dijous, 31 de desembre del 2009

La branca que ha florit 13 anys després de morta

Podridura bruna al xiprer


Ara farà 13 anys més o menys –potser en fa 12 o 14- a cal nostre veinat hi havia una tira de xiprers enormes que protegien els seus tarongers de les cremades del vent de Tramuntana. Una d’aquestes ventades n’esqueixà una gran branca, un cimal es podria dir, que va caure a dins ca nostra. Parlant amb mon pare de què fer amb aquella brancota, se’ns va ocórrer que podria se útil llevar-li els branquillons i deixar una barra per fer d’estaló a qualque arbre o de burjó per remenar el caliu dins del forn. Així ho vaig fer i la barra va quedar retirada i recolçada al costat d’una paret. Passaren els anys, va ploure, va fer forts baters de sol i fins i tot va nevar una vegada, i la barra “espera i guarda” i ningú que l’hagués de menester. I de la posició vertical un dia, sense que ningú se n’adonés, va passar a l’horitzontal, i d’estar disponible va passar a estar amagada rera unes motes de fenàs. Les motes de fenàs la protegien i l’amagaven i tot plegat formava el cau perfecte per que les rates tragineres hi fessin magatzem d’ametlles i caragols. Un dia qualsevol em va lleure arrabassar quatre motes i amb una aixada, herència de la padrina, vaig profanar aquest santuari rater. La barra, inservible ja per les feines projectades, mai dutes a terme, ignorada, quedava esquarterada en un grapat de bocins mal garbats. Una vegada més repudiada, va acabar acaramullada allà mateix perquè acabàs de podrir-se.

Dilluns passat voltava el tros i gairebé vaig travelar amb un d’aquests fragments, vaig passar de llarg, però de cua d’ull, vaig veure unes protuberàncies, unes orelles que n’emergien de la fusta fràgil i esmicoladissa. La fusta s’havia transformat en un suro pulverulent, una Podridura Bruna retornava, a bocinets, la materia orgànica al sòl i l’anhídrid carbònic a l’atmosfera. El responsable d’aquesta transformació no és més que un fong Basidiomicet anomenat Gloeophyllum abietinum, sapròfit de dels coníferes. Les seves rosetes blanc-cremoses destacaven sobre la negror de la fusta per donar lloc a uns resupinats coriacis marronosos i estratificats. Vet aquí la floració post-morten del xiprer.

Rafel Mas, Búger 31 de desmbre de 2009


dimecres, 30 de desembre del 2009

La magnòlia de'n Cernuda

Un matí per Sevilla

16 de desembre de 2009, Sevilla

[...]


La magnòlia


S’entrava al carrer per un arc. Era estret, tant que qui anava pel mig d’ella, en estendre als costats els seus braços, podia tocar ambdós murs. Llavors, rera una barrera, anava esbiaixada a perdre’s en el dèdal d’altres carrerons i placetes que composaven aquell barri antic. Al fons del carrer només hi havia una porteta sempre tancada, i pareixia com si l’única sortida fos per sobre de les cases, cap al cel d’un ardent blau. En un replec del carrer estava el balcó, al que es podia grimpar, sense gaire esforç des de terra; i al costat seu, sobre les tàpies del jardí, brostava cobrint-ho tot amb les seves branques la immensa magnòlia. Entre les fulles lluents i agudes es posaven a la primavera, amb aquell misteri d’allò verge, els flocs nevats de les seves flors. Aquella magnòlia fou sempre per mi alguna cosa més que la seva bella realitat: en ell es xifrava la imatge de la vida. Encara que de vegades la desitgés d’altra forma, més lliure, més en la corrent dels éssers i de les coses, jo sabia que era precisament aquell allunyat viure de l’arbre, aquell florir sense testimonis, els qui donaven a la bellesa tan alta qualitat. El seu propi ardor el consumia, i brostava en la solitud unes pures flors, com a sacrifici no acceptat davant l’altar d’un déu.[...]


(Traducció lliure d'un fragment d'Ocnos, de Luis Cernuda. "El magnolio")


Foto Magnòlia: holocaustto


Altres fotos: R.Mas


Rafel Mas, Búger 30 de desembre de 2009

Una ciutat on els arbres són feliços

Una ciutat intel·ligent

Acabo de tornar d’una ciutat on els arbres són feliços. L’entorn hi ajuda –pluja abundant, terra fèrtil, poca contaminació– però el respecte es veu de seguida. Són gruixuts, ferms, mai han estat podats. Els jovenets de nova plantació són proporcionalment molt escassos, cosa que dóna al conjunt una noble solidesa: de seguida veus que els arbres hi han arribat abans que tu, i reconforta compartir una continuïtat. Caminava, doncs, per Buenos Aires en l’embolcall d’una ombra espessa repartida en cada carrer –ni un de sol sense verd– i pensava en l’esquifit i maltractat arbrat de Barcelona, on la primera solució sempre és carregar-se els exemplars que fan nosa, sigui perquè es remodela una plaça (Lesseps), perquè s’hi fa un pàrquing (Joaquim Folguera), perquè hi ha de passar el metro (Jordi Girona) o, aquí mateix al meu barri, que per fer un bloc de pisos protegits en un carrer secundari han tret tots i cadascun dels plàtans d’aquella vorera.
Pensava més que res en el dret al paisatge i a la memòria que els arbres estableixen, perquè talar l’arbrat d’una plaça i tot seguit plantar-ne de nous significa que mai més els veïns veuran aquell espai com era. Calen dues generacions per tornar a tenir arbres de setanta anys, que és l’edat mitjana dels que s’estan arrasant avui a Barcelona. I, com que la ciutat és això que trobem quan sortim de casa, la imatge de la ciutat hauria de ser sagrada, i la necessària modernització, respectuosa. Canviar el paisatge és intervenir en el passat de la gent, com si es furgués en els records de manera indecent. Tota ciutat canvia, però si es trenca la continuïtat –i els arbres poden ser aquest nexe–, se li roba a la gent el reconeixement i la familiaritat. Ho trobo gravíssim, d’una prepotència insultant per part de qui dibuixa l’obra i amb un cop de llapis determina: tot fora, comencem de zero.
Buenos Aires és una ciutat d’identitat poderosa precisament perquè serva molt bé la memòria. Les coses duren. La identitat d’una ciutat és a mitges tangible –l’arquitectura, l’estructura– i l’altra meitat és aquesta qualitat immaterial que constitueix la manera de funcionar i produir-se, l’esperit, la cultura. Les dues meitats són inseparables perquè l’una és suport de l’altra. En les ciutats que tenen un conflicte d’identitat, com és el cas de Barcelona, tot tendeix a esborrar-se, perquè res no té significat. Pensem en quin grau aquesta ciutat nostra va atemptar contra el Modernisme, que és un dels elements indiscutibles de la seva identitat tangible. Però també amb quina volubilitat es vulnera avui la textura dels barris, clavant-hi alçades estrambòtiques o artefactes artificials.
La capital argentina és una ciutat intel·ligent dins del caos que la configura i la identifica i que és producte dels precaris equilibris que s’hi estableixen. Equilibri que inclou la mala relació entre privat i públic, en un país on la corrupció és norma i on tothom que té poder –sigui polític o sindical– tendeix a tractar el patrimoni col·lectiu com si fos la seva finca. És intel·ligent, tanmateix, perquè manté l’estructura encantadora dels barris, millorant-los; perquè el luxe continua delimitat en els seus espais tradicionals; perquè el comerç emblemàtic hi és, impertorbable, al costat de totes les novetats possibles; perquè tot té una indiscutible autenticitat, res no és postís. I perquè els nous desenvolupaments, que són torres altíssimes residencials –obra d’arquitectes locals–, creixen on abans no hi havia res. Compareixen sense molestar i han acabat sent marca pròpia de la ciutat.
Puerto Madero, que és una estranya barreja dels Docklands londinencs i de la nostra Vila Olímpica, té aquesta cosa artificial dels barris que encara no han estat prenyats i el pecat d’haver obturat la vista al riu –ara patrimoni dels habitants dels pisos alts–, però no deixa de ser una opció coherent. Ningú faria un edifici vertical en un barri tradicional, i aquell que està de moda, el preciós Palermo, ho està sense estridències, sense fer fora ningú, sense trencar la secreta harmonia de la vida anterior, anònima, mentre els baixos es poblen de botiguetes de disseny i restaurants acollidors amb totes les cuines del món. D’acord, la ciutat té problemes gravíssims, des de l’extremada violència fins a les vil·les inserides en racons invisibles, i les dues coses van lligades i són típiques del dubtós desenvolupament, però al costat d’això les nits blanques les organitzen i protagonitzen les llibreries de Corrientes, perquè la cultura també hi és senyal identitari.
A Barcelona tot és fungible, des de la textura fins als punts de referència, i això fa que la capital catalana es torni una mica invisible quant a la identitat. L’Ajuntament només és una part del problema, l’altra correspon a la societat mateixa. Barcelona és una ciutat potent i atractiva, que ven bàsicament una way of life lligada a la frivolitat encantadora, i hi incloc el tractament de la cultura. Però més enllà d’això hi ha el fet que el projecte municipal no ha tingut en compte un repte bàsic (parlo de tots els anys de govern socialista, malgrat els èxits històrics en la regeneració d’un teixit urbà castigat). Vull dir que en una ciutat on existeix una disputa d’hegemonia entre dues cultures, la catalana i l’espanyola, no es pot actuar com si el problema no existís.

