Amics arbres · Arbres amics

Signatures contra tales il·legals

2008-05-15T20:11:00.005+02:00

Benvolguda gent:

Al voltant de 18.000 persones ja han signat per a demanar als polítics una llei que reguli les importacions de fusta, que eviti l’entrada de fusta procedent de tala il·legal, que freni la desforestació i fomenti un ús sostenible dels recursos forestals.

Tenim temps de reunir-ne més, imagina: si cadascú de la gent que ha signat aconseguíssim que una altra persona propera a nosaltres signés, doblaríem aquesta xifra en qüestió d’hores. És ben senzill, no ho creus?

Anem cap a les 36.000 signatures!

Si encara no has signat, fes-ho aquí i exigeix una Llei que prohibeixi les importacions de fusta procedent de tala il·legal.

Dona a conèixer aquesta iniciativa entre familiars, amistats, cercle de treball, etc. Pots veure i reenviar als teus aquest vídeo que hem gravat en col·laboració amb l’humorista Joaquín Reyes (Camera Café, Muchachada Nui...) on explicam com muntar un moble de fusta procedent de tala il·legal.

Per a més informació:

CO2

2008-05-14T17:20:00.008+02:00

Rècord CO2

La concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera ha assolit una xifra rècord a nivell mundial: 387 parts per milió (ppm) segons els mesuraments realitzats des de l’Observatori Mauna Loa, a Hawaii (Estats Units). Això vol dir que s’ha produït un creixement de gairebé el 40 per cent des de la revolució industrial i la xifra més alta dels últims 650.000 anys.

Les dades, recollides pel Departament Oceànic i Atmosfèric Nacional dels Estats Units i de què es fa ressò avui The Guardian, també confirmen que el CO2, principal gas d’efecte hivernacle, s’està acumulant en l’atmosfera més ràpidament del que s’esperava.L’observatori hawaià fa mesuraments del diòxid de carboni en l’atmosfera des de l’any 1958. El creixement mitjà anual per a 2007 va ser de 2,14 ppm (el quart dels sis últims anys en què s’enregistra un increment superior a 2). Entre 1970 i 2000, la concentració va augmentar al voltant d’1,5 ppm a l’any, però des de 2000 el creixement mitjà és de 2,1 ppm.

Els investigadors consideren que aquest canvi podria indicar que la Terra està perdent la seva capacitat natural per absorbir milions de tones de CO2 a l’any. En aquest sentit, adverteixen que si una major quantitat de CO2 roman en l’atmosfera, les emissions hauran de reduir-se més del que s’havia previst per evitar nivells perillosos de l’escalfament global. El codirector del grup sobre impactes del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic(IPPC), Martin Parry, afirma que malgrat tot el que s’ha parlat sobre aquesta problemàtica, la situació cada vegada és pitjor. «Els nivells de gasos d’efecte hivernacle continuen augmentant en l’atmosfera i la mitjana d’aquest creixement s’està accelerant. Ja estem observant els impactes del canvi climàtic i la seva escalada pot accelerar-se mentre decidim fer alguna cosa», ha afegit. (Ecodiari.cat 13/05/08)

Potser és veritat que un optimista és un pessimista mal informat, però davant de notícies tan rotundes com el rècord de concentració de CO2 a l’atmosfera, si hi ha alguna possibilitat de ser optimistes, segur que aquesta possibilitat passa per creure que ara és el moment més proper a la solució de l’escalfament global, si és que existeix aquesta solució.

Del blog "Paper i llapis"

No és això.2

2008-05-13T19:35:00.004+02:00

No és això

ni això

jardí és el paisatge que desgraciem

literatureta.3.Euforbieta

2008-05-13T19:10:00.006+02:00

Euforbieta meva

Ja fa molts anys, potser de sempre,
que coincidim en les eixides pel país,
fent país, cadascú a la seva manera, és clar.

Ja fa temps que ens miram de reüll,
com qui no vol la cosa,
com qui no sap que dir.

De fet, no ens han presentat
però ens coneixem,
vaja, si ens coneixem.

Te tenc calada, classificada, fitxada,
estampada en les millors postals
del nostre país.

Vesteixes les meves muntanyes,
enjardines la meva terra,
pintes la meva primavera...

Fas el que és bell més bell.
Fas treure el millor de mi.
Fas que rebent si no ho dic:

T'estim, euforbieta meva.

literatureta.2.Sibil·la

2008-05-13T18:05:00.004+02:00

Conta’m, vella Sibil·la,

què s’ha fet de l’olivera

Si l’alzina és la naturalesa, l’olivera és la història.

La història és la Mediterrània. La Mediterrània és la pàtria de l’alzina i de l’olivera.

Mil·lenàries, centenàries o envellides a cops de destral, però l’amor maternal és infinit i infinitament desinteressat: olives i oli, fusta fèrria per a les eines que han de resistir fortes sabatades, formes de sabata i mànecs de destral.

Oli per cremades, oli per al pa amb oli. Oli per exportar quan no hi havia res per exportar. Olives pansides, olives aperitives.

Brot d’olivera, símbol de la pau. Fulles remeieres contra la febre i la gota.

L’estiu sense gotes, suporta l’olivera, que és alimentària, remeiera i padrina universal.

Colòmbia: Agrocombustibles contra biodiversitat

2008-05-11T20:51:00.005+02:00

Benvolgudes amigues i amics de la Selva Tropical:

Les convidam a participar avui mateix d’una acció de protesta per e-mail, donant suport a les comunitats i a la biodiversitat de Colòmbia.

L’expansió de les plantacions per a la producció d’agrocombustibles continua essent una gran amenaça per el mode de vida i el medi ambient de les comunitats afrocolombianes i altres poblacions pageses al Chocó, a Colòmbia. Aquesta és una de les regions més biodiverses del món, amb extenses àrees de selves tropicals que ara s’enfronten a la destrucció. Els boscos tropicals del Chocó, són l’hàbitat de entre 7 i 8 mil espècies animals, dues mil plantes endèmiques i cent espècies d’aus endèmiques. Fins i tot abans del boom actual de la palma oliera i del agrocombustibles, el 66% d’aquestes selves ja han estat destruïdes. Les comunitats i els boscos estan amenaçats no només per la palma, sinó també per l’expansió de la canya de sucre a altres parts de Colòmbia.

Si els agrocombustibles –plantacions d’aliments per a ser usats per a combustible- continuen expandint-se a Colòmbia, els preus dels aliments continuaran pujant, i la seguretat alimentària del país es veurà amenaçada, com està succeint a tot el món.

Per favor, demani al govern colombià que aturi i reverteixi les seves polítiques protegint les comunitats colombianes i al valuós medi ambient de més destrucció per a agrocombustibles.

Trobarà un model de carta per a signar a la nostra pàgina web, que serà enviat automàticament a les autoritats.

http://www.salvalaselva.org/protestaktion.php?id=255

Enviï i difongui aquest missatge entre tota aquella gent que vostè consideri que puguin secundar aquesta acció.

A més: Salva la Selva serà a Bonn entre el 12 i el 19 de maig, en el marc de les reunions prèvies a la Cimera de Biodiversitat. Si vols contactar-nos allà, pots fer-lo als telèfons mòbils 0177491705221 (Guadalupe Rodríguez) o al 017648859972 (Klaus Schenck) o envia’ns un correu.

Moltes gràcies i una càlida abraçada. Guadalupe Rodríguez

www.salvalaselva.org

guadalupe@regenwald.org

Hasenheide 56 – 10967 Berlin Tel.: 030 51736879

Eneko

Els drets de la naturalesa

2008-05-10T22:36:00.003+02:00

La naturalesa no és muda

El món pinta naturaleses mortes, sucumbeixen els boscos naturals, es fonen els pols, l'aire es fa irrespirable i l'aigua ni es pot prendre, es plastifiquen les flors i el menjar, i el cel i la terra es tornen bojos . I mentre tot això ocorre, un país llatinoamericà, Equador, està discutint una nova Constitució. I en aquesta Constitució s'obre la possibilitat de reconèixer, per primera vegada a la història universal, els drets de la naturalesa. La naturalesa té molt a dir, i ja va sent hora que nosaltres, els seus fills, no seguim fent-nos els sords. I potser fins i tot Déu escolti la crida que sona des d'aquest país andí, i agregui l'onzè manament que se li havia oblidat a les instruccions que ens va donar des de la muntanya Sinaí: "Estimaràs a la naturalesa, de la qual formes part".

Un objecte que vol ser subjecte.

Durant milers d'anys, gairebé tota la gent va tenir el dret de no tenir drets.

En els fets, no són pocs els quals segueixen sense drets, però almenys es reconeix, ara, el dret de tenir-los; i això és bastant més que un gest de caritat dels amos del món per a consol dels seus serfs.

I la naturalesa? En certa manera, es podria dir, els drets humans abasten a la naturalesa, perquè ella no és una targeta postal per a ser mirada des de fora; però bé sap la naturalesa que fins a les millors lleis humanes la tracten com objecte de propietat, i mai com subjecte de dret.

Reduïda a mera font de recursos naturals i bons negocis, ella pot ser legalment malferida, i fins i tot exterminada, sense que s'escoltin les seves queixes i sense que les normes jurídiques impedeixin la impunitat dels seus criminals. A tot estirar, en el millor dels casos, són les víctimes humanes qui poden exigir una indemnització més o menys simbòlica, i això sempre després que el dany s'ha fet, però les lleis no eviten ni detenen els atemptats contra la terra, l'aigua o l'aire.

Sona rar, no? Això que la naturalesa tingui drets... Una bogeria. Com si la naturalesa fos persona! En canvi, sona d'allò més normal que les grans empreses d'Estats Units gaudeixin de drets humans. El 1886, la Suprema Cort d'Estats Units, model de la justícia universal, va estendre els drets humans a les corporacions privades. La llei els va reconèixer els mateixos drets que a les persones, dret a la vida, a la lliure expressió, a la privadesa i a tota la resta, com si les empreses respiressin. Més de 120 anys han passat i així segueix sent. A ningú li crida l'atenció.

Crits i murmuris

Res té de rar, ni d'anormal, el projecte que vol incorporar els drets de la naturalesa a la nova Constitució d'Equador.

Aquest país ha sofert nombroses devastacions al llarg de la seva història. Per citar un sol exemple, durant més d'un quart de segle, fins a 1992, l'empresa petroliera Texaco va vomitar impunement 18 mil milions de galons de verí sobre terres, rius i gents. Una vegada complerta aquesta obra de beneficència en la Amazònia equatoriana, l'empresa nascuda a Texas va celebrar matrimoni amb la Standard Oil. En aquells dies, la Standard Oil de Rockefeller havia passat a dir-se Chevron i estava dirigida per Condoleezza Rice. Després un oleoducte va traslladar a Condoleezza fins a la Casa Blanca, mentre la família Chevron-Texaco continuava contaminant el món.

Però les ferides obertes en el cos d'Equador per la Texaco i altres empreses no són l'única font d'inspiració d'aquesta gran novetat jurídica que s'intenta dur endavant. A més, i no és el de menys, la reivindicació n de la naturalesa forma part d'un procés de recuperació de les més antigues tradicions d'Equador i d'Amèrica tota. Es proposa que l'Estat reconegui i garanteixi el dret a mantenir i regenerar els cicles vitals naturals, i no és per casualitat que l'Assemblea Constituent ha començat per identificar els seus objectius de renaixement nacional amb l'ideal de vida del sumak kausai. Això significa, en llengua quichua, vida harmoniosa: harmonia entre nosaltres i harmonia amb la naturalesa, que ens engendra, ens alimenta i ens abriga i que té vida pròpia, i valors propis, més enllà de nosaltres.

Aquestes tradicions segueixen miraculosament vives, a pesar de la pesada herència del racisme que a Equador, com a tota Amèrica, continua mutilant la realitat i la memòria. I no són només el patrimoni de la seva nombrosa població indígena, que va saber perpetuar-les al llarg de cinc segles de prohibició i menyspreu. Pertanyen a tot el país, i al món sencer, aquestes veus del passat que ajuden a endevinar un altre futur possible.

Des de que l'espasa i la creu van desembarcar a terres americanes, la conquesta europea va castigar l'adoració de la naturalesa, que era pecat d'idolatria, amb penes de flagell, forca o foc. La comunió entre la naturalesa i la gent, costum pagà, va ser abolida en nom de Déu i després en nom de la civilització. A tota Amèrica, i en el món, seguim pagant les conseqüències d'aquest divorci obligatori.

De Biodiversidad América Latina

Eduardo Galeano

18 d’abril de 2008

Semanario Brecha de Uruguay

Tancada al Temple del Tibidabo

2008-05-09T22:09:00.001+02:00

En protesta per la tala de l'alzinar

A dos quarts de vuit de la tarda d’avui divendres 9 de maig del 2008, s'han tancat al Temple del Tibidabo 30 persones en protesta per la tala de l'alzinar i han donat a conèixer el següent comunicat:

Comunicat de l'Assemblea:
Collserola Contra la Prepotència Municipal

Units en assemblea hem decidit tancar-nos al temple del Tibidabo per tal de denunciar l'espoli del be públic que representen els boscos del cim de Collserola, per part de l'Ajuntament de Barcelona. Ens tallen les alzines en plena sequera amb total menyspreu per unes aliades tant bàsiques en el cicle de l'aigua i en el repte global que representa la lluita contra el canvi climàtic. Ens les tallen per un negoci rodo, per un equipament d'esbarjo desenfrenat , que res te a veure amb les necessitats reals de la nostra ciutat, ans al contrari es un luxe ostentós, insultant i del tot innecessari .
Denunciem l'intolerable despotisme d'un alcalde que no te en comte les decisions de la majoria, ni dels Plens de Districte ni dels de la Casa Gran, ni el clam popular de la ciutadania que es fa creus de l'escandalós i alarmant deteriorament democràtic. Davant la destrucció dels valors naturals i la degradació, de la ja de per si mancada democràcia , totes les alertes son poques . Davant l'impunitat d'alcaldia i l'especulació amb Collserola , optem per la resistència activa. El despotisme amb que actua l'alcalde Hereu representa una greu amenaça per la salut publica i democràtica a casa nostra i deixa al descobert la total manca de respecte vers els autèntics valors comunals.
Aquest tancament no finalitzarà fins que d'un cop per sempre s'aturin les obres de la macro muntanya russa. Cal que Barcelona enceti un nou diàleg amb Collserola, de respecte vers la vida que entranya els seus ecosistemes i quedi blindada tota, per sempre, dels especuladors que en devastar-la incrementen el deteriorament de la salut publica, sense que la societat civil pugem comptar amb cap eina a l'hora previndre i d'evitar riscos presents i futurs.

Cim del Tibidabo 9-5-2008 19,30h

Mort al Tibidabo

2008-05-08T15:07:00.003+02:00

Estat actual de l’Alzinar del Tibidabo

Des del novembre del 2006 l'Associació de Veïns del Cim del Tibidabo, SOS Tibidabo, la Plataforma SOS Tibidabo, juntament amb 30 entitats adherides i el suport de més 40.000 signatures, han intentat per via judicial, per via normativa municipal, per via d'accions mobilitzadores, enviant escrits a alts càrrecs polítics, culturals i científics, evitar la tala de les alzines de l'alzinar madur i sa, ecosistema catalogat i en vies de protecció, ubicat en el Parc d'Atraccions del Tibidabo, al Cim del Tibidabo, dintre del Parc de Collserola.

Malgrat els esforços legals, normatius i socials, l'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, i el seus co-cervells i ecos (PATSA, B:SM, entre altres) el 15 d'abril de 2008, sense haver acabat el termini de presentació normativa i amb actitud stalinista, van talar un gran nombre de les alzines de l'alzinar, amb la conseqüent mort del sotabosc i de les arrels de les alzines no talades, així com la fauna i avifauna. A dia d'avui els responsables d'aquesta gran destrossa han declarat als medis de comunicació que no caldria destruir-ne més per instal·lar la muntanya russa gegant, excusa oficial per arrasar aquest emblemàtic alzinar. Els que el defensem sabem de sobres que aquesta tala es clarament insuficient per ubicar la enorme andròmina i que tot l'alzinar anirà a baix. , destruint una altra part de la natura del Parc de Collserola. Natura de vital importància per la salut i qualitat de vida dels barcelonins per la seva aportació plujosa i oxigenació. El temps demostrarà que aquest crim ecològic ha estat inútil i que només ha estat efectuat pels propis interessos econòmics dels governants d'avui (PSC i IC-EV) a la ciutat de Barcelona i de tots aquells sectors que tenen com a objectiu convertir el Parc d'Atraccions i part del seu entorn en equipaments i urbanitzacions de luxe.
Els artífexs del projecte, Jordi Hereu, Carles Martí i Imma Mayol, han demostrat, com a protagonistes, la seva fallida democràcia tirant endavant un projecte rebutjat, en no ser votat, per la majoria de la representació política, en quatre Plenaris del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i en dos Plenaris de L'Ajuntament de Barcelona, i per més de la meitat de la població de Barcelona. La tala de les alzines ha arribat a ser notícia a indrets europeus que manifesten el seu desacord i no entenen com partits ecologistes i d'esquerres poden gestionar i executar accions contra la natura.

L'estrall ha estat fet, i està a punt de ser irreversible. Restarà en la llista de greuges de la classe política governant a Barcelona, i no tindrà retorn si arriba a estar totalment consumat . La ciutadania, i concretament les associacions i les persones que han donat suport a la conservació de l'alzinar, esperançades en les fonamentades accions judicials, han constatat la dura realitat de que cap jutjat ni fiscalia ha primat el medi ambient front l'especulació, arxivant el cas per sentenciar que no era delicte ecològic. I així, amb la impunitat del fort ha estat destruït l'Alzinar del Tibidabo.

La natura assassinada es rebel·la. Cada arbre que l'home destrueix recorda qui l'ha destruït.

Plataforma Sos Tibidabo

Barcelona, 30 d'abril 2008

Son Busquets, un blog obert al futur

2008-05-08T10:15:00.005+02:00

La gent de son Busquets de Palma es mou

De son Busquets n'hem parlat altres vegades a aquest blog. El que en un temps era una antiga possessió rodejada d'arbres, camps de cereals, horts, tanques, bardisses, caminois, gent que tocava la terra amb les mans... i vistes amples per a mirar enfora, avui és una barriada més de Palma, saturada, farcida de ciment, asfalt, renou, cotxes.... Hi ha un espai, però, que per mor d'haver-se dedicat a fins militars, ha quedat com un gran solar que pot esdevenir una de dues: o ciment o terra fèrtil. Hi ha una gent que ja ha fet la tria: qui en volen fer un negoci immobiliari més i qui volen crear un espai per alenar més feliços. Qui no plora no mama, però, i sense lluita no hi ha fruita. Això és el que estan disposats a fer la gent que ha creat aquest blog, prenguem llum de na Pintora!.

Per a més informació clicau aquí:

A la muntanya s'hi ha de pujar, preferentment, a peu

2008-05-06T07:17:00.000+02:00

Gadma denuncia moviments de terra «irregulars» en el camí del castell

Els ecologistes demanen a Medi Ambient més vigilància a la Serra

M.RAMIS. Alaró.

El Grup d'Amics En Defensa del Medi Ambient (Gadma) i el col·lectiu Tramuntana han denunciat moviments de terra «irregulars» al camí que puja fins al castell d'Alaró, concretament en el camí que du al restaurant del Verger i a la zona coneguda com el Pouet. Des de Gadma lamenten que s'hagin dut a terme «ampliacions, abocaments de runes, destrucció de marges de pedra seca, ruptures de terra, a més d'instal·lacions de senyals de circulació o cartells de prohibit aparcar, entre d'altres».

En aquest sentit, Gadma i Tramuntana exigeixen una investigació per saber què ha passat i conèixer qui són els responsables d'aquestes actuacions. Així mateix insten la Conselleria de Medi Ambient del Govern a dur a terme «una vigilància efectiva a la serra de Tramuntana», a més de la «corresponent denúncia i sanció dels que atempten contra els espais protegits».

Des del col·lectiu de Gadma consideren que les actuacions dutes a terme en el camí cap al castell d'Alaró «vulneren» el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la serra de Tramuntana, segons el qual les actuacions de millora o condicionament de les vies existents, sigui quina sigui la seva tipologia, modalitat o titularitat, s'ha de dur a terme considerant el caràcter protegit de l'espai i reduint al màxim els impactes que generin. Així mateix des de Gadma assenyalen que segons el PORN la reforma o condicionament de carreteres, rondes, vials i camins existents, a més de l'habilitació de nous senders i pistes forestals «s'han de sotmetre de manera obligatòria als procediments d'avaluació d'impacte ambiental».

Des de Gadma i Tramuntana varen manifestar que «volem que quedi constància que no són excursionistes o senderistes els que van amb una pala excavadora a la muntanya». Així mateix varen reivindicar que «a la muntanya s'ha de pujar a peu, preferentment, i la prioritat no ha de ser facilitar el trànsit de cotxes a la muntanya eixamplant i posant formigó als camins».

De Diari de Balears

Al Parc Samà, també per la mainada

2008-05-05T14:53:00.003+02:00

“Conèixer els arbres és estimar-los”

En el campionat d’ajudants de terra dels grimpadors d’arbres, que és farà el proper dissabte dia 10 de maig al Parc Samà de Cambrils, també hi haurà activitats per la mainada: Baixada en tirolina, Senda Botànica, Plantar el teu arbre, Pintar, ... “Conèixer els arbres és estimar-los”

El futur és a la sobirania alimentaria

2008-05-04T23:38:00.008+02:00

El negoci de matar de fam

És necessari canviar radicalment la política alimentària JA!

Des de fa diversos mesos, una veritable tempesta per l'alça del cost dels aliments a tot món ha caigut sobre famílies, governs i mitjans de comunicació. El preu del blat va augmentar un 130% a l'últim any. El de l'arròs es va duplicar a Àsia, tan sols en els últims tres mesos al mateix temps que van arribar augments rècord en el mercat de futurs de Chicago fa tot just una setmana. L'augment en espiral del cost de l'oli comestible, de fruites i verdures, sense esmentar els lactis i la carn, ha provocat una disminució del consum dels mateixos durant gairebé tot l'any 2007.

Des d'Haití fins a Camerun, passant per Bangla Desh, la gent s'ha llançat als carrers duta per la ràbia de ja no poder comprar aliments. Hi ha dirigents mundials que reclamen més ajuda alimentària davant el temor d'una agitació política, així com més fons i tecnologia per a augmentar la producció agrícola. Mentre, els països exportadors de cereals tanquen les seves fronteres per a protegir els seus mercats interns, alhora que uns altres es veuen forçats a comprar pel pànic a l'escassesa.

Auge de preus? No. Escassesa d'aliments? Tampoc. Ens trobem enmig d'un col·lapse estructural, conseqüència directa de tres dècades de globalització neoliberal. El sector agrícola va tenir a tot el món una producció rècord de 2.300 milions de tones de grans el 2007, un 4% més que l'any anterior. Des de 1961, la producció mundial de cereals s'ha triplicat, mentre que la població s'ha duplicat. És cert que les reserves estan en el nivell més baix dels últims 30 anys. Però, comptat i debatut, es produeix suficient quantitat d'aliments en el món. No obstant això, no arriba a qui els necessiten. La gent consumeix directament menys de la meitat de la producció mundial de grans. La major part d'aquesta producció s'utilitza per a consum animal i cada vegada més per a biocombustibles a través de cadenes industrials a gran escala. De fet, una vegada travessada la freda cortina de les estadístiques, és possible adonar-se que alguna cosa està fonamentalment malament en el nostre sistema alimentari. Hem permès que els aliments siguin transformats d’alguna cosa que alimenta a les persones i els assegura el sustento, en una simple mercaderia per a l'especulació i els negocis. La lògica perversa d'aquest sistema ha arribat a un punt crític. Salta a la vista la manera en que beneficia als inversionistes per sobre de les necessitats alimentàries de la gent.

Les realitats del mercat

Els promotors de les polítiques que han donat forma a l'actual sistema mundial alimentari –i que suposadament són els responsables d'evitar tals catàstrofes– han ofert una sèrie d'explicacions sobre la crisi actual que tot el món ja ha escoltat una vegada i una altra: la sequera i altres problemes que afecten les collites, augment de la demanda a Xina i Índia on la gent aparentment s'està alimentant més i millor, cultius i terres que es reconverteixen massivament cap a la producció de agrocombustibles, i altres explicacions. Agreguin a això l'actuació dels especuladors que inflen els preus, la qual cosa també està sent objecte de major indagació. Tots aquests assumptes, òbviament, contribueixen a l'actual crisi alimentària. Però no són totalment responsables de la seva profunditat. Hi ha una mica més important darrere. Una mica que uneix tots aquests temes i que els popes del món de les finances i el desenvolupament estan mantenint fora de la discussió pública. Res del que diuen els nerds que formulen les polítiques ha de tapar el fet que l'actual crisi alimentària és el resultat de la pressió permanent exercida des de la dècada de 1960 cap al model agrícola de la “Revolució Verda”, i de la liberalització del comerç i les polítiques d'ajustament estructural imposades als països pobres pel banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, des de la dècada de 1970.

Aquestes receptes de polítiques van ser reforçades a mitjan de la dècada de 1990 amb l'establiment de l'Organització Mundial del Comerç i, més recentment, a través d'un feix d'acords bi-laterals de lliure comerç i d'inversió. Juntament amb tot un paquet d'altres mesures, han desmantellat de manera implacable els aranzels i altres instruments que els països en desenvolupament tenien per a protegir la seva producció agrícola local, i els van forçar a obrir els seus mercats i terres als agronegocis mundials, als especuladors i a les exportacions d'aliments subvencionats provinents dels països rics. En aquest procés, les terres fèrtils van ser reconvertides de la producció d'aliments per a proveïment d'un mercat local a la producció de mercaderies mundials per a l'exportació o cultius de contra estació i d'alt valor per a abastir els supermercats occidentals. Avui, aproximadament el 70% dels anomenats països en desenvolupament són importadors nets d'aliments. I de les 845 milions de persones amb fam en el món, 80% són petits agricultors i agricultores. Si a això se li afegeix la readecuació del crèdit i els mercats financers per a crear una enorme indústria del deute, sense control sobre els inversionistes, la gravetat del problema queda clara. La política agrícola ha perdut totalment el contacte amb el seu objectiu més fonamental d'alimentar a la gent. La fam fereix i la gent està desesperada.

El Programa mundial d'aliments de Nacions Unides estima que hi ha unes 100 milions de persones més que no poden menjar a causa de l’espectacular alça de preus recent. Això té als governs buscant frenèticament com protegir-se del sistema. Els afortunats que tenen existències per a exportar estan retirant-se del mercat mundial per a separar els seus preus interns dels astronòmics preus internacionals. Amb el cas del blat, la prohibició d'exportar-lo o les restriccions aplicades a Kazakhstan, Rússia, Ucraïna i Argentina, significa que un terç del mercat mundial ha estat clausurat. La situació amb l'arròs és encara pitjor. Xina, Indonèsia, Vietnam, Egipte, Índia i Cambotja han prohibit o restringit severament les exportacions, deixant unes poques fonts de subministrament per a l'exportació, principalment Tailàndia i Estats Units. Països com Bangla Desh ni tan sols poden comprar l'arròs que avui necessiten a causa de l’alt preu del mateix. Després que el Banc Mundial i el FMI aconsellessin durant anys als països que un mercat liberalitzat els aportaria major eficiència en la producció i distribució d'aliments, els països més pobres del món es troben immersos en una intensa licitació contra especuladors i comerciants, que estan vivint una veritable època de bonança. Els fons de cobertura i altres fonts de fons especulatius estan bolcant milions de dòlars en mercaderies, per a escapar dels relliscosos mercats de valors i de la contracció del crèdit; amb això allunyen encara més les existències d'aliments de l'abast dels sectors pobres. D'acord amb algunes estimacions, els fons d'inversió controlen ara entre el 50% i el 60% del blat comercialitzat en els més grans mercats mundials de mercaderies. Una empresa estima que la suma de diners especulatius en futurs de mercaderies –comprats en els quals els inversionistes no compren o venen una mercaderia tangible, com l'arròs o el blat, sinó que aposten a les variacions del preu– va ser menor a US$ 5.000 milions en 2000 i va grimpar a US$ 175.000 milions en 2007.

Aquesta situació no és accidental –i els seus efectes són insostenibles. Mirin a Haití. Poques dècades enrere s’autoabastia d'arròs. Però les condicions dels préstecs externs, en particular un programa de l’FMI de 1994, ho va forçar a liberalitzar el seu mercat. Així, des d'Estats Units va començar a arribar arròs barat, amb el suport de subsidis i corrupció, i la producció local va ser eradicada. Ara els preus de l'arròs van augmentar un 50% des de l'any passat, i l’haitià mitjà no pot menjar-ne. Per aquesta raó estan sortint als carrers o arriscant les seves vides en un viatge en pastera fins als Estats Units. Les protestes per la crisi alimentària també han esclatat a Àfrica Occidental, des de Mauritània fins a Burkina Faso. També allí els programes d'ajustament estructural i el dúmping de l'ajuda alimentària van destruir una llarga història de producció d'arròs de la regió, deixant a la gent a la mercè del mercat internacional. A Àsia, el Banc Mundial va assegurar reiteradament a Filipines, fins i tot fins a l'any passat, que auto abastir-se d'arròs era innecessari, i que el mercat mundial es faria càrrec de les seves necessitats. A l'actualitat el govern es troba en una situació desesperada. Les reserves nacionals d'arròs subvencionat estan pràcticament esgotades i no pot completar els seus pagaments per importacions degut al fet que els preus sol·licitats pels comerciants són massa elevats.

La fam com assassinat

Mai com ara ha resultat tan òbvia la crua veritat sobre qui guanya i qui perd en el nostre sistema alimentari mundial. Analitzem l'element més bàsic de la producció d'aliments: la terra. Podria dir-se que el sistema alimentari industrial sofreix d'una drogodependència de fertilitzants químics. Necessita més i més per a mantenir-se viu, erosionant sòls amb el cost de destruir el seu potencial de sustentar cultius alimentaris. Entre 1992 i 2003, la utilització de fertilitzants va augmentar un 3% anual a la regió Àsia-Pacífic, mentre que, com a resultat, el rendiment del principal cultiu al que es van aplicar, l'arròs, només va créixer un 0,7% per any. En el context actual d'ajustades existències d'aliments, la petita camarilla d'empreses que controlen el mercat mundial de fertilitzants pot cobrar el que vulgui –i això és exactament el que està fent. Els guanys de Mosaic Corporation, empresa de Cargill que controla gran part de l'oferta de potassa i fosfat, van augmentar més del doble l'any passat. La major empresa productora de potassa del món, Potash Crop, de Canadà, va obtenir més de mil milions de dòlars de guanys, el que equival a més d'un 70% en relació amb el 2006. Enfrontats al pànic de la crisi mundial, els governs han començat a desesperar-se per augmentar les seves collites, amb la qual cosa li han donat a aquestes empreses la potestat de pujar encara més l'aposta. A l'abril de 2008, la filial comercial offshore conjunta de Mosaic i Potash va augmentar els preus de la potassa en un 40% per als compradors del sud-est asiàtic i en un 85% per als d'Amèrica Llatina. Índia va haver de pagar un 130% més que l'any passat. Però va ser la Xina qui es va dur la pitjor part, fustigada amb un alça d'un 227% en el seu compte de fertilitzants pel que fa a l'any

Tabla 1. Augment dels guanys d’ algunes de las principals empreses de fertilitzants del món

Companyia	Beneficis 2007 (US$) en milions	Augment respecte a 2006
Potash Corp (Canadá)	$1.100	72%
Yara (Noruega)	$1.116	44%
Sinochem (China)	$1.100	95%
Mosaic (EEUU)	$ 708	141%
ICL (Israel)	$ 535	43%
K+ S (Alemania)	$ 420	2.8%

Si bé s'està fent molts diners amb els fertilitzants, per Cargill és tan sols un negoci secundari. Els seus majors guanys provenen del comerç mundial de mercaderies agrícoles, les quals monopolitza en gran part juntament amb algunes altres empreses gegants. El 14 d'abril de 2008, Cargill va anunciar que els guanys que havia obtingut del comerç de mercaderies en el primer trimestre de 2008 van augmentar un 86% pel que fa al mateix període de l'any anterior. “La demanda d'aliments a les economies en desenvolupament i d'energia a tot el món està fent créixer la demanda dels productes agrícoles, alhora que la inversió s'ha enfocat en els mercats de mercaderies”, va declarar Greg Page, president de Cargill i un dels seus principals executius. “Els augments dels preus estan arribant a noves marques i els mercats són extraordinàriament volàtils. En aquest context, l'equip de Cargill ha realitzat un treball excepcional amidant i avaluant el risc dels preus i manejant l'enorme volum de grans, llavors oleaginoses i altres mercaderies que circulen per les nostres cadenes de subministraments per a clients de tot el món”.

L'administració i l'avaluació no són tan difícils per a una companyia com Cargill, amb la seva posició gairebé monopolista i un equip mundial d'analistes que té les dimensions d'un organisme de les Nacions Unides. En realitat, tots els grans comerciants de grans estan assolint guanys rècord. Bunge, un altre gran comerciant d'aliments, a l'últim trimestre fiscal de 2007 va tenir un augment en els seus guanys de 245 milions de dòlars, o 77%, pel que fa al mateix període l'any anterior. ADM, el segon major comerciant de grans del món, va experimentar un augment del 65% en els seus guanys de 2007, arribant a un rècord de 2.200 milions de dòlars. Charoen Pokphand Foods, de Tailàndia, és una important empresa asiàtica; per a aquest any anuncia un augment impressionant dels seus ingressos, que calcula en 237%.

Taula 2. Augment dels guanys d’alguns dels principals comerciants mundials de grans

Companyia	Beneficis 2007 (US$) en milions	Augment respecto a 2006
Cargill (Canadá)	$ 2.340	36%
ADM (EEUU)	$ 2.200	67%
ConAgra (EEUU)	$ 764	30%
Bunge (EEUU)	$ 738	49%
Noble Group (Singapur)	$ 258	92%
Marubeni (Japón)	$ 90*	43%*

No hi és a aquest llistat Louis Dreyfus (França), un comerciant privat de mercaderies agrícoles, amb vendes anuals que superen els US$ 22.000 milions, que no aporta informació quan als seus guanys.

* Les dades són només de la secció Agri-Maine de Marubeni

Les grans signatures mundials processadores d'aliments, algunes de les quals actuen a més en la comercialització, també s'estan omplint les butxaques. Les vendes mundials de Nestlé van créixer un 7% l'any passat. “Ho vèiem venir, així que ens vam protegir comprant matèries primeres a compte”, diu François-Xavier Perroud, portaveu de Nestlé. Els marges estan pujant també a Unilever. “Les pressions sobre les mercaderies han augmentat radicalment, però hem assolit compensar-les amb mesures en matèria de preus adoptades oportunament i amb els rèdits permanents que ens han donat els nostres programes d'estalvi”, diu Patrick Cescau, membre del Directori de Unilever. “No sacrificarem els nostres marges ni la nostra participació en el mercat”. Les empreses d'aliments no semblen estar traient la seva tallada a costa de les grans empreses de venda al públic. El rei dels supermercats del Regne Unit, Tesco, diu que els seus guanys van augmentar un 12,3% pel que fa a l'any anterior, un rècord alt. Altres magatzems importants, com Carrefour de França i Wal-Mart dels Estats Units, diuen que les vendes d'aliments són el principal factor que contribueix a l'increment dels seus guanys. La divisió mexicana de Wal-Mart, Wal-Mex, que maneja un terç del total de vendes d'aliments a Mèxic, va informar d'un augment de l‘11% en els seus guanys per al primer trimestre de 2008, mentre la gent fa manifestacions rondaires perquè no pot pagar-se més les truites.

Sembla que gairebé tots els actors empresarials de la cadena mundial d'aliments estan guanyant una fortuna amb la crisi alimentària. A les companyies de llavors i agroquímiques també els està anant bé. Monsanto, la major signatura de llavors del món, va declarar que els guanys generals van augmentar un 44% en 2007 pel que fa a l'any anterior. DuPont, la companyia mundial de llavors nombre dos, va dir que els seus guanys per a la venda de llavors el 2007 va augmentar un 19% en relació amb 2006, mentre que Syngenta, l'empresa número u de plaguicides i número tres de llavors, va obtenir un 28% més de guanys en el primer trimestre de 2008. Aquests rècords de guanys no tenen res a veure amb algun valor nou que estiguin produint aquestes empreses i tampoc són guanys inesperats rebuts d'algun brusc canvi de l'oferta i la demanda. És un reflex del poder extrem que aquestes intermediàries han acumulat amb la globalització del sistema alimentari. Íntimament vinculades amb la formulació de les normes de comerç que regeixen el sistema alimentari actual i amb un estret control dels mercats i dels sistemes financers cada vegada més complexos a través dels quals opera el comerç mundial, aquestes empreses estan en una posició perfecta per a convertir l'escassesa d'aliments en òptims beneficis. La gent ha de menjar, qualsevol sigui el cost.

La imperiosa necessitat de canviar les polítiques

El teló de fons d'aquesta situació perversa del mercat alimentari és el sistema financer mundial, que en aquest precís moment es trontolla en el seu debilitat eix. El que l'any passat va començar com una crisi localitzada de préstecs hipotecaris als Estats Units, s'ha manifestat ara en una situació en la qual s'ha pres consciència que els emperadors del sistema financer mundial no duen robes. L'economia mundial viu sobre la base d'un deute que ningú pot pagar. Mentre els banquers centrals i els executius de Lear Jet tracten d'improvisar pegats per a revertir la desconfiança, el missatge subliminal és que el sistema està en fallida i ningú en el poder vol prendre les regnes. Ni el FMI, ni el Banc Mundial, i del Grup dels 8 al juny no esperem molt més que l’oripell de les relacions públiques. És el mateix tema amb els aliments: una élite ideològica ha obligat als nostres països a obrir dràsticament els mercats i deixar que regeixi el lliure mercat, perquè unes poques megaempreses, inversionistes i especuladores puguin fer molts diners. El neoliberalisme, acompanyat de la corrupció galopant que assota als nostres països i els sistemes comercials, ha perdut tot aspecte de legitimitat en tant ha causat estralls en el centre mateix de les nostres necessitats més bàsiques: la capacitat d'alimentar-nos. L'exemple més aberrant de com fora de lloc estan aquests ideòlegs és que molts estan començant a reclamar obertament una major liberalització del comerç com a solució a la crisi alimentària, i arriben fins i tot a proposar que es canviïn les normes de l'OMC per a impedir que els països imposin restriccions a les exportacions d'aliments.

El president del Banc Mundial, Robert Zoellick, va intentar convèncer al món amb la seva exhortació d'establir un “Nou Acord” per a resoldre la crisi alimentària. Però la cantarella de les seves relacions públiques, replicat entusiastament per altres organismes, representa tan solament més del mateix: més liberalització del comerç, més tecnologia i més ajuda. La crisi alimentària actual és el producte directe de dècades del tipus de polítiques que ara hem d'eradicar. Si bé és necessari aplicar mesures immediates per a baixar els preus dels aliments i fer que els aliments arribin a qui els necessiten, també és imperiosament necessari donar un gir radical en la política agrícola de manera que els petits agricultors de tot el món tinguin accés a la terra i puguin viure del que ella els dóna. Necessitem polítiques que donin suport i protegeixin als agricultors, pescadors i altres sectors que produeixen aliments per a les seves famílies, per als mercats locals i per a la gent de les ciutats, en lloc d'un mercat de mercaderies internacional abstracte i un minúscul clan d'executius d'empreses. I necessitem enfortir i promoure l'ús de tecnologies basades en el coneixement i el control de qui saben com fer créixer els aliments: les comunitats locals. Dit d'altra manera, necessitem sobirania alimentària, ja –del tipus de la qual defineixen i dirigeixen els propis petits agricultors i pescadors. A tot el món hi ha hagut moviments socials que han estat lluitant durant dècades per a promoure aquest canvi d'estratègia; però en resposta han estat desoïts i qualificats d'obsolets –quan no sovint reprimits violentament-- per qui posseeixen el poder. Si hi ha cap besllum d'esperança en aquesta crisi, és que aquesta situació es pugui revertir. En alguns països els governs ja estan recorrent a les organitzacions camperoles per a treballar amb elles en la reformulació de les seves polítiques agrícoles. Uns altres estan començant a qüestionar l'argument fonamental d'impulsar una major llibertat de comerç. Els falcons neoliberals que estan en el cim de la piràmide de la política alimentària mundial han perdut la credibilitat que d'alguna manera van poder haver tingut alguna vegada. És hora que surtin del camí perquè les visions de sobirania alimentària i reforma agrària, que sorgeixen de les bases, puguin ocupar el seu lloc i treure'ns d'aquest embolic infernal.

Por a mes informació:

- FAO (Organizació de les Nacions Unides per a l’agricultura y la alimentació). Situación alimentaria mundial

- Financial Times. “The global food crisis”, mapa, actualitzat al 21 d’abril de 2008

- Confédération Paysanne, " Les révoltes de la faim dans les pays du Sud : l'aboutissement logique de choix économiques et politiques désastreux", Comunicat de premsa, 18 a abril de 2008

- “UNCTAD official blames food crisis on structural adjustment programme”, This Day, Lagos, 23 d’abril de 2008, en: http://allafrica.com/stories/200804230375.html

- Sobre soberanía alimentaria: http://www.viacampesina.org y http://www.nyeleni2007.org

- Sobre agrocombustibles: número 53 de Biodiversidad, GRAIN, juliol de 2007, a:
http://www.grain.org/biodiversidad/?type=39

Carlos A. Vicente

Acción por la Biodiversidad

Gianone 195

(1727) Marcos Paz

Buenos Aires

Argentina

Telefax: 54 220 4771165

c.e. info@biodiversidadla.org

www.biodiversidadla.org

Palmaverda’08

2008-05-03T15:29:00.003+02:00

II Jornades d’Arboricultura i Paisatge

Del 21 al 24 de maig del 2008
Palma de Mallorca – Illes Balears

Auditori edifici G.M. de Jovellanos
Campus de la UIB, ctra de Valldemossa
Jardí Botànic de Sóller
·
Dimecres 21:
Taller: Grimpa lleugera, cistella i rescat. Bosquet d’alzines de la UIB (Palma de Mallorca)
Taller: Aplicació de planta autòctona. Jardí Botànic de Sóller

Dijous 22:
Conferencies.

Divendres 23:
Conferencies.
Trobada de podadors.

Dissabte 24:
Visita al Jardí Botànic de Sóller i al barranc de Biniaraix

Les places són limitades
Per més informació i per fer les inscripcions: Aearboricultura
·

La ‘Asociación Española de Arboricultura’, conjuntament amb el Jardí Botànic de Sóller i la UIB, amb el suport de l’Ajuntament de Palma i les empreses patrocinadores vos animen a participar-hi.

En aquest encontre no sobra ningú, tots, absolutament tots, son necessaris per capgirar les coses. Malauradament, tot i tenint raó, moltes vegades no podem donar la volta a la truita, si qui decideix i paga creu una altre cosa.
El 2006 vàrem començar amb una Jornada monogràfica de Palmeres, vist el panorama que teníem a les Illes Balears, respecta a plantacions, “podes”, plagues, etc. .. de 90 assistents, alguns, ja no pensen igual que abans. Ara en 2008 anem més enllà i en dos dies de conferències i un amb tallers, la cosa ja agafa un cert pes i la participació de ponents de reconegut prestigi així ho demostra. Pareix que bufen nous aires, tot i que serà difícil i lent, per intentar-ho que no quedi. Que tothom aporti el seu gra d’arena, en positiu. El dia a dia a Ses Illes ja ens fa veure masses coses que no ens agraden.

Salvador Cañís
Coordinador Palmaverda’08
Palma de Mallorca

Demanen la tala d'una carrasca de 200 anys

2008-04-30T14:24:00.002+02:00

Uns veïns de Torrent demanen la tala d'una alzina carrasca de 200 anys pel perill que comporta en el seu jardí

Una família del Vedat de Torrent viu turmentada perquè en la seua parcel·la hi ha un arbre d'uns 200 anys que els impedeix "eixir de casa a l'estiu perquè no paren de caure branques, les arrels han destrossat les canonades i quan juguen les meues filles menudes en el pati xuclen les fulles que els cauen damunt". Són les paraules d'Isabel Soro i del seu marit José Luis Montalvá, que han reclamat a l'ajuntament des de fa cinc anys "que faça alguna cosa per evitar que aquesta carrasca ens cause tants perjudicis, que la podin o la tallin però que ens ajuden", van assenyalar. Cada dia arrepleguen diversos poals de fulles, glans i branques seques. Segons ells, les extraordinàries arrels d'aquest arbre que amida uns 25 metres - l'altura equivalent a un quart pis- i que té un diàmetre d'uns 15, els ha desplaçat les canonades.

Jessica F. Peña, Torrent

Levante -EMV.com

· Article publicat a Levante el 30.04.2008