Garroves de 15 quirats i de cada vegada seràs més pobre

La pèrdua del valor de la garrova

M’he assabentat de que enguany la garrova es paga molt poc, només a 16-18 cèntims d’euro el quilogram (fa uns anys s’arribà a pagar a més de 80 cèntims). I la pregunta que m’ha vingut al cap és: Qui marca el preu de la garrova?...el preu del garroví?... i qui posa el preu al garroví?

M’han contat el cas d’una de les Cooperatives Agrícoles de l’illa de Mallorca. Han hagut de sol·licitar un préstec de 90.000 euros per poder pagar als productors locals una recol·lecció pressupostada a la comarca de 500 tones. El problema és que a la gent se l’ha de pagar, la gent vol cobrar aviat, necessita cobrar aviat, molts són pagesos o immigrants amb escassos recursos. La cooperativa ha d’exposar aquesta quantitat de doblers i quedar-se amb un estoc de garrova que no sap si se la compraran, que probablement no se la compraran. Una de les zones compradores de trencat de garrova (polpa sense garroví) era València, ara, havent eliminat molts de caps de bestiar, no la volen.

Per el que pogut entendre els productors entreguen la seva producció a les cooperatives que regulen el preu que es pagarà en funció del mercat i la sortida del producte. La producció del garroví està controlada per els comerciants nacionals, però el control del mercat internacional de la goma de garroví l’exerceixen 3 grans empreses multinacionals que controlen el 50% de la producció d’aquesta goma. Aquesta goma de garroví va ser el que va fer pujar el preu de les garroves en els darrers anys, però el preu del garroví baixa any rere any, debut a la competència que sofreix per part d’altres productes succedanis i artificials xinesos com ara la goma Guar, la Cassia i la Tara. I aquest desplaçament es dona malgrat la millor qualitat i propietats organolèptiques de la goma de garroví.

El rendiment de les garroves mallorquines pot arribar al 15% en garroví, és un bon rendiment. Una garrova te uns quants quirats, unes quantes llavors o garrovins (cada llavor pesa aproximadament 0,19 grams, és a dir, un quirat). El terme quirat prové d’una antiga paraula grega keration (κεράτιον), que significa garrover. Les llavors de la garrova s’empraren antigament per pesar joies i gemmes ja que les seves llavors presenten una relativa uniformitat de pes entre elles. Els àrabs adoptaren aquesta nom per la unitat de massa i aquest va degenerar cap a quirat (quilate en castellà i quirat en català). El germen de garrofí s’empra a perfumeria, a la llet maternitzada, conserves, com a additiu per a explosiu. Amb la polpa es fan pinsos d’animals, la farina torrada és un excel·lent succedani del cacau (algú deu rebre per aquí també) i és un additiu molt important a gelats i alimentació. El garroví era un producte valuós fins fa poc.

A les nostres garroves a més, les ha sortit un competidor, les que provenen de Marroc, Algèria o Turquia, amb costos de producció més baixos que els d’aquí i això de vegades s’ha emprat per augmentar l’estoc i abaratir-ne el preu que es paga. El més fotut és que cada any la collita es paga pitjor i els pagesos han de seguir fent front a les despeses dels jornals per la recollida de les garroves, les de llaurar els garroverars i les d’adobs i exsecallades. No es cobreixen les despeses. Llavors que fem i què passarà amb els garroverars i ametllerars que tant agrada veure als turistes i que serveixen de paisatge i jardí als hotelers? Senyors/res, o es troba un remei o això s’acaba i la garriga s’ho engolirà tot.

Rafel Mas, Búger 31 d’agost de 2010