Nota informativa 26/06/06
Part Forana
El Govern decidirà en el mes de juliol si fumiga contra
Segons informaren ahir des de la conselleria de Medi Ambient, els tècnics estan realitzant un seguiment de l’evolució de la plaga i l’eficàcia de les trampes. Al juliol o l'agost, depenent del resultat de l’estudi, es decidirà la conveniència o no de fumigar.
Carrasques (Quercus ilex ssp rotundifolia): tenim unes quantes carrasques, típiques d’aquesta zona mediterrània. Les podem trobar generalment a les zones de muntanya, encara que també en els caixers dels barrancs i en algun hort n’hem trobat. Cal destacar-ne quatre, que seran les més grans, la situada al Realenc, la de Bonifàcia, la del Barranc del Saragossà i la de l’hort de Carreres. La carrasca del Realenc deu ser l’arbre més vell que hi ha al nostre terme.
Datilers (Phoenix dactylifera): de datilers hi ha molts en tots els horts, destaquem els de l’hort de l’Àliga, l’hort de Bru, l’hort de Ribera, l’hort de Batalla, l’hort de Fornos, l’hort del Marqués, l’hort de Carreres, etc.
Oliveres (Olea europaea): oliveres hi ha per tot arreu, a les zones planes del Realenc, a qualsevol hort, als barrancs, etc. Destacarem l’olivera de la Qüernada, com a un arbre singular i molt conegut a Carcaixent. Així com l’olivera de la Casa Blava, prop de l’hort de l’Ermita.
Xiprers (Cupressus sempervirens): en trobem en molts llocs, generalment per a separar dues finques o per a fer de tanca a l’entrada dels horts, encara que al cementeri en trobem un bon grapat. Per exemple, el de la Pujada de Maseres, a l’entrada de l’hort de Fluvià, els xiprers de l’hort de Cucó, al Barranquet, els del camí de la Pujada de Maseres, en els Abrells o els del camí del Realenc prop de les cases de Ribera.
Pins: al nostre terme hi podem trobar, generalment dos tipus de pins. El pi blanc (pinus halepensis) són els més comuns, trobem grans exemplars a les zones de muntanya del Realenc, la Serratella i el Tossal. Així com a alguns horts, urbanitzacions, i també en els caixers dels barrancs. Destaquem el pi del Reixero, al barranc d’Espanya, el pi del Barranc de Xia, els pins de l’hort del Saragossà, etc. Però també podem trobar el pi pinyoner (pinus pinea) i cal destacar el situat a la dreta del camí del Realenc, en la zona més alta de la Bossarta. Tenim un arbre de la família de les pinàcies especial per la seua bellesa i grandiositat, el cedre de l’Hort del Palaciet (Cedrus libani), en el camí de la Font de la Parra, només passar el barranc de les Príncipes.
Tarongers (Citrus sinensis): de segur que alguna vegada heu vist algun taronger, o no? Jeje! Segons conten, el nostres avantpassats foren els primers en plantar un taronger per a traure benefici. Abans es plantaven com arbres ornamentals en els jardins i no tenien una finalitat econòmica. I el taronger més vell que ens queda té mes de 200 anys i estava en un hort de la partida de Vilella. Avui dia, a causa de les obres l’han trasplantat a l’hort de Carreres.
(...) A diverses places de Segòvia i a l'entrada de l'Alcazar, on hi ha l'Arxiu, hi habiten uns arbres absolutament meravellosos. Hi havien castanys, avets, cedres glauca i uns frondosos i equilibrats cedres del Líban, al capcurull dels quals hi havien nidat unes cigonyes poc esquives que em semblaren blanques com la neu.
No esperava que aquest pic els bacteris tornassin fer campions. Però ha estat així. Fa pocs anys uns biòlegs de Pennsylvania trobaren un bacteri enviscat a l'interior d'un cristall de roca on havia romàs durant 250 milions d'anys. Havia sobreviscut en forma d'espora, però quan els biòlegs romperen el cristall i posaren l'espora en condicions ambientals adients, el bacteri ressuscità. No sols ressuscità, sinó que es posà en el capcurucull del «ranking» de longevitat. El que no diuen, els biòlegs, si el bacteri va reconèixer els món després de 250 milions d'anys.
Francesc Bujosa, catedràtic de
Sale el sol. El jardín desangra en amarillo.
Late sobre el ambiente una pena que ahoga.
Yo siento la nostalgia de mi infancia intranquila,
mi ilusión de ser grande en el amor, las horas
pasadas como ésta contemplando
la lluvia con tristeza nativa.
Caperucita roja
iba por el sendero ....
Se fueron mis historias, hoy medito, confuso,
ante la fuente turbia que del amor me brota.
Federico García Lorca
Tipuana tipu
20 de juny de 2006
L'enllaç de l'informe: Gob Mallorca (Pdf. 1.22 MB)
La setmana passada se feien públiques les conclusions d’un estudi elaborat per L’”Observatorio deAvui presentam un informe on intentam fer una Fotografia de la realitat urbanística i territorial de Mallorca, referida ja als darrers dos o tres anys. Les conclusions més rellevants d’aquest informes són es següents:
* Tot i que el litoral segueix experimentant un gran creixement, els municipis de l’interior de l’illa, especialment aquells situats devora els grans vies de comunicació han crescut moltíssim: Campos, Sencelles. Inca, Montuïri...
* El planejament urbanístic de Mallorca segueix essent molt desenvolupista, a pesar del Pla Territorial de Mallorca. ja que permet assolir els 3.380.000 habitants
* El fet més rellevants d’aquests dos darrers anys ha estat la construcció d’autopistes, tant a Mallorca com a Eivissa. Aproximadament en aquesta legislatura s’hauran asfaltat 10 milions de m2 de terreny rústic. En les 5 legislatures anteriors s’havien asfaltat de l’ordre de 6 milions de m2 de terreny.
Les conseqüències de la construcció d’autopistes són:
* un consum i una destrucció brutal de territori
* una aposta pel transport privat en detriment del transport públic
* una despesa econòmica espectacular
* la passa prèvia per un nou “boom” urbanístic, sobretot a les zones properes a les noves vies de comunicació.
* Si aquesta és el present , el futur és igualment preocupant el futur. A l’Informe que avui vos presentam passam revista també als projectes que es troben damunt la taula en aquests moments i que la seva execució representaria un increment de la destrossa territorial i ambiental
* Ampliació aeroport
* Nou equipament sanitari a son Espases
* Parc temàtic a Can Vairet
* Gran equipament esportiu al Sementer de Son Flor
* Polígon de Cotxes de Lloguer
* Més pedreres
* Polígon de cotxes de lloguer a Son Fangos
* Nous ports esportius
* Noves dessaladores, centrals elèctriques, incineradores,
* Nous polígons industrials
* Més camps de golf..
CONCLUSIONS
Aquesta legislatura s’està caracteritzant per un creixement urbanístic com mai , traduït en la construcció de nous habitatges, amb més asfalt que mai (10 milions de m2), en un munt de projectes d’equipaments i infrastructures per possibilitar nous creixements urbanístics.
Tot plegat , es tracta de creixements que duna forma evident posen en perill el futur ambiental, social i econòmic de les Balears i ens allunyen encara més d ela sostenibilitat, tant de mode als darrers anys.
* L'enllaç de l'informe: Gob Mallorca (Pdf. 1.22 MB)
T’envií unes fotos que no sé si vares rebre. Les vaig fer a uns tarongers al poble de Nules, Castelló. En aquella zona estan dins d’una marjal tipus la part de ses Veles de s'Albufera (Sa Pobla). Quan l’aigua puja cobreix la terra on estan sembrats els tarongers i pot donar problemes d’asfíxia radicular. Per això desenterren les arrels, donant als tarongers aquest aspecte de "manglar".
També t’envii aquest text que he confeccionat amb les ensenyances d’un homo de Llubí. Parla de tarongers i empelts. Esper que t’agradi, que et sigui de profit en pròxims empelts i si vols el penges a la web.
Una aferrada
Rafel
Doctorat en empelts de taronger
El curs consta de les hores de tota una vida de pagès
L’altre dia de pagès, farà 2 setmanes vaig ser amb l’amo en Sebastià Alomar de la localitat de Llubí. El motiu de la meva visita era recol·lectar brots tendres de taparera (Capparis spinosa) per envinagrar, però xerrant-xerrant pegarem als empelts de taronger. Jo li explicava que havia fet uns empelts de taronger amb mudes de taronger imperial i taronger de sang (sanguina) i li demanava consell. Les recomanacions que em va donar varen ser:
- Convé donar una forta exsecallada (poda) a l’arbre 1 mes i mig abans d’empeltar-lo. Però s’han de deixar algunes branques per permetre a l’arbre “estirar” la saba cap a les fulles i evitar que la saba reculi per avall.
- No regar mai l’arbre quan s’ha fet l’empelt. L’excés de saba fa que les plaques (en cas d’haver usat aquest sistema) no s’aferrin al portaempelt.
-
Quan el que es pretén empeltar és una branca de certa gruixa s’ha d’optar per l’empelt amb placa. Si és joveneta es pot fer d’escutet.
- L’empelt convé que estigui fermat durant 25-30 dies. Desfermar-lo abans pot ser perillós si no ha aferrat bé. Convé fermar amb cinta plàstica transparent. No fa res si el brot creix davall del plàstic, quan retirem el plàstic el brot es redreçarà tot sol. Val més no frissar.
- L’empelt s’ha de fer a la cara interior de les branques. Mai a la cara exterior ja que sempre seria dèbil i podria esqueixar fàcilment. Si es fa a l’interior, la branca vella serveix de suport recolzant l’empelt jove, que amb el temps englobarà al vell.
-
El primer any després de haver fet l’empelt es pot donar una altra exsecallada eliminant part del brancam perquè l’empelt agafi força, però “el vell” (brancam originari abans de l’empelt) no s’ha de tallar del tot fins al segon any.
- Quan es talli “el vell” s’ha de fer amb un tall de “bec de flauta”, es a dir en bisell. Això evita que s’acumuli aigua sobre el tall, que a la llarga prodeix la fusta. Aquesta podridura pot endinsar-se fins a l’arrel en casos extrems. El tall bisellat permet que la pell torni a tancar completament la ferida i així ens evitam podridures.
També em donà consells de quan s’ha d’exsecallar un taronger. Comentava que als tarongers els sap molt de greu que “els toquin” durant l’estiu. El moment més adient per fer podes és des de mitjan març fins a juny, després correm el risc de que, si el podam amb la calor, ens quedi massa obert i es cremi l’interior. Quan això passa es produeixen unes ferides a la pell que produeixen una 
espècie de gangrena de la meitat de la pell de la branca (la que queda exposada al sol. La exposició al sol li bofega la pell, “tal com a una persona que va sense camisa a les 3 del migdia a l’agost” em deia en Sebastià. La pell mor i salta, quedant la fusta nua i la ferida dona lloc a podridures que produeixen uns encanalaments terribles a la branca. Llàstima no haver fet unes fotografies.
A l’hivern l’efecte perjudicial pot ser el mateix però amb el fred. Si la poda es lleugera, si se’ls “toca” només una mica, el tarongers s’encarreguen de tornar-se a “tancar” aviat, cobrint els buits que li hem produït, li agrada estar tapat. El meu pare em deia que no s’ha d’alçar mai un taronger de la banda d’on li pega el temps (Nord).
Així el consell de que un arbre que perd la fulla pot ser podat tot l’any, no és del tot correcte, alerta amb el sol i alerta amb les gelades.
Després d’aquest tema, l’amo en Sebastià començà a xerrar de figueres: “S’han de podar amb lluna vella del desembre o gener”; “Aferren de brot si se les sembra per sant Joan”,...de podar arbres que perden la fulla amb lluna vella i podar els que no la perden amb lluna nova… I s’anava fent fosc i no acabàvem la xerrera.
El que més em va sorprendre era que aquest homonet no donava cap importància al gran cúmul de sabiduria que atresora i en canvi se’ns referia a noltros dient: “Voltros que heu estudiat…” sense adonar-se’n que d’algunes coses ell podria donar classes de doctorat.
La tipuana, "Tipuana tipu" [Fabàcia], és una espècie nativa d'Amèrica del Sud, Argentina, Brasil, Uruguai, Paraguai. Tant el nom "Tipuana" com "tipu" provenen dels seus noms populars indígenes.
‘A’
Més creixement urbanístic. L’expansió urbanística de la nostra illa està assolint xifres inimaginables. El Pla Territorial de Mallorca segueix apostant per un fort creixement urbanístic, l’ocupació d’àrees rurals per a usos residencials i turístics, la utilització de les Àrees de Reconversió Territorial per a la creació de nous sòls edificables, etc.
A més dels 18 camps de golf que es troben en funcionament i tres que es troben en fase de construcció, han iniciat la seva tramitació un total de 14 projectes, molts dels quals incorporen complexos turístics i residencials.
El nou govern ha duit a terme la desprotecció d’espais naturals, ja siguin parcs naturals o Àrees Naturals d’Especial Interès (Península de Llevant i de Cala d'Hort, ANEIS a les Pitiüses, Clínica-hotel vora el Salobrar de Campos i aprovació de
Els darrers anys s’han creat o ampliat polígons a diversos municipis. Amb l’excusa de concentrar les indústries i tallers situats dins els cascs urbans, es recol·loquen les indústries locals i s’atrauen indústries, comerços i fins i tot centres d’ocis nous, amb un consum brutal d’àrees rurals i amb un impacte fortíssim.
Actualment el Pla de Mallorca assumeix com a funció dins
La construcció de 7 noves autopistes implica el consum brutal del territori, la desfiguració dels paisatges rurals, l’aposta decidida pel transport privat en detriment del transport col·lectiu i la preparació de tot l’interior de Mallorca per a un ús urbanístic més intens.
Es pretén que abans del 2009 estiguin en funcionament 4 noves dessaladores a les Balears. (Alcúdia, Andratx, Santa Eulàlia i Ciutadella) . La dessalació suposa un cost energètic 4 vegades superior a les polítiques d’extracció o reutilització.
L’aprovació del Pla Director de l’aeroport de Son Sant Joan preveu un increment de trànsit de passatgers i d’aeronaus, i així poder assolir l’any 2015 un total de 38 milions de passatgers (xifra que duplica l’actual de 15 milions)
Per satisfer la demanda creixent d’energia el Pla Energètic que s’està tramitant proposa incrementar la producció a Son Reus, obrir una nova central a Cas Tresorer (Palma), instal·lar un cable elèctric d’interconnexió amb la península, construir un gasoducte que connecti la península amb les Illes, i la instal·lació de parcs eòlics sobre espais naturals protegits.
La producció de residus sòlids no atura de créixer, tot i que creix igualment el percentatge de reciclatge, el Consell ha decidit duplicar la capacitat d’incineració de Mallorca.
L’aprovació de la nova llei de Ports de les Illes Balears pot suposar l’inici de la construcció i l’ampliació de ports esportius al nostre litoral, en concret un increment de 4.500 amarraments a Mallorca.
El Govern balear pretén construir el nou hospital de Palma a terrenys rústics de gran valor patrimonial: Son Espases, just devora el Monestir de
S’impulsa la construcció d’un parc temàtic a una àrea rural molt ben conservada, situada entre Son Ferrer i l’ANEI de Rafaubeig, a la possessió de Can Vairet . Aquest equipament suposaria un consum brutal de recursos naturals, sobretot aigua i un increment exagerat de trànsit de vehicles.
La possibilitat de convertir
Està clar que el Consistori pensa construir en un futur immediat el complex esportiu amb els terrenys que Nigorra té entre El Toro i Son Ferrer: el Sementer de Son Flor. Es tracta d’una zona rural entre el Toro i Son Ferrer de gran interès paisatgístic.
El projecte de l’Ajuntament de Palma consisteix en substituir les vies de tren (que quedaran soterrades) per un carrer de 4 carrils semblant al Carrer Aragó. En definitiva milers de cotxes, camions o autocars cada hora circulant per un lloc on avui hi passen tres trens cada hora.
1976
Motius per donar suport a aquesta iniciativa:
* Perquè Palma necessita espais verds per poder passejar, crear vida i comunicació.
* Perquè denunciam la terrible destrucció del Pont des Tren
* Perquè han malgastat els doblers públics destruint el Parc de ses Estacions.
* Perquè en lloc del parc, l'Ajuntament vol construir sobre les vies soterrades una carretera de trànsit massiu innecessària i destructiva.
* Perquè lleven la barrera del tren i volen posar una altra de molt pitjor
* Perquè el Parc que volem permet la comunicació transversal de la ciutat, també pels cotxes.
* Perquè aquest Parc seria el més visitat de tota la ciutat. Començaria al cor de Palma i arribaria a les afores.
* Perquè és fals que omplir de vehicles Jacint Verdaguer i Prevere Rafael Barrera disminueixi el trànsit de cap altre carrer, ni llevi els taps de les entrades o sortides de Palma.
* Perquè les barriades de Son Fortesa, Els Hostalets, Capitol, Son Costa i Son Oliva no mereixen ser més castigades.
* Perquè democràcia és diàleg autèntic i participació ciutadana en les decisions de la nostra ciutat.
* Perquè l’ajuntament ha donat l’esquena a la ciutadania.
* Perquè el Parc de les vies donaria oxigen, llum i futur per a tota la ciutat.
* Perquè Palma s’ho mereix i ho hem d’aconseguir.
* Perquè el Parc de les Vies activaria econòmicament tota la zona.
* Perquè és una promesa electoral del PP i aquesta sí era bona.
* Perquè ......... majors, infants, turistes, tothom gaudiria del parc.
Hi ha centenars de motius que hem anat desgranant al llarg d’aquest dos anys de feina. Ara estam al tram final, Necessitam l’ajuda de tothom. Confiam en la vostra.
Envia aquest e-mail a tothom que puguis.
Plataforma pel Parc de les Vies i GOB
Arrasen l’Amazònia en nom del progrés (de les multinacionals)
Per a més àmplia informació: - Biodiversidad en América Latina
- COIAB Coordinación de las Organizaciones Indígenas de la Amazonia Brasilea
- Diario da Amazonia
- Diario Vermelho
- Frente en Defensa de la Amazonia
- Greenpeace Brasil
- GTA - Grupo de Trabajo Amazónico
~
Les definicions científiques que sovint fan els llibres que parlen dels arbres, solen ser molt útils però també són molt fredes. Manquen, potser, llibres com aquest bloc, que si bé volen ser rigorosos en termes científics, també hi mesclen experiències personals, literatura, fotografia...
Quan a la seva fusta és molt dura i duradora. Seria una vertadera llàstima emprar la seva fusta per cremar a la xemeneia en lloc d’utilitzar-la en ebenisteria. S’utilitza per a mobles, instruments musicals, regles de dibuix, escales, ventalls, aparells de precisió... Pel fet que també se la pot tractar amb vapor i tenyir de negre, és important en la fabricació de pianos com a substitutiva del banús.
Com més te mir més m'agrades,
ramell de peres madur
més m'estim mirar-te a tu
que quantes Déu n'ha creades
Aplecs sobre la perera
Alaró a 14 de juny de 2006.