L’Ajuntament estava, i està, obligat a aportar contingut simbòlic per desfer l’empat entre les dues cultures principals. Això no s’ha fet a favor de la identitat catalana i és una omissió greu. El projecte socialista se sent cridat a defensar l’espanyolitat de Barcelona sense dir-ho, perquè no queda bé explicitar-ho, no fóra correcte. Aleshores apareixen invents com ara el cosmopolitisme, entès no pas com una relació amb el món sinó com una relació amb el castellà. I, com no podia ser altrament, la defensa de les corrides de toros (perquè és un fet espanyol) amb l’excusa que prohibir fa lleig, com si la convivència no fos el resultat d’acordar què es prohibeix i què no. Em pregunto, però, si la cosa no és en el fons més greu, i si en l’actual urbanisme erràtic, en la desfeta gradual del comerç històric, en l’esborrament de la textura dels barris, en la sobreexplotació turística, en els arbres eliminats, en la renúncia a la capitalitat, no hi ha una profunda indiferència per la identitat de la ciutat. O qui sap si unes ganes d’afeblir-la, perquè la identitat de Barcelona és inseparable de la identitat de Catalunya i la identitat de Catalunya té conseqüències polítiques.
Patrícia Gabancho
Diàleg - Avui
· Article publicat al diari Avui el 30.12.2009
· Fotos : blmurch : Los árboles de Buenos Aires ·

dimarts, 29 de desembre del 2009

Restauració d’arbres fruiters antics

Taller de restauració (poda) d’arbres fruiters antics

L’Associació l'Arada del Solsonès té previst fer el proper mes de gener un taller pràctic de restauració (poda) d’arbres fruiters antics.
Les persones que estiguin interessades en assistir-hi cal que els facilitin les seves dades i els diguin el poble d’on son i ja s’hi posaran en contacte. Es pot fer amb el correu electrònic info@larada.net o amb els telèfons 973 11 22 31/ 660 52 85 82.




·

dilluns, 28 de desembre del 2009

Els plàtans de la Devesa s'ofeguen

Els plàtans de la Devesa no tenen prou aigua ni oxigen

Segons un estudi, la compactació del sòl degut a l'activitat
humana el fa poc permeable i provoca malalties als arbres.
També es proposa tallar 500 dels 2.500 arbres.


El parc de la Devesa. Fotos : Tania Tapia / ACN

Un estudi ha detectat que els 2.500 arbres de la Devesa de Girona, el parc urbà més gran de Catalunya, no tenen prou aigua ni oxigen. L'activitat humana al parc fa que el sòl es compacti, sigui poc permeable a aigua i aire i que els arbres pateixin malalties. Per assegurar la supervivència del parc, l'ajuntament construirà un rec a l'entorn dels passejos principals perquè el sòl s'oxigeni i arribi aigua constantment als arbres. També s'ha detectat que hi ha massa plàtans al parc i es fan nosa entre ells. Per això, caldrà talar-ne uns 500. El Pla d'Usos de la Devesa, que encara no s'ha aprovat, també preveu il·luminar el parc, fer nous passejos i pavimentar els eixos més importants.
Els arbres del parc de la Devesa, el parc urbà més gran de Catalunya, tenen una antiguitat de més de 150 anys i van ser plantats durant la invasió dels francesos a la ciutat. Amb els anys, s'han anat plantant més arbres i, ara que són grans, es fan nosa entre ells i pateixen plagues i fongs.
L'empresa de jardineria Moix de Barcelona ha estat durant sis mesos estudiant la casuística de 1.500 dels 2.500 plàtans que hi ha al parc de la Devesa. Després de l'estudi, han determinat que els arbres tenen principalment dos problemes, un derivat de la compactació del sòl i un altre a causa de la densitat d'arbres que hi ha a l'espai. Arran d'aquest diagnòstic, l'estudi proposa vàries actuacions.
El problema de la compactació, tal i com ha explicat el regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, ve causat per l'activitat humana que hi ha al parc. El pas de vehicles i, en menor grau, de persones fa que el sòl de parc es compacti i sigui poc permeable a aire i aigua. Per això, en moments puntuals de l'any no arriba suficient aigua als arbres i pateixen. A més, això provoca també problemes de malalties com els fongs o les plagues d'insectes. Aquest problema, segons ha explicat Feliu, afecta principalment els arbres que se situen als perímetres de la Devesa, on s'hi desenvolupa l'activitat humana.
La proposta de l'empresa especialitzada és crear un rec en superfície al voltant dels principals eixos del parc. El rec, d'un metre o metre i mig d'ample, estarà constantment ple d'aigua i això permetrà que els arbres puguin absorbir fàcilment la que necessitin. Aquest rec estarà senyalitzat a través d'una petita tanca per evitar el pas i que la gent hi pugui caure accidentalment. En alguns punts també s'hi instal·laran passeres de fusta.
'Aquests recs asseguraran la supervivència i la qualitat de vida dels arbres', ha explicat Feliu, qui també ha alertat però que això farà que els passejos quedin més estrets i alguns dels usos que s'hi fan actualment s'hagin de replantejar perquè pot ser no hi cabran.

Sobren 500 plàtans
Per al segon problema, el de la densitat d'arbres, l'estudi proposa solucionar-lo a través de l'eliminació del 19% dels arbres que actualment es troben als espais interiors que delimiten els passejos del parc. Segons ha assenyalat Feliu, aquests arbres són els més joves i la seva eliminació assegura que la resta d'arbres tinguin més espai per continuar vivint. 'La proximitat entre arbres fa que es facin nosa, que no tinguin prou espai i que les seves arrels xoquin', ha explicat el regidor que també demana un canvi de mentalitat dels gironins.
'La gent es pensa que el que s'ha de fer a la Devesa és no tocar res perquè és un jardí històric però si tallem uns quants arbres garantim la continuïtat del parc', ha explicat Feliu. En total, dels 2.500 arbres del parc se n'hauran de talar uns 500.
Fer el parc més amable
La Devesa és un parc emblemàtic pels gironins que, tot i anar-hi cada any per Fires o al mercat, no el visita amb assiduïtat. Per això, l'ajuntament ha aprofitat també el procés participatiu que es va fer entorn el parc i els seus usos per incorporar mesures per fer el parc 'més atractiu i amable' als ciutadans.
Segons ha avançat el regidor de Medi Natural, el nou pla d'usos preveu il·luminar els eixos principals del parc per tal que a la nit s'hi pugui passar i no sigui un indret totalment a les fosques com és ara. També s'hi instal·laran bancs i papereres i es definiran fins a deu eixos principals per guiar els visitants en els seus passejos.
Per evitar els problemes amb les basses quan plou o la pols quan el sòl està massa sec, també es pavimentarà amb un sauló compactat els eixos més importants. L'aspecte d'aquest paviment és similar a l'asfalt perquè té un aspecte dur però té un to més terròs. Segons ha indicat el regidor, és un material especialment pensat per a repel·lir l'aigua.
D'altra banda, Feliu ha remarcat també que actualment existeix una dificultat d'accedir a la Devesa perquè, per exemple, des del Barri Vell hi ha uns aparcaments que voregen tot el parc. Per això, també hi ha la intenció de crear un nou eix que faciliti i faci més visible l'accés al parc des de la plaça de Sant Feliu fins a l'entrada a la Devesa per la zona de la Copa. També es vol crear un altre nou passeig que, en diagonal, enllaci la passera per a vianants que ve del pavelló de Fontajau amb l'avinguda Ramon Folch.
Les previsions de l'ajuntament també inclouen eliminar les pilones de formigó que hi ha als eixos on normalment hi ha les fires de Sant Narcís –que serveixen de punt de llum- ja que els fanals que s'instal·laran duran integrada l'escomesa.
Un altre dels projectes per fer el parc 'més amable' és fomentar que creixi herba als espais interior que generen els diferents eixos. Segons ha explicat Feliu, actualment les fulles que cauen a la tardor es trituren per fer-les servir d'adob pels propis arbres. Durant aquest any però han fet proves per retirar aquestes fulles i deixar que, a través de la llum que durant tot l'hivern i part de la primavera entra a través de les branques, creixi herba natural en aquests espais.
Per pagar les primeres accions, Feliu ha detallat que hi ha un romanent de 400.000 euros del 2009 que encara no s'ha invertit i que es guarda per al 2010. A més, com cada any l'ajuntament pressuposta 205.000 euros per al manteniment del parc i també es preveu una altra petita inversió de 36.000 euros. Feliu avança però que el cost per poder fer totes aquestes actuacions és superior i, per tant, s'hauran de prioritzar els diners.
Els usos del parc, encara pendents
El 2008 es va fer el procés participatiu perquè els ciutadans opinessin sobre què volien que es fes al parc. La voluntat del govern era tenir aprovat el nou Pla d'Usos de la Devesa però la discussió en el sí del tripartit ha retardat aquestes previsions. Segons ha avançat Feliu, esperen poder-lo presentar a principis del 2010.
L'escull dels usos del parc és el que queda ara per superar. Segons ha indicat Feliu, hi ha aspectes tècnics i polítics –de negociació en el sí del tripartit- que s'estan encara valorant per decidir què es deixarà fer o no a la Devesa.
Segons ha avançat Feliu, les fires de Sant Narcís seria poblable que s'hi quedessin ja que, segons els indicat l'estudi de jardineria Moix, són una activitat 'molt intensa però de curta durada' i l'afectació que provoquen és menys agressiva que d'altres activitats que es fan al parc. Ara bé, el regidor ja ha avançat que caldrà replantejar on es posen per evitar que estiguin massa a prop dels arbres i no els facin malbé. 'Caldrà reordenar les atraccions i situar-les al centre dels passejos perquè no s'acostin als arbres', ha afirmat.
Més complicada és la decisió de què fer amb el mercat de Girona, que es fa cada dimarts i cada dissabte. Dins el tripartit hi ha diferents opcions, hi ha qui aposta per deixar-lo a les Ribes del Ter, hi ha qui el vol posar al perímetre de la Devesa a tocar del barri Devesa-Güell i d'altres que volen buscar un nou emplaçament fora del parc. Feliu ha declarat que l'impacte del mercat sobre el parc és 'agressiu' ja que el mercat es fa cada dimarts i cada dissabte de l'any i hi ha un pas constant de vehicles i gent, amb els residus que també genera aquesta activitat.
El mateix passa amb les Carpes que a l'estiu s'instal·len a l'eix central del parc. No hi ha encara un acord polític sobre què fer amb aquesta activitat lúdica a l'aire lliure que, tradicionalment, ha rebut queixes dels veïns pels sorolls que generen.

· Article publicat a GironaInfo.cat el 28.12.2009
·

diumenge, 27 de desembre del 2009

Del borró dels pollancres femella

ICV de Sils demana prohibir plantar
pollancres femella a tot el municipi


Riudarenes ja ho va fer per evitar les molèsties
que provoca el borró a les persones al·lèrgiques


Una imatge que reflecteix el cultiu intensiu de pollancres a l'estany.
Carles Colomer


Que Sils disposi d'un estany ha permès que al seu voltant es desenvolupi un intens monocultiu de pollancres que es talen i es replanten periòdicament per obtenir-ne pasta de paper. Ara bé, durant la primavera, aquesta tipologia d'arbre emet un borró que ocasiona diverses molèsties sobretot a persones que pateixen al·lèrgies. Per aquesta raó, l'agrupació local d'ICV demanarà a l'ajuntament que prohibeixi la plantació de pollancres de gènere femení -són els que alliberen el borró- a totes les zones de sòl urbà o urbanitzable i en una franja de terreny de 1.000 metres al seu voltant.
La idea dels ecosocialistes no és nova, ja que durant l'anterior mandat l'Ajuntament de Riudarenes va optar per fer efectiva aquesta prohibició per les molèsties que ocasionava aquest borrissol. L'alcalde del municipi, Narcís Colomé (CiU), explica que una vegada es van talant els pollancres de gènere femení els propietaris forestals poden replantar aquesta varietat arbòria sempre que sigui de gènere contrari.
El portaveu d'ICV a Sils, Albert Miralles, manifesta que l'adopció d'aquest acord no suposaria un perjudici econòmic per als propietaris dels terrenys amb pollancres, perquè només els haurien d'anar substituint al llarg del temps. Ell mateix reconeix que es tracta d'una mesura que no es podrà fer efectiva de forma immediata i que trigarà prop de quinze anys a materialitzar-se, tenint en compte que la prohibició no afectarà les plantacions que s'hagin realitzat abans i que la substitució dels arbres s'anirà fent a mesura que es vagin talant.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), es manifesta contrari a acceptar aquesta prohibició, perquè no la veu efectiva. Manifesta que prohibir plantar pollancres femella en una franja de 1.000 metres no serveix de res si bufa el vent i explica, a tall d'exemple, com en temporals de tramuntana tot el borró del municipi va a parar a Maçanet. "El borró viatja quilòmetres, és absurd prohibir-ho", sentencia.
Per Nogué, acceptar aquest acord "és com tractar de prohibir les campanes perquè el seu so molesta" i afegeix que està sorprès que sigui ICV qui ho sol·liciti. "Ells que són tan paritaris i ara volen eliminar el gènere femení", expressa sarcàsticament.
Cal tenir en compte que diversos petits propietaris disposen de parcel·les al voltant de l'estany on planten aquests arbres per obtenir-ne un rendiment econòmic. No obstant, la vegetació ideal d'aquesta zona humida haurien de ser els prats de dall. De fet, l'entitat Acciónatura, que custodia un tram de l'estany, ha eliminat els pollancres del terreny que conserva per crear un prat d'aquest tipus, doncs, d'aquesta manera, a part de permetre la pastura de les eugues durant l'estiu, afavoreix que els amfibis, rèptils i ocells disposin del seu hàbitat natural.
Martí Santiago | Sils
· Article publicat a Diari de Girona el 27.12.2009
·

dilluns, 21 de desembre del 2009

Sa vida és un principi, un nus i un desenllaç

Nadal 2009
Solstici d’hivern 2009 – 2010

Avui dilluns dia 21 desembre del 2009 a les 17h 47m temps universal, 18:47h horari oficial, arriba l’hivern i es produeix el solstici d’hivern, moment en que el Sol es troba a la posició més al sud. Avui és el dia amb la nit més llarga de l’any i el dia més curt, el Sol surt molt tard i es pon molt aviat, hi ha aproximadament 9 hores de Dia i 15 hores de Nit a les nostres latituds. A partir d'aquesta data el dia comença a créixer, el Sol comença a renéixer i esdevé el Nadal, el “naixement del sol invicte” "Natalis Solis Invicti", la constatació que el sol torna a il·luminar cada dia una mica més d’estona “per Nadal un pas de pardal” i així va continuant el cicle fins l’any vinent. "Sa vida és un principi, un nus i un desenllaç".
·
Bones festes del solstici, bon Nadal i bon any a tothom!
"Sa vida és un principi, un nus i un desenllaç"
·
·
Arbre que mira farola

Arbre que mira farola,
farola que mira façana,
façana que mira rellotge,
rellotge que mira campana.
Campana que mira finestra,
finestra que mira tramvia,
tramvia que mira bufanda,
bufanda que mira robot.
Robot que mira jugueta,
jugueta que mira tortuga,
tortuga que mira peixera,
peixera que mira la mar.
Un home que mira sa dona,
sa dona que mira sa porta,
sa porta que mira s'escala,
s'escala que mira es replà.

