trasplantaran al cementiri de Montjuïc, al parc de Sant Martí i a vivers, entre els quals 55palmeres

Els tècnics consideren que 192 no es poden salvar i es trinxaran per fer biomassa

Tots els arbres de la ronda de Sant Martí es trauran per les obres de construcció de la primera pantalla de la futura estació de la Sagrera, unes obres que ja han començat. Foto: Robert Ramos.

Els arbres que s'hauran d'arrencar a la ronda de Sant Martí per les obres de l'estació ferroviària de la Sagrera són 508, sobretot plàtans, tipuanes i palmeres, però també alguns exemplars de morera, roure, entre d'altres espècies. La ronda de Sant Martí ja està totalment tallada al trànsit de vehicles i vianants. Les tanques metàl•liques aïllen el passeig en dos llargs trams: des del carrer Fluvià fins al carrer del Pont del Treball i des d'aquest tram fins a la rambla de Prim. Una perforadora de sondejos ja analitza la composició del subsòl a l'altura del carrer Fluvià, on els vianants han de vorejar pel parc de Sant Martí la ronda tancada si volen accedir al pont del Treball –els vehicles s'han de desviar pel carrer de Menorca o, si volen aparcar, ho poden fer als espais habilitats al primer tram de la ronda.

Les excavadores han començat a aixecar l'asfalt de la calçada entre el Pont del Treball i la Rambla de Prim. Foto: Robert Ramos.

Excavadores

La barana de pedra que separa la vorera de la ronda dels terrenys de la plataforma de vies ja ha estat enderrocada en algun tram per permetre el trànsit de vehicles d'obra i operaris entre un nivell i l'altre per mitjà de terraplens. Al tram tallat entre el pont del Treball i la rambla de Prim, les excavadores han començat a aixecar l'asfalt de la calçada, per on fa pocs dies encara circulaven els turismes. Dels 508 arbres que s'han d'arrencar de cap a peus de la ronda, s'ha començat per les palmeres –un parell d'exemplars força alts ja jeien arramblats a la barana de pedra conservant el pa de terra per poder-los trasplantar properament.

Les 55 palmeres que hi ha a la ronda es trasplantaran al viver municipal Tres Pins de Montjuïc. També s'arrencaran de soca-rel per replantar en altres espais 261 arbres més, segons informa l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. Són, sobretot, plàtans, però també altres espècies com ara tipuanes, per altra banda conegudes amb el nom d'acàcies de flor groga, així com moreres i roures. Els plàtans es trasplantaran als parterres que hi ha a l'entrada del cementiri de Montjuïc, mentre que la resta d'espècies es replantaran a tocar mateix de la ronda, al parc de Sant Martí o en altres vivers municipals de la ciutat. Dos dels arbres que es trasplantaran requereixen una operació especial a causa del seu volum.

Obres a la plataforma de vies, sota de la ronda arbrada.
Foto: Robert Ramos.

La majoria, plàtans

Segons l'Ajuntament, però, un total de 192 arbres no es podran salvar, ja sigui perquè estan afectats per alguna malura, o bé perquè no resistirien una operació d'arrencada de soca-rel i replantament en un altre espai, tal com consideren els tècnics de Parcs i Jardins. El seu destí serà la trituració com a biomassa. Dels 508 arbres que ombregen la ronda de Sant Martí en dues fileres a cada vorera, 340 són plàtans –l'espècie amb més presència a la ciutat–; 55, palmeres, i els 113 restants són d'altres espècies, d'entre les quals sobresurten en nombre les tipuanes.

El tram de ronda entre el Pont del Treball i la Rambla de Prim està tancat. Foto: Robert Ramos.

192 no es podran salvar,ja sigui perquè estan en mal estat, o bé perquè no resistirien l'operació de trasplantament.
316 arbres es trasplantaran a altres punts de la ciutat. Els plàtans, a l'entrada del cementiri de Montjuïc.

Xavier Miró

• Article publicat a El Punt el 15.12.2010

És el salze ploraner

Cor d'arbre

Del cor d'un arbre
me n'han fet uns esclops
de fusta ribotejada
me'ls poso quan plou.

És el salze ploraner
que brama pel seu cor,
he anat a aixoplugar-m'hi
així no estem mai sols.

Quan sent els esclops
frisa com un picarol,
si plou em poso a sota
i a la vora si fa sol.

Amb les llàgrimes es rega,
és el seu consol,
jo li porto poemes,
Ja no està de dol.

Aspa

· Imatges: · Le trou normand de Roland Topor · Gran Salze de Ferran Moreno Lanza ·