diumenge, 31 d’agost del 2008

Àfrica estimada



Àfrica, la meva Àfrica!



Àfrica és un gran continent. La seva massa terrestre cobreix 31 milions de quilòmetres quadrats i representa un 20% de la terra. És el segon del món en extensió i té una població al voltant de 900 milions de persones, o sigui que està menys poblat que la Índia i Xina.


Àfrica és una de les regions més riques en recursos naturals i diversitat cultural. La benedicció dels seus recursos naturals ha estat qualificada de maledicció, però un recurs només pot convertir-se en maledicció per obra del ser humà. Els experts en estadística sostenen que el 41% o més dels africans viu amb menys de 1 dòlar per dia. Nosaltres, no obstant això, diem que la qualitat de la vida d'una persona no està donada per la quantitat de dòlars nord-americans que té en el banc. El nostre medi ambient és la nostra vida!



Àfrica és el centre del món. És el bressol de la raça humana i conserva molta de la humanitat que s'ha perdut en tants llocs del món. La seva força radica en la seva diversitat biològica i cultural i en el seu ric patrimoni de coneixements i saviesa. Aquest butlletí desplega davant els nostres ulls les moltes i contínues agressions que especuladors cobejosos, empreses extractives transnacionals i institucions financeres internacionals infligeixen al continent. La seva diversitat ha de ser defensada i protegida.


Àfrica va estar una vegada coberta per exuberants boscos tropicals i banyada per aigües netes, i albergava una enorme quantitat d'espècies, algunes de les quals encara no estan documentades. La perllongada explotació indiscriminada ha provocat una desforestació massiva i el consegüent desplaçament de pobles.


Anys de colonialisme van empènyer als governs africans cap a l'agricultura de plantació amb l'objectiu de proveir de matèries primeres a Europa i Nord Amèrica. La divisió internacional del treball requeria que la mà d'obra especialitzada estigués a la metròpolis i el personal subaltern a les colònies, i, com va resumir l'erudit Walter Rodney en el seu llibre “Com Europa subdesenvolupà a Àfrica”: “l'evidència més convincent de la superficialitat dels comentaris sobre que el colonialisme ‘va modernitzar’ a Àfrica, és que la gran majoria dels africans van entrar al colonialisme amb una aixada i van sortir d'ella amb una aixada.

El colonialisme i les actuals relacions neocolonialistes aconsegueixen que les terres que haurien servit per a produir aliments per al continent siguin transformades en plantacions els productes de les quals estan destinades principalment a l'exportació. Les terres que s'usaven per a la producció de mandioca, nyame i altres aliments bàsics locals, es van convertir en plantacions de te, cautxú, palma d’oli, cotó, cafè, sucre, cacau i maní. Avui dia, enormes franges de terra estan sent convertides en plantacions d’agrocombustibles, simplement per a alimentar les màquines en el Nord i afermar la situació de dependència dels africans. D’una manera irritant, algunes de les nostres terres són etiquetades com a terres marginals i reservades per a cultius com la jatropha. Aquesta classificació de les terres no és més que un artifici lingüístic per a marginalitzar i desplaçar a les comunitats pobres en benefici dels acaparadors de terres.



El fet que Àfrica sigui rica en recursos minerals ha engendrat conflictes greus i violents. Aquests conflictes no són només els que es manifesten amb guerres; hi ha diversos casos més sobre els quals hi ha poca informació, que ocorren quan operadors irresponsables de la indústria extractiva solquen el continent arrabassant tot el que poden, deixant la terra coberta de cicatrius i a la gent a la misèria. Recordem els conflictes recents que van posar a Libèria i Sierra Leone de genolls, els conflictes que van devastar la regió del Congo i la situació actual en els jaciments petrolífers del delta del Níger, a Nigèria.


Parlar del delta ens fa recordar la destrucció dels bells manglars que vorejaven les costes tropicals del continent, oferint llocs aptes per a la posta d’ous de diverses espècies aquàtiques i protegint la terra contra les ones devastadores i l'erosió costanera. Avui dia, les activitats de la indústria petroliera i la cria industrial de gambetes representen una greu amenaça.

El canvi climàtic és un tema de drets humans i així ho han reconegut les Nacions Unides. Ningú discuteix el fet que és injust que les nacions industrialitzades continuïn amb les seves enormes emissions de carboni mentre suggereixen accions als països menys industrialitzats d'Àfrica i la resta del Sud per a compensar el seu inacció a casa. La justícia exigeix que els països del Nord prenguin mesures fortes per a contenir les emissions de carboni en el seu lloc d'origen, i així donar proves d'alguna serietat per a afrontar les manifestacions reals de la crisi climàtica que amenaça la supervivència de molts pobles i nacions.


Una de les falles principals del protocol de Kyoto és que no va atribuir en forma inequívoca als hidrocarburs la culpa del problema. Per tant, els plans per a manejar el problema van ser fonamentalment erronis. La saviesa popular ens ensenya a atacar l'arrel dels problemes i no només els símptomes, si el que busquem és resoldre'ls de manera radical i duradora. Un volum enorme d'emissions de carboni no pot ser un signe de progrés i desenvolupament.

El protocol de Kyoto es va basar en una ideologia de mercat i això ha bloquejat el camí cap a solucions veritables i justes del canvi climàtic. Fins i tot l'acord arribat a Bali (desembre de 2007) sobre Reducció d'Emissions per Desforestació i Degradació (REDD) gira entorn d'aquesta mateixa ideologia de mercat. Permet als països del Nord finançar projectes forestals utilitzant els fons de carboni del Banc Mundial i reclamar crèdits de carboni que els autoritzen a seguir contaminant a casa. El mecanisme REDD ja està encenent senyals d'alerta roja a tot el Sud, a mesura que les comunitats veuen amb preocupació que els comerciants de carboni i els especuladors prendran el control dels seus boscos i les seves terres, marginant-los d'aquesta manera encara més i posant-los davant pitjors riscos que els generats pel propi caos climàtic.


La marxa destructora de les empreses petrolieres transnacionals d'Orient i Occident ha de ser detinguda. Les petjades d'aquestes empreses poden veure's en el Golf de Guinea i emergeixen cada vegada més a la costa del continent; les empreses petrolieres estan implicades en els violents conflictes que es desenvolupen a Sudan i a la resta del món. Les comunitats d'Àfrica estan començant a reclamar que s'impedeixi qualsevol nou empresa petrolífera a la regió, perquè al món li anirà millor si el carboni roman sota terra. Contar amb el petroli com a font d'enriquiment i com font d'energia per al futur és viure d'il·lusions, atès que es tracta d'un recurs finit, que està disminuint i que ja no té cap futur.

Pots comentar aquest article aquí:




Els violins surten dels arbres

Nous Stradivarius gràcies als fongs?

Fa uns dies llegia a Amics arbres · Arbres amics, l'amenaça de mort sobtada que plana sobre l'alzina i altres arbres i arbusts per causa del fong Phitophthora ramorum, que ja ha originat grans destrosses en alguns ecosistemes, especialment a Califòrnia. I avui, a través del bloc de Moselio Schaechter (Elio, per a amics i amigues), m'assabento que els fongs podrien ajudar els luthiers a obtenir instruments de corda de l'excepcional qualitat dels Stradivarius de Cremona, que Antonio Stradivari i els seus fills van fabricar a finals del segle XVII i començament del segle XVIII.
Moselio Schaechter és un microbiòleg nord-americà d'origen italià-polonès i arrels també equatorianes. A més de ser un destacat investigador en el seu camp (és una de les persones que més saben sobre Escherichia coli, que potser sigui el bacteri més famós que es coneix avui dia), és un gran aficionat als fongs: li agrada collir-los, cuinar-los i menjar-los i s'interessa per tot el que té relació amb aquests organisme, ja sigui des del punt de vista de la biologia, de l'etnologia o l'art. Jubilat des de fa alguns anys i instal·lat a Califòrnia, per a Schaechter la jubilació no ha significat deixar de banda i oblidar el que havia estat el centre de la seva vida professional: els microbis. Al contrari, ara s'hi pot dedicar amb més entusiasme. I una prova del seu entusiasme és el blog Small things considered, dedicat a la microbiologia.
Aquesta setmana, el bloc de Schaechter està dedicat als fongs, per celebrar la propera estació boletaire. Encara que no ho sembli, la inclusió dels fongs encaixa bé en un bloc de microbiologia. Per una banda, hi ha molts fongs microscòpics (els llevats, per exemple) i per una altra, fins i tot els fongs que millor coneixem, que són els que formen els bolets, tenen una estructura que permet encabir-ne l'estudi dins de la microbiologia.
La dendrocronologia ha permès saber que els Stradivarius estan fets amb fusta de pícea de Noruega (arbre semblant als abets) d'una època en què Europa va patir hiverns molt freds i es coneix com la "petita edat de gel". Amb les temperatures tan baixes, els anells anuals de creixement dels arbres eren molt estrets. Això produeix canvis en la qualitat de la fusta i podria explicar la sonoritat i timbre excepcionals dels Stradivarius. Amb tècniques més sofisticades, com ara la tomografia computada i amb l'ajut de programari per al procés d'imatges desenvolupat especialment per a aquesta finalitat, s'ha pogut filar encara més prim pel que fa a les diferències entre els Stradivarius i els violins moderns.
Schaechter comenta la recerca feta per uns investigadors suïssos per intentar obtenir fusta amb què poder fabricar els Stradivarius del sigle XXI. Van incubar peces de fusta de pícea noruega (Picea abies) i de fals plàtan (Acer pseudoplatanus) preparades per a construir caixes de ressonància amb espècies de fongs que en atacar la fusta en redueixen la densitat però no poden degradar-la completament. L'estudi microscòpic de les peces de fusta i la mesura de cinc propietats físiques (densitat, elasticitat, i velocitat, taxa de radiació i factor d'esmorteïment del so) va revelar que, en les dues espècies sotmeses a l'atac dels fongs, la densitat de la fusta era menor, i la velocitat de transmissió del so havia canviat una mica. En conclusió, la qualitat de la fusta havia millorat i podia comparar-se a l'obtinguda d'arbres que creixen en zones de clima fred.
Stradivari representat en el llibre What We Hear in Music
Anne S. Faulkner, 1913 (Wikimedia Commons)


· Article de Mercè Piqueras publicat a La lectora corrent el 28.08.2008 ·
·

divendres, 29 d’agost del 2008

Homenatge a Clarasó.2

Al jardí els arbres no s'haurien de solapar mai




un arbre desenvolupat als quatre vents té un hàbit distint




que un arbre forçat a créixer a la presó



dijous, 28 d’agost del 2008

L'arbre sumptuós d'Hooverphonic

The magnificent tree

Bought this guitar
at a shop called mars
but on the way back home
strange things happened in my car
started to play
all by itself
creatures jumped from
the highest shelf
until I touched string 12
this magnificent tree
appeared in my mind
even without leaves
its strength was divine
synthesized gnomes
penetrated this godly zone
summer was thrown off
its royal throne
this magnificent tree
appeared in my mind
even without leaves
Its strength was divine

(Hooverphonic, any 2000 del disc homònim)


L’arbre sumptuós

Vaig comprar aquesta guitarra
en una tenda anomenada Mart
però en el camí cap a casa
coses estranyes passaren en el meu cotxe
començà a sonar
per ell mateix
botaren criatures del
prestatge més alt
fins que vaig tocar la corda núm. 12
aquest arbre sumptuós
aparegué en la meva ment
fins i tot sense fulles
la seva força era divina
fullets sintetitzats
penetraren aquesta zona divina
l’estiu va ser llençat fora de
la seva trona real
aquest arbre sumptuós
aparegué en la meva ment
fins i tot sense fulles
la seva força era divina

Podeu veure i sentir el grup belga a:
http://es.youtube.com/watch?v=G2P3KqEjHJk


però si cercau la versió d'estudi potser la xalareu més.

Rafel, Búger 28 d'agost de 2008

Guia Roja i Verda d'Aliments Transgènics


Transgènics: Sabies que...

Importants empreses alimentàries es neguen a garantir a Greenpeace que no utilitzen transgènics. La constatació d'un canvi a la política de moltes empreses i l'evident rebuig social als transgènics han portat a Greenpeace a seguir utilitzant la Guia Roja i Verda d'Aliments Transgènics.


El teu suport per salvar la selva



Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva:

Una nova urgència ens arriba des de la zona del Curvaradó a Colòmbia. La Comissió de Justícia i Pau necessita del nostre suport.

Justícia i Pau realitza des de fa anys una valuosa tasca de suport a la població afrocolombiana, desplaçada del seu territori a causa de l’expansió del monocultiu industrial de la palma. Durant els darrers dies han estat rebent amenaces de mort per via telefònica. La intenció de les trucades malicioses és que els membres de Justícia i Pau abandonin la zona, per a donar via lliure als ocupants de mala fe del territori ancestral dels afrocolombians. Amb això, l’agronegoci continuaria operant a la zona sense obstacles. Es fa important en aquests moments, seguir pressionant amb les nostres cartes a les autoritats a Colòmbia, com ho hem anat fent a les darreres accions de suport als nostres companys colombians.

Si vol conèixer més detalls del cas i signar el model de carta (que es pot enviar automàticament) entri a la nostra pàgina web.


www.salvalaselva.org

Ajudi’ns a difondre aquest missatge entre totes les persones que cregui que puguin estar interessades en signar

Moltes gràcies i rebin una afectuosa salutació.


Guadalupe Rodríguez
Salva la Selva
www.salvalaselva.org
www.stop-agrocombustibles.nireblog.com

Oficina Berlin
Hasenheide, 56

10967 Berlin, Alemania
Tel.: +(0)30- 51736879



A més:

Participi també amb la seva firma en l’acció “Brasil:boscos tropicals en el nord-oest amenaçats de destrucció” que trobarà igualment a la nostra web. Si desitja conèixer com és que la seva signatura ajuda a millorar la situació de les comunitats als països del Sud, quan vostè completi el formulari amb les seves dades, llegeixi l’article: “Perquè firmar les accions de protesta”, també a la nostra pàgina




La sorpresa de les cabres


Les cabres aguaiten als veïns


Guardes assilvestrades, de fins a trenta animals, entren en els horts i jardins de les cases



JAUME MATEU.

BUNYOLA.


Els veïns del municipi no surten de la seva sorpresa. Des de fa temps, desenes de cabres salvatges procedents de sa Comuna han començat a baixar pels bancals d'és Castellet envaint corrals, horts i jardins de les cases del carrer de Orient i ses Malloles, situades en la falda d'aquesta muntanya. El fenomen, que pot apreciar-se des de fa diverses setmanes, ha sorprès als bunyolins, que no arriben a comprendre el motiu d'aquest sobtat acostament dels animals al nucli urbà. Segons expliquen alguns veïns afectats, les cabres solen baixar en guardes a mitjan tarda. Uns altres, en canvi, afirmen haver-les vist també al matí o al migdia. Un veí en va arribar a albirar a més de trenta en el seu jardí, encara que l'habitual és veure-les en grups de deu a quinze exemplars de totes les edats: femelles i mascles adults i cabrits nounats. Una vegada, alguna ha arribat a pujar a la teulada d'alguna casa.


Baixen per les marjades


Les cabres baixen per les marjades, salten les parets que delimiten les propietats i es fiquen pels forats de les reixes. De vegades les hi han vist menjar fruita dels arbres o del que els veïns tenen sembrat en els seus horts. Altres vegades beuen aigua d'alguna tolla o pou. Ningú encerta a comprendre el motiu exacte del seu acostament a la localitat que, al més mínim soroll o contacte amb persones, s'interromp i les cabres fugen ràpidament muntanya dalt.


La veritat és que són molts els ciutadans que, des del centre del poble, han vist en més d'una ocasió com manades de cabres assilvestrades baixen tranquil·lament pels bancals d'és Castellet i arriben als horts i terrasses de les cases, segons conten. Encara que aquest fet es produeix des de fa poques setmanes, la veritat és que en altres zones del municipi les cabres ja havien causat més d'un problema als veïns.


A les terres de Són Nasi i Són Poc els animals procedents de les muntanyes del mateix nom i de sa Gúbia ja van començar a entrar fa mesos en algunes terres i cases de camp, algunes de les quals estan situades a pocs metres de la carretera de Sóller. A la Serra i Llevant Es calcula que en l'actualitat hi ha entre 20.000 i 35.000 exemplars de cabra assilvestrada a Mallorca, localitzades sobretot a la serra de Tramuntana i de Llevant. Cap destacar que no cal confondre aquesta cabra, que no juga cap paper ecològic i contribueix a la deterioració de la massa forestal, amb la de raça autòctona mallorquina.


A principis d'estiu, el Govern va engegar un pla d'eradicació dels animals assilvestrats. Des de fa anys és habitual veure grans quantitats de cabres assilvestrades en els boscos de Bunyola, encara que fins a ara no havia constància d'un acostament tan massiu d'aquests animals al poble, envaint propietats privades i, en algunes ocasions, arribant fins a mateixes cases, com s'ha comprovat aquest estiu.


Diario de Mallorca

28 agost 08




dimarts, 26 d’agost del 2008

Pomes velles i novelles



D'Apple a les pomes novelles


Escric en un Apple Macbook-Pro, una màquina que em fa bon servei. "Un ordinador de pijos" m'enfloca Llorenç Mestre, amic també de Nadal Batle qui en fou molt partidari, com alternativa dels PC i Windows, abans de l'aparició dels programaris lliures. Podria anar d'això l'article, però va de pomes. El logo d'Apple és una poma mossegada, no se sap bé si perquè en els inicis de la companyia en menjaven moltes o com homenatge a Alan Turing -mort pel verí dins una poma- o per la poma al cap d'Isaac Newton.

Quan em demanen quina és la meva fruita preferida, no tenc cap dubte, ni per petit que sia: la poma. I més ara que són novelles. Ja no són de cambra frigorífica que, volguem o no, els degrada el gust i les característiques organolèptiques ( es diu així, que hi farem...). Quan són novelles, les pomes, se coneix tot d'una: la carn espesa i més rostida, el suc prompte, el gust a lloure. De nin ( ja hi tornam a ser amb el recurs a la infància i la fixació dels gustos) m'enviaven a Son Gual o al camí de Ses Casetes a cercar pomes, amb bicicleta, més o menys per aquesta època de l'any. Les pomeres, abans, les sembraven prop dels pous i safareigs, als marges dels torrents, als cintells de les sínies -les Jesuses, vermelles, fluixes i àcides-, per dins les vinyes -les de la Roseta, petites, l'arbre ple de branques com un arbust, molt primerenques-, no hi havia bocins de pomeres com ara, sembrades en fileres. I les varietats eren molt diverses. De les Marineres, llistades i acolorides, àcides com a llimones, dures com a macs, fins a les Nieles, blanquinoses, un poc groguenques, dolces i flonjotes, que el meu padrí jove, Antoni Blanc, pelava acuradament, amb un trinxet. Les pomes Hivernenques, Fadrinetes, Guiemes, Bledes, de Cor gelat, Raves, de la Rosa, Bausanes, del Ciri -allargades i de carn llenyosa-... feien de nosaltres uns catadors abrinats. A part del folklorisme afegit de la conservació de castes d'arbres antics no està de més recordar la importància del manteniment de la varietat genètica, més que una cabòria de pirats, esdevé una eina d'importància estratègica -quasi político-militar- sobretot per a determinats aliments, els cereals davant de tot, i els bancs de germoplasma són guardats amb pany i clau per governs i multinacionals, que saben que a través de les propietats d'una determinada varietat poden augmentar la producció o la resistència a una plaga, i no en parlem de les curolles transgèniques. Per tant: un respecte a les varietats. En aquest cas de pomeres.

La poma és d'origen asiàtic -no de bades la Xina continua sent el principal productor mundial- allà hi ha el focus d'origen, dispersió i domesticació; Alexandre el Magne l'espargí cap a Occident. Se'n coneixen més 7500 varietats. No està de més recordar que la dictadura del mercat ha reduït, per les seves conveniències de comercialització global, les tipologies i les procedències de les pomes. Començà amb el regnat abusiu de la poma Golden delicious fins que arribà la Gala -que donen nom a dos gran grups classificadors- a més del de les Vermelles americanes, el grup de les Fuji i el de les Granny; ara la Pink Lady (1970), un invent de Nova Zelanda, vermella i forta envaeix els prestatges. Bones castes totes elles. Servidor, intueix el que es vol: llarga conservació, carn dura, molta popa, un cert grau d'acidesa, bon aroma. He de remarcar que aquestes varietats "globals", un pic sembrades a Mallorca, passades un poc per l'stress climàtic mediterrani adopten una qualitat molt superior i guanyen molt; com passa als vins, els francesos en diuen la influència del "terroir". Les Fuji, Gala o Golden procedents de pomeres sembrades a la plana d'Orient, a Bunyola, són recomanables, més petites, però més gustoses.

Sempre que he viatjat he acomplit les meves rutinàries visites als mercats i hi he comprat pomes, he discutit amb placers i placeres de tot el món sobre les qualitats de les seves fruites, de la Pomme d'api a les Mele sicilianes. Una placera de Boston ( Massachusetts ) m'ensenyà l'aforisme anglosaxó: "One apple a day, keeps the doctor away" (Una poma al dia mantén el metge enfora), per referir-se a la saludabilitat de menjar pomes. Churchill, que s'enfotia, ho interpretava com que una poma feia estar el metge lluny, temorós de que li envergassin pel cap. Per les seves qualitats digestives, reguladores del colesterol, antioxidants i que sé-jo-quantes-coses-més -aquests de l'slow food ho deuen explicar millor- és molt recomanable menjar pomes a qualsevol hora del dia. Servidor n'és un devot consumidor.

La poma pren part de l'art culinari de formes molt diverses, en fan suc, a mi no m'agrada la sidra, però sí el Calvados; a Normandia i a la Bretanya adoren les pomes. Els japonesos ja feren vinagre de poma. Als USA, el seu pastís de poma és, juntament, amb la Coca-Cola un dels emblemes de l'americanitat, fins i tot als McDonald's en serveixen. Mon pare, al cel sia, quan estàvem malalts, automàticament es posava a fer poma bullida: poma tallada, tapada d'aigua amb sucre, pells de llimona i un canonet de canyella. Deliciós. Encara ara el record vigilant que aquella espècie de compota estàs al seu punt de suc i d'aroma. Dels pastissos de poma, tres són la meva debilitat, a part de la tarta de poma tradicional (sense base de crema): l'apple crunch, l'apfelstrudel i la tarta Tatin. Per aquest ordre. L'apple crunch m'agrada per la mescla i per la crosta que s'hi forma; l'apfelstrudel per l'equilibri interior amb la poma que ho lliga i perquè és tapat (extraordinari el qui fa na Margalida Munar) i de la tarta Tatin, -amb història gastronòmica, una feliç equivocació de les germanes Tatin- m'agraden els trossos grossos de poma quasi caramelitzats pel sucre i la mantega.

Des de la fruita prohibida del paradís d'Adam i Eva a l'arbre de la vida -amb les pomes daurades de l'immortalitat- del jardí de les Hespèrides; de la poma caient damunt el cap de Newton i les conseqüents lleis gravitacionals a la penada que passà Guillem Tell per travessar amb una fletxa la poma damunt el cap del seu fill; de la poma enverinada de na Blancaneus al famossíssim quadre de René Magritte, tot serveix per recordar-nos que han arribat les pomes novelles, bon moment per assaborir, en cru, o cuit, aquesta fruita, carregada d'història i d'anecdotaris. Ja saben quin era el negoci de madó Coloma? "Que tot lo que guanyava amb so cul ho fotia amb sa poma". I la fenologia de les pomes marineres ? "Peludes per ses voreres, pelades pes comellar...". Per això hem parlat de pomes en plural, tot i que cal dir que la poma per antonomàsia gaudeix encara de més virtuts, més aromes i més qualitats. Tant si són velles, com novelles. No és hora de fer roïssos.



nuclear?








Nuclear: quatre exemples


Vandellós II (Tarragona). Començada a construir el 1981, va assolir la seva operativitat el 1988. Romandrà tancada unes quantes setmanes després de l’incendi de diumenge passat.



Ascó (Tarragona): El primer reactor va començar a operar el desembre de 1984 i el segon el març de 1986. Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia com a molt greu l’episodi de fuita de material radioactiu produït en la central nuclear Ascó – I, i acusa als titulars de la mateixa d’amagar una informació vital importància.



Lemoniz (Biskaia) : Les obres començaren el 1972. Des del seu inici, la construcció de la central es va veure contestada per un ampli moviment ecologista, i sobretot per els veïns i ajuntaments de la zona, que s’oposaven a la construcció de la planta. A nivell polític, es pot dir que la oposició més forta va venir de les organitzacions de l’esquerra independentista.



Santa Maria de Garoña (Burgos) : És la central nuclear en actiu més antiga d’Espanya. Fou inaugurada el 1970 i està previst que funcioni fins el 2009, encara que Nuclenor, l’empresa propietària, està en tràmits de demanar l’extensió de la seva vida útil fins el 2019 ja que asseguren que la central és totalment segura i fiable. Per acceptar l’extensió serà imprescindible la seva aprovació en el Congrés de Diputats. Dia 31 d’agost marxa antinuclear contra Garoña.





dilluns, 25 d’agost del 2008

Buf quina calor!

Si no te queda un poc d'humor...
estàs acabat







diumenge, 24 d’agost del 2008

Un ginjoler molt vell

“Tant costa protegir-los?”

La no-actualització del catàleg d’arbres fa que el seu futur depengui de la voluntat dels propietaris

"Quan vaig arribar al convent i vaig veure que el ginjoler que tenia estava tot acubat, el trespol estava tot encimentat i li arribava fins a la soca, em va pegar l’ànima als peus!", explica sor Catalina Cunill, de la Concepció de Palma.
"Allò primer que vaig fer va ser fer venir els picapedrers perquè li deixassin un bon tros, voltant voltant, de terra perquè en ploure l’aigua li arribàs ben endins", diu la monja, conscient de la relíquia vivent que hi ha al pati d’aquest convent de Ciutat. S’ha de dir que l’Arxiduc, a final del segoe XIX, ja inclogué una il·lustració d’aquest arbre tan cèlebre al Die Balearen.
"Quan l’Arxiduc pintà el ginjoler ja era un arbre fet. Per tant, treis comptes. Jo calcul que aquest arbre ha de tenir prop de dos-cents anys", afirma el naturalista alaroner Joan Vicenç Lillo, col·laborador habitual de la pàgina web www.amicsarbres.blogspot.com, especialitzada en la conservació del patrimoni vegetal.
Si es confirmen els pronòstics de Lillo, es tractaria del ginjoler més vell d’arreu de l’Estat. Títol que, fins ara, ostentava el situat al carrer d’Arimon del barri de Sant Gervasi, a Barcelona.
"Sembla que l’arbre té bona salut. La soca és considerable i la rama hi és abundant", comenta el naturalista. Cosa que confirma sor Catalina. "No! I cada any en fa, de gínjols! Passa, però, que les monges no som enfiladisses i ens hem de menjar els que cauen en terra, que ja són pansits i arrugats", afirma la religiosa agustina.
"Les monges han fet una cosa bona. I és que han deixat a l’arbre una tanyada. Si un dia el ginjoler centenari s’arribàs a morir, la mateixa saba correria per aquesta tanyada", assegura Lillo.
"Allò més trist és que la Conselleria de Medi Ambient no tingui aquest ginjoler catalogat com a arbre singular. La seva protecció depèn de la voluntarietat dels propietaris. El que el Govern hauria de fer és salvaguardar aquest patrimoni genètic —podeu estar segurs que els gínjols que ara es comercialitzen han patit qualque classe de transformació genètica— i repartir bordalls d’aquest arbre per totes les escoles de les Balears. Així els al·lots valorarien el nostre patrimoni vegetal. Tant costa protegir i difondre els valors dels nostres arbres?", es demana l’estudiós.
Fa anys que el catàleg d’arbres de Medi Ambient no s’actualitza. Mentrestant, alguns exemplars s’han perdut per sempre més. En són exemple els estanca-sangs de Santa Maria o els polls que arrabassaren a Sóller fa un poc més d’un mes.
Antoni Mateu | 24/08/2008
Article publicat a Diari de Balears el 24.08.2008.
·

dissabte, 23 d’agost del 2008

Soja a Jujuy


Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva:

Hem tornat de vacances i continuen els problemes socials i ambientals al voltant de món. L’avançament dels cultius de soja continua imparable.

Indígenes de la comunitat indígena guaraní Jase Endy Guasu, a la província argentina de Jujuy, han estat expulsats de les seves cases i de la seva comunitat, les cases i els corrals destruïts, morts els animals que la comunitat necessita per a sobreviure. Al front d’aquest atac, un empresari que es vol apoderar de les terres per a la producció de soja.

Si això també li preocupa, entri a la nostra pàgina web per a donar suport amb la seva signatura als guaranís perquè puguin fer respectar els seus drets sobre les seves terres en front del govern local, i que no hi hagi violència.




Aquí trobarà a més de informació completa sobre el cas, un model de carta que s’envia automàticament, sol•licitant a les autoritats provincials de Jujuy el respecte a la terra i al poble indígena guaraní. .

Ajudi’ns a difondre aquest missatge entre tota aquella gent que hi pugui estar interessada.

Mil gràcies i una salutació afectuosa.

Guadalupe Rodríguez
Salva la Selva



Oficina Berlin
Hasenheide, 56
10967 Berlin, Alemania
Tel.: 49- 30- 51736879



Homenatge a Clarasó.1

Un mal observador no pot esser un bon jardiner
robínia i sòfora a un carrer de Palma

robínia al parc de Pedralbes


robínia a 4rt any de plantació

robínia de 20 anys


robínia de 27 anys

dijous, 21 d’agost del 2008

Phytophthora ramorum, una greu amenaça



Podem patir la "mort sobtada de l'alzina"?



Una espècie del mateix gènere del fong patogen de la patata (Phytophthora infestans) és l'agent causant de l'elevada mortalitat detectada, des de 1995, en poblacions de roure (Quercus ssp) i d'espècies del gènere Lithocarpus a la costa central de Califòrnia, des de San Francisco al nord dels Angeles. Es tracta del mateix fong que causa destrosses en branques i fulles de Rododèndron i altres espècies vegetals utilitzades en ornamentació i jardineria: Phytophthora ramorum.



Phytophthora ramorum és ja conegut popularment a Califòrnia com sudden oak death (SOD), mort sobtada del roure. A pesar d'aquesta denominació, el fong afecta també a coníferes i fagàcies, provocant lesions a la part inferior del tronc, a les branques i a les fulles. El nombre d'espècies afectades arriba a ja les 23 . Davant els enormes danys ecològics i econòmics causats per aquest oomicet a Califòrnia, els micòlegs del IMEDEA (CSIC-UIB) reprodueixen en el laboratori l'atac d'un fong patogen en diferents espècies vegetals europees per a conèixer els símptomes de la infecció i així poder detectar els arbres malalts a la naturalesa.


El laboratori va ser el primer que va detectar la presència a Espanya de Phytophtora ramorum, el fong que des de l'any 1995 ha provocat enormes danys en els ecosistemes forestals de la costa de Califòrnia. Els micòlegs del IMEDEA participen en el projecte europeu RAPRA que analitza el risc d'una expansió del fong en el continent.

La comunitat científica internacional va reaccionar donant la veu d'alarma sobre una possible expansió del patogen en EUA i també a Europa. L'any 2002, després de dos anys d'investigacions en laboratoris de tot el món, es va celebrar el Primer Simposi Internacional sobre la mort sobtada del roure a Monterrey (Califòrnia).

Phytophthora ramorum a Europa?


La primera ocasió que va ser observat el fong patogen a Europa va ser sobre fulles de rododèndrons, concretament a Alemanya el 1993. La seva perillositat, no obstant això, no va ser correctament apreciada fins a l'any 2001, quan ja havia causat considerables danys als ecosistemes forestals de la costa californiana. Prova de la preocupació per a la possible presència de Phytophthora ramorum a Europa, i a les Illes Balears en concret, són els diferents projectes en els quals, des de l'any 2000, ha participat el Laboratori de Micología de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB) que dirigeix el doctor Enric Descals.


A l'any 2000 el laboratori va portar a terme una primera prospecció en el marc d'un projecte finançat per la Conselleria d'Agricultura i Pesca de l'executiu autonòmic balear: "Prospecció de fongs fitopatògens dels gèneres Pythium i Phytophthora a cultius de les Balears". Per altra banda, entre els anys 2002 i 2003 el laboratori es va involucrar en dos projectes. En primer lloc, en el titulat "Prospecció de Phytophthora ramorum a vivers i centres de jardineria de les Balears"; i en segon lloc en el titulat "Estudi dels fongs fitopatògens associats al declivi de l’alzinar de Menorca", ambdós finançats per la Conselleria de Medi ambient del Govern dels Illes Balears. Finalment, des de l'any 2004, el Laboratori de Micologia del IMEDEA participa en el projecte europeu (SSPE-CT-2003-502672) RAPRA "Risk analysis for Phytophthora ramorum, a recently recognised pathogen threat to Europe and the causi of Sudden Oak Death in the USA", finançat per la Unió Europea. En el projecte, a més del director del laboratori, el doctor Enric Descals, hi participa molt especialment l'investigador Eduardo Moralejo, així com el becari José Andrés García Muñoz.



El 2003 Phytophtora ramorum va ser detectat en exemplars infectats de Quercus falcata (en el Regne Unit ) i de Quercus rubra, roure americà (a Holanda). Des de llavors, han estat localitzats catorze arbres infectats en el sud d'Anglaterra amb xancres potencialment mortals en el tronc. Es tracta d'exemplars de faig (Fagus sylvatica) i castany de les Índies (Aesculus hippocastanum). A altres espècies, com l'alzina i el castanyer (Quercus ilex i Castanea sativa respectivament) les lesions se circumscriuen a les fulles. També s'han detectat símptomes d'infecció foliar en exemplars de teix (Taxus baccata) i salze (Salix spp.) criats a vivers.


El projecte europeu RAPRA té com a principals objectius determinar la distribució actual del patogen als EE.UU; establir el nivell de susceptibilitat d'espècies arbòries i no arbòries de tots els continents; analitzar els efectes ambientals i socioeconòmics d'una possible expansió del patogen; desenvolupar estratègies per a gestionar el risc i futurs plans de contingència; quantificar la esporulació, germinació, infecció, període d'incubació i latència del fong; establir el potencial d'acoblament dels dos ceps del fong, l'americana i l'europea (A1 i A2); i avaluar nous compostos químics actius en la lluita contra el fong en plantes ornamentals.


En el projecte hi participen diferents equips europeus: la Forest Research, una agència de la Comissió Forestal del Regne Unit; el Central Science Laboratory, agència del Departament de Mig Ambient, Alimentació i Assumptes Rurals del Regne Unit ; Plant Research International, d'Holanda; el Institute for Plant Protection in Horticulture, d'Alemanya el Plant Protection Service, d'Holanda; el National Institute for Agricultural Research de França; el Department for National and International Plant Health d'Alemanya; el USDA Forest Research and Development dels Estats Units i el IMEDEA, a través del Laboratori de Micologia.


Tal com afirma Eduardo Moralejo, "pronosticar l'establiment d'un patogen a un àrea geogràfica no és una tasca senzilla. Perquè un patogen pugui establir-se és necessari que es donin tres factors: que l'organisme, en aquest cas el fong, estigui present a l'àrea geogràfica considerada; en segon lloc, que existeixin espècies vegetals susceptibles de ser infectades i, finalment, que el procés sigui afavorit per les condicions climàtiques". En efecte, aquests tres factors són els que han contribuït a l'expansió de Phytophthora ramorum a Califòrnia. Però no és l'únic cas: Phytophtora cinnamomi, altra espècie del mateix gènere, va ocasionar greus danys ecològics a Austràlia. Aquesta espècie està relacionada amb la mortalitat de roures detectada al sud-oest de la Península Ibèrica, entre altres àrees. L'investigador Eduardo Moralejo afirma que "de manera coincident, aquestes malalties són provocades per oomicets del genero Phytophtora, totes elles espècies exòtiques, que s'han instaurat en àrees de clima mediterrani". El primer requisit perquè també a Europa pugui desenvolupar-s’hi una afectació massiva dels boscos per part de Phytophthora ramorum s'ha complert. El fong ha estat localitzat en espècies utilitzades correntment en ornamentació i jardineria, sobretot espècies dels gèneres Viburnum i Rododèndron. A l'any 2002 el Laboratori de Micologia del IMEDEA va detectar per primera vegada el fong a Espanya, concretament en centres de jardineria situats a Mallorca. Eduardo Moralejo va poder aïllar el fong en plantes de vivers, assortits des d'Holanda i Alemanya.


Una vegada confirmada la presència del fong, Moralejo afirma que "la possible entrada en contacte del oomicet amb la vegetació natural de la Illa podria donar-se tant per transmissió directa com a través de plantes infectades que creixin en jardins privats. Encara que els rododendros no són espècies esteses a Espanya per la seva inadaptació als sòls calcaris i a les condicions excessivament seques de l'estiu, altres espècies comunes sí són susceptibles de ser infectades. És el cas de l'arbocera (Arbutus unedo) o les espècies de Viburnum, tant les conreades en jardineria com les autòctones de Mallorca, especialment Viburnum tinus, marfull)".


En el Laboratori de Micologia de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats s'ha assajat la inoculació del patogen a diverses plantes autòctones de gran importància en els ecosistemes naturals illencs. L'arboç (Arbutus unedo), la llentiscle (Pistacia lentiscus), el garrover (Ceratonia siliqua), l’aladern (Rhamnus alaternus), i el lligabosc (Lonicera implexa), s'han mostrat susceptibles a l'atac del fong. Les fulles d'aquestes espècies poden quedar destruïdes completament set dies després de la inoculació del patogen. Tampoc els fruits, excepte la garrova, escapen a la malaltia. Per si aquests resultats no fossin ja de per si preocupants, assajos realitzats amb ceps americans i europees de Phytophthora ramorum sobre alzina (Quercus ilex) han donat positiu, sent considerada aquesta espècie a l'actualitat una de les més susceptibles de ser infectades.



Treballar amb un oomicet


Tal com ja s'ha esmentat més amunt, Phytophthora ramorum és un oomicet que normalment es presenta en forma de miceli, és a dir una xarxa de cèl·lules alineades en forma de filaments: les hifes. Els oomicets són comuns en aigües continentals i també en el sòl, on moltes espècies són sapròfites, és a dir es nodreixen de la matèria orgànica en descomposició. En els gèneres Pythium i Phytophthora es troben la majoria d'espècies patògenes.


Presenten un cicle de reproducció asexual a la qual el miceli es diferencia en zoòspores biflagel·lades. La producció de zoòspores depèn de les condicions del mitjà (i de cada espècie). Aquestes zoòspores, si les condicions són favorables, poden donar lloc a un nou miceli o a una zoòspora secundària, que s'enquista i, només quan les condicions ho permetin, donarà lloc a un nou miceli. A la majoria de les espècies el miceli també es pot diferenciar en estructures reproductives masculines i femenines, aquestes últimes proveïdes d'un tub germinatiu. El zigot es desenvolupa en nombroses espores de gran grandària, amb forma semblant a la dels ous (d'aquí el nom de oomicets). Algunes espècies presenten clamidòspores, estructures que s'envolten d'una paret gruixuda i se separen del miceli comportant-se com una espora de resistència.


Segons Eduardo Moralejo, "confirmada la presència de Phytophthora ramorum a Espanya, el seu possible desenvolupament en rouredes i alzinars dependrà en primer lloc de la capacitat que presenti el fong de sobreviure a una sequera estival perllongada, tant en forma de clamidòspora com en forma de miceli a la terra. Dependrà, en segon lloc, del grau de susceptibilitat a ser infectades que presentin les espècies arbustives del sotabosc i, a partir d'aquí, de la capacitat del fong per a produir esporangis a les lesions aèries que hagi provocat en aquestes plantes amfitriones".


Un aspecte fonamental del treball de l'equip del Laboratori de Micologia del IMEDEA és, en el marc del projecte europeu RAPRA, establir les diferents tipologies dels símptomes que sobrevenen després de la infecció de cada espècie pel fong, tant en espècies arbòries com no arbòries. Dit d'altra manera, és en el Laboratori de Micologia del IMEDEA, situat a Esporles (Mallorca), on el fong és inoculat a diferents espècies vegetals per a comprovar l'evolució de la infecció i així tipificar els símptomes que es deriven. Aquesta labor és fonamental per a poder identificar a la naturalesa possibles plantes hostes del fong. Sense aquesta informació prèvia, relativa al tipus de lesions que cal cercar a cada cas, seriosa impossible detectar el patogen.


Així doncs, el treball desenvolupat pel laboratori de Micologia en el marc del projecte RAPRA és el de portar a terme assajos in vitro de patogenicitat del fong sobre espècies característiques dels alzinars mediterranis, dels boscos de laurisilva canària que formen part de les col·leccions de planta viva del Jardí Botànic de Sóller, i a totes aquelles espècies que li són enviades des de diferents punts del continent europeu. Els assajos de inoculació in vitro permeten seguir el procés d'invasió dels teixits vegetals per part del fong a les diferents espècies.

Cal destacar que el Laboratori de Micologia del IMEDEA és un dels pocs en el món que no aborda l'estudi d'aquest tipus de fongs patògens amb tècniques moleculars. La morfologia i les diferents fases del cicle vital, com per exemple la esporulació, són els principals objectius de l'estudi dels investigadors.




El cas de les Illes Balears


Les diferències entre el clima mediterrani californià i el clima de la conca del Mediterrani són significatives segons Eduardo Moralejo i han de tenir-se en compte a l'hora d'analitzar el possible èxit de Phytophthora ramorum en els alzinars mallorquins i balears. Encara que en termes generals la pluviositat d'ambdues àrees geogràfiques són comparables, mentre a les Balears la pluja es distribueix entre els mesos d'octubre i març, a la costa californiana es presenta molt més concentrada en el temps, de desembre a març. De fet, segons Eduardo Moralejo, “hi ha pocs llocs a Europa en els que un alt percentatge de variables climàtiques coincideixi amb les que presenta el clima mediterrani americà, sobretot en termes de condicions de temperatura i humitat".


En el marc del propi projecte europeu RAPRA s'han detectat les àrees del continent que presenten a priori un major risc de desenvolupament del fong a causa del clima. Corresponen a zones de Galícia i alguns territoris de Portugal. Quant a Balears només alguns alzinars especialment humits de la Serra de Tramuntana, en els quals creix el lligabosc, (marfull) (*) (Lonicera implexa, Viburnum tinus (?)), presenten cert risc. En qualsevol cas, el fong no ha estat detectat fins al moment. Sistemàticament el Laboratori de Micologia inspecciona tots els casos de mort estranya d'espècies arbòries en el territori balear, a petició de la Conselleria de Medi Ambient. Fins avui no ha estat localitzat Phytophthora ramorum en aquests espècimens morts, però sí ha estat detectat Phytophtohra cinnamomi, espècie que, com ja s'ha esmentat, es relaciona amb l'elevada mortalitat de roures en el sud-oest peninsular.



(*) Al text es parla de lligabosc (Viburnum tinus), a lloc o banda hi ha un error, el lligabosc és la Lonicera implexa i el Viburnum tinus el marfull. Ambdós presents a certs indrets on encara resta sotabosc d’alzinar a la Serra de Tramuntana.