Cansada s'adorm una alumna,
s'adorm a davant sa pissarra,
es sol il·lumina sa foto,
sa foto que surt a sa tapa.
Sa tapa, un llibre, una foto,
sa foto no és més que una fulla,
natura de traça difícil,
d'esquemes i diagrames.
Volcans i metalls poderosos,
gormitis i súper herois,
herois antics, toployones,
hecatombes, platges i bous.
sa platja és d'arena copinya,
sa pinya se pren liquada,
canyeta articulada,
articulada canyeta.

Canyeta que mira cubata,
cubata que mira cubito,
cubito que mira gelera,
gelera que mira beefeater.
Beefeater que mira persona,
persona que mira xigarro,
xigarro que mira rellotge,
rellotge que mira carrer.
arbre que mira farola,
farola que mira girafa,
girafa que mira toyota,
toyota que mira cabana.
Cabana que mira canoa,
canoa que mira acàcia,
acàcia que mira lleona,
lleona que mira sabana.

Joan Miquel Oliver Ripoll
(Sóller, Mallorca, 1974)
·
·

·
·
Ai, las!

Arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira un rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tranvia
tranvia que mira bufanda
bufanda que mira un robot

Ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

Sabata que mira telèfon
telèfon que mira cadira
cadira que mira el diari
diari que mira en revista
revista que mira sa tele
sa tele que mira sa roba
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix

Ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

Arbre que mira farola
farola que mira senyora
senyora que mira a quina hora
sa filla taronja devora

Eclipsi que tapa la pruna
espurna que vola en el·lipsi
col·lapse que evoca una crisi
i na Cindy augura un desastre

Ai, las! sa vida és un principi, un nus, un desenllaç.

Ai, las! sa vida és un principi, un nus, un desenllaç

Joan Miquel Oliver Ripoll
(Sóller, Mallorca, 1974)
·
"Ai las" Joan Miquel Oliver (Teatre Xesc Forteza, Palma de Mallorca, 8.5.09)

·
·
· Fotos: arbre i farola : Luighi · plaer_demavida · acacia i lleona: cswphotography ·
·

diumenge, 20 de desembre del 2009

El dret a viure en un planeta habitable



Canvi climàtic: flagrant violació dels drets humans


Això que anomenen amb tanta elegància “canvi climàtic” és en realitat una de les violacions més flagrants de drets humans que s'han comès mai en la història. És un crim de lesa humanitat.

Ja hi ha gent que mor o es queda sense sostre, o sofreix fam i mala nutrició, a causa de les modificacions del clima. Països sencers, i principalment els petits estats insulars, estan sent testimonis de pujades del nivell de la mar que potser els facin desaparèixer baix l'aigua d'aquí a pocs anys. Qui viuen a zones baixes properes als oceans s'enfronten a la mateixa amenaça. Les comunitats de les muntanyes estan veient com es fon el gel i la neu que els abasteix d'aigua i els permet realitzar tasques productives durant tot l'any.

El canvi climàtic no només “ocorre”, sinó que és el resultat d'un model econòmic ambiental i socialment destructor, imposat a tot el planeta per una minoria empresarial. El canvi climàtic és un crim que està cometent un grup molt poderós de grans empreses, aliades amb governs també molt poderosos que els garanteixen impunitat.

Allò que fa tornar encara més dramàtic el problema és que, fins i tot si els responsables acceptessin adoptar immediatament les mesures necessàries per evitar canvis majors, els drets bàsics de milions de persones seguirien essent violats com a conseqüència dels canvis meteorològics que ja s'han esdevingut. Amb alguns pocs exemples n'hi ha prou per a il·lustrar el tema:

- El dret als aliments i a l'aigua: les creixents i continuades sequeres catastròfiques, inundacions i temperatures extremes destruirà la producció agrícola de la gent i limitarà la disponibilitat d'aigua neta i suficient per a les persones.

- El dret a la salut: la mala nutrició, les onades de calor, el fred extrem i noves malalties relacionades amb els canvis ambientals afectaran la salut de les persones i, en molts casos, els provocaran la mort.

- El dret a viure en el seu propi país: els efectes del clima obligaran a milions de persones a abandonar el seu territori i convertir-se en refugiats climàtics.

- El dret a la vida: la freqüència multiplicada de fenòmens climàtics catastròfics, tals com ciclons, huracans, caps de fibló i inundacions, provocarà milions de morts.
El dret a la pau: les situacions desesperades provocades per el canvi climàtic desembocaran en desordres, repressió i fins i tot guerres.

Dels milions de persones dels que es violaran els seus drets com a resultat del canvi climàtic, les més afectades seran les que estan mancades dels recursos necessaris per a protegir-se contra els fenòmens climàtics. Si be la majoria viuen en el Sud, tots els grups vulnerables del mon es veuran afectats en forma desproporcionada.

Tan mateix, en lloc de canviar de rumb per evitar canvis més greus i el consegüent sofriment humà, els criminals del clima estan proposant “solucions” que atemptaran contra els drets de encara més persones, i que els permetrà seguir fent negocis – i destruint el clima- com si res passés. Els següents exemples així ho il·lustren:

- La proporció d'agrocombustibles com a substituts dels combustibles fòssils. Aquesta “solució” implica acaparar grans extensions de boscos i terres agrícoles i dedicar-les a la canya de sucre, la soja, la palma oliera, la jatrofa, l'eucaliptus i altres cultius, per a produir agrodièsel i etanol i usar-los com a combustibles.

- Com a resultat, es viola una sèrie de drets humans, tals com el dret a l'alimentació, a l'aigua, a la salut, als medicaments, a la diversitat biològica, al territori, a la cultura.

- La promoció de l'energia hidroelèctrica com a substitut dels combustibles fòssils. Aquest enfocament implica la construcció de grans preses hidroelèctriques que inunden extenses àrees de boscos i terres agrícoles i que impacten fortament sobre les poblacions de peixos. La gent del lloc no només perd els seus mitjans de vida, sinó que es veu forçada a emigrar perquè les seves terres queden submergides baix l'embassament de la presa. Es tracta d'una violació del dret a la subsistència i del dret a viure en el seu propi territori, així com de molts altres drets bàsics.

- La promoció de reserves i abocadors de carbono per a captar el diòxid de carbono emès per els combustibles fòssils. Això implica ja sigui apoderar-se dels boscos de les comunitats locals -definint-los com reserves de carbono que es necessiten preservar- o apropiar-se de les seves terres per a plantar arbres que actuïn com a abocadors de carbono. No fa falta dir que el resultat és la violació d'un gran nombre de drets humans.

Tot això que s'ha dit, ofereix a penes una imatge molt parcial de l'ampla gamma de violacions de drets humans resultants del canvi climàtic. El panorama general és molt pitjor, i pot tornar-se encara més dramàtic si es permet als criminals climàtics seguir destruint el clima del planeta. Aquest no és un tema que es pugui deixar en mans d'”experts”, molts dels quals han estat i segueixen sent còmplices dels responsables del crim.

En aquestes circumstàncies, les dones tenen un paper molt important a complir. Si bé és cert que elles són les més afectades per el canvi climàtic, també és cert que tenen la capacitat de ser catalitzadores clau per assolir canvis positius. Els seus coneixements i la seva experiència són fonamentals tant per aconseguir mitigar el canvi climàtic com per a l'adaptació al mateix.

Allò que està en joc és ni més ni menys que el dret d'aquesta i les properes generacions a viure en un planeta habitable. Aquest dret humà bàsic, del qual depenen molts altres, ha de ser imposat per la societat civil organitzada -dones i homes- del món sencer.

S'ha de tornar a posar el clima en mans dels pobles abans que sigui massa tard.




Què fa un llimoner a la muntanya?

El llimoner que es va voler morir
(Confesions d'un llimoner suïcida)
(… ni limón, ni limonero…)

Passa de vegades. De fet passa gairebé sempre. Els humans tenen la punyetera mania de posar arbres i plantes allà on no toca. I després reputegen perque no els hi viuen. A mi em va passar el mateix.
Us preguntareu… què fa un llimoner a la muntanya?
Passar fred, com un cabró.
No, de debò. Aquí l'hivern gela. I no para de ploure, que se'm podreixen les arrels. I fa boira, que no em toca el sol fins al migdia. Tot just quan començo a agafar la caloreta, se m'amaga al darrera de qualsevol turó. Tan malament ho passo que a l'arribada de l'estiu estic tan moix que m'han de pelar tot. Em quedo amb dues branques i tres fulletes miserables. Aleshores he de sentir tot allò de "quina llàstima que fa", "amb la de calers que ens va costar", "amb aquest, més que fer suc, farem llenya" o "malparit de jardiner, com ens va enganyar amb aquesta fustota", com si el jardiner tingués la culpa dels espatarrants coneixements de botànica dels amos! Si haguessin plantat un pi, un pollancre o un garrofer tampoc tindrien llimones, però, coi, tindrien un arbre!
No em consola gens veure com pateix al meu costat una figuera, que més que un arbre sembla un disseny postmodern de farola. Si hi poséssim a l'altre costat un taronger o una morera faríem una reproducció perfecta de la crucifixió: Crist i els dos lladres.
L'hivern passat em vaig voler morir. Hi vaig posar empeny, però sóc refotudament resistent, ves per on!. Ara diuen que em volen fer passar el proper hivern tapat amb un plàstic, com si fos un llibre de l'escola. Per si no en tenia prou, ara no volen ni que respiri.
Ja us ho he dit abans; coses dels humans. Tan bé que viuria jo a la plana valenciana!
Si fos per mi, si això de donar fruits no fos un acte involuntari, no veien una llimona a les meves branques ni de conya! Millor encara, enlloc de llimones donaria prunes, a veure si cagaven una miqueta.

S3r raRØ


· Text de 's3r raRØ' publicat a laMundial.net el 19.09.2006
·

divendres, 18 de desembre del 2009

Control integrat del morrut de les palmeres

Avui, dins el marc de les jornades de Palma verda, es va realitzar una jornada de control integrat del Rhynchophorus ferrugineus amb en Michel Ferry de l’Estació Phoenix d’Elx.

Michel va explicar el control integrat que consta de diverses parts, i va recalcar la importància de la prevenció mitjançant la detecció precoç de palmeres afectades. També va comentar que moltes palmeres afectades es poden salvar si actuem ràpidament. En el cas d’arribar tard també convé fer el tractament per eliminar el focus d’infestació. Cada palmera afectada pot dispersar centenar d’individus que afectaran a palmeres properes.

Aquest mètode pot ser bastant eficaç, però es necessària la implicació de tots els propietaris de palmeres i la formació dels podadors per aplicar de manera correcte el tractament.













Diada de l'arbre a Andratx

II Diada de l'arbre d'Andratx
19 i 20 de desembre del 2009

Programa

19 de desembre de 2009

19 h Conferència* Oli i oliveres
a càrrec de Josep Oliver Timoner, president del Consell regulador de la DO Oli de Mallorca

20 de desembre de 2009

Durant tot el matí es podrà visitar la fira, amb les paradetes de vivers, material de poda, artesania, llibres, reciclatge, menjar, etc. També romandrà oberta l’exposició del concurs de dibuix escolar amb tema l’arbre i una sala de projeccions temàtiques.

10.30 h Conferència* Permacultura forestal
A càrrec de Willow F. Saussaye, permacultor de l’escola australiana

11 h Visita guiada pel jardí de Son Mas
Amb Salvador Cañis, president de l’Associació Espanyola d’Arboricultura
Demostració de poda d’arbres

11.30 h Conferència* Deixau-los créixer
A càrrec de Uli Werthwein, mestre jardiner

12 h Demostració de rescat en palmera

12.30 h Demostració de poda d’arbres

Activitats per a nins
10.30 h a 12.30 h Tirolina, Taller de pintura (Marta Bartolomé), Jocs temàtics (Shyam Singh), Taller de collarets (Raquel Lyons i col·laboració de Shakty)
12.30 h Contacontes (Víctor Uwagba)
13.30 h Lliurament de premis del concurs de dibuix

* Totes les conferències són a la sala de plens de l’Ajuntament

Dins el marc d'aquesta diada, es pretén crear un vincle entre els arbres i la gent que visiti la mostra, que sigui interactiva i que mostri els seus aspectes: biològic, ecològic, industrial, ornamental, etc. Així, durant aquests dies, es podrà assistir a conferències, visitar la fira, amb les paradetes de vivers, material de poda, artesania, llibres de reciclatge, menjar, etc.
Per altra banda es pretén que els més petits coneguin el seu entorn natural en general i els arbres en particular. D'aquesta manera hi ha preparats activitats específiques per als més joves, romandrà oberta l'exposició del concurs de dibuix escolar amb tema l'arbre i una sala de projeccions temàtiques.

·

dijous, 17 de desembre del 2009

Klimaforum09: Uniu-vos a nosaltres



Canviem el sistema, no el clima

Declaració dels pobles a Klimaforum09


Resum

Hi ha solucions a la crisi del clima. Allò que necessiten els pobles i el planeta és una transició justa i sostenible de les nostres societats a un model que garanteixi el dret a la vida i la dignitat de totes les persones i entregui un planeta més fèrtil i vides més plenes a les generacions presents i futures.

Nosaltres, els pobles, les comunitats i totes les organitzacions participants a Klimaforum09 a Copenghage, fem una crida a totes les persones, organitzacions, governs i institucions, incloses les Nacions Unides, perquè contribueixin a aquesta transició necessària. Serà un treball difícil. La crisi actual revesteix aspectes econòmics, socials, ambientals, geopolítics i ideològics que s'afecten i enforteixen mútuament, i que potencien la crisi del clima. Per aquest motiu fem una crida a l'acció urgent sobre el clima:

. Abandonar completament els combustibles fòssils els propers 30anys, que ha d'incloure fites específiques per a cada període quinzenal. Exigim una reducció immediata en les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països industrialitzats de, com a mínim, un 40% en comparació amb els nivells de 1990 per a l'any 2020.

. Reconèixer, pagar i compensar el deute climàtic per el consum excessiu de l'espai atmosfèric i els efectes negatius del canvi climàtic sobre els pobles i poblacions afectades.

. Rebutjar les falses i perilloses solucions orientades al mercat i centrades en la tecnologia que proposen moltes companyies transnacionals. Entre elles l'energia nuclear, els agrocombustibles, la captura i emmagatzematge del carboni, els Mecanismes de Desenvolupament Net, el bioclar, els cultius transgènics “climate ready”, la geoenginyeria i la reducció d'emissions a través de la desforestació i de la degradació dels boscos (REDD) definida a la CMNUCC, que agreugen els conflictes socials i mediambientals.

. Solucions reals a la crisi climàtica basades en l'ús segur, net, renvable i sostenible dels recursos naturals i la transició a la sobirania alimentaria, energètica, sobre la terra i les aigües.

Per tant exigim que la CDP15 arribi a un acord que inicii la recuperació de l'equilibri ambiental, social i econòmic del planeta amb mitjans que siguin sostenibles i igualitaris ambiental, social i econòmicament i que finalment culmini en un tractat jurídicament vinculant.

Els impactes negatius del canvi climàtic causats per l'home produeixen greus violacions dels drets humans. Les nacions tenen l'obligació de cooperar a l'àmbit internacional per garantir el respecte dels drets humans a tot el món, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides. Qualsevol acord específic sobre el canvi climàtic s'ha d'entendre en el context més ampla d'assolir una transició sostenible de les nostres societats.

Nosaltres, els pobles i organitzacions que participam a Klimaforum09, ens obligam a prosseguir amb els nostre compromís ple i actiu per aquesta transició, que exigeix canviar fonamentalment les estructures socials, polítiques i econòmiques i corregir les desigualtats i injustícies per motiu de gènere, classe, raça, generació o grup ètnic.

Per això s'ha de restaurar la sobirania democràtica de les nostres comunitats locals, com a unitat social, política i econòmica bàsica. La propietat, el control i l'accés local i democràtic dels recursos naturals forma la base d'un desenvolupament significatiu i sostenible de les comunitats, a la vegada que redueix l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. També són necessaris acords regionals i internacionals de cooperació més sòlids per a gestionar recursos comuns i compartits i una ONU més forta i democràtica.

Fem una crida a tots els afectats, persones, moviments socials, organitzacions culturals, polítiques i econòmiques a que s'uneixin a nosaltres en la construcció d'un moviment de moviments fort i global, que promogui les visions i demandes dels pobles a tots els nivells de la societat. Junts podem propiciar una transició mundial cap a un futur sostenible.



Canviem el sistema, no el clima

Declaració dels pobles a Klimaforum09


1.- Preàmbul

Hi ha solucions a la crisi del clima. Allò que necessiten els pobles i el planeta és una transició justa i sostenible de les nostres societats a un model que garanteixi el dret a la vida i la dignitat de totes les persones i entregui un planeta més fèrtil i vides més plenes a les generacions presents i futures. Una transició basada en els principis democràtics de la solidaritat, en particular amb els més vulnerables, la no discriminació, la igualtat de gènere, l'equitat i la sostenibilitat; que reconegui que som part de la natura, a la que estimam i respectam. Per a solucionar la crisi del clima, tan mateix, és necessari despertar consciències i adoptar mesures decisives segon principis que respectin els drets. Les nacions tenen l'obligació de cooperar a l'àmbit internacional per garantir el respecte dels drets humans a tot el món de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.

Nosaltres, els pobles, les comunitats i totes les organitzacions participants a Klimaforum09 a Copenhage, fem una crida a totes les persones, organitzacions, governs i institucions, incloses les Nacions Unides, perquè contribueixin a aquesta transició necessària. Serà un treball difícil. La crisi actual revesteix aspectes econòmics, socials, ambientals, geopolítics i ideològics que s'enforteixen mútuament i que potencien la crisi del clima. Aquesta cruïlla de crisi climàtica, energètica, financera, alimentaria i hídrica, entre altres, ens empeny a unir-nos i a transformar el sistema social i econòmic dominant i el governament mundial, que impedeix trobar les solucions que exigeix la crisi del clima. Per aquest motiu, és necessari un moviment de base que actuï urgentment.

És necessari pagar el deute ambiental i climàtic. No s'han de promoure i adoptar solucions falses, perilloses i a curt termini com l'energia nuclear, els agrocombustibles, la compensació d'emissions, la captura i emmagatzematge del diòxid de carboni, el biochar, la bioenginyeria i el comerç de drets d'emissions. En lloc d'això, hauríem de portar a terme una transició plenament sostenible, basada en recursos nets, segurs i renovables i en la conservació d'energia. Celebram les aliances entre els moviments socials i els diversos sectors, que representen a tots els grups d'edat, gèneres, orígens ètnics, creences, comunitats i nacionalitats. Volem donar forma al nostre futur construint un moviment popular sòlid compost per joves, dones, homes, treballadors, pagesos, pescadors, pobles indígenes, gent de color i grups socials urbans i rurals que sigui capaç d'actuar a tots els nivells de la societat per a pal·liar la degradació del medi ambient i el canvi climàtic. Instam a un nou ordre econòmic internacional i donam suport a una Organització de les Nacions Unides forta i democràtica, per oposició al G8, el G20 o altres grups tancats de països poderosos.



2.- El desafiament, des de el nostre punt de vista:

La concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera ha assolit ja nivells tan alts que el sistema climàtic s'ha desequilibrat. La concentració de CO2 i la temperatura del món han augmentat acceleradament en els darrers 50 anys i pujaran encara més ràpidament a les properes dècades. Això se suma a multitud de desequilibris ecològics l'impacte del qual posa en perill les vides i mitjans de subsistència del pobles del món i en particular de les persones desafavorides i altres grups vulnerables.

El desequilibri del sistema climàtic dona lloc a episodis extrems més acusats i freqüents de calor i pluges, ciclons tropicals, huracans i tifons, inundacions i sequeres intenses, pèrdues de biodiversitat, corriments de terres, augment del nivell de la mar, escassesa d'aigua potable, períodes vegetatius més curts, menor rendiment, deteriorament o pèrdua de terres agrícoles, menor producció agrícola, pèrdues de ramat, extinció d'ecosistemes i esgotament dels caladors, entre altres. Aquests fenòmens donen lloc a crisis alimentàries, fam, malalties, morts i desplaçaments, així com a la desaparició de formes de vida sostenibles. A això se suma la introducció dels transgènics, els monocultius i la industrialització de l'agricultura, fortament promoguda per empreses que suposen una greu amenaça per a l'estabilitat i diversitat dels ecosistemes. A més, això implica la marginació i empobriment dels petits pagesos i soscava la seva sobirania alimentaria. L'agricultura industrial te per objecte donar resposta a la demanda mundial que prové del consum excessiu, en particular en els països del Nord, i no a les necessitats bàsiques locals. Això mateix es pot dir de les industries pesqueres modernes, la silvicultura intensiva i la mineria, que destrueixen els ecosistemes, disminueixen la biodiversitat i arruïnen la vida i els mitjans de subsistència de les comunitats locals.

Aquestes conseqüències del canvi climàtic, juntament a la desigualtat social creixen i les greus repercussions en el nostre entorn comú, ja estan devastant les vides de milions de persones i comunitats locals. Ara be, nosaltres els pobles no estam disposats a acceptar que aquest sigui el nostre destí. Per això estan sorgint amb rapidesa moviments populars que estan decidits a defensar els seus mitjans de vida i a lluitar contra aquestes forces i les causes que ens han portat per aquest camí suïcida de destrucció ambiental.

A Àsia, Àfrica, Orient Mitjà, Oceania i Amèrica Central i del Sud, així com la perifèria d'Amèrica del Nord i Europa, estan sorgint moviments populars per a lluitar contra l'explotació de les seves terres per part d'interessos estrangers i retornar el control dels seus propis recursos. Una nova forma d'activisme ha revitalitzat els moviments ambientalistes i ha donat lloc a una ampla varietat de protesta i accions contra la mineria, les grans preses, la desforestació, les centrals tèrmiques de carbó, la navegació aèria i la construcció de noves carreteres entre altres. Cada vegada hi ha major consciència sobre la necessitat de canviar profundament l'actual paradigma econòmic. En els distints moviments estan proliferant formes de vida alternatives. Al mateix temps, l'opinió pública se n'ha donat compte que els responsables polítics actuals no estan disposats a enfrontar-se a l'amenaça del canvi climàtic i de la degradació ambiental. L'anomenada estratègia de creixement verd o creixement sostenible ha resultat ser una excusa per a perpetuar el mateix model bàsic de desenvolupament econòmic que és una de les causes fonamentals de la destrucció ambiental i la crisi climàtica.


3.- Les causes, des del nostre punt de vista:

La causa immediata i principal del canvi climàtic produït per la ma de l'home és una emissió sense precedents de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, originada per l'increment del consum de combustibles fòssils per a la industria, el comerç, el transport i finalitats militars, per anomenar només algunes fonts significatives. Altres inductors importants del canvi climàtic són la desforestació, les industries extractives, la degradació forestal (amb excepció de l'agricultura itinerant sostenible dels pobles indígenes), la interrupció del cicle de l'aigua, el robatori de terres per estendre l'agricultura industrial, l'augment de la producció de carn industrial i altres tipus d'ús no sostenible dels recursos naturals.


Control i propietat desiguals dels recursos

Aquestes causes immediates són el resultat d'un sistema econòmic mundial no sostenible construït a partir d'un accés i un control desiguals als limitats recursos del planeta i als beneficis que se'n deriven del seu ús. Aquest sistema es basa en l'apropiació de terres comunals locals, nacionals i mundials per part de les elits locals i mundials. Els tan alabats avanços en tecnologia, en producció i en progrés humà són els que en realitat han produït els desastres de desenvolupament locals i mundials. Encara així, una elit mundial privilegiada segueix obstinada en un consum desmesurat i una producció irresponsable que cerca només el lucre, mentre un gran percentatge de la humanitat es veu sumida en la pobresa i consumeix a penes el necessari per a la subsistència i la supervivència, o fins i tot menys. Aquesta és la situació no només en els països del Sud, sinó també en el Nord. Les empreses transnacionals més grans del món, amb seu principalment als països del Nord i en paradisos fiscals, però amb operativitat a tot el món porten molt temps al front d'aquests excessos.

La competència entre les transnacionals i els països rics per els recursos i per majors quotes de mercat, així com els acords i tractats de comerç, han portat a una opressió neocolonial dels pobles del Sud, als que se'ls han negat la propietat i el control legítims dels seus recursos. L'Organització Mundial del Comerç, les institucions financeres internacionals, així com la Unió Europea i els Estats Units, per mitjà d'acords bilaterals, estan incrementant la privatització i la mercantilització dels recursos públics a la vegada que intensifiquen el robatori dels recursos naturals als països subdesenvolupats i els imposen condicions que augmenten la seva dependència.


Corrents de pensament imperants i alternatives

El model de desenvolupament que promouen aquestes institucions no és només qüestió “d'economia”. El paradigma econòmic imperant està directament relacionat amb un sistema de pensament que es basa en una imatge de l'ésser humà com “ésser econòmic”. A aquesta ideologia li donen suport els grans mitjans de comunicació i les empreses de mercadotècnia o mercadeig que promouen l'egoisme, la competència, el consum material i l'acumulació il·limitada de riquesa personal sense parar el ment a les conseqüències socials i ecològiques de tal comportament. Aquest sistema de pensament està íntimament lligat a les corrents de patriarcat i paternalisme.

Si realment volem fer front a aquesta crisi, necessitam entendre que l'espècie humana forma part tant de la natura com de la societat i que no pot existir sense elles. Per tant, si volem que la humanitat sobrevisqui, hem de respectar la integritat de la Mare Terra i hem d'esforçar-nos per aconseguir l'harmonia amb la natura i la pau dins i entre les cultures. Som, al mateix temps, ciutadans de diferents països i de un sol món. Tots compartim la responsabilitat per el benestar present i futur de la família humana i de tots els demés éssers vius. L'esperit de solidaritat humana i de parentesc amb tota forma de vida es reforça si vivim d'acord amb el principi de “Un entre molts”.


4.- Una transició justa i sostenible

Està clar que per a solucionar la crisi del clima es requereixen transformacions de gran abast, que actualment estan excloses de l'ordre del dia de qui dissenyen les polítiques en els governs i a les institucions multilaterals. Els pobles demanen un canvi de sistema, no “allò mateix de sempre”, ni l'ús indiscriminat d'apedaçaments tecnològics i comercials amb els que els grans interessos han establert i limitat l'agenda climàtica.

Els moviments populars no estan mancats de visions alternatives per a la societat ni de passos concrets que s'hagin de prendre per apropar-se a un futur sostenible a la vegada que s'aborden les crisis climàtica, hídrica, econòmica i alimentaria. Dita transició sostenible començarà amb moltes iniciatives diferents. Alguns dels passos cap a la transició sostenible són:

. Sobirania alimentaria i agricultura ecològiques: Defensar el dret dels pobles, comunitats i països a establir els seus propis sistemes de producció, incloent-hi les polítiques d'agricultura, pesca, alimentació, boscos i territori que siguin apropiades per a les seves circumstàncies des d'un punt de vista ecològic, social, econòmic i cultural. S'ha de respectar i garantir l'accés de les persones, especialment les dones, al control dels recursos productius tals com la terra, les llavors i l'aigua. La producció agrícola ha de basar-se principalment en coneixements locals, tecnologies apropiades i tècniques sostenibles des d'un punt de vista ecològic que absorbeixin el CO2, ho mantinguin en els diferents sistemes natius de plantació, captin i mantinguin l'aigua i tornin al sòl més nutrients dels que se li varen extreure. La producció agrícola i alimentària s'ha de centrar principalment en satisfer les necessitats locals, fomentar l'autoabastiment i promoure el mercat laboral local, així com en reduir l'ús de recursos, els residus i les emissions de gasos d'efecte hivernacle al llarg del procés.

. Apropiació democràtica i control de l'economia: La reorganització dels bens de producció de la societat cap a formes més democràtiques d'apropiació i gestió, amb la finalitat de satisfer les necessitats bàsiques de les persones, tals com la creació de llocs de treball, l'accés a l'aigua, l'habitatge, la terra, els sistemes sanitaris i educatius, la sobirania alimentaria i la sostenibilitat ecològica. Les polítiques públiques han de garantir que els sistemes financers afavoreixin els interessos públics i que canalitzin els recursos per a la transformació sostenible de la industria, l'agricultura i els serveis.

. Sobirania energètica: Una reducció radical del consum energètic, especialment en els països és injustament enriquits, combinada amb un nou enfocament cap a fonts d'energia públiques i renovables, com l'energia solar, eòlica, geotèrmica, de l'onatge i de les minicentrals hidroelèctriques, així com el desenvolupament de sistemes de distribució elèctrica autosuficient per garantir el subministrament d'energia a les comunitats i la propietat pública de la xarxa elèctrica.

. Planificació ecològica de les zones urbanes i rurals: L'objectiu és reduir radicalment el consum d'energia i recursos i la quantitat de residus i contaminació, fomentant al mateix temps que es cobreixin les necessitats bàsiques dels ciutadans amb mitjans locals. Una planificació urbana i rural basada en els principis de la justícia social que ofereixi un servei igualitari a tot el món i redueixi la necessitat de transport. Promoure els sistemes de transport públic, amb sistemes ferroviaris lleugers i d'alta velocitat i carrils bici, per a reduir d'aquesta manera la necessitat d'utilitzar vehicles privats a motor i descongestionar les carreteres, a la vegada que es millora la salut pública i es redueix el consum d'energia.

. Institucions educatives, científiques i culturals: Tornar a orientar la investigació pública i l'educació per a satisfer les necessitats de la població i el medi ambient, en lloc de la tendència actual que es limita a desenvolupar tecnologies privades i lucratives. La investigació i el desenvolupament haurien de ser, sobretot, un esforç obert i de col·laboració per el bé comú de la humanitat. S'haurien d'eliminar les patents sobre les idees i la tecnologia. S'hauria de fomentar un intercanvi just de tecnologies apropiades, el coneixement tradicional i les pràctiques indígenes innovadores, així com l'intercanvi d'idees entre països.

. Posar fi al militarisme i a les guerres: L'actual model de desenvolupament basat en els combustibles fòssils ens porta a la violència, la guerra i els conflictes armats per el control de l'energia, la terra, l'aigua i altres recursos naturals. Això queda patent en la invasió i ocupació d'Iraq i Afganistan dirigides per els Estats Units i la militarització a tot el món d'aquelles regions que posseeixen combustibles fòssils i altres recursos naturals. S'està expulsant violentament a pagesos i comunitats indígenes de les seves terres per obrir pas a plantacions d'agrocombustibles. S'han gastat bilions de dòlars en la industria armamentista, tudant ingents recursos humans i materials que haurien de dedicar-se a realitzar una transició sostenible.


Donant passes cap endavant anam aprenent. Aquestes passes ens ajudaran a convèncer a la gran majoria de la gent que una transició sostenible porta la promesa d'una vida millor i més plena. Els camps social, polític, econòmic i ambiental estan íntimament relacionats. Per tant, una estratègia coherent hauria de cobrir-los tots: aquesta és la idea central del concepte de transició sostenible.

Un aspecte d'aquest concepte és el restabliment de les comunitats locals en lloc del mercat global com unitat bàsica social, política i econòmica. La cohesió social, la participació democràtica, la rendició de comptes econòmica i la responsabilitat ecològica només es pot assolir assegurant que cada decisió es prengui al nivell més bàsic que sigui adequat. Aquesta és una lliçó bàsica que hem après de les cultures ètniques i les comunitats locals.

Un enfocament comunitari, per tant, no contradiu la necessitat d'una cooperació internacional extensiva. Al contrari, requerirà aliances més fermes dins i a través de les fronteres entre productors directes en l'agricultura, la silvicultura, la pesca i la industria. Les aliances reforçades per la igualtat de gènere i per el reconeixement i l'eliminació de les relacions de poder injustes a tots els nivells. També inclou la necessitat d'acords cooperatius regionals i internacionals més forts per administrar els recursos comuns i compartir-los, com els recursos hídrics entre fronterers. A més, la cooperació internacional promourà l'intercanvi complet d'idees, tecnologies i coneixements a través de totes les fronteres, a més d'entrar en un diàleg obert, basat en el respecte mutu entre les diferents cultures.


5.- Vies de transició

Moltes persones treballen per crear una industria, agricultura, silvicultura i pesca més sostenible, així com en el sector de les energies renovables. Aquestes iniciatives dins del sistema han desenvolupat encara més les aliances amb altres sectors de la societat, els sindicats, els consumidors, la població urbana, els professors i els investigadors; tots ells s'esforcen per assolir modes de vida més sostenibles.


Nacions Unides i la Conferència de les Parts

Hem d'influir en les negociacions sobre el Canvi Climàtic i la 15ª Conferència de les Parts (CDP15) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Les lliçons apreses de rondes de negociacions prèvies no són molt prometedores. A pesar dels plans d'alt nivell d'acció concertada iniciats a la Conferència Marc sobre el Canvi Climàtic de Rio de Janeiro de 1992 i posteriorment en el Protocol de Kioto de 1997, els resultats són escassos i no s'han solucionat els problemes. De fet, la situació ha empitjorat, doncs hi ha hagut molt poc progrés en els principis, objectius i terminis de la Convenció i del Protocol.

Els mateixos interessos de les grans empreses, que en gran mesura són responsables de la crisi del clima, semblen tenir una influència immensa en les polítiques climàtiques a escala nacional i mundial. Ens oposam fermament a aquesta influència antidemocràtica dels lobbys en les actuals negociacions de la CDP. Al contrari, demanam als estats que posin en pràctica mecanismes d'avaluació par a totes les polítiques i instruments polítics baix la CMNUCC, per assegurar processos inclusius i deliberatius multilaterals que reparin les desigualtats existents, ja siguin de gènere, color, edat, discapacitat o altres formes de discriminació a les negociacions de la CDP. Exigim que la CDP15 arribi a un acord que inicii la recuperació de l'equilibri ambiental, social i econòmic del planeta amb mitjans que siguin sostenibles i igualitaris ambiental, social i econòmicament i que finalment culmini en un tractat jurídicament vinculant.


Les nostres exigències:

Aixecam la nostra veu davant els líders de la CMNUCC per a postular les exigències i alternatives del poble.

1. Supressió dels combustibles fòssils: Demanam una estratègia clara per a desmantellar la era dels combustibles fòssils en els propers 30 anys, que han d'incloure fites específiques per a cada període quinzenal. Exigim una reducció immediata en les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països industrialitzats de, com a mínim, un 40% en comparació amb els nivells de 1990 per a l'any 2020.

2. Reparacions i compensació per el deute climàtic i per els delictes ambientals: Exigim reparacions plenes per els països del Sud i aquells empobrits per els estats del Nord, les corporacions transnacionals i per institucions de paradisos fiscals. D'aquesta manera, afrontam parcialment les injustícies històriques associades a la industrialització desigual i el canvi climàtic, originat en el genocidi de nacions indígenes, el transit transatlàntic d'esclaus, l'era colonial i les invasions. Això ha d'anar acompanyat d'una estratègia igualment clara perquè els qui s'han enriquit compensin als pobles empobrits per el deute climàtic i més àmpliament per el deute ecològic.

S'hauria d'establir un fons global i democràtic per a donar un suport directe a les víctimes del canvi climàtic. Els països desenvolupats han de proporcionar tecnologies noves, obligatòries, adequades, amb finançament fiable i lliure de patents perquè s'adaptin millor a impactes climàtics adversos i per a portar a terme reduccions d'emissions. Això permetria als països en desenvolupament desenvolupar un paper en la contenció del canvi climàtic, al mateix temps que es satisfan les necessitats i aspiracions de les seves poblacions. Les institucions financeres internacionals, les agències donants i els mecanismes comercials no haurien de prendre part en les reparacions.

3. Una prohibició global immediata de la desforestació de boscos primaris i l'inici paral·lel d'un programa mundial ambiciós de plantació d'arbres basat en espècies natives de diversa índole en associació amb pobles indígenes i comunitats dependents dels boscos. De forma similar, una prohibició de mètodes de pesca industrial a gran escala i una tornada a pràctiques pesqueres principalment de tipus local i sostenible. Finalment, una prohibició de l'apropiació de la terra per part d'interessos estrangers i l'acceptació plena de la sobirania popular sobre els recursos naturals.

4. Ens oposam radicalment a les falses i perilloses solucions orientades al mercat i centrades en la tecnologia que proposen moltes companyies transnacionals. Entre elles l'energia nuclear, els agrocombustibles, la captura i emmagatzematge del carboni, els Mecanismes de Desenvolupament Net, el biochar, els cultius transgènics “climate ready”, la geoenginyeria i la reducció d'emissions a través de al desforestació i de la degradació dels boscos (REDD) definida a la CMNUCC. Totes elles no fan més que produir noves amenaces ambientals i no solucionen la crisi del clima. Les compensacions i el comerç del carboni també són instruments falsos i injustos perquè tracten un recurs mundial comú, com és l'atmosfera, com un producte que pot posseir-se i comercialitzar-se. Fins ara els sistema no ha mostrat cap avantatge i, en permetre als països rics compensar la reducció de les seves obligacions, ha mantingut aquest sistema injust i insostenible.


5. Un impost equitatiu sobre les emissions de carboni: Exigim un impost equitatiu sobre els emissions de carboni en lloc del règim de quotes comerciables carboni. Els ingressos obtinguts a través de dit impost han de tornar-se als pobles de manera equitativa i una part d'ells hauria d'utilitzar-se per a compensar i per a contribuir a finançar l'adaptació i a la mitigació. Tan mateix, això no substitueix la reparació del ja acumulat deute climàtic. Dita compensació i finançament ha de ser incondicional i quedar fora dels mecanismes de mercat i de les institucions financeres. S'ha de fomentar la reducció de les emissions per mitjà d'un impost sobre el carboni transparent i fortament progressiu i per mitjà de reglaments específics que eliminin a poc a poc l'ús de combustibles fòssils a la vegada que promouen una energia segura, neta i renovable.


6. Institucions multilaterals i empreses transnacionals: Les institucions econòmiques i financeres internacionals com l'Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, els bancs de desenvolupament regional, les institucions donants i els acords de comerç són injustos, no sostenibles i no rendeixen comptes i hauria de substituir-los per institucions equitatives i democràtiques que funcionin dins el marc de la Carta de les Nacions Unides, que respectin la sobirania popular sobre els recursos i promoguin la solidaritat entre els pobles i les nacions. També s'hauria de crear un mecanisme que controli i vigili estretament les operacions de les empreses transnacionals. Finalment, ens comprometem a treballar activament per a portar a terme aquestes transicions sostenibles per a les nostres societats dins les línies que impulsam en aquesta Declaració.


6. Un moviment mundial per a una transició sostenible.

Independentment dels resultats de la Cimera de Copenhage sobre el Canvi Climàtic, hi ha una necessitat urgent de construir un moviment mundial de moviments que treballen a llarg termini en favor d'una transició sostenible per a les nostres societats. A diferència de les estructures de poder vigents, aquest moviment ha de créixer en sentit ascendent. Allò que necessitam és una gran aliança de moviments ambientals, socials, sindicals, agrícoles, de societat civil i altres parts alineades que puguin treballar junts en la lluita política diària a escala local, nacional i internacional. Aquesta aliança implica a la vegada la creació d'una nova mentalitat i noves formes d'activisme social i ha de ser capaç no només de reaccionar davant les pràctiques no sostenibles, sinó també de demostrar per exemple com pot funcionar una nova economia sostenible.

Nosaltres, els pobles, comunitats i organitzacions socials participants en Klimaforum09 estam compromesos a capitalitzar els resultats assolits en aquest fòrum per a prosseguir el desenvolupament d'un moviment mundial de moviments.

Aquesta Declaració te per objecte servir d'inspiració al desenvolupament d'aquest moviment i marcar el rumb que volem seguir. Junts, podem propiciar una transició mundial cap a un futur sostenible. Uniu-vos a nosaltres.


Personalment vos recomano escoltar les paraules d'aquest líder mundial, clicau sobre la foto: