Aquests dies de l’apagada elèctrica els pagesos semblaven remences de l’edat mitjana.Fonien neu per abeurar els animals,el menjar el donaven a paletades i alguns d’ells van estar aïllats en els seus masos com temps ençà.
De vegades la pagesia catalana es veu com un destorb pel pas d’ infraestructures o un entrebanc pels creixements urbanístics. Però no podem oblidar que la gran majoria dels nostres pobles gironins,son nuclis agrícoles que provenen d’una època d’esplendor rural. Durant el S. XIII, a Catalunya predominaven els masos aïllats i es conreava qualsevol terreny, ja que la producció agrícola era molt important. Davant aquesta situació, nobles i eclesiàstics van invertir en crear més masos,i van dividir les propietats per crear minifundis, una nova estructura productiva que necessitava de més masovers. Però tota especulació té la seva fi. La pesta negre del S. XIV va provocar una esbandida rural cap a la ciutat. Això comportà que els nobles perdessin ingressos i per tant van augmentar la pressió sobre els pagesos. Els pagesos van començar a ocupar els masos abandonats fent més fort el seu poder i fent front d’aquesta manera als senyors feudals.
A partir d’aquí va sorgir el moviment antiremença per part de la classe burgesa, que permetia expropiar les propietats abandonades. A més afirmaven que els pagesos no tenien dret a la llibertat i que havien de continuar vivint com sempre havien fet,lligats a la terra. En aquells moments de penúries, la noblesa va instaurar els Mals usos, un sistema per millorar la seva recaptació a costa dels remences. Uns mals usos que penalitzaven els pagesos per abandonar la terra. N’hi havia molts,la Cugucia permetia al Senyor cobrar tots els bens si la dona del pagès feia adulteri. L’ Àrsia permetia cobrar el feudal si al pagès se li cremaven les terres. També hi havia el privilegi del corral que permetia al Senyor emportar-se el bestiar del corral quan ell desitgés.
Bé això era abans,però hi ara?
L’altre dia llegia una enquesta on afirmava que els pagesos es queixen molt, i realment vista la història,ningú dubte que les han passat de tots colors. Potser algun motiu deuen tenir. I és que algú es pensa que tot això està abolit. Els senyors feudals no us recorden alguna gran superfície? No son mals usos que els productes agraris es venguin sota cost? No hi ha un moviment antiremença que fa que a Lleida hagin enderrocat ja una granja? Sabeu que a Girona en tenim tres de pendents? Que potser els ramaders sense sostre han de ser el futur de la nostre pagesia?
Es parla de la memòria històrica de la guerra civil i no fa ni 100 anys. Hi ha algú que lluiti per la memòria històrica rural? Han passat més de 800 anys i sembla ser que encara no hem solucionat alguns dels errors del nostre passat.
De vegades la pagesia catalana es veu com un destorb pel pas d’ infraestructures o un entrebanc pels creixements urbanístics. Però no podem oblidar que la gran majoria dels nostres pobles gironins,son nuclis agrícoles que provenen d’una època d’esplendor rural. Durant el S. XIII, a Catalunya predominaven els masos aïllats i es conreava qualsevol terreny, ja que la producció agrícola era molt important. Davant aquesta situació, nobles i eclesiàstics van invertir en crear més masos,i van dividir les propietats per crear minifundis, una nova estructura productiva que necessitava de més masovers. Però tota especulació té la seva fi. La pesta negre del S. XIV va provocar una esbandida rural cap a la ciutat. Això comportà que els nobles perdessin ingressos i per tant van augmentar la pressió sobre els pagesos. Els pagesos van començar a ocupar els masos abandonats fent més fort el seu poder i fent front d’aquesta manera als senyors feudals.
A partir d’aquí va sorgir el moviment antiremença per part de la classe burgesa, que permetia expropiar les propietats abandonades. A més afirmaven que els pagesos no tenien dret a la llibertat i que havien de continuar vivint com sempre havien fet,lligats a la terra. En aquells moments de penúries, la noblesa va instaurar els Mals usos, un sistema per millorar la seva recaptació a costa dels remences. Uns mals usos que penalitzaven els pagesos per abandonar la terra. N’hi havia molts,la Cugucia permetia al Senyor cobrar tots els bens si la dona del pagès feia adulteri. L’ Àrsia permetia cobrar el feudal si al pagès se li cremaven les terres. També hi havia el privilegi del corral que permetia al Senyor emportar-se el bestiar del corral quan ell desitgés.
Bé això era abans,però hi ara?
L’altre dia llegia una enquesta on afirmava que els pagesos es queixen molt, i realment vista la història,ningú dubte que les han passat de tots colors. Potser algun motiu deuen tenir. I és que algú es pensa que tot això està abolit. Els senyors feudals no us recorden alguna gran superfície? No son mals usos que els productes agraris es venguin sota cost? No hi ha un moviment antiremença que fa que a Lleida hagin enderrocat ja una granja? Sabeu que a Girona en tenim tres de pendents? Que potser els ramaders sense sostre han de ser el futur de la nostre pagesia?
Es parla de la memòria històrica de la guerra civil i no fa ni 100 anys. Hi ha algú que lluiti per la memòria històrica rural? Han passat més de 800 anys i sembla ser que encara no hem solucionat alguns dels errors del nostre passat.
Jack Massachs
JOVES AGRICULTORS I RAMADERS DE CATALUNYA · Ronda Ferran Puig, 18 2n. · 17001 GIRONATel. 972 20 88 81 · c/e: girona@jarc.cat www.jarc.cat
E- Per cert vostè no floreix a la Primavera...
E- Ja no us sentiu útil...?
