tag:blogger.com,1999:blog-143912662024-03-14T02:28:49.407+01:00Amics arbres · Arbres amicsDels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.comBlogger2976125tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-33362210344230475792024-02-02T12:53:00.006+01:002024-02-13T11:30:40.952+01:00ONA amics arbres<p style="text-align: center;"><b><br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9XoSvuNIQw9qh3n1ne_3N8mQMXTL4pLT8bELLAaNXyjv9sej9LK4s21L_MztEWETHw2Vpy6xJDs86NMa863I7_lkg9kH-Nr_xH4nMbF0dJt_2UsvWxcrXMFDRbTYFGeu7p_YjURPezM00YB2M9LnHytkvU7hnUeyTCAcmNs7noel3Ol50AfMhCQ/s676/a5f2e760-2d12-4719-a25b-419246bcb26b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="415" data-original-width="676" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9XoSvuNIQw9qh3n1ne_3N8mQMXTL4pLT8bELLAaNXyjv9sej9LK4s21L_MztEWETHw2Vpy6xJDs86NMa863I7_lkg9kH-Nr_xH4nMbF0dJt_2UsvWxcrXMFDRbTYFGeu7p_YjURPezM00YB2M9LnHytkvU7hnUeyTCAcmNs7noel3Ol50AfMhCQ/s320/a5f2e760-2d12-4719-a25b-419246bcb26b.jpg" width="320" /></a></b></div><b><br /><br /></b><p></p><p style="text-align: center;"><b>Un programa radiofònic dedicat als arbres</b></p><p>Ahir, dia 1 de febrer, a les 20 hores es va emetre el primer programa a <a href="https://www.onamediterrania.cat/programs/amic-arbres">ONA Mediterrània </a> dedicat als arbres. L'any qui ve 2025 ja farà vint anys que en Francesc Mas Castanyer va crear aquest blog dedicat als arbres, va ser com sembrar-ne un. Avui una de les branques d'aquest arbre és radiofònica. Per tant, una dedicatòria especial a en Francesc perquè gràcies a ell avui, vint anys més tard podem seguir parlant i defensant els arbres amb la mateixa essència amb que va congriar el blog, aquesta vegada però mitjançant les ones hertzianes. </p><p>El programa s'emetrà cada dijous a les 20h i cada dissabte a les 08h. del matí. Tenim obert el canal dels comentaris per qualsevol opinió, suggeriment, aportació o crítica que en volgueu fer. Gràcies. </p><p><a href="https://www.onamediterrania.cat/programs/amic-arbres">àudio programa 1febr24 </a></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5JXqMJ1_NyBILNreJFwSaoFZhF2beawtF9TniQa65Iops3PHD3kphPSZprZDqyngDOa4gBL19XpmcW2r8Vb6gBemm76bFZB0ktQZ2iDF20dYhOy123j6jvIpE9j7J2mtgH4QuPpXiW5GzN2VQvvYkHhyphenhyphenP4IzypgmYeVuwkVsM516U4tuEwORD9w/s118/396d53e20b068a2c86f56e59379d4d15.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="100" data-original-width="118" height="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5JXqMJ1_NyBILNreJFwSaoFZhF2beawtF9TniQa65Iops3PHD3kphPSZprZDqyngDOa4gBL19XpmcW2r8Vb6gBemm76bFZB0ktQZ2iDF20dYhOy123j6jvIpE9j7J2mtgH4QuPpXiW5GzN2VQvvYkHhyphenhyphenP4IzypgmYeVuwkVsM516U4tuEwORD9w/s1600/396d53e20b068a2c86f56e59379d4d15.png" width="118" /></a></div><p></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-12190232087344144362024-01-27T15:25:00.001+01:002024-01-27T15:25:26.090+01:00Castell d'Alaró <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNrtAU3rnSFgbyId5mbmryAqtMAx2zXoFKIuiN2ECltmg67X2wvh3k3FtV8NzwqrYPZgSIFCafzZ2IZ2EljSNTN6tnQEdwuGxFXo-ZQfadDy2B4kR34UGkgfOMfYlMSjEgk9jHTn5vuMep7Rrj_Ls7Rjk8morjxDSERM397z7whl5U6Sqt21DihQ/s800/17juny07%20009bis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNrtAU3rnSFgbyId5mbmryAqtMAx2zXoFKIuiN2ECltmg67X2wvh3k3FtV8NzwqrYPZgSIFCafzZ2IZ2EljSNTN6tnQEdwuGxFXo-ZQfadDy2B4kR34UGkgfOMfYlMSjEgk9jHTn5vuMep7Rrj_Ls7Rjk8morjxDSERM397z7whl5U6Sqt21DihQ/s320/17juny07%20009bis.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p><br /></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Solitud</b></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Essent nascut a Alaró fa
més de seixanta anys, m'ha donat l'oportunitat de conèixer, viure i
estimar un dels indrets més bells del món, el Castell d'Alaró. De
nin i jove hi he pujat amb els amics, hi he realitzat als anys
setanta campaments d'esplai, he recorregut la plana arbrada de la
penya, m'he abocat als seus balços vertiginosos, he observat els
vestigis humans del passat, hi he pujat amb els meus fills quan
encara no sabien caminar, hi he viscut experiències personals i
col·lectives emotives i alegres, hi he patit en comprovar dia a dia,
any rere any la implacable degradació de tot el seu entorn natural i
també l'arqueològic, per causes humanes. Fins al punt que des de fa
anys hi vaig poc, em costa molt pujar-hi per no haver de patir-ho una
vegada més. És un lloc estimat i, com qui ser una persona, em sap
greu veure com la seva malaltia evoluciona sense tractament, sense
cura, tot i formar part de diverses figures com Espai Natural
Protegit i emparar igualment l'existència teòricament protegida de
fauna i flora vulnerable i en perill d'extinció, així com conformar
un hàbitat únic al món, Patrimoni de la Humanitat, que hauria de
ser prioritari conservar.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Fa anys, concretament el
2006, al blog d'<a href="https://amicsarbres.blogspot.com/2006/02/lalzinar-del-castell-dalar.html">amicsarbres</a> <span style="text-align: left;">vaig escriure això:
“Voldria no decaure en un article queixós i depressiu al que pot
portar fàcilment el relat de la visita al Castell d’Alaró, refugi
i parany dels patriotes Cabrit i Bassa. Però no hi puc fer res
davant la decadència constant d’un indret (altra temps?) tan
estimat per la gent d’Alaró. Poc puc opinar sobre si l’estat del
valuós patrimoni històric que representa el que queda de l’antiga
fortificació ha de restar com fins ara o si s’ha de protegir de
manera més efectiva, en tenc la meva opinió però no en som entès
i per això caldria convidar qualque expert o interessat a ajudar a
aclarir-ho. Del que si que puc parlar és de d’alarmant procés de
degradació de la vegetació mediterrània propi d’aquest indret,
procés que tendeix envers una dinàmica erosiva del sòl que portarà
sens dubte a un empobriment de la comunitat vegetal i a l’establiment
de una vegetació pròpia d’indrets més àrids. Em va sobtar fort
veure els troncs de les arboceres vermelles com si fos de sang
després que les cabres les haguessin arrabassat la pell. Baix un
alzinar empobrit, sense sotabosc, les arboceres roges destacaven per
la seves ferides recents. Cercava marfull (Viburnum timmus) i orenga
(Origanum vulgare) que dona nom al penyal de l’Orengar, ja no n’hi
ha, com també ha desaparegut de l’indret el cirerer de betlem
(Ruscus aculeatus) i el ginebró (Juniperus oxycedrus) que, encara
que present, també està molt castigat. Més bé caldria parlar de
les plantes que aquests animals no toquen, que són poques:
l’olivella (Cneorum tricoccon) i l’herba pudenta (Pasticana
lucida).”</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">No deu fer encara dos
anys quan em pensava estar curat d'espants, que em regirà trobar
gairebé la totalitat de ginebrons de la penya literalment
destrossats, amb molts de brots rogentcs morts. La primera idea
absurda que em va venir al cap va ser que un grup de sonats s'havien
dedicat a copejar aquestes plantes amb una massa, però aviat vaig
comprovar la realitat: les someres del lloc, que s'utilitzen per
pujar el material del restaurant i l'hostaleria, havien copejat amb
les potes les plantes, imagino que per poper accedir als brots
interns més tendres o a plantes que s'hi refugien protegides per les
fulles espinoses d'aquest Juniperus. Tot d'una vaig pensar que el que
també provocaven les someres és fer els ginebrons més vulnerables
al barram de les cabres. Tot això dins un paisatge d'ullastres
escorçats i sotabosc inexistent en un alzinar malalt, amb nul·la
regeneració natural de llavor o tanyada de cap espècie del lloc, a
no ser que sigui tòxica per a les cabres o les someres.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Pel que fa a altres
causants de la degradació de la fauna i flora del Castell d'Alaró,
cal una menció especial a un episodi relacionat amb dos famosos
escaladors bascos, els germans Pou. Arrel d'una denúncia interposada
per agents de medi ambient relacionada amb la pràctica d'escalada en
un lloc i un període protegit. Aquests mundialment famosos
escaladors feren servir totes les seves eines mediàtiques per
dejectar la feina dels agents, que val a dir tengueren el ressò que
pretenien també gràcies a la col·laboració de mitjans de
comunicació i articulistes propis d'aquí, així com la comprensió
política, incòmoda per l'actuació dels agents.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">L'activitat creixent i
il·legal de vols de drons, representa una notable molèstia per als
diferents tipus d'aus que tenen l'Orengar, el penyal, com el seu
hàbitat, la pàssera (Monticola solitarius) l'esparver (Aquila
pennata) el voltor negre (Aegypius monachus) el voltor lleonat (Gyps
fulvus), la falzia reial (Tachymarptis melba ), el cabot de roca
(Ptyonoprogne rupestris) el falcó peregrí (Falco peregrinus) i
molts d'altres. Heu de tenir en compte que tots els animals salvatges
són molt sensibles a aquests i altres tipus de molèsties.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Sovint he recordat la
novel·la de Caterina Albert (Víctor Català), Solitud. Aquella
descripció tan precisa de la invasió per romeria de molta gent per
visitar una ermita situada a un indret solitari de muntanya, envoltat
de natura salvatge. Aquest llibre va ser escrit a començament del
segle XX, però la situació que descriu d'un parell de dies, és ben
semblant a la que tot l'any, dia a dia, viu el Castell d'Alaró.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Sense anar molt més
enllà de finals del segle passat, el sistema de gestió de residus
consistia a llançar per el penya-segat, sovint a la cara nord, tot
tipus de deixalles inservibles, des d'electrodomèstics, estris
diversos, piles, plàstics o vidres, preferentment a cada relleu de
donat. En podeu constatar encara la presència d'aquests materials
perquè encara a ningú li ha passat pel cap gestionar la seva
retirada.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Hom diria que avui
s'hauria de tenir més coneixement i consciència ecologista al
respecte, però què pot significar tenir-ne més coneixement i
consciència? I quines mesures hauria de prendre l'administració i
l'autoritat responsable? No dubteu que el que primer de tot que
farien seria valorar l'impacte econòmic i electoral i, si de cas, ja
s'ho faran per estudiar el problema fins a l'infinit abans de fer cap
passa vers una possible solució de restauració.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Joan Vicenç Lillo Colomar</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Article també publicat a <a href="https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2024/01/26/389233/solitud.html">DBalears </a></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC1Nl1WIZupVaIKpp2-qSGtaiSG-koY05VagBiLYVO_NXjhrDjYNsTtQr_zrJsMSOL-8F9o6iSC24eD2w7qIN9xUaQ_FRphJgXw5kjmB7TZQyI0v-67vpg9P6MrrgpiPvfOK0GjD-VSSmAmRoHCmZZJzKPzmurlsJ_c-f8LANjvzqtyMJ6HoMQRg/s2272/RSCN0280.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1704" data-original-width="2272" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC1Nl1WIZupVaIKpp2-qSGtaiSG-koY05VagBiLYVO_NXjhrDjYNsTtQr_zrJsMSOL-8F9o6iSC24eD2w7qIN9xUaQ_FRphJgXw5kjmB7TZQyI0v-67vpg9P6MrrgpiPvfOK0GjD-VSSmAmRoHCmZZJzKPzmurlsJ_c-f8LANjvzqtyMJ6HoMQRg/s320/RSCN0280.JPG" width="320" /></a></div><br /><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-76171376737659183082024-01-11T10:11:00.001+01:002024-01-11T10:11:03.941+01:00Com podrien ser els moviments per el clima del futur?<p> <br /></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><b></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHkOPkXjiezqSYrm4ThECRhPLYTUnOO56eFd4tx-KXOf1PsjABfMMzWq6htvExL6Z3nXoYCugWGHmTmImhqqyED0a_wqICnotOikVnLhlTte1BukVHW6Sfu2gRD9wbMF7-iBrrHz7AvLzpwovCawRCifyrGDzoYZ_0GSF-bgOAXK8kXe57xEAP8g/s817/clima%201%20jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="541" data-original-width="817" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHkOPkXjiezqSYrm4ThECRhPLYTUnOO56eFd4tx-KXOf1PsjABfMMzWq6htvExL6Z3nXoYCugWGHmTmImhqqyED0a_wqICnotOikVnLhlTte1BukVHW6Sfu2gRD9wbMF7-iBrrHz7AvLzpwovCawRCifyrGDzoYZ_0GSF-bgOAXK8kXe57xEAP8g/s320/clima%201%20jpg.png" width="320" /></a></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><span style="font-size: medium;"><b>Climatologia
/ Ideologia</b></span><p></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">En el context de la
recent conferència de l'ONU sobre el clima celebrat a Dubai,
proposam la lectura de l'article Climatologia / Ideologia, del
<a href="https://www.wrm.org.uy/es/articulos-del-boletin/para-releer-climatologia-ideologia">Butlletí 247 de WRM</a> <span style="text-align: left;">(Moviment Mundial pels
Boscos Tropicals), publicat el gener de 2020. Aquest article ens
ajuda a comprendre que la tímida i més que tardana menció dels
combustibles fòssils en el text final de la conferència no
representa cap forma d'esperança, ja que segueix inalterada la
preponderància d'una visió extremadament reduccionista del problema
climàtic en aquest espai.</span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #93c47d;"><b>La visió del clima
que aporta la climatologia és extremadament parcial i excloent, i és
només una visió particular entre moltes altres.</b> <b>Construir
millors aliances par a l'acció climàtica implica reconèixer que
existeixen conflictes continus entre els diferents enteniments del
que és el clima.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">Com
podrien ser els moviments per el clima del futur? Això depèn de com
interactuen les diferents definicions del canvi climàtic. Les
inevitables tensions actuals que divideixen als moviments per el
clima són també tensions entre les diferents concepcions del clima.
Construir millors aliances al voltant a l'acció contra l'escalfament
global significa que en primer lloc s'ha de reconèixer que
existeixen conflictes sobre el que és el clima.</p>
<p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">Quan
les classes educades del Nord o del Sud imaginen que el clima es
defineix per la climatologia, això en sí mateix és un problema per
a l'organització política. Mai ha estat més urgent anar a
introduir-se a altres interpretacions del clima, quan tantes persones
fora de la intel·lectualitat científicament sofisticada (comunitats
camperoles, habitants dels boscos, comunitats en lluita, nins/nines i
dones de la classe treballadora, per anomenar només algunes),
assumeixen una sèrie de riscos per trobar una manera d'avançar en
el tema.</p>
<p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><b>La visió del clima de
la climatologia</b></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Considerada des de una
perspectiva històrica mundial, la visió del clima que actualment
aporta la climatologia és extremadament<span style="font-weight: normal;">
esbiaixada, limitada, excloent i fins i tot rara.</span> Dues
característiques interconnectades d'aquesta visió són de
particular importància: en primer lloc, la forma en què situa el
problema climàtic en molècules, moviments moleculars i fluxos
d'energia com si fossin objectes d'una “natura” que s'ha separat
políticament de la “societat”. En segon lloc, el suport polític
que brinda automàticament a certs contes obsolets sobre el maneig
especialitzat, com si poguessin ser “solucions” a l'escalfament
global.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">La climatologia aspira a
establir una separació entre una natura “no humana” (molècules
de CO2, albedo de núvol, clatrats de metà) i una societat “no
natural” (plusvàlua, sindicats, política energètica). I degut a
que els Estats-nació moderns tenen com a pràctica política
acceptada l'ús de noms de països per etiquetar diferents sectors
d'aquest espai, es tolera que la climatologia identifiqui cert
número de molècules emeses per, per exemple, “Xina”. El
resultat es que la climatologia es filtra cap una confabulació en
assignar la responsabilitat causal a Xina. Al mateix temps, la
climatologia té prohibit rastrejar qualsevol responsabilitat per les
molècules de diòxid de carboni que s'originen per la combustió de
carbó realitzada dins les fronteres de Xina, però destinades a
altres països les companyies dels quals han invertit en
instal·lacions per aprofitar la ma d'obra barata xina. En cas que ho
fes, s'entén que estaria fora dels límits de la climatologia i, per
tant, no seria qualque cosa “sobre” el clima en l'absolut.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">De la mateixa manera, la
climatologia està autoritzada a utilitzar nombrosos recursos per a
assignar nombres comparatius a les “potencialitats de l'escalfament
global” de vàries molècules, com el metà o l'òxid nitrós,
encara quan no hi hagi una base física consistent per a tals
nombres. Però no té permès identificar les potencialitats
relatives a l'escalfament global de les diferents inversions de
capital o de les pràctiques comunitàries als boscos. No importa que
tan òbvia sigui la diferència d'aquestes potencialitats, han de
romandre “fora” de l'estudi de les causes del canvi climàtic. De
manera similar, es permet que la climatologia distingeixi entre
molècules de CO2 (diòxid de carboni) i molècules de CH4 (metà),
però no se'l permet distingir entre dos subconjunts de molècules de
CO2: “CO2 de subsistència” i “CO2 d'opulència”. Aquesta
distinció segueix considerant-se irrellevant per el canvi climàtic.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Una vegada que el canvi
climàtic s'identifica amb moviments de molècules i fluxos d'energia
no socials, resulta molt més fàcil imaginar que la resposta al
problema ha d'estar en els sistemes de maneig d'aquestes unitats
essencialment inertes que són “fora”. La climatologia també
tendeix a simplificar el concepte de “humanitat”, reduint-la a un
monòlit que pot ser administrat i que es manté a certa distància.
L'acció climàtica “basada” en la climatologia, com una gran
part dels ambientalistes desitgen que sigui, tendeix a limitar-se a
donar suport, el control o la “governança” experta d'una
entitat externa.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Aquesta forma de suport
tendeix a agrupar a polítics, ambientalistes i refugiats
d'inundacions per una banda, mentre que per l'altre construeix un
clima completament no humà, i ambdós costats es vinculen només a
través d'un canal summament estret. A això el segueixen respostes
administratives des del mon humà cap el clima (tals com fixar el
preu del carboni), guiades per una professió científica del clima
que se suposa té un mètode privilegiat per a interpretar les
senyals que passen a través d'aquesta interfase amb la natura a la
vegada que filtra la interferència de la societat.
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Aquesta cosmovisió té
precedents, per exemple, en el maneig forestal colonial, que també
tendia a incloure les pràctiques capitalistes com inqüestionables i
connectades a un clima monolític concebut a través d'una interfase
de maneig científic. Baix aquest règim, el clima es convertí en
clima per a una societat colonial en bloc: per a les autoritats (per
assegurar la productivitat de les plantacions o la conservació de la
natura) però també per a la dels seus treballadors (en part per
evitar que se rebel·lessin). Els efectes, com observa l'historiador
Richard Grove ( Grove, R. H. 1997. Ecology, Climate and Empire:
Colonialism and Global Environmental History, 1400-1940. Cambridge:
White Horse Press.), “</span><i style="text-align: left;">amb freqüència foren tan destructius o
opressius en els seus efectes sobre les societats indígenes com la
destrucció ecològica directa i l'apropiació d'entorns i drets
comunals per part del capital privat</i><span style="text-align: left;">”. Aquesta observació
només pot portar a la realitat als ambientalistes que encara esperen
que la climatologia pugui d'alguna manera, per sí sola, formar un
primer punt de trobada per a un activisme mundial que abasti a totes
les classes, races i gèneres.</span></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El predomini de la
visió climatològica</b></p><span style="text-align: left;"></span><p></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Aquesta forma de tractar
el canvi climàtic ha tornat absolutament hegemònica. A les reunions
oficials sobre l'escalfament global, per exemple, s'incentiva als
climatòlegs -facultats com a portaveus de la “natura”- a
abandonar la sala després de “presentar els arguments científics”,
per a què els que formulen les polítiques -facultats com a
portaveus de la “societat”- puguin continuar discutint sobre com
mantenir l'acumulació de capital en un món hivernacle. Aquesta
regla s'estableix clarament, per exemple, en el mandat del Grup
Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, 2013) de
“</span><i style="text-align: left;">evaluar la ciència exhaustivament, sense prejudicis i d'una
manera que sigui pertinent per a les polítiques, però sense
pretensions normatives</i><span style="text-align: left;">”. Aquesta declaració exigeix que la
“ciència” sigui un objecte singular amb límits definits, que
pugui influir i ser influenciada per la política, però que d'alguna
manera sorgeixi de processos completament separats, no polítics.</span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Les xarxes amb noms com
350.org reforcen aquestes dinàmiques que produeixen ignorància, que
perceben l'acció climàtica com a organitzada en torn a un maneig,
guiat per la climatologia de fluxos de molècules. Les “solucions”
ofertes es limiten rigorosament a l'excés de molècules de gasos
d'efecte hivernacle, o, més bé, en els “equivalents de
molècules”, somniats per els climatòlegs que treballen a l'IPCC.
En conseqüència, la principal prioritat per a abordar el canvi
climàtic no és, per exemple, brindar suport a l'àmplia varietat de
moviments socials ja existents que treballen per a mantenir els
combustibles fòssils baix terra, amb tota la complexitat de les
seves preocupacions i objectius.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsa38yexK_kY8AZ3xJKY1XWjSyqN0JQtzOqhi2nkZQCx9tbIz47DFDOVOvArY1pCvk-g49ZpELMAD1hu7jxU_eR-1GJIpln-_6CcDcaGg2lxHW7UqFFoeD6Li2OEdLk4YTehbMe97DhaQvhKouoKoYhwq6Pswiu8xN-h0aEaFCGEnyJpUuV61jSw/s896/Clima%204.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="586" data-original-width="896" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsa38yexK_kY8AZ3xJKY1XWjSyqN0JQtzOqhi2nkZQCx9tbIz47DFDOVOvArY1pCvk-g49ZpELMAD1hu7jxU_eR-1GJIpln-_6CcDcaGg2lxHW7UqFFoeD6Li2OEdLk4YTehbMe97DhaQvhKouoKoYhwq6Pswiu8xN-h0aEaFCGEnyJpUuV61jSw/s320/Clima%204.png" width="320" /></a></div><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El dany comès</b></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">L'acord climàtic de
l'ONU de París de 2015, per exemple, s'instal·là com un punt de
pas a través del qual una “comunitat internacional” unitària
podia idear formes de contenir l'augment de la temperatura mitjana
global en un sistema climàtic similar a una “caixa negra”, a
nivell “molt per davall dels 2ºC per damunt dels nivells
preindustrials”. Aquesta fou una senyal de que culminava el procés
de separar als humans del seu món.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">L'enfocament basat en la
climatologia de l'acord de París, també ajudà a mantenir l'espai
obert per els mercats de carboni. Com ja s'ha documentat àmpliament,
tals mercats no només empitjoren l'escalfament global, sinó que
també soscaven precisament aquestes tradicions pràctiques que més
es necessitaran per a canviar les coses. Tot poble dels boscos que ha
d'entregar part del seu territori per a compensar les emissions
industrials, la font del qual desconeixen, veu com les seves pròpies
pràctiques per als seus boscos i terres, que estabilitzen el clima,
són soscavats per la climatologia. Cada migrant que arriba a Europa
o a Nord-amèrica perquè ha estat desplaçat per plantacions
suposadament “neutrals en carboni” per a la producció
d'agrocombustibles, no només és víctima de la idea de que una
molècula de CO2 és igual a una altra en el seu efecte sobre
l'escalfament global, sinó que també està sent desqualificada de
les pràctiques que són necessàries per a frenar-lo.</p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Desestabilitzant el
domini de la climatologia</b></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Nombrosos activistes per
el clima es tapen amb el mant de la climatologia. Però, perquè no
seria possible una estratègia diferent? Una estratègia que, al
mateix temps que respecti els assoliments de la climatologia i
rebutgi el negacionisme, també reconegui que la climatologia és
profundament aliena de -i tal com està concebuda actualment, tendeix
a ser un risc per- els coneixements i pràctiques que són centrals
per a un futur habitable.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">La clau pot estar en
comprendre que ser diferent no sempre implica ser enemic o enemiga. I
que fins i tot quan s'és diferent, certs estils de trobada poden
conduir a resultats transformadors.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Dos enfocaments
superposats podrien ajudar. Un d'ells és mostrar com la climatologia
és una expressió d'una sola història en particular, entre moltes
altres, i que els seus procediments, terminologies, suposicions,
conclusions permissibles, etc. han estat modelats per conflictes del
clima que poden exposar on es troben els conflictes prèviament
ocults i que es poden fer per a reconèixer-los, enfrontar-los i
abordar-los. Escoltar atentament el matís dels arguments resultants
és en sí mateix una forma de desafiar l'hegemonia climatològica
sobre els moviments climàtics i aprofundir en el respecte per a
tots, no només d'alguns, dels costats radicalment diferents de
l'activisme climàtic.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Comprendre la
climatologia d'aquesta manera no significa ser ignorant o desagraït,
sinó, al contrari, significa comprendre millor allò que pot i allò
que no pot fer.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxHSulN58N6PJggGvmE_MI0mazu8aWNCO8DOQ65UhVFVYH8LDBezNvUB8GFnxfFlksZgwApqE8sZcsSu-GTLZCtudK6Nqfs3f_ArOCyeRqXqYHD9GEEpQaxWMl5Ts0hQqoenfFvn0ij4ixErGj6qjT1VWVzj-afktJU9C4bg5RmBUGWm5ishKlbw/s540/yCPyoZDQBBcXikqxkeW2jJ-1200-80.jpg.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="540" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxHSulN58N6PJggGvmE_MI0mazu8aWNCO8DOQ65UhVFVYH8LDBezNvUB8GFnxfFlksZgwApqE8sZcsSu-GTLZCtudK6Nqfs3f_ArOCyeRqXqYHD9GEEpQaxWMl5Ts0hQqoenfFvn0ij4ixErGj6qjT1VWVzj-afktJU9C4bg5RmBUGWm5ishKlbw/s320/yCPyoZDQBBcXikqxkeW2jJ-1200-80.jpg.webp" width="320" /></a></div><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Revelant la
climatologia davant els seus interlocutors contemporanis</b></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Qui
es vulgui que hagi escoltat a comunitats de base preocupades per el
canvi climàtic a llocs com Molo a Timor Occidental, l'erm dels Andes
equatorians, el cinturó forestal del centre de la Índia, el nord
rural de Tailàndia, l'Amazònia brasilera i també, sovint, el
centre de Londres o Los Àngeles, haurà notat que les seves
concepcions del fenomen tendeixen a compartir una sèrie de
característiques no compartides per la climatologia.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Per
una banda, les històries relatives al canvi climàtic contades per
nombrosos pobles indígenes i pagesos no solen girar en torn a com
els humans afecten o es veuen afectats per el comportament d'objectes
no humans, com les molècules de diòxid de carboni o els fluxos
d'energia. De la mateixa manera, el punt d'inflexió crucial en tals
històries no és el moment en que s'excedeixen certs límits
quantitatius, o quan els professionals administratius no
aconsegueixen contenir les conseqüències.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Considerem
l'exemple dels científics totocans de la regió d'Huehuetla, a la
Serra Nord de Puebla, Mèxic, tal com ho va explicà l'antropòleg
William D. Smith ( Smith, W. D. 2007. Presence of mind as
working climate change knowledge: a Totonac cosmopolitics. In
Pettenger, M. (ed.), The Social Construction of Climate Change:
Power, Knowledge, Norms, Discourses. Aldershot: Ashgate: 217-34). A
l'igual que els climatòlegs, els científics de Huehuetla han
registrat un augment de la no previsibilitat dels patrons regionals
de pluja i ho han relacionat, per exemple, amb la sequera de fonts i
amb inundacions destructives. Però per a ells, a diferència dels
climatòlegs, observar tals canvis sense ser conscients del congriar
històric de les observacions, significa un col·lapse de la ciència
mateixa. Tals observacions, per a ser rigorosos, necessiten rastrejar
i actuar en relació a una pèrdua històrica de respecte a les
fonts, als seus esperits i al bon fer de les comunitats que depenen
d'ambdues, juntament amb un debilitament de l'acció de l'aigua
mateixa i la seva capacitat de castigar als irrespectuosos i, per
tant, preservar-se a sí mateixa i a la comunitat que la seva
solidaritat ella defineix. La bona
ciència, des d'aquest punt de vista, es sosté a sí mateixa en part
sent conscient dels seus propis prejudicis i de la seva natura
específica, i no pot estar absent de les discussions sobre temes com
el respecte, la claredat mental disciplinada, les “bones pràctiques
laborals”, etc. No tracta de reemplaçar aquesta consciència -com
sí són propensos a fer-ho la climatologia i un ambientalisme
vinculat a aquesta- amb una història d'origen mitològic que parla
d'experts sacerdotals en contacte místic amb un infinit molecular no
humà.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Des
d'aquesta visió de ciència, el clima i el canvi climàtic no són
trets d'un “mon natural” sobre el qual els pobles indígenes
d'alguna manera han d'elaborar una “teoria indígena” competitiva
que difereixi de la climatologia. La heterogeneïtat involucrada és
molt més radical que això. Allò que passa quan certes pràctiques
indígenes o camperoles són mesclades amb la climatologia, per tant,
no és un desacord sobre com interpretar o manejar els moviments de
les molècules de carboni, ni tampoc alguna “política del
coneixement” adversària, sinó una cosa diferent en el seu tipus i
de més llarg abast.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">La
climatologia, en canvi, tendeix a veure els comentaris polítics
crítics sobre sí mateixa de manera més simplista, com si fos una
evidència de deficiència o negació dels fets. Allò que es perd
per el món en general en tals processos de curtcircuit no són només
arguments vitals que són necessaris, sinó també la consciència de
que tals arguments són possibles. És aquesta falta de consciència,
i no les divergències entre els processos de pensament
climatològics i no climatològics, el que converteix les diferències
entre els moviments per el clima en conflictes. Quan la “justícia
climàtica” es converteix en res més que una qüestió de
distribució justa de les molècules de CO2, energia abstracta,
efectes del canvi de temperatura o càrregues dels impostos del
carboni, en lloc d'un debat obert sobre la terra, el treball, el
patriarcat, l'extracció, la classe, la raça, la contaminació, etc.
llavors la lluita contra la injustícia climàtica no farà més que
incrementar-se .</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">S'ha d'entendre que molts
moviments per el clima són tan radicalment diferents entre sí com
ho foren en segles passats els moviments per els bens comuns i per el
seu confinament. Les afirmacions que els activistes climàtics estan
“tots dels mateix costat” i que haurien de silenciar les seves
diferències i concentrar el seu foc en “enemics comuns” com les
companyies petrolieres o Donald Trump, són retrògrads i lleven
empoderament.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Els climatòlegs que
insisteixen en què el seu deure amb les autoritats responsables de
les polítiques és limitar la seva investigació al seguiment de les
molècules de gasos d'efecte hivernacle i les transferències
d'energia, no són necessàriament els nostre amics. Com la majoria
dels demés, són ideòlegs que, fins i tot si en general de forma
inconscient i amb bones intencions, estan prenent partit en lluites
profundament interculturals que involucren classes, races i gèneres
i els orígens dels quals es remunten a molt abans de la Revolució
Industrial.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Però tu també tens dret
a participar en la definició de què és el canvi climàtic. Si
altres mons són possibles, també ho són llavors altres
climatologies.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Larry Lohmann, The
Cornerhouse</b></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><u><a href="https://www.wrm.org.uy/es/articulos-del-boletin/para-releer-climatologia-ideologia">Butlletí 247 de WRM </a></u>
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Traducció: Joan Vicenç Lillo Colomar</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1T2WwYes_pNNo9gSPrCp0DBjLqhIQ3bRecJUsjwhpR7ucE8cvlHW4stcE4c0DVrs10AQPIZJ2UhfmDzV-Wo38mybMixGzUSXI4jyjWR2sOoyI6vVxFyib5GtA3HfYWXDWBV6dv2ML_JppcjdOEFlj20C378Lg8DqRO863SAiVBGI5ipRz_MAHQQ/s465/clima%202.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="465" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1T2WwYes_pNNo9gSPrCp0DBjLqhIQ3bRecJUsjwhpR7ucE8cvlHW4stcE4c0DVrs10AQPIZJ2UhfmDzV-Wo38mybMixGzUSXI4jyjWR2sOoyI6vVxFyib5GtA3HfYWXDWBV6dv2ML_JppcjdOEFlj20C378Lg8DqRO863SAiVBGI5ipRz_MAHQQ/s320/clima%202.png" width="320" /></a></div><br /><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-87671148432072688922023-12-28T11:17:00.002+01:002023-12-28T11:17:34.052+01:00Sycamore Gap tree: la història fins al dia d'avui.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbyEvA6wvmfhFHHZSOtOOEFEgR67ecLu1-6Zz6c8tsg9rZeFem3hYckX_omcKfYLmp2gMzAvc7aF5eNXV5MXnho3C6O_K1u-gfwLtyq9OFikVhztxf79d0SHRCJCMBsVSamfZGBhgEizNg-GDKYErhHH1goiC4VqwQQKIsRh8Gm_br847gAxqYug/s1014/Sense%20t%C3%ADtol2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="564" data-original-width="1014" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbyEvA6wvmfhFHHZSOtOOEFEgR67ecLu1-6Zz6c8tsg9rZeFem3hYckX_omcKfYLmp2gMzAvc7aF5eNXV5MXnho3C6O_K1u-gfwLtyq9OFikVhztxf79d0SHRCJCMBsVSamfZGBhgEizNg-GDKYErhHH1goiC4VqwQQKIsRh8Gm_br847gAxqYug/s320/Sense%20t%C3%ADtol2.png" width="320" /></a></div><br /><p></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><b>L'arbre caigut</b></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">A
finals de setembre d'enguany, una notícia em va impactar
personalment, va ser la tala premeditada, intencionada d'un arbre
singular, simbòlic i espectacular que feia de fita en un punt
determinat del mur d'Adrià, a Northumberland, Anglaterra. Sigui per
la meva, ja passada, formació professional com agent de medi
ambient, sigui com a amic dels arbres, em va intrigar des del primer
moment saber més del o dels causants d'aquesta ignominiosa i
delictiva tala. Llevat de les notícies dels primers dies i ara
d'aquesta darrera que veureu seguidament traduïda de la BBC, res més
no s'ha sabut del cert del qui o del perquè de la mala feta. El tall
amb el motoret de serrar estava ben calculat, però abans el
responsable havia d'haver preparat la màquina, posar-hi oli,
benzina, esmolar si cal el tall de la cadena, carregar-ho en un
vehicle, baixar i començar a caminar cap a l'arbre, arribar-hi,
preparar-se i... anava begut, però apart d'això perquè? Per una
aposta? Per un motiu d'odi contra una altra persona, contra un
col·lectiu, contra el món, contra els arbres, contra el símbol o
qualque element concret que representava...? Ben cert és que
l'estupidesa humana no té límits.</p><p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvl65w46h1AyEqNHPdpCC2zvEOx6jSnK-E1Ah51_9BeN6R0xRDZEK9zyvnDDP_PJ_8qe-T0kyofOzh_oCJuSSELCE-hE72OH1mSGlDYUNyV8DLE-miC_Gmqoy9m-zVmlLFUS9CsPUFXSY1KrKEg92FF8VXv7HJLkQd_KcV0ueuPguWp9pGnGsl3w/s900/Sense%20t%C3%ADtol3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="593" data-original-width="900" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvl65w46h1AyEqNHPdpCC2zvEOx6jSnK-E1Ah51_9BeN6R0xRDZEK9zyvnDDP_PJ_8qe-T0kyofOzh_oCJuSSELCE-hE72OH1mSGlDYUNyV8DLE-miC_Gmqoy9m-zVmlLFUS9CsPUFXSY1KrKEg92FF8VXv7HJLkQd_KcV0ueuPguWp9pGnGsl3w/s320/Sense%20t%C3%ADtol3.png" width="320" /></a></div><p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Sycamore Gap tree: la
història fins al dia d'avui.</b></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://www.bbc.com/news/uk-england-tyne-66994729">Article publicat a BBC News el 13 dedesembre de 2023</a></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Per Chris Robinson</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">BBC Nord-Est i Cúmbria</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">L'arbre Sycamore Gap
(<i>Acer pseudoplatanus</i>), que abans es trobava al costat del mur
d'Adrià a Northumberland, va ser tallat. Era una fita increïblement
popular, però què hi havia de diferent i per què va afectar a
tanta gent?</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM8OxoY1mXw88Iqj9WmTbnufaovZPc8fsnVlTkigqoXcuIZgD96c33vk7bfz9PdIcI1sxz_nCiiF-Uy3NN2LgsbdRUwwv9GdhspmGxrHBHSNI_0e_wa8j3jjeJ-TmUrd6PhIOuvAH7MAQmAybneQ0mvN33tYwbESzsU5ynUOg8l8rZglhsdzM28Q/s813/Sense%20t%C3%ADtol1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="813" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM8OxoY1mXw88Iqj9WmTbnufaovZPc8fsnVlTkigqoXcuIZgD96c33vk7bfz9PdIcI1sxz_nCiiF-Uy3NN2LgsbdRUwwv9GdhspmGxrHBHSNI_0e_wa8j3jjeJ-TmUrd6PhIOuvAH7MAQmAybneQ0mvN33tYwbESzsU5ynUOg8l8rZglhsdzM28Q/s320/Sense%20t%C3%ADtol1.png" width="320" /></a></div><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><a name="What-was-the-Sycamore-Gap-tree"></a>
Què era l'arbre Sycamore Gap?</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Senzillament, era un únic
fals plàtan o fals sicòmor que creixia de forma natural al llarg
del mur d'Adrià, a prop del poble d'Once Brewed. El National Trust,
que té cura del lloc amb l'Autoritat del Parc Nacional de
Northumberland, va dir que va ser plantat a finals del segle XIX per
l'anterior propietari John Clayton per representar una
"característica del paisatge". Tot i que era un lloc
popular per als excursionistes i fotògrafs a causa del seu entorn
inusual, es va fer famós després d'aparèixer a la pel·lícula de
1991 Robin Hood: Prince of Thieves protagonitzada per Kevin Costner.
Després va guanyar el sobrenom de Robin Hood Tree, encara que en
realitat es trobava a unes 170 milles (273 km) del bosc de Sherwood.
Dan Newman, el personatge del qual Wulf s'amaga a l'arbre i és
rescatat per l'heroi homònim, va dir a la BBC que va ser la primera
escena que va filmar el seu primer dia al plató. El director de la
pel·lícula, Kevin Reynolds, va dir que era "un dels llocs més
idíl·lics per excel·lència del món i ara ha desaparegut, ha
estat assassinat i per quin motiu?"</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Podcast: La història de
Sycamore Gap – <a href="https://www.bbc.co.uk/sounds/play/p0gnnsld">No és només un arbre</a></p><p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG2lXpF_eN0JrQU8DFYn8BxW3EMeDPqSCvZydCmLXMP589wrOoSDS65_FyuMDyrdcQJOXdja3vuC3UYzU3DVZqfneyqNx4SyeKPZ4r1ISYR3UgzawN0q_dhAcK8jc-q0ApnMXzD-UNGPopr4QBFfCKppC_DctHXkSzpWY-ut12Y6J4QmSL4KBsVQ/s1005/Sense%20t%C3%ADtol4.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="566" data-original-width="1005" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG2lXpF_eN0JrQU8DFYn8BxW3EMeDPqSCvZydCmLXMP589wrOoSDS65_FyuMDyrdcQJOXdja3vuC3UYzU3DVZqfneyqNx4SyeKPZ4r1ISYR3UgzawN0q_dhAcK8jc-q0ApnMXzD-UNGPopr4QBFfCKppC_DctHXkSzpWY-ut12Y6J4QmSL4KBsVQ/s320/Sense%20t%C3%ADtol4.png" width="320" /></a></div><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">L'autoritat del Parc
Nacional de Northumberland va dir el lloc era el “lloc més
fotografiat” i, a finals de 2016, va ser coronat Arbre anglès de
l'any als premis de Woodland Trust. L'autor L.J Ross, la segona
novel·la de la qual va rebre el nom de l'arbre, va dir que molts
creadors “s'hi van sentir inspirats”. També va ser un punt
focal al llarg de la ruta del Mur d'Adrià de 84 milles (135 km.)
engtre Wallsend, North Tyneside i Bowness-on-Solway, Cumbria.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1ud1dhLuVhKd7qtyKOWHrQLbeC1AxId7UUx1HdZB-Ia5NP7O86JfvMEBhAwNGzIncByjhB4MaEoig8SPtoQ40SuisS88cv_8KObFXD15kEwJV_HULEPLzDXKZy0PNpomHS_pOc-i7qgTP0SXzycteTByfVQpLRb_VTP-Cz-ZF6KaVswT300cHqQ/s898/Sense%20t%C3%ADtol5.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="898" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1ud1dhLuVhKd7qtyKOWHrQLbeC1AxId7UUx1HdZB-Ia5NP7O86JfvMEBhAwNGzIncByjhB4MaEoig8SPtoQ40SuisS88cv_8KObFXD15kEwJV_HULEPLzDXKZy0PNpomHS_pOc-i7qgTP0SXzycteTByfVQpLRb_VTP-Cz-ZF6KaVswT300cHqQ/s320/Sense%20t%C3%ADtol5.png" width="320" /></a></div><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;"><br /></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Que li va passar a
l'arbre?</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">El matí del 28 de
setembre de 2023, es va estendre la notícia que l'arbre havia estat
tallat “deliberadament” durant la nit. Es va iniciar una
investigació policial i es va posar un cordó. Es van veure agents
forenses fent mides i mostres de les restes i fotografiant la zona.
Se'ls va sentir dir: “En 31 anys de forense mai he examinat un
arbre”. Dos homes d'uns 30 anys han estat arrestats sota sospita de
danys criminals i han quedat en llibertat sota fiança, va dir la
policia de Northumbria. També confirmaren que un home d'uns 60 anys
i un al·lot de 16, també havien estat detinguts, sense que
enfrontar més mesures. L'Anglaterra històrica també ha revelat que
una part del mur d'Adrià, construït entre el 122 i el130 dC, va
patir “alguns danys” després de la tala de l'arbre.
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTGcGulXkKE0qNnLDFJP6GOPP1sXfeLHpAHMYXhhQ-YrILpXx3Fk-P2-YjZkAv2bteB7PNYN2_rjCiTtVQw4V9gDa-cR0qS4gNP1OIYVqDj0bnXf2LOyfGwTko0KtDnHlblEtmtvAJ0xzXlWhYE7OGh-8mpSUk7U-6BQBkFm4ElsL5Njb81Wgimg/s1116/Sense%20t%C3%ADtol6.1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="633" data-original-width="1116" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTGcGulXkKE0qNnLDFJP6GOPP1sXfeLHpAHMYXhhQ-YrILpXx3Fk-P2-YjZkAv2bteB7PNYN2_rjCiTtVQw4V9gDa-cR0qS4gNP1OIYVqDj0bnXf2LOyfGwTko0KtDnHlblEtmtvAJ0xzXlWhYE7OGh-8mpSUk7U-6BQBkFm4ElsL5Njb81Wgimg/s320/Sense%20t%C3%ADtol6.1.png" width="320" /></a></div><br /><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Com va reaccionar la
gent?</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">La caiguda de l'arbre va
provocar ràbia i sorpresa. El diputat conservador d'Hexham, Guy
Opperman, va dir que la gent amb qui havia parlat estava “totalment
atordida” i “devastada” pels danys, i va descriure el sicòmor
com un "símbol del nord-est". Hairy Biker Si King, que va
créixer al comtat de Durham, va publicar a les xarxes socials que un
“sentinella del temps i l'esperit elemental de Northumberland”
havia estat “assassinat”. La gent també tenia ganes de compartir
els seus records de l'arbre i per què era tan especial per a ells.
Alice Whysall, de Brampton, Cumbria, va creure que podria haver fet
la darrera fotografia de l'arbre la nit anterior, mentre es va aturar
allà sota la pluja mentre feia una caminada. Va dir que va ser “una
cosa tan emotiva haver-lo vist en les seves últimes hores”. També
va ser escenari de propostes de matrimoni, de moments sentimentals i
d'escapament de cendres. L'efusió d'emoció va provocar poemes
improvisats sobre el seu final prematur i es van compartir
fotografies des de tots els angles i de cada estació. Era un lloc on
hom realment es podia alliberar”, va escriure Harriet Robinson.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBOcfbzTem0POTPlmUPTBthnHDbudcj2baf6bsq_c4Fe8mY9LTYP9ac0lpoW3O475Tdfv5v2FyZjbD5NNVyrgyOk_J30e65z5GYHP2xCb0pWM-mScN47fhjTawXKl9CZWGUIZRRwjgiwiJPdqVarvC7iRHQWtkSz8dyZ_7-V1TtlN-T2m13rKBxQ/s1007/Sense%20t%C3%ADtol6.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="564" data-original-width="1007" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBOcfbzTem0POTPlmUPTBthnHDbudcj2baf6bsq_c4Fe8mY9LTYP9ac0lpoW3O475Tdfv5v2FyZjbD5NNVyrgyOk_J30e65z5GYHP2xCb0pWM-mScN47fhjTawXKl9CZWGUIZRRwjgiwiJPdqVarvC7iRHQWtkSz8dyZ_7-V1TtlN-T2m13rKBxQ/s320/Sense%20t%C3%ADtol6.png" width="320" /></a></div><br /><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Què passarà amb
l'arbre?</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">El tronc de l'arbre va
ser retirat el 12 d'octubre i, com que era tan gran, es va tallar en
trossos grossos per poder ser engut amb la grua. Al desembre, el
National Trust va confirmar que les llavors recollides de l'arbre
s'utilitzarien per fer créixer nous planters, i s'està treballant
al seu viver de propagació de plantes rares. Tot i que s'espera que
l'arbre original torni a créixer del seu tronc, passaran fins a tres
anys abans que els experts sàpiguen si això és possible. També
s'espera que el públic digui la seva opinió sobre els plans de
futur.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6eFrTaMww0j9-gdWnjas0sZsJeUwciL1VGF8UNenu2nNSBFgxdHspoe65_ZoLfXLtn7UasALjqJJJcV9-f4QFoZ-W-tEoFAkMx-sRAVqXteaISyh5VwiyPn9IPKKQEFL9gK_aIgFak8fFY8AP1SzbS-bMhmoSv0eR3VAiQFUC0FohIBpqYfIKrw/s1007/Sense%20t%C3%ADtol7.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="1007" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6eFrTaMww0j9-gdWnjas0sZsJeUwciL1VGF8UNenu2nNSBFgxdHspoe65_ZoLfXLtn7UasALjqJJJcV9-f4QFoZ-W-tEoFAkMx-sRAVqXteaISyh5VwiyPn9IPKKQEFL9gK_aIgFak8fFY8AP1SzbS-bMhmoSv0eR3VAiQFUC0FohIBpqYfIKrw/s320/Sense%20t%C3%ADtol7.png" width="320" /></a></div><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">La gent ha volgut donar
un cop de mà.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">S'ha creat un lloc de
recaptació de fons, amb més de 4.000 £ recaptades per ajudar a
"millorar i rejovenir" la zona al voltant de la soca. El
National Trust ha aconsellat a la gent que "tracti la soca amb
respecte" i ha animat la gent a compartir les seves idees. No
obstant això, un planter que es va plantar a prop per recuperar
l'"esperança" va ser retirat per les autoritats del lloc,
que té la condició de Patrimoni Mundial de la Unesco. El gerent del
National Trust, Andrew Poad, va dir que la soca era "sana"
i que podrien ser capaços de regenerar l'arbre, on creixen nous
brots des de la base del tronc, però que podrien trigar fins a 200
anys a tornar al que era abans. També hi ha hagut suggeriments sobre
què fer amb la fusta restant. L'alt xèrif de Northumberland, Diana
Barkes, va suggerir que es podria crear alguna cosa a partir d'ell
"perquè la gent vingués a recordar l'arbre i recordar els seus
éssers estimats". S'han enviat milers d'idees als funcionaris,
com ara convertir la fusta en bancs o escultures, tot i que mantenen
una "ment oberta", amb detalls encara per donar a conèixer.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF5J-XBLxFe_aeDNqG3yV4BaPxNaHatoCQuV1JHoskZ2bzOEUHr39TfD0QlAjfR2HepX3rz-RLinzjpnjbNFlZiG0atwmzTPdAsAPXtBgikdMBdAiiphbRS80ITMuK-0WsrMB1gVdK1Ghho7aUYObRQTE5ZRul_AmAYPqY10AH7wF_MyU1Uqi5UQ/s912/Sense%20t%C3%ADtol8.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="590" data-original-width="912" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF5J-XBLxFe_aeDNqG3yV4BaPxNaHatoCQuV1JHoskZ2bzOEUHr39TfD0QlAjfR2HepX3rz-RLinzjpnjbNFlZiG0atwmzTPdAsAPXtBgikdMBdAiiphbRS80ITMuK-0WsrMB1gVdK1Ghho7aUYObRQTE5ZRul_AmAYPqY10AH7wF_MyU1Uqi5UQ/s320/Sense%20t%C3%ADtol8.png" width="320" /></a></div><p></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwZsP8z0PH2qe5UBKhItT9O3DjGOpCTlE3KhUm_0eVGcd9JQ2hlpcSY9JrSdDfXqEbxtrjFGphDiTjGQN66eGC1m6KoTLuNygJxrUx6UGzAyYpR58ibxTXJDPMY-4-urjYjcrVwXR2lX9W1HTcETfzMV9a3HHNL0KbM2tH9aJhfz8gd2UYKwTCFg/s894/Sense%20t%C3%ADtol9.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="593" data-original-width="894" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwZsP8z0PH2qe5UBKhItT9O3DjGOpCTlE3KhUm_0eVGcd9JQ2hlpcSY9JrSdDfXqEbxtrjFGphDiTjGQN66eGC1m6KoTLuNygJxrUx6UGzAyYpR58ibxTXJDPMY-4-urjYjcrVwXR2lX9W1HTcETfzMV9a3HHNL0KbM2tH9aJhfz8gd2UYKwTCFg/s320/Sense%20t%C3%ADtol9.png" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><a href="https://www.bbc.com/news/uk-england-tyne-66994729">Article publicat a BBCNews el 13 de desembre de 2023</a><p></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Traducció: Joan Vicenç Lillo Colomar</p><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhag_sFvfe7YtBilz9PTLYZuYAKD668hE0CaeHCqMQiOFH_o286jPqwQxq0I2C8DknZ0uMwgHn6lXG7S194a_ZwL3wfcAKIrlx1ikntCvQtDTGz7qabfxJaNZPKizkp4wkVG6iMhoiPirYRXYGuljvUA1Lx-Uz3nM3Oat5sHgkMMBY4u4NwRAFW9g/s892/Sense%20t%C3%ADtol10.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="595" data-original-width="892" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhag_sFvfe7YtBilz9PTLYZuYAKD668hE0CaeHCqMQiOFH_o286jPqwQxq0I2C8DknZ0uMwgHn6lXG7S194a_ZwL3wfcAKIrlx1ikntCvQtDTGz7qabfxJaNZPKizkp4wkVG6iMhoiPirYRXYGuljvUA1Lx-Uz3nM3Oat5sHgkMMBY4u4NwRAFW9g/s320/Sense%20t%C3%ADtol10.png" width="320" /></a></div><br />Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-46296899205170732092023-12-22T21:55:00.003+01:002023-12-22T22:00:23.395+01:00No entenien el perquè<div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: x-small;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ6Tw49k-RG4XxDNpVz_QGK-3kv4gZqamIGNMiQRrRaRx4OgZTy5ZI5nlUeP7sIg9jwYN_axSV0IIieNEDjUJL3K_g1CwRMywk4jsFQcO0UgNecr_9iiVtOHmvg_wROthJzEGyRIgau3hzjDFB-8Q6oIEmezjns-HA11CYjXzDHMPgNSMbmIB8/s1720/arbre04.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="1720" data-original-width="1200" height="573" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ6Tw49k-RG4XxDNpVz_QGK-3kv4gZqamIGNMiQRrRaRx4OgZTy5ZI5nlUeP7sIg9jwYN_axSV0IIieNEDjUJL3K_g1CwRMywk4jsFQcO0UgNecr_9iiVtOHmvg_wROthJzEGyRIgau3hzjDFB-8Q6oIEmezjns-HA11CYjXzDHMPgNSMbmIB8/w279-h400/arbre04.jpg" width="400" /></a></div> </b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"><b><span style="color: #b4a7d6;">A les fosques, un clam de Pau</span></b></span></span><br /><br /><span style="color: #ead1dc; font-family: trebuchet MS;">S’espera que no s’apaguin els llums enguany,</span><span style="color: #ead1dc;"><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">els que vestiran l’avet de la plaça major,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">com va passar per Nadal de l’any passat.</span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">Ningú va entendre l’estrany fenomen,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">el d’unes bombetes que perdien la vida,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">just quan la plaça quedava solitària.</span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">Ningú, fins que un vailet que els espiava,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"> a la Kateryna i al Nikolay, amiguets de l’escola,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"> de l’entremaliadura va adonar-se.</span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">La Kateryna era ucraïnesa i de Rússia el Nikolay,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">ambdós amb noves famílies a Catalunya,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">ambdós amb mil inquietuds sobre el seu origen.</span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">No entenien el perquè d’aquella guerra,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">el perquè de tanta mort i destrucció,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">el perquè de dos bàndols enfrontats.</span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">No entenien les decisions dels polítics,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">creien que estaven malalts del cap,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">sinó como podien tanta sang vessar.</span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">Per això, en decidida actitud de protesta,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">el cable de les bombetes de l’arbre tallaven,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"> convertint la foscor en testimoni del seu dol.</span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">Per això el vailet que els descobrí no va dir res,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">senzillament va demanar ajuda als seus amics,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">entre tots els encobririen cada nit.</span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">Enguany, dos amiguets, molt lluny d’aquí,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">l’Aixa i el Samuel, ella de Gaza i ell d’Hebron,</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">sense saber dels promotors, faran el mateix.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>
<span style="color: #b4a7d6;">Franc Guinart i Palet</span></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><i><span style="color: #b4a7d6;"> </span></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq3stk0vkIReElaA7gYtF-XgJvbPjg5f4puurIhq_O9C2fooyO1zhfsBjtQwua46hmY4ma7_lzhsXShickqCYDxgCeP2ADq2MmsliN0uwY330X6Q-UFMyDH7fOb-L_VaVUkwMzMwW4Ru3JRo-wHZJJz413y8QAyM6LtPlE96PxSJQvoSXc19AC/s600/sota.arbre.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="600" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq3stk0vkIReElaA7gYtF-XgJvbPjg5f4puurIhq_O9C2fooyO1zhfsBjtQwua46hmY4ma7_lzhsXShickqCYDxgCeP2ADq2MmsliN0uwY330X6Q-UFMyDH7fOb-L_VaVUkwMzMwW4Ru3JRo-wHZJJz413y8QAyM6LtPlE96PxSJQvoSXc19AC/w400-h238/sota.arbre.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWoisYvIxsvMeMGZCTJvpgx1gzK30tlsvMHngbItRUkaLUTK4CuRc2pTLr6GA7U6eOftiaZ2xufVnFLBfo6-K06YMoiWYvT3YJIYOEax7nEUHHTfO7pOYnKAMmYkspga82O0ZafZHVYrNPSyvx_KBWvInpUIi0RmB6t0UP6G5yscffljr50TCF/s900/arbre.05.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="860" data-original-width="900" height="383" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWoisYvIxsvMeMGZCTJvpgx1gzK30tlsvMHngbItRUkaLUTK4CuRc2pTLr6GA7U6eOftiaZ2xufVnFLBfo6-K06YMoiWYvT3YJIYOEax7nEUHHTfO7pOYnKAMmYkspga82O0ZafZHVYrNPSyvx_KBWvInpUIi0RmB6t0UP6G5yscffljr50TCF/w400-h383/arbre.05.jpg" width="400" /></a></div></i></span></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-52712187390850476062023-09-14T15:46:00.007+02:002023-09-14T18:51:53.887+02:00Els arbres més alts superen millor les sequeres<p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #ffa400; font-size: large;">Secrets de gegants:<br />com els arbres més alts superen les sequeres</span></b></span><br /></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1HMXBpzKleQKBY1yDW7PFYCL0_P9Qv7a0oO9npCob4APYk2K4Ah7n7IvCYYgrw-UlG7ftcM7Iw_69N2lQtjMKEnqpdbRVrPhdcvvFHSf1DBuyHGQ9quqyN2xg9vC5dcR-pYa-jEQ2z0fmCDLzjYWEiBbghQdM8RiPiIufcMdATNeGn8SHCoht/s2048/Secrets.de.gegants.01.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1HMXBpzKleQKBY1yDW7PFYCL0_P9Qv7a0oO9npCob4APYk2K4Ah7n7IvCYYgrw-UlG7ftcM7Iw_69N2lQtjMKEnqpdbRVrPhdcvvFHSf1DBuyHGQ9quqyN2xg9vC5dcR-pYa-jEQ2z0fmCDLzjYWEiBbghQdM8RiPiIufcMdATNeGn8SHCoht/w400-h300/Secrets.de.gegants.01.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Mentre els arbres creixen van fent reajustaments estructurals i funcionals que minimitzen la formació d’embòlies en el seu sistema circulatori i el risc de mort per inanició, les dues complicacions més usuals que viuen els arbres. Foto: Lluis Comas.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet MS;"></span><span style="font-family: trebuchet MS;"><blockquote style="text-align: left;"><span style="font-size: small;">"Els arbres més alts són capaços de superar les sequeres (almenys les de curta durada) gràcies a una sèrie d'adaptacions que desenvolupen a mesura que guanyen altura" </span></blockquote></span><div style="text-align: justify;"><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS;">Una revisió bibliogràfica publicada a New Phytologist conclou que els arbres més alts són capaços de superar les sequeres (almenys les de curta durada) gràcies a una sèrie d’adaptacions que desenvolupen a mesura que guanyen altura. L’estudi, liderat per Laura Fernández de Uña, investigadora postdoctoral al CREAF gràcies a una beca Marie Curie i que compta amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), conclou que mentre els arbres creixen van fent reajustaments estructurals i funcionals que minimitzen la formació d’embòlies en el seu sistema circulatori i el risc de mort per inanició, les dues complicacions més usuals que viuen els arbres.</span><span style="color: #04ff00;"><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">L’evidència científica demostra que, amb l’alçada els arbres van millorant la seva eficiència en l’ús de l’aigua. Per exemple, quan hi ha sequera són més àgils a l’hora de mobilitzar aigua des de les reserves del tronc fins al sistema circulatori (conegut com a xilema). Així mateix, a més altura el tronc fabrica més teixit dedicat a emmagatzemar aigua i guarda més reserves d’aliment, així mateix, desenvolupa unes arrels més profundes i capaces d’extreure aigua de les parts més profundes del terra. Aquestes adaptacions són claus per suportar la manca d’aigua i potencialment els fan més resistents als episodis de sequera que els arbres més baixos.</span></span><br /></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><blockquote style="text-align: left;">“En aquest estudi no hem comparat diferències entre espècies més o menys altes, sinó que ens hem centrat en com els arbres, dins de cada espècie, adapten la seva estructura i funcionament a mesura que guanyen altura i en el potencial efecte de l’alçada en el patiment davant de sequeres” <a href="https://www.linkedin.com/in/laura-fern%C3%A1ndez-de-u%C3%B1a/" target="_blank">Laura Fernández de Uña</a>, primera autora de l’estudi i investigadora postdoctoral al CREAF.</blockquote></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1w-iI2L7gc3Si8ij9JVLTb7SvwvriRjmlwdhYpWaBQFnEzlRAyvc_RIoGhC6_aQHSoebE-j13wrKHHEwkxoIFeesuy-rgeI5TECKHJBWEonDjK1xhNPxHuVgieTtK9KRvqt3Mh6gGG6vVFVvOTAKzobiPAH5ewwU4STNnJJMJUEqT9er3GWnF/s2048/Secrets.de.gegants.02.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1w-iI2L7gc3Si8ij9JVLTb7SvwvriRjmlwdhYpWaBQFnEzlRAyvc_RIoGhC6_aQHSoebE-j13wrKHHEwkxoIFeesuy-rgeI5TECKHJBWEonDjK1xhNPxHuVgieTtK9KRvqt3Mh6gGG6vVFVvOTAKzobiPAH5ewwU4STNnJJMJUEqT9er3GWnF/w400-h300/Secrets.de.gegants.02.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L’evidència científica demostra que, amb l’alçada els arbres van millorant la seva eficiència en l’ús de l’aigua. Foto: Lluís Comas.</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00;">L’estudi de revisió ha avaluat més de 125 estudis (dels quals més de 90 avaluaven arbres de diferents alçades), la majoria en boscos temperats a causa de la manca de dades en altres tipus d’ecosistemes, i més de 25 trets estructurals i funcionals </span></span><br /></div></div><div><span style="font-family: trebuchet MS;"><br /><span style="font-size: medium;"><b><span style="color: #ffa400;">La sequera mata de set o de gana</span></b></span><br /> <br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS;">En episodis de sequera, <a href="https://blog.creaf.cat/coneixement/boscos-marrons-estrategies-sequera/" target="_blank">si veiem arbres amb fulles marrons, o que els cauen les fulles, pot ser degut a diversos motius</a>. ‘D’una banda, pot ser que l’aigua no estigui arribant a les branques més altes, això pot provocar fallades hidràuliques al sistema circulatori a causa de les embòlies’. Les embòlies es produeixen quan la calor és molt forta i les fulles han d’evapotranspirar molta aigua des de les arrels i fins a les fulles, però el terra està sec o no hi ha prou aigua. Aquesta situació augmenta la pressió dins del sistema circulatori i es poden arribar a provocar embòlies si entra aire als conductes, similar al que passa amb els humans. Les embòlies es consideren fallades hidràuliques i poden portar a la mort de l’arbre</span><br /></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE9aamrs2iosGRCx2OxuTKv-xVCt2h4Q3CGVb76aI1Vq9EPRdlpeviYvrFnae8enE_wjkLjo0x5I2lBRdtyuRX2aV_GZDXQXBdGdRlSAry1kb8a1Lgmjo-8EGkuMz4tZsDb80LXzIP5454TAV81SvZQLRshTswr9iFdfOTXDIa0QaOviH_ZN7Y/s2048/Secrets.de.gegants.03.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE9aamrs2iosGRCx2OxuTKv-xVCt2h4Q3CGVb76aI1Vq9EPRdlpeviYvrFnae8enE_wjkLjo0x5I2lBRdtyuRX2aV_GZDXQXBdGdRlSAry1kb8a1Lgmjo-8EGkuMz4tZsDb80LXzIP5454TAV81SvZQLRshTswr9iFdfOTXDIa0QaOviH_ZN7Y/w400-h300/Secrets.de.gegants.03.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">En episodis de sequera, si veiem arbres amb fulles marrons, o que els cauen les fulles, pot ser degut a diversos motius. Foto: Lluís Comas.</span></td></tr></tbody></table><blockquote><span style="font-family: trebuchet MS;">“Igual que acumulen més aigua, els arbres grans tendeixen a tenir majors reserves de carboni en els seus teixits”</span></blockquote><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00;">De l’altra, l’arbre pot patir gana, “la calor també fa passar gana als arbres perquè, quan augmenta la temperatura, les fulles tanquen els estomes per no perdre aigua amb l’evapotransipiració i la fotosíntesi s’atura. De fet, igual que acumulen més aigua, els arbres grans tendeixen a tenir majors reserves de carboni en els seus teixits, que poden utilitzar durant aquests períodes en què no realitzen fotosíntesis comenta Maurizio Mencuccini , coautor de l’estudi, investigador ICREA al CREAF, “les estomes són els forats que tenen les fulles per intercanviar si l’arbre els tanca es para de fer la fotosíntesis i l’arbre es para d’alimentar”, conclou. </span></span><br /></div></div><div><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: medium;"><br /><b><span style="color: #ffa400;">Els arbres gegants són molt importants</span></b></span><br /> <br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS;">Els arbres més alts són peces clau dels boscos. Proveeixen menjar, ombra i són refugi d’espècies forestals. A més, acumulen molt de carboni i són capaços de redistribuir els nutrients i de modular gran part del cicle de l’aigua del bosc, perquè recullen molta aigua de pluja per les seves arrels i l’evapotraspiren a grans quantitats.<br /></span></div><div><blockquote style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;">“Les sequeres cada cop més freqüents i dràstiques són una amenaça per als boscos, i perdre aquests exemplars gegants podria ser un perill per al bon funcionament del bosc”<br /><a href="https://www.creaf.cat/ca/personal/jordi-martinez-vilalta" target="_blank">Jordi Martínez-Vilalta</a>, coautor de l’estudi, investigador de la UAB i del CREAF.</span></blockquote><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjXtG_xEA1itWZGKftreU7w_EzRKhcE_4u8SO5fgtATrEwkTttNn19_cQrVICwYtlmQvxyrOLFmbZPnZo45j-NtGWEmjYbEFs6aKIJfBSsjgiqhUMkfR4ih2QfrnhB1ApRGBYUF08HVwNjESTwwEh_jZoiHnGhUQuvu8Obe_paRzdKurik_TLO/s2048/Secrets.de.gegants.04.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjXtG_xEA1itWZGKftreU7w_EzRKhcE_4u8SO5fgtATrEwkTttNn19_cQrVICwYtlmQvxyrOLFmbZPnZo45j-NtGWEmjYbEFs6aKIJfBSsjgiqhUMkfR4ih2QfrnhB1ApRGBYUF08HVwNjESTwwEh_jZoiHnGhUQuvu8Obe_paRzdKurik_TLO/w400-h300/Secrets.de.gegants.04.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Els arbres més alts són peces clau dels boscos. Foto: Lluís Comas.</span></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><b>Article de referència</b><br />Fernández de Uña L., Martínez-Vilalta J., Poyatos R., Mencuccini M., McDowell N.G. The role of height-driven constraints and compensations on tree vulnerability to drought. New Phytologist. <a href="https://doi.org/10.1111/nph.19130.">https://doi.org/10.1111/nph.19130.</a><br /></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><i><span style="color: #ffa400;"><b>Anna Ramon</b></span></i><span style="color: #ffa400;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;">Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.<br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blog.creaf.cat/author/a-ramon/" target="_blank">Llegeix els seus articles</a></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;">· <a href="https://blog.creaf.cat/noticies/secrets-gegants-arbres-alts-sequera/" target="_blank">Article</a> publicat a Blog Creaf el 24 juliol 2023 </span><br /></div><div><p></p></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-71431353751887484892023-09-13T16:00:00.014+02:002023-09-18T18:01:02.502+02:00Una figuera centenària de Formentera<p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #04ff00; font-size: large;">La figuera més gran de Formentera
i qui sap si del món</span></b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #04ff00; font-size: large;"></span></b><b><span style="color: #ffa400; font-size: medium;">Na Blanca d'en Mestre és un exemplar centenari, que data de 1910, i que el 1993 fou catalogat i protegit com a arbre singular</span></b></span><br /></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdI8AzBkMG6xbUivBjg0bA-9bzf1oC_11eYzGhE3JHzoiXmIV4pYonNZNUMlCsQ8eFVDvphcGHOmImrvIIKGYOMyH-2P8E-xiZiLqQwosI6VHfaz_Xu7JEKjBripS-3BYuxDM_OXzcH8cwt81UX9meONIFKEw7Du7tyrfHoRw0cmWkR-In3qaX/s1500/na-blanca-den-mestre_2018_07.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1500" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdI8AzBkMG6xbUivBjg0bA-9bzf1oC_11eYzGhE3JHzoiXmIV4pYonNZNUMlCsQ8eFVDvphcGHOmImrvIIKGYOMyH-2P8E-xiZiLqQwosI6VHfaz_Xu7JEKjBripS-3BYuxDM_OXzcH8cwt81UX9meONIFKEw7Du7tyrfHoRw0cmWkR-In3qaX/w400-h266/na-blanca-den-mestre_2018_07.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #ffa400; font-size: x-small;">Imatge espectacular de la figuera | Foto: Marià Castelló</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS;">Les figueres (<i>ficus carica</i>) són un dels elements més emblemàtics de Formentera no només pel deliciós tast dels seus fruits sinó per l’excepcional manera de fer-les créixer en horitzontal que només trobem en aquesta illa. Mitjançant un enginyós sistema de puntals, anomenats estalons, col·locats de forma concèntrica al voltant del tronc, la figuera es converteix en un ombrívol refugi tant per a persones com per a animals.</span><br /></div><div><p></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibJ_2zhAWAsATRanPNaW1iMt0ieiPsbJBAHQweGsUiLH5aGRVel0gQnGjBPuJ1raIcD1MQBUDo6y7ea8IPOLYXvoRU4cf01qEXNT7392xYy24z10Tu7tdLlsixUcjKdyntQEfpXQch4vL1bFpuQ3WyiFj7A_F1H0T-ZxhulsnBeR9HCYRJ3F11/s2000/05_na-blanca-d_en-mestre.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="936" data-original-width="2000" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibJ_2zhAWAsATRanPNaW1iMt0ieiPsbJBAHQweGsUiLH5aGRVel0gQnGjBPuJ1raIcD1MQBUDo6y7ea8IPOLYXvoRU4cf01qEXNT7392xYy24z10Tu7tdLlsixUcjKdyntQEfpXQch4vL1bFpuQ3WyiFj7A_F1H0T-ZxhulsnBeR9HCYRJ3F11/w400-h188/05_na-blanca-d_en-mestre.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #ffa400; font-size: x-small;">Imatge espectacular de la figuera | Foto: Marià Castelló</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS;">L’allargada extensió de les branques facilita la resistència de la figuera als forts vents i ajuda que l’arbre capti les gotes de la rosada en un territori marcat per la falta de pluja. A més, aquesta disposició genera un espai apte per recollir la fruita i, com que les branques es mantenen elevades, s’impedeix que el bestiar pugui alimentar-se’n.</span><br /></div></div><div><p></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Jf84XScV2uud7HQtbjKYx88l9KWjEqkZrauEDoEi0KfqywBv8gIjiBujr0flY2rhGTts8IjrcdO9pI4OVFGwMShbqSjHl07JUNQs6qPYbKQ1KiZjChBFOgKCQfMe5f9c48ZI-Nd9q4dw-XCVgDbWdmalaanrULxkuyMO_7BZ41GVUk_KJeNW/s2000/01_na-blanca-d_en-mestre_br.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="2000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Jf84XScV2uud7HQtbjKYx88l9KWjEqkZrauEDoEi0KfqywBv8gIjiBujr0flY2rhGTts8IjrcdO9pI4OVFGwMShbqSjHl07JUNQs6qPYbKQ1KiZjChBFOgKCQfMe5f9c48ZI-Nd9q4dw-XCVgDbWdmalaanrULxkuyMO_7BZ41GVUk_KJeNW/w400-h400/01_na-blanca-d_en-mestre_br.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #ffa400; font-size: x-small;">Imatge de la Figuera de Marià Castelló</span></td></tr></tbody></table><span style="color: #ffa400; font-family: trebuchet MS; font-size: medium;"><b>Na Blanca d’en Mestre ocupa més de 350 m2 i té tractament de persona</b></span><span style="font-family: trebuchet MS;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: xx-small;"><span style="color: #04ff00;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00;">I si en els més de 80 km² de Formentera hi ha una figuera que té molta anomenada, aquesta és na Blanca d’en Mestre. Es tracta d’un exemplar més que centenari, que data de 1910 i que el 1993 fou catalogat i protegit com a arbre singular. Ocupa una superfície de més de 350 m² i compta amb uns 140 estalons. Descobrir la seva silueta, entre camps i parets de pedra seca, impressiona a qui recorre els camins que condueixen a les platges de Migjorn.</span><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: xx-small;"><span style="color: #04ff00;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00;">Cal fer notar que la figuera és coneguda pel seu nom propi i se l’anomena amb l’article “na“, que en català s’empra per a les persones. Un tracte gairebé reverencial que es comprèn quan hom degusta un dels seus fruits. Quan és fresc, ens omple la boca la tendresa de la seva carn i el cruixir dels “grinyolons” (les llavoretes de l’interior). Quan és seca, podem tastar l’excel·lència de la xereca.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: xx-small;"><span style="color: #04ff00;"> </span><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00;">Un producte elaborat amb herbes aromàtiques i figaflors, els fruits que no neixen a l’agost, sinó de forma primerenca, als voltants de Sant Joan, com succeeix amb la varietat rojal, blanca poma o albocor. Si quan la mengem li afegim un parell d’ametlles, en resultarà el que a Formentera es considera un delit endèmic i s’anomena el “torronet“.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: xx-small;"><span style="color: #04ff00;"> </span></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhykZj8i_XrB75e1r9fwJA0FFhNDu1zwQbysq14h3X0GzsRlmpWe62oyr8JYdNZvMruswE4YhrKhYbZ6uVC9kn5_VSU7FKSGfn4oNpaPIhdXvE5cFcjU4x_da9Ig1bqIT4XKhFlnEaE1UB0V63YLphRt__QqvEGzu0_mDLPMt2_HG0e4iPLJ98G/s1852/figues-formentera.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="928" data-original-width="1852" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhykZj8i_XrB75e1r9fwJA0FFhNDu1zwQbysq14h3X0GzsRlmpWe62oyr8JYdNZvMruswE4YhrKhYbZ6uVC9kn5_VSU7FKSGfn4oNpaPIhdXvE5cFcjU4x_da9Ig1bqIT4XKhFlnEaE1UB0V63YLphRt__QqvEGzu0_mDLPMt2_HG0e4iPLJ98G/w400-h200/figues-formentera.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #ffa400; font-size: x-small;">La producció de figues de Formentera està amenaçada pels conills<br />Foto: Guia Formentera</span></td></tr></tbody></table><span style="color: #ffa400; font-size: x-small;"> </span><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00;"> </span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUVMRka82CgA9_pydeUO36YBPQozfdSzoEZAsUhSnfKL3HzAGD20hIk7GZX6Dr0zVzHdpuSu3Pnls77_Vu-CRifOAnfv2XzHgrBKxrx96CwxsWiBhGU-bTJG0pEpiVnJkjWnb9UAKrf-MZZ7_TrFkUgkZFEatkEU5R0RcDvTrKThdzfn4ThIO-/s621/josep.rubio.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="621" height="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUVMRka82CgA9_pydeUO36YBPQozfdSzoEZAsUhSnfKL3HzAGD20hIk7GZX6Dr0zVzHdpuSu3Pnls77_Vu-CRifOAnfv2XzHgrBKxrx96CwxsWiBhGU-bTJG0pEpiVnJkjWnb9UAKrf-MZZ7_TrFkUgkZFEatkEU5R0RcDvTrKThdzfn4ThIO-/w200-h161/josep.rubio.jpg" width="124" /></a><div><p></p><p style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><i></i></span></p><p style="text-align: right;"></p><p style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Josep Rubio </i><br /><span style="font-size: x-small;">· <a href="https://balearsvadegust.cat/formentera/figuera-mes-gran-qui-sap-si-del-mon-47627/" target="_blank">Article</a> publicat a 'Balears Va de Gust' el 09/09/2023 / </span></span><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: x-small;"><i>Formentera</i></span></p></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-1719452963571151542023-09-07T18:49:00.024+02:002023-09-12T23:12:08.759+02:00Temple d'alzines sureres<p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: large;"><b></b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihbFjBObpCGIcYxlKZgwsdlcrnObNswZT91U9yyH_a8BgT6p6b5ylGfOusnpAw-LvePfK9n1CCgcbgqpJgPfwBQbCxAOhhI-FsrojTKUMyRjcS6Ifz-T0k87bePwmcDI2OtUCri65dEeTQMTdpbIOhGefh21Kn_VMMbMytX0r5paN3eaYFZBWO/s2048/Alzina.surera.Calonge.de.Segarra.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihbFjBObpCGIcYxlKZgwsdlcrnObNswZT91U9yyH_a8BgT6p6b5ylGfOusnpAw-LvePfK9n1CCgcbgqpJgPfwBQbCxAOhhI-FsrojTKUMyRjcS6Ifz-T0k87bePwmcDI2OtUCri65dEeTQMTdpbIOhGefh21Kn_VMMbMytX0r5paN3eaYFZBWO/w400-h266/Alzina.surera.Calonge.de.Segarra.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alzina, Calonge de Segarra. <a href="https://www.flickr.com/photos/angela_llop/40236634853/" target="_blank">Foto de Angela Llop</a></span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"><b>·</b></span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: medium;"><b><span style="color: #e69138;">Heu vist l’alzina?</span></b></span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Heu vist l’<b>alzina</b></span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">i els aglans?</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">collim les fulles</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">mirant el mar.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Heu vist l’alzina</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">i els aglans?</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">mirem el seu tronc</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">de dalt a baix.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Heu vist l’<b>alzina</b></span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">i els aglans?</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">trèiem el <b>suro</b></span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">petits i grans.</span></span></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ5itoDUuby3qnA7W1q0gQTMGlmUJL6U57MraL3sD_DJNthJINRr7esuczLKenr0lMrlQHj6s7nMMVgU4-BSu4-iSEm94AGA7cEXre5os3KRjQ0X3v0sauxJ6cWmNSwsgZwP3ta64zG3JeIFAE5t0QuBQoNrI_P16wphJBYF8jL3xLU4OWNcBu/s395/HeuVistL.alzinaSolfa.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="142" data-original-width="395" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ5itoDUuby3qnA7W1q0gQTMGlmUJL6U57MraL3sD_DJNthJINRr7esuczLKenr0lMrlQHj6s7nMMVgU4-BSu4-iSEm94AGA7cEXre5os3KRjQ0X3v0sauxJ6cWmNSwsgZwP3ta64zG3JeIFAE5t0QuBQoNrI_P16wphJBYF8jL3xLU4OWNcBu/w400-h144/HeuVistL.alzinaSolfa.jpg" width="400" /></a></div><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"><b>·</b></span></span><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDPQ4QuoRHlnSmeN-law02vamJ2qjkxotDZmf63GZjuFqbDhGQfsFEubBG3gLFvfA7lQqzOQ4sDLKPimiCL6XYv0AEdcAMxTWy3miM0CkVHo5pQvNAwIBAkXmEZRewEjAHpyX2QF9537MqWVL6WrsUnKD6VFxOsrTSY0DcYFwSCYLj-QfIjEx0/s2048/Alzina.surera.Darnius.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1367" height="599" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDPQ4QuoRHlnSmeN-law02vamJ2qjkxotDZmf63GZjuFqbDhGQfsFEubBG3gLFvfA7lQqzOQ4sDLKPimiCL6XYv0AEdcAMxTWy3miM0CkVHo5pQvNAwIBAkXmEZRewEjAHpyX2QF9537MqWVL6WrsUnKD6VFxOsrTSY0DcYFwSCYLj-QfIjEx0/w268-h400/Alzina.surera.Darnius.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alzina surera, Darnius. <a href="https://www.flickr.com/photos/josepgenoher/6263822835/" target="_blank">Foto de torrapipes</a></span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"><b>·</b></span></span><br /></div><div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #e69138; font-size: medium;">Quin arbre som.....</span></b><br /><br /><span style="color: #ead1dc;">Em preguntaren.....<br />Si fossis arbre ?..... quin t'agradaria ésser ?<br /><br />No vull ésser, sóc...!<br />Sóc un roure amb arrels d'<b>alzina surera</b>,<br />a voltes em sento pollancre "d'allinllà" abaix a la riera<br />on el vent em remou i em fa viure<br />on l'aigua m'és aliment i energia<br /><br />Roure de temps i aprenentatge,<br />d'aixoplugar i fer-me cada hivern més fort.<br />Roure per inclemències de temporades seques,<br />ermes d'esperit com les batudes dels vents.....<br />de solitud....que m'enforteix.<br /><br />Arrels d'alzina que recorren la terra estranya<br />superficials abraçant les pedres sense molsa,<br />però empenyen-les cap a baix, rebutjant-les....<br />Arrels d'alzina de la meva llavor, que ha florit allà......<br />Arrels d'alzina que la meva llavor, m'ha ensenyat a estimar.....</span><br /><i><br />Elvi<span style="font-size: small;">ra Begudà Sagué</span></i><span style="font-size: large;"><b><br />·</b></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif8x7uAUHheW7BuiKqVKyOtmZVcTJNIvH0NjSS9rbtM0teOmHNzOquHiGrB-qOHqRmgxOTtKa0KeTCs_kVr2Uo9Ylf4XhLeKaA2ItEglzODRB1p_d7HdyK7_PSQEkR73PGrO-rvTgE0hRDc1BLLkO-gi5QicetI2vn4AJaDl8oMMhKhFKo3Kj5/s2048/Alzina.surera.Ventol%C3%A0.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1543" data-original-width="2048" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif8x7uAUHheW7BuiKqVKyOtmZVcTJNIvH0NjSS9rbtM0teOmHNzOquHiGrB-qOHqRmgxOTtKa0KeTCs_kVr2Uo9Ylf4XhLeKaA2ItEglzODRB1p_d7HdyK7_PSQEkR73PGrO-rvTgE0hRDc1BLLkO-gi5QicetI2vn4AJaDl8oMMhKhFKo3Kj5/w400-h301/Alzina.surera.Ventol%C3%A0.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alzina surera a Ventolà. <a href="https://www.flickr.com/photos/127439878@N07/52672707584/" target="_blank">Foto de ll.lloren</a></span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"><b>·</b></span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: medium;"><b><span style="color: #f6b26b;">Pròsper</span></b></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">M'he tornat una gran roca</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">basculant sobre l'abís;</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">fa segles que el sol em toca</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">i l'huracà em porta avís</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">que és la força que enderroca,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">però que amb mi es fa submís.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Temple d'<b>alzines sureres</b>:</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">veig cimals i torrenteres,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">no hi ha gent al meu redol;</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">m'embriago de silenci</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">mentre espero que comenci</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">l'encesa posta de sol.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Sortiu, ara, dels vells nius,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">bruixes, dimonis i grius,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">a la sabàtica festa,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">ompliu la volta celeste,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">que jo sóc, entenebrit,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">el magià de la nit.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Joan Vinyoli</i></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">(Barcelona, 3 juliol 1914 - 30 novembre 1984) </span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"><b>·</b></span></span></div><span style="font-family: trebuchet MS;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZxmmqAj98O8HorUS1aviPo7fTQLIBNAyeadcoqiRH8Z-CjH0AGVl1ZVIn36cbc8Nk9xKjzQyUmNnykNPQ_hM9Tza3ZVt14Id0AfhGcwM-rPRWAvDZk03ZDOaUcDvVPP7LjgeznNyGmXJBgRuZUsn8sWpA5SFXrX34m2GEpnUkjfZeTK5qV5P6/s2048/Alzina.surera.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="533" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZxmmqAj98O8HorUS1aviPo7fTQLIBNAyeadcoqiRH8Z-CjH0AGVl1ZVIn36cbc8Nk9xKjzQyUmNnykNPQ_hM9Tza3ZVt14Id0AfhGcwM-rPRWAvDZk03ZDOaUcDvVPP7LjgeznNyGmXJBgRuZUsn8sWpA5SFXrX34m2GEpnUkjfZeTK5qV5P6/w300-h400/Alzina.surera.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alzina surera. Foto de <a href="https://www.flickr.com/photos/eliteixi/1184838831/in/photostream/" target="_blank">Elisabeth Teixido</a></span></td></tr></tbody></table></span><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="font-size: large;">·</span></b></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #04ff00; font-size: medium;">Cremen les paraules</span></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #04ff00; font-size: medium;">XVII</span></b></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">Cloure les parpelles</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">no ajuda pas les bèsties</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">a retrobar el rastre dels dogals.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">Pensar a lloure exclou.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">Pensar exclou.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">No pensar ens fa útils a les societats,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">públiques o anònimes.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">Viure fermat ajuda a no moure’s.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">És fàcil la vida de ca.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">Del ca que s’aixopluga dins el bidó</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">de llauna que contingué quitrà o benzina,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">ran del portell,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">frement de fred,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">lladrant la ràbia contra el seu propi esglai,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">bordant-se i mossegant-se ell mateix,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">esguardant com pel camí,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">a l’altra part de la reixa,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">passa a mitjanit l’espectre de qui fou,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">potser humà en una vida passada,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">si l’atzar fou inclement,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;"><b>alzina surera</b> en una existència futura,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">si és compassiu:</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">llur escorça fruitarà taps</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">per cloure el bes, fugisser i perfumat,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">de xampanys, holandes i altres elixirs</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">que porten al purgatori dels embriacs.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">Fàcil és ser cadena. Molts volen ser baula</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">per estacar els adversaris a la servitud.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">És temptació permanent, esdevenir propietaris.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Lluís Maicas</i></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">(Inca, 13 febrer 1954) </span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="font-size: large;">·</span></b></span></div><span style="font-family: trebuchet MS;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizOhmE3YK7nZCSwyxgxLbIIpm1pKJtPUR0lUGF_4qYbXbVoJiVRkX90NGDKjXjhQqIVHLb4aeIHDrSUOT5mbOTE_bd62LJMJRzc66gvw6bxSn3GDFmnchpG_bQSUqEAlneTym9dpOZBvERKNmCa73xz8jv9_86Dx8rfBro0zZRrm-kQuFUPT5W/s2048/Quercus.suber.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="533" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizOhmE3YK7nZCSwyxgxLbIIpm1pKJtPUR0lUGF_4qYbXbVoJiVRkX90NGDKjXjhQqIVHLb4aeIHDrSUOT5mbOTE_bd62LJMJRzc66gvw6bxSn3GDFmnchpG_bQSUqEAlneTym9dpOZBvERKNmCa73xz8jv9_86Dx8rfBro0zZRrm-kQuFUPT5W/w300-h400/Quercus.suber.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Quercus suber. <a href="https://www.flickr.com/photos/copepodo/4488406074/" target="_blank">Foto de Rafael Medina</a></span></td></tr></tbody></table></span><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"><b>·</b></span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #e69138; font-size: medium;">Cançó de l'atzar</span></b></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">A l'ombra d'una palmera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">que hi ha al carrer de l'atzar,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">ha passat la primavera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">perseguida per la mar,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">a l'ombra d'una palmera.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Sota una <b>alzina surera</b></span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">un llenyataire curiós</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">ha trobat pedra foguera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">però ha perdut el seu gos,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">sota una <b>alzina surera</b>.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">La tramuntana furiosa</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">s'ha emportat els teus llençols</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">i ara dormiràs nerviosa</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">sola i trista, perquè ho vol</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">ala tramuntana furiosa.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">El capvespre és l'hora baixa</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">i jo m'adormo escrivint,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">si morís vull que la caixa</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">no tingui un color distint</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">del capvespre o l'hora baixa.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Una vegada la vida</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">va fer l'amor amb la mort</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">i en quedà tan penedida</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">que mai més va provar sort,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">una vegada la vida...</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Quico Pi de la Serra</i></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;">(Barcelona, 6 agost 1942)</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="font-size: large;">·</span></b></span></div><span style="font-family: trebuchet MS;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHFumM3ahC6ei2n5P85_ANkMLrRPGN_0r14cHuHai-uErADhkIYwZxC-kVXYChsHSDriKeqf9zq7ptXm9AAHK9nupLcIZxOwxq1CrjnS5xcqnhsormtiGgF2A0u2XWpkq66KGc-M1ivxedEYWKvaVE6in7nCXjlmsoXI1s5TBamV-HmV2Ynub7/s2048/Suro.Escor%C3%A7a.surera.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1310" data-original-width="2048" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHFumM3ahC6ei2n5P85_ANkMLrRPGN_0r14cHuHai-uErADhkIYwZxC-kVXYChsHSDriKeqf9zq7ptXm9AAHK9nupLcIZxOwxq1CrjnS5xcqnhsormtiGgF2A0u2XWpkq66KGc-M1ivxedEYWKvaVE6in7nCXjlmsoXI1s5TBamV-HmV2Ynub7/w400-h256/Suro.Escor%C3%A7a.surera.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Suro, escorça de la surera. <a href="https://flickr.com/photos/159950583@N04/46280846244/in/photostream/" target="_blank">Foto de Toni Baeza Oto</a></span></td></tr></tbody></table></span><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"><b>·</b></span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: medium;"><b><span style="color: #8e7cc3;">A sota la bandera…</span></b></span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Només vull recordar la música lleugera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">De la cobla encisant la terra encara entera.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Vull saludar la sang i l’or de la senyera,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Bategada per la història mentidera.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Perquè la llibertat visqui plena i sincera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Jo només vull cantar a sota la bandera.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Només vull somniar a sota l’olivera,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Bressolat pels esclats de la llum jogassera.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Vull encantar el vent bufant per la bosquera,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Entendre el murmurí de la font fugissera.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Perquè la llibertat visqui plena i sincera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Jo només vull cantar a sota la bandera.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Només vull ensumar la dolça primavera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Quan desperta el fullam de l’<b>alzina surera</b>.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Vull sentir els obrers xiulant per la pedrera,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Oir els nins cridant sobre la carretera.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Perquè la llibertat visqui plena i sincera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Jo només vull cantar a sota la bandera.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Només vull compartir una festa llunyera:</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Nit de Sant Joan a prop d’una jove estrangera.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Vull reviure el caliu de l’amistat sencera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">De companys i d’amors perduts per la sendera.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Perquè la llibertat visqui plena i sincera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Jo només vull cantar a sota la bandera.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Només vull escoltar la merla riallera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Que es burla dels afanys de la vila feinera.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Vull contemplar el rossinyol damunt la serra,</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Esborrant d’un sol vol una mala frontera.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Perquè la llibertat visqui plena i sincera</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Jo només vull cantar a sota la bandera.</span></span><br /><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Joan Iglesis</i></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="font-size: large;">·</span></b></span></div><span style="font-family: trebuchet MS;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnOAcXEhRRAeGaX2VA1e8P5XOS1qgQ1cuyq0AjcXhP50PvKTqLijvvvoyEU03DgYPyvIxT4h5Mj81uuDtnQEzs-qqJwjLwQNPg-92a7AnQktmeSCwghkWZat9kLsSI5BwOhV8ugiXbwL3NovCBYgcYHDmX9xhT0xHUmwLjMneuhQqJCcJ_lnXt/s2048/Alzines.sureres.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1362" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnOAcXEhRRAeGaX2VA1e8P5XOS1qgQ1cuyq0AjcXhP50PvKTqLijvvvoyEU03DgYPyvIxT4h5Mj81uuDtnQEzs-qqJwjLwQNPg-92a7AnQktmeSCwghkWZat9kLsSI5BwOhV8ugiXbwL3NovCBYgcYHDmX9xhT0xHUmwLjMneuhQqJCcJ_lnXt/w400-h266/Alzines.sureres.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alzines sureres. <a href="https://www.flickr.com/photos/75812762@N08/8510724142/" target="_blank">Foto de Fundació Catalunya La Pedrera</a></span></td></tr></tbody></table></span><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="font-size: large;"><b>·<br /></b></span><span style="font-size: medium;"><b><span style="color: #ffa400;">Encís</span></b></span><span style="font-size: large;"><b><br /><br /></b></span><span style="font-size: small;"><span style="color: #04ff00;">Un crepuscle morat com un ram de violes<br />ravaja dolçament de les flors camperoles,<br />mentre el sol a través del brancatge silent<br />en un raig fulgurant concentrava el ponent.<br /><br />Havia caminat amb l'ànima suspesa<br />al trinat dels ocells perduts en la malesa,<br />i quan es van callar totes les aus cantores<br />vaig sopar de perots i d'un punyat de móres.<br /><br />Allavores, ullprès per l'encís del paisatge<br />que em penetrava el cos d'una vida salvatge,<br />imperceptiblement em vaig anant fent bosc,<br />fulla, tronc i arrel fins a entrada de fosc.<br /><br />La nit venia ja, femenina dolçor,<br />plena del respirar del meu món interior,<br />i, recolzant al tronc d'una <b>alzina surera</b>,<br />vaig deixar el meu cor adormir-se amb l'Albera.</span><br /><br /><i>Joan Tocabens i Rigat</i><br />(El Pertús, Vallespir, 17 maig 1940)</span><span style="font-size: large;"><b><br />·<br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj5wPskbCMtKBbRgYIDBIQzDsdY4YdGTrcZIEvWG9MyUGTi1fxYwgO2OvF8V_zI0BbV9x_XbwvzpUVbDW6Ju9ach-rnsAOL-aWk-VlscLBkPAkbYAiHZzOFEH5wvH2Er29Ddw3Fgo-C93CZJTgE1uDEp42yq6dqY0-75U3Lyq4e1Hvl2Y3xvSQ/s1951/Alzina.surera.buscant.la.llum.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1951" data-original-width="1951" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj5wPskbCMtKBbRgYIDBIQzDsdY4YdGTrcZIEvWG9MyUGTi1fxYwgO2OvF8V_zI0BbV9x_XbwvzpUVbDW6Ju9ach-rnsAOL-aWk-VlscLBkPAkbYAiHZzOFEH5wvH2Er29Ddw3Fgo-C93CZJTgE1uDEp42yq6dqY0-75U3Lyq4e1Hvl2Y3xvSQ/w400-h400/Alzina.surera.buscant.la.llum.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alzina surera buscant la llum. <a href="https://www.flickr.com/photos/miqmat/48164248267/" target="_blank">Foto de Miquel Lleixà Mora</a></span></td></tr></tbody></table>·</b></span></span></div><p></p></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-65128098616273387692023-09-06T22:19:00.001+02:002023-09-06T22:20:20.068+02:00Josep Maria Espinàs i l’alzina surera<p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="font-size: medium;">A la vora de ...</span><br /><span style="color: #04ff00; font-size: large;">L’alzina surera<br /></span></b></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDIkU1sUGK5nyU1DM8K9UDJVHyb2vj3Bu1iejqwdJtlpsb7Qlczib_PB7zPRHYh6cEtle4qoG4Bq3ZvGfHnJ-MgOmFJYZGnmUldnJHzRhrFEt26rV57bZ_aO8136lEhdVy6qQQ8CgP1dKkxh87JKQwKIWJHyKV-LaQW4SugXZo_W9bO5c3Z_1x/s2048/AlzinaSurera.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDIkU1sUGK5nyU1DM8K9UDJVHyb2vj3Bu1iejqwdJtlpsb7Qlczib_PB7zPRHYh6cEtle4qoG4Bq3ZvGfHnJ-MgOmFJYZGnmUldnJHzRhrFEt26rV57bZ_aO8136lEhdVy6qQQ8CgP1dKkxh87JKQwKIWJHyKV-LaQW4SugXZo_W9bO5c3Z_1x/w400-h266/AlzinaSurera.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alzina Surera. <a href="https://www.flickr.com/photos/131152329@N05/30297545575/" target="_blank">Foto de Angela Ventalló</a></span><br /></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">He passat els caps de setmana, aquest estiu, voltat d’alzines sureres. La gent té l’opinió que l’alzina surera –el “suro”, com en diuen a la Selva i a l’Empordà– és un arbre lleig. No és tan sols una opinió ciutadana, de l’home que prefereix els arbres simètrics, correctes, ben fets, sinó també l’opinió de la gent del camp. Davant del pi, de l’altra alzina, del xiprer, que són arbres d’un disseny més precís i acabat, el suro és considerat malforjat i vulgaríssim. Una vegada vaig voler plantar-ne un prop d’una casa, i el jardiner em va dir, desaprovador: “No sé pas com li resultarà.” Sembla que el suro té una creixença imprevisible, i que el més fàcil és que quedi escarransit o estrafet. Estèticament, el fet és innegable. Però encara se’n pot veure algun exemplar voluminós i enèrgic, que fa una gran impressió.</span></span><br /></div><div><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;"></span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIXNZ5ojqWjfjbPcDKvUDwGyW6uJi8NU-slevsoX0DmoiGzFN4vHK2KS8RsjKX-5jNkt-wrtToziQN0svAAXeLqnQ86BmyvkxhstzEN1bDd8ypMAQyRgFHjzQTaahUveHHbfW-1vdWDrDw8PZ0r2T5XtEnlvrrg4ifthJOjAOeOwZni2cM4UW_/s1200/AlzinaSurera.cala.castell.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIXNZ5ojqWjfjbPcDKvUDwGyW6uJi8NU-slevsoX0DmoiGzFN4vHK2KS8RsjKX-5jNkt-wrtToziQN0svAAXeLqnQ86BmyvkxhstzEN1bDd8ypMAQyRgFHjzQTaahUveHHbfW-1vdWDrDw8PZ0r2T5XtEnlvrrg4ifthJOjAOeOwZni2cM4UW_/w400-h400/AlzinaSurera.cala.castell.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alzina Surera prop de cala del castell (Palamós). <a href="https://www.flickr.com/photos/kiwoo/31319609802/" target="_blank">Foto de Daniel Julià Lundgren</a></span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="color: #ffa400; font-family: trebuchet MS;">L’alzina surera té un caràcter tan independent, una presència tan esquerpa que aquesta manca d’amabilitat és interessantíssima. Hi ha pins que semblen de conserva, tan arrodonits i polidets com són. Un suro és una cosa molt més viva i apassionant. Que sovint té un cap que és un catúfol i un fullam minso que fa pena, d’acord. Però en canvi té un cos molt treballat, d’una qualitat tàctil i visual molt rica; no es pot dir que sigui un arbre coixí per a descansar-hi l’esquena tot fent la becaina, fent mitja o llegint un llibre. No. Ignora la docilitat, I no practica la caritat de fer ombra, pròpia dels arbres socials. És rugós, cantellut, i sovint dispara les branques en un gest ridícul, com si volgués fer la caricatura dels arbres que han acceptat –satisfets– el seu destí.</span><br /></div></div><div><p></p><p><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz3u7bWXK05q8KWaLW6oUo6YoJ8UbgWRCkbJMX6ivuFwdO-PMvc3Ba4QxEyNJ4gszJ6BLuro9mF1XN3-DLyRcMEABBYoMKMvN0n6FmVi-Y-gqGQ2jb5tb6SxXs3OuGwwL6Kp_SxqKrl-OzoxCiqR6TVu5z7BP5BSZ5c9iURJN-zrQ0h2l_rN1c/s2048/AlzinaSureraQuercusSuber.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz3u7bWXK05q8KWaLW6oUo6YoJ8UbgWRCkbJMX6ivuFwdO-PMvc3Ba4QxEyNJ4gszJ6BLuro9mF1XN3-DLyRcMEABBYoMKMvN0n6FmVi-Y-gqGQ2jb5tb6SxXs3OuGwwL6Kp_SxqKrl-OzoxCiqR6TVu5z7BP5BSZ5c9iURJN-zrQ0h2l_rN1c/w400-h300/AlzinaSureraQuercusSuber.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Quercus suber. <a href="https://www.flickr.com/photos/arbolesdelmundo/374456760/" target="_blank">Foto de TreesOfTheWorld.net</a></span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Una altra cosa positiva de les suredes és que en aquesta mena de boscos l’alzina conviu, normalment, amb un sotabosc francament suggestiu, variadíssim, que als analfabets bosquetans ens produeix una sorpresa contínua: identifiquem el romaní, la farigola, la carrasca, el bruc, però hi trobem moltes altres espècies, i des del punt de vista descobriment modest, si voleu, un descobriment de ciutadà, passejar per un bosc d’alzines sureres és una delícia. A ple sol, a l’estiu, els insectes hi posen una vibració gairebé elèctrica. I a més, el perfum: a l’estiu, la sureda és plena d’una flaire seca, una mica aspra, que seria ideal per a una colònia masculina; a l’hivern la barreja d’aromes es fa més humida, un punt més dolça.</span></span><br /></div></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg381XPh5pGsoo6k5c7AywzrFCXT79-dQrclIb4CskXAH9wEgk4DNRLNMoWngjTdLCSzXW79-UBgZeJKkSTSREBu4_L26hrOBQaiBzi7xpDhQrqDfsM31OxnFnYoNuFpfPy_eSKGV2rd6yq3OGnzoXjnYdCFZS5UDlZjniHxiB1To9K_07OgSeX/s2047/Cabres.Sotabosc,Sureres.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1360" data-original-width="2047" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg381XPh5pGsoo6k5c7AywzrFCXT79-dQrclIb4CskXAH9wEgk4DNRLNMoWngjTdLCSzXW79-UBgZeJKkSTSREBu4_L26hrOBQaiBzi7xpDhQrqDfsM31OxnFnYoNuFpfPy_eSKGV2rd6yq3OGnzoXjnYdCFZS5UDlZjniHxiB1To9K_07OgSeX/w400-h266/Cabres.Sotabosc,Sureres.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Ramat de cabres netejant el sotabosc. <a href="https://www.flickr.com/photos/75812762@N08/8509617143/" target="_blank">Foto de Fundació Catalunya La Pedrera</a></span></td></tr></tbody></table></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">L’aprofitament del suro obliga aquests arbres tan oferts a fer un striptease lamentable. Quan perden l’escorça perden la força, i perdoneu el to proverbial de la frase. Ara digueu si, sotmesa a aquestes humiliacions, una alzina surera pot ser un arbre gaire inclinat a somriure i a fer bona cara. El suro viu en una ganyota perpètua prou justificada. No ens estranyi, doncs, el seu posat dramàtic. Poseu-li al costat un gos apallissat, i veureu com s’assemblen.</span></span><br /></div></div><div><p></p><p style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Josep Maria Espinàs</i><br /><span style="font-size: x-small;">· Article publicat al diari Avui el 4 setembre 1979 i a <a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2326744-l-alzina-surera.html" target="_blank">El Punt Avui el 4 setembre 2023</a></span></span></p><p><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhKmqoynIv4v0KQ5iuEBncXg9lUmLxg7SnKwgWVy4ire8Y67yj1q7fSlMA3kIPXYq9C7ECO1ztoPuWuI_lwb702RifppUYAvVA_hi5oHdzVw8UxXyYQw3Psmrq6OAXAWcQJANJI0283AGRiZsT8r0uonyQphkHmTvwRr1Q1gNKQdDVPUIJzxqn/s624/JosepMariaEspin%C3%A0s.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="624" data-original-width="591" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhKmqoynIv4v0KQ5iuEBncXg9lUmLxg7SnKwgWVy4ire8Y67yj1q7fSlMA3kIPXYq9C7ECO1ztoPuWuI_lwb702RifppUYAvVA_hi5oHdzVw8UxXyYQw3Psmrq6OAXAWcQJANJI0283AGRiZsT8r0uonyQphkHmTvwRr1Q1gNKQdDVPUIJzxqn/w379-h400/JosepMariaEspin%C3%A0s.jpg" width="379" /></a></span></div><p></p></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-3081413525350152712023-08-24T23:21:00.007+02:002023-08-30T21:28:28.856+02:00Terra cremada<p style="text-align: center;"><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: large;"> <b><span>Incendis forestals,
crim i càstig</span></b></span></span></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">L'estiu passat i, per
ara, el d'enguany, a Mallorca les muntanyes no han patit gairebé
incendis forestals i la majoria s'han produït sobre superfícies
agrícoles. No cal recordar que aquests dos anys, 2023-24 han estat
dels més secs i calorosos que es recorden. Amb una climatologia
mediterrània acusada en els seus extrems, estius secs i calents, les
àrees forestals han patit un estres hídric accentuat que les
converteix en blanc fàcil d'intencionalitats criminals, negligències
o accidents provocats per l'home. A més a més, enguany hem d'afegir
una estesa mai vista de brancam i arbres caiguts en una bona part de
la Serra de Tramuntana per mor de Juliette. Tot plegat un escenari
realment tenebrós a l'hora d'imaginar un incendi forestal. En canvi
molts d'antics professionals dels operatius forestals de l'illa
recorden pocs anys tan tranquils com aquests dos darrers.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">A Eivissa, per causes que
es desconeixen (mai hauria de ser així), hi ha hagut un nombre
important de focus que s'han iniciat i han afectat sobretot zones
agrícoles, encara que també de forestals. Gràcies a operatius
eficients en mitjans humans i materials d'extinció, aquests incendis
han estat sufocats aviat.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">En canvi a Grècia,
Algèria, Tunísia, Canadà, Tenerife... els incendis han estat
devastadors tant en extensió de superfícies afectades com en
intensitats i conseqüències mediambientals, també de vides
humanes. L'aportació que aquestes cremes han significat en forma de
fum per l'empitjorament de les condicions atmosfèriques en relació
al canvi climàtic han estat d'escala planetària i l'empobriment
dels boscos ja castigats per anteriors episodis, especialment a la
conca mediterrània, seran molt greus i mals de curar.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Desconec les causes que
provoquen tants incendis forestals al Canadà. Imagino que una part,
pocs, deuen ser provocats per llamps i que la propagació per crear
focus secundaris deu ser facilitada pel tipus de coníferes que
formen els seus boscos, on les pinyes gràcies a les condicions
tèrmiques que generen els mateixos incendis són llançades
incandescents fins a zones allunyades encara no cremades generant
alhora nous focus.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Cal creure que al Canadà
existeix una escola forestal prou professionalitzada i especialitzada
en la gestió dels seus boscos, incloses les mesures preventives per
evitar la propagació dels incendis i amb mètodes igualment avançats
d'alta tecnologia a l'hora de combatre'ls per extingir-los. Què
falla, idò?</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">En canvi a l'àrea
mediterrània que coneixem molt bé i agafant com exemple el
territori grec, sabem molt bé com és el canvi estiuenc de la
vegetació, però també coneixem molt bé per casos concrets i
seqüències històriques, que existeixen autèntics piròmans i
incendiaris arrelats al territori, així com una propensió a la
imprudència en relació a les cremes de vegetació tan habituals en
el món agrícola i forestal.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Personalment crec que la
pedagogia realitzada els darrers anys per part de l'administració
forestal pròpia, amb l'ajuda d'una legislació cada vegada més
avançada en la idea de reduir l'ús del foc per a eliminació de la
vegetació, així com la base important del sentit comú de la
població, és qui ha permès que estiguem vivint una treva a
diferència d'altres regions. Cert que en qualsevol moment en unes
condicions tan adverses ens podem afegir als drames i tragèdies que
pateixen altres territoris, ho sabem i ho tenim ben present a tota
hora. És per això que la investigació de les causes és tan
important. Cap ni un dels incendis que es provoquen, per petits que
siguin, no haurien de quedar sense aclarir, i en els seus cas, sense
castigar.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">Joan Vicenç Lillo
Colomar.</span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;">També publicat al <a href="https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2023/08/24/383947/incendis-forestals-crim-castig.html">DBalears</a></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR5nTD0hv4hCwJFA2vuFM2MM293lfwV8ft9ybfCZy9d2InZl3_lvzOk-qQ7hDFbAfxnhio4NwN3ZFjKNN6ZKarSqKZGSyZvZN5t1DAFR-N8U7ZVMtjzshfmJqMX2xuVCQGH3YyHmaq5W-7gut3D0S41RK6XM0QEJOvkbmnL1Nn2RPua2wboX2_iQ/s918/FocGr%C3%A8cia.png" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="603" data-original-width="918" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR5nTD0hv4hCwJFA2vuFM2MM293lfwV8ft9ybfCZy9d2InZl3_lvzOk-qQ7hDFbAfxnhio4NwN3ZFjKNN6ZKarSqKZGSyZvZN5t1DAFR-N8U7ZVMtjzshfmJqMX2xuVCQGH3YyHmaq5W-7gut3D0S41RK6XM0QEJOvkbmnL1Nn2RPua2wboX2_iQ/w400-h263/FocGr%C3%A8cia.png" width="400" /></a></div><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-83936483336837075122023-07-16T14:29:00.003+02:002023-07-16T16:58:25.534+02:00Fusta morta i gestió forestal<p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><span style="color: #ffa400;"> La fusta morta dels
arbres i el foc prescrit</span></b></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">“<i>La fusta morta dels
arbres dins d’un bosc és un refugi de vida, un amagatall i aliment
per fongs, insectes i altres animals claus. Tan és així, que la
nova Llei de Restauració de la Natura de la UE vol monitoritzar-ne
la quantitat que hi ha als boscos i augmentar-la per recuperar la
biodiversitat perduda. D’altra banda altres col·lectius assenyalen
la fusta morta com un perill pel risc d’incendi que cal eliminar
del bosc el més aviat possible. Què fem doncs amb la fusta morta
del bosc i la que es pot generar per l’augment de sequeres, plagues
o ventades?</i> “</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Aquesta és la
introducció d'un <a href="https://amicsarbres.blogspot.com/2023/07/la-fusta-morta-dels-arbres-dins-dun-bosc.html">article</a> publicat per Anna Ramon al blog del CREAF
(Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) on parla de l’informe de síntesis “Deadwood and Fire Risk in
Europe” (en català Fusta morta i risc d’incendi a Europa), i
que en les nostres circumstàncies forestals a Mallorca després del
pas de la borrasca Juliette el març d'enguany, pren molta
rellevància. És molta la gent preocupada per les condicions del
bosc per mor del brancam sec que hi resta i ho relacionen amb perill
de foc. En general els hi dic que res no crema si no pren, és a dir
si no li peguen foc. Tothom ja sap que els incendis naturals, gairebé
exclusivament per llamps, només representen un dos o tres per cent
dels incendis forestals. Generalment són bons d'apagar.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">També els hi coment que
aquesta biomassa, aquests troncs i branques ara secs, es convertirà
a poc a poc en humus i que mentre tant servirà per dificultar el
trànsit de l'acció devastadora de la cabra. També, qui sap? fins i
tot protegir la germinació de les espècies a partir de llavor, com
arboceres, el cirerer de betlem, les alzines.... Per tant potser el
mal no ho és tant si hom és coneixedor del vertader problema dels
boscos a casa nostra, la de la cabra, espècie invasora i plaga
descontrolada com mai fins ara, animal domèstic que va arribar en
guardes, en ramat, fa només uns dos o tres mil anys amb la
colonització humana de les illes.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">L'article del CREAF del
que parlava està prou bé fins que no sé per quin rar mecanisme
inevitable compareix sempre la necessitat antropològica
d'intervenir-hi. En aquest cas concret “<i>Per exemple, en àrees
amb un alt risc d’incendis recomana que es faci una gestió
forestal específica per prevenir la propagació d’incendis
forestals o recuperar els processos naturals com els incendis de
baixa intensitat que actuïn en la mateixa direcció. Els petits focs
controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d’incendis
greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat. En aquestes
cremes s’aconsegueix reduir la càrrega de combustible,
especialment les restes llenyoses fines, i la creació de línies
que trenquen la continuïtat forestal.”</i> En paraules tècniques,
una crema prescrita és l'aplicació controlada de foc a estructures
forestals, càrrega combustible, sota unes condicions
meteorològiques, de vegetació i topogràfiques fixades, amb la
intenció en aquest cas, d'assolir un objectiu determinat com ara la
silvicultura preventiva d'incendis.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Durant anys altres
professionals forestals, autoritats administratives, policies,
naturalistes, pagesos... s'han cansat de fer pedagogia, però també
vigilar i perseguir als responsables de molts dels incendis que
arrasaren milers d'hectàrees de les muntanyes d'Artà, Pollença,
Escorca, Andratx... gent, aquests que pegaven foc, a qui no pertoca
en general anomenar “pagesos” i que també aplicaven “cremes
prescrites” per afavorir les pastures, “fer net el bosc brut”,
aclarir la vegetació amb objectius cinegètics o boletaires, etc.
Molt va costar fer desaparèixer aquestes pràctiques incendiaries de
gestió de les finques. No ha de ser precisament ara l'administració
la que les torni a posar de moda amb un possible efecte mimètic o de
contagi en un tema tan sensible com és el de pegar foc a la
muntanya.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Aquests dies podem veure
com cremen milions d'hectàrees de boscos al Canadà, un país amb
una tradició de gestió i guarderia forestal com pocs al món. Una
de les seves formes de gestió forestal aplicades han estat aquests
tipus de cremes prescrites amb objectius silvícoles de prevenció
d'incendis. Quin són ara els resultats? El foc descontrolat,
l'incendi forestal, sempre té un punt d'inici on hi ha la mà de
l'home, aquest és el punt principal on s'ha d'intervenir, abans,
durant i després del foc. Tot i treballs preventius i de defensa per
a la intervenció al moment de l'extinció sobre la vegetació
necessaris, com faixes, aclarides, eixermes, a banda.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><i>Joan Vicenç Lillo Colomar</i></p><p style="margin-bottom: 0cm;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzyi21Sx3_VQtFrJkJZbtL0TzVFvAeOkqyBWGir6mDEGEP-TMf3cwfwjNqD911IjD_77Cy-Fm_EvPbgOMgQttzfYeu61VrHCsgBecMRjvu4jV9o1MUHPnKq-cy70yBqtPqi45xvpu8tGgQ6dOhfAI4C_LlJYjc1EvpPKBvE_-NtKN0TNgRfroU0A/s1066/En-G-qrp-XEAE0vu-B-1600x1200.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1066" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzyi21Sx3_VQtFrJkJZbtL0TzVFvAeOkqyBWGir6mDEGEP-TMf3cwfwjNqD911IjD_77Cy-Fm_EvPbgOMgQttzfYeu61VrHCsgBecMRjvu4jV9o1MUHPnKq-cy70yBqtPqi45xvpu8tGgQ6dOhfAI4C_LlJYjc1EvpPKBvE_-NtKN0TNgRfroU0A/w400-h300/En-G-qrp-XEAE0vu-B-1600x1200.jpg" width="400" /></a></div><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-18230992674479303772023-07-14T17:36:00.010+02:002023-07-14T22:21:00.542+02:00La vista, eina per conservar i protegir els boscos<p style="text-align: center;"><b><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS; font-size: medium;">Canvi global, Ecologia Forestal</span><br /><span style="color: #9fc5e8; font-family: trebuchet MS; font-size: large;">Una mirada als boscos del futur amb la col·laboració de Barraquer</span></b><br /></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyBvRKiEhEQwGkRzvNkdBx0gv7bNKuOAP0QoOBABdex_yGqHK7JS4NPAZbtwHJTY0NoY46LNMB5ket33F9Z-_U-K73-N1vjYDJVLYY5pQF7DFU9IegbWqgFXHYhxRg7FAL0FmyGvHGqonOTw-q9rOOG4n211GiRv3ZJsK8uoVvsbDmHp7_DuOW/s1024/Una%20mirada%20als%20boscos.01.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyBvRKiEhEQwGkRzvNkdBx0gv7bNKuOAP0QoOBABdex_yGqHK7JS4NPAZbtwHJTY0NoY46LNMB5ket33F9Z-_U-K73-N1vjYDJVLYY5pQF7DFU9IegbWqgFXHYhxRg7FAL0FmyGvHGqonOTw-q9rOOG4n211GiRv3ZJsK8uoVvsbDmHp7_DuOW/w400-h300/Una%20mirada%20als%20boscos.01.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Can Balasc amb les famílies de Barraquer. Imatge: Alba Gimbert</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="color: #9fc5e8; font-family: trebuchet MS;">La nostra vista fa de vigilant dels boscos. Obrim els ulls i tenim el poder de copsar, tot d’una, la seva majestuositat, diversitat i el seu paper essencial com a font de vida. Però també ens descobreix les empremtes que el degraden i el destrueixen. Les cicatrius de les <a href="https://blog.creaf.cat/noticies/plagues-forestals-mes-agressives/" target="_blank">plagues</a> o la <a href="https://blog.creaf.cat/noticies/efectes-sequera-persistent-boscos-mediterranis/" target="_blank">sequera</a>. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #9fc5e8;">El passat 10 de juny, un grup de l’equip <a href="https://www.barraquer.com/ca?" target="_blank">Centre d’Oftalmologia Barraquer</a> i les seves famílies van visitar l’Estació Biològica de Can Balasc (co-gestionada pel CREAF junt amb el Parc de Collserola) acompanyats per un grup de l’equip CREAF (en Joan Pino, director; l’Alicia Cardona, coordinadora de Filantropia i Aliances; la Mireia Banqué, coordinadora del projecte Alerta Forestal; i en Pau Guzmán i l’Alba Gimbert, tècnics de comunicació) per viure, de primera mà, la importància de la nostra vista com a eina per conservar i protegir els boscos del futur. Aquesta visita s’emmarca en la col·laboració estratègica ‘<a href="https://www.barraquer.com/ca/noticies/barraquer-colabora-creaf-cuidar-nostres-boscos" target="_blank">Tinguem Vista pels Boscos del Futur</a>’ Barraquer-CREAF,<a href="https://blog.creaf.cat/noticies/creaf-barraquer-filantropia-protegir-boscos-futur/" target="_blank"> formalitzada el passat 2022</a> entre ambdues institucions. <br /></span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00;"><span style="font-size: medium;"><b>El passat, present i futur dels nostres boscos mediterranis</b></span></span><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #9fc5e8;">“Nosaltres podem ajudar a cuidar els boscos?” va ser una de les primeres preguntes que van sorgir mentre caminàvem per aquest oasi de biodiversitat amagat entre el Parc Natural de Collserola. Les famílies van endinsar-se en el passat, el present i el futur dels boscos mediterranis metropolitans amb en Joan Pino, director del CREAF, per comprendre la relació que, des de temps remots, hem tingut els humans amb la natura. També van tenir la sort de deixar-se guiar per la Mireia Banqué, tècnica del CREAF, que els va desvetllar un dels nostres laboratoris a l’aire lliure més preuats: una parcel·la forestal del CREAF plena d’aparells per estudiar els boscos. </span><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><blockquote><span style="font-family: trebuchet MS;"> "Un enriquidor contacte directe amb erudits! Informació científica precisa i explícita amb un ferm desig de comunicar per part de l’equip del CREAF. Un nivell de comunicació proper i molt amè! Hem après que la ciència té un paper fonamental per ajudar als boscos, i nosaltres també!. <i> Participant anònim"</i></span></blockquote><span style="font-family: trebuchet MS;"><i></i></span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDnW38pMbqilxic35F0iMII6U93j0urlnEeL4ip-k4vL83yphY4-qTBCEzd_MