Avui dia 28 de setembre ha finalitzat el 2on Congrés Forestal Català celebrat a Tarragona.
Podriem dir que el Congrés s'ha celebrat en moments delicats, no només tenint en compte la crisis que està vivint el sector forestal, sinó també pels grans canvis que s'estan succeïnt dintre la nostra societat. Els canvis socio-econòmics dels últims anys han estat més aviat relacionats amb una millora de la qüalitat de vida per part de la majoria de la societat, no obstant això, problemes com l'abandonament rural, el canvi climàtic i els impactes ambientals cada vegada més abusius per part de l'home posen en compromís el nostre progrés i fins i tot aquesta millora de la qualitat de vida.
És evident que la consciència ambiental, encara dèbil, que s'ens ha estat adquirida al llarg dels últims anys no ha estat suficient, però no és només això, sinó que segons el meu punt de vista, la consciència ambiental ha estat mal transmesa (o no transmesa) i és mal entesa per molts sectors de la societat. En aquest sentit es va fer una crida per tal de revertir lla situació, sobretot en tots aquells temes relacionats amb la silvicultura.
En realitat la silvicultura és una eina de gestió encara molt mal considerada i interpretada com una manera destructiva d'explotar el medi per part de molts sectors de la societat. Segons el meu punt de vista, canviar aquesta tendència aniria a càrrec de biòlegs, ambientòlegs, enginyers forestals (o com és el meu cas, estudiants d'enginyeria tècnica forestal), ecòlegs....
Putser podriem començar amb introduïr la silvicultura dintre de la nostre societat:
Jo crec que el què caldria primer de tot sería eliminar definitivament el concepte de silvicultura; Fins i tot als llibres de primària es defineix encara el silvicultor com "el que planta arbres".
El següent pas segurament sería començar a actuar en nivells escolars com poden ser la primària i secundària. Per experiència pròpia crec que es dóna una imatge molt difuminada i poc real dels nostres boscos i ecosistemes i sovint, per la ignorància general que hi ha en aquests temes, es condemna qualsevol iniciativa que comporti "actuar al bosc".
Si a més de la manca de formació hi sumem la planificació nefasta de parcs i jardins (Com per exemple Barcelona), tenim una societat deshumanitzada, amb problemes psicològics i amb ganes de marxar de la poluta ciutat. Mentre que a l'inici de la revolució industrial es veia l'èxode cap a les ciutats com una oportunitat, ara és cada vegada més un problema seriós, ja que molta de la població decideix tornar a entorns més humans (Els origens de l'home començen dalt els arbres).
"Tothom vol veure el mar des de l'hotel, però ningú vol veure l'hotel des del mar". La mala planificació de les urbanitzacions i els pocs escrúpols de certs alcaldes han propiciat un canvi generalitzat de l'entorn rural que afecta directament a la nostra biodiversitat i paisatge. L'abandonament rural no és en realitat cap paradoxa, la vida rural sens dubte s'està perdent mentre que la vida urbanita guanya, la diferència està en que hom vol fer vida urbanita en un entorn rural. Mentre abans la vida urbanita estava concentrada en zones massificades com grans ciutats, ara s'extén per tot el territori.
A una jornada es va parlar també dels múltiples serveis que ofereix el bosc sense que llavors se l'hi retorni part del perdut. Mentre abans els recursos que oferia el bosc estaven més aviat relacionats amb les primeres necessitats, ara s'està terciaritzant i el paper que pren el bosc està cada vegada més relacionat amb activitats lúdiques. En aquest sentit, els gestors haurien d'apuntar fort per tal de consensuar i desenvolupar una política i normativa forestal per tal de regular aquestes activitats i garantir que al bosc se l'hi retorna part del que se l'hi pren. El tema més calent és segurament el dels bolets; força micòlegs m'han assegurat que Catalunya desenvoluparà aviat una normativa (Com es fa amb els caçadors) per tal de regular aquestes activitats, no només per la massificació que està patint el bosc de inexperts boletaires, sinó també per regular el mercat força fosc que hi ha al darrera. El que més greu sap és que els de tota la vida, la majoria grans coneixedors del bosc, seràn els més perjudicats.
Per altra banda, l'abandonament rural no és només gent que marxa a les ciutats; són pobles fantasma on les tradicions i la història és perd per sempre més, es perden persones que podrien ser autosuficients i no dependrien de mercats internacionals, i alguns fins i tot continuen estant apartats del sistema capitalista -espècie en extinció -.
Al bloc ja hem comentat força vegades la desforestació que ha comportat al llarg dels segles la instal·lació de conreus o les indústries fustaneres, navals, mineres... per altre banda, aquesta vida agro-forestal tradicional ha propiciat en molts casos la instal·lació d'espècies idònies en aquests indrets com poden ser moltes de les aus estepàries que actualment corren gran perill - Abocadors incontrolats, cultius intensius, infraestructures viàries, ferroviàries, contaminacions de sòls, especulacions urbanístiques, línies d'alta tensió - n'han fet desaparèixer poblacions senceres, massa canvis per massa poc temps.
Tots aquests problemes xoquen amb una consciència d'ecologisme d'etiqueta, poc realista i desfigurada de la realitat, sobretot per part de molta de la nostra societat i representats polítics, que a més, tenen un bagatge considerable en aquests temes.
En aquests dies de Congrés hom podia opinar, hi ha hagut opinions diverses, ni molt menys tothom coincidia però aquesta era la gràcia: Debatre.
Aquests dies ens jugavem la gestió del 60% del territori català, diverses ponents explicaven els seus estudis però també esperaven punts de vista diversos; Els incendis, els nostres ocells, la biomassa, la silvicultura i moltíssims més temes que preocupen avui dia.
El 2on Congrés Forestal Català era molt més barat que la trobada de l'Al Gore (1a Trobada Internacional d'Amics dels Arbres). El 2on Congrés Forestal Català englobava més de 70 temes diversos presentats per doctors i catedràtics, la de l'Al Gore només en tocava 5 amb molts polítics i pocs experts. El 2on Congrés Forestal Català durava 4 dies, la trobada de l'Al Gore només durava un dia. El 2on Congrés Forestal Català debatia sobre el futur dels boscos a Catalunya, la de l'Al Gore posava la famosa película "Una verdad incómoda" i parlava dels arbres i els boscos en general. Suposo que no cal continuar comparant...
Tot i això, la trobada de l'Al Gore va ser tema de dia durant temps als telenotícies i diaris, el 2on Congrés Forestal Català ha ocupat algun tros de pàgina de diari i alguna cosa deu haver sortit per la televisió.
Aleshores quin ha estat l'error?;
Que TV3 (per posar un exemple) és de qui paga més?.
Que no s'han sabut promocionar prou bé els del Congrés?
Que el bosc i el seu futur no interessa?
Podriem dir que el Congrés s'ha celebrat en moments delicats, no només tenint en compte la crisis que està vivint el sector forestal, sinó també pels grans canvis que s'estan succeïnt dintre la nostra societat. Els canvis socio-econòmics dels últims anys han estat més aviat relacionats amb una millora de la qüalitat de vida per part de la majoria de la societat, no obstant això, problemes com l'abandonament rural, el canvi climàtic i els impactes ambientals cada vegada més abusius per part de l'home posen en compromís el nostre progrés i fins i tot aquesta millora de la qualitat de vida.
És evident que la consciència ambiental, encara dèbil, que s'ens ha estat adquirida al llarg dels últims anys no ha estat suficient, però no és només això, sinó que segons el meu punt de vista, la consciència ambiental ha estat mal transmesa (o no transmesa) i és mal entesa per molts sectors de la societat. En aquest sentit es va fer una crida per tal de revertir lla situació, sobretot en tots aquells temes relacionats amb la silvicultura.
En realitat la silvicultura és una eina de gestió encara molt mal considerada i interpretada com una manera destructiva d'explotar el medi per part de molts sectors de la societat. Segons el meu punt de vista, canviar aquesta tendència aniria a càrrec de biòlegs, ambientòlegs, enginyers forestals (o com és el meu cas, estudiants d'enginyeria tècnica forestal), ecòlegs....
Putser podriem començar amb introduïr la silvicultura dintre de la nostre societat:
Jo crec que el què caldria primer de tot sería eliminar definitivament el concepte de silvicultura; Fins i tot als llibres de primària es defineix encara el silvicultor com "el que planta arbres".
El següent pas segurament sería començar a actuar en nivells escolars com poden ser la primària i secundària. Per experiència pròpia crec que es dóna una imatge molt difuminada i poc real dels nostres boscos i ecosistemes i sovint, per la ignorància general que hi ha en aquests temes, es condemna qualsevol iniciativa que comporti "actuar al bosc".
Si a més de la manca de formació hi sumem la planificació nefasta de parcs i jardins (Com per exemple Barcelona), tenim una societat deshumanitzada, amb problemes psicològics i amb ganes de marxar de la poluta ciutat. Mentre que a l'inici de la revolució industrial es veia l'èxode cap a les ciutats com una oportunitat, ara és cada vegada més un problema seriós, ja que molta de la població decideix tornar a entorns més humans (Els origens de l'home començen dalt els arbres).
"Tothom vol veure el mar des de l'hotel, però ningú vol veure l'hotel des del mar". La mala planificació de les urbanitzacions i els pocs escrúpols de certs alcaldes han propiciat un canvi generalitzat de l'entorn rural que afecta directament a la nostra biodiversitat i paisatge. L'abandonament rural no és en realitat cap paradoxa, la vida rural sens dubte s'està perdent mentre que la vida urbanita guanya, la diferència està en que hom vol fer vida urbanita en un entorn rural. Mentre abans la vida urbanita estava concentrada en zones massificades com grans ciutats, ara s'extén per tot el territori.
A una jornada es va parlar també dels múltiples serveis que ofereix el bosc sense que llavors se l'hi retorni part del perdut. Mentre abans els recursos que oferia el bosc estaven més aviat relacionats amb les primeres necessitats, ara s'està terciaritzant i el paper que pren el bosc està cada vegada més relacionat amb activitats lúdiques. En aquest sentit, els gestors haurien d'apuntar fort per tal de consensuar i desenvolupar una política i normativa forestal per tal de regular aquestes activitats i garantir que al bosc se l'hi retorna part del que se l'hi pren. El tema més calent és segurament el dels bolets; força micòlegs m'han assegurat que Catalunya desenvoluparà aviat una normativa (Com es fa amb els caçadors) per tal de regular aquestes activitats, no només per la massificació que està patint el bosc de inexperts boletaires, sinó també per regular el mercat força fosc que hi ha al darrera. El que més greu sap és que els de tota la vida, la majoria grans coneixedors del bosc, seràn els més perjudicats.
Per altra banda, l'abandonament rural no és només gent que marxa a les ciutats; són pobles fantasma on les tradicions i la història és perd per sempre més, es perden persones que podrien ser autosuficients i no dependrien de mercats internacionals, i alguns fins i tot continuen estant apartats del sistema capitalista -espècie en extinció -.
Al bloc ja hem comentat força vegades la desforestació que ha comportat al llarg dels segles la instal·lació de conreus o les indústries fustaneres, navals, mineres... per altre banda, aquesta vida agro-forestal tradicional ha propiciat en molts casos la instal·lació d'espècies idònies en aquests indrets com poden ser moltes de les aus estepàries que actualment corren gran perill - Abocadors incontrolats, cultius intensius, infraestructures viàries, ferroviàries, contaminacions de sòls, especulacions urbanístiques, línies d'alta tensió - n'han fet desaparèixer poblacions senceres, massa canvis per massa poc temps.
Tots aquests problemes xoquen amb una consciència d'ecologisme d'etiqueta, poc realista i desfigurada de la realitat, sobretot per part de molta de la nostra societat i representats polítics, que a més, tenen un bagatge considerable en aquests temes.
En aquests dies de Congrés hom podia opinar, hi ha hagut opinions diverses, ni molt menys tothom coincidia però aquesta era la gràcia: Debatre.
Aquests dies ens jugavem la gestió del 60% del territori català, diverses ponents explicaven els seus estudis però també esperaven punts de vista diversos; Els incendis, els nostres ocells, la biomassa, la silvicultura i moltíssims més temes que preocupen avui dia.
El 2on Congrés Forestal Català era molt més barat que la trobada de l'Al Gore (1a Trobada Internacional d'Amics dels Arbres). El 2on Congrés Forestal Català englobava més de 70 temes diversos presentats per doctors i catedràtics, la de l'Al Gore només en tocava 5 amb molts polítics i pocs experts. El 2on Congrés Forestal Català durava 4 dies, la trobada de l'Al Gore només durava un dia. El 2on Congrés Forestal Català debatia sobre el futur dels boscos a Catalunya, la de l'Al Gore posava la famosa película "Una verdad incómoda" i parlava dels arbres i els boscos en general. Suposo que no cal continuar comparant...
Tot i això, la trobada de l'Al Gore va ser tema de dia durant temps als telenotícies i diaris, el 2on Congrés Forestal Català ha ocupat algun tros de pàgina de diari i alguna cosa deu haver sortit per la televisió.
Aleshores quin ha estat l'error?;
Que TV3 (per posar un exemple) és de qui paga més?.
Que no s'han sabut promocionar prou bé els del Congrés?
Que el bosc i el seu futur no interessa?
Estic d'acord amb els teus comentaris, crec que són encertats i necessaris de debatre.
ResponEliminaSalut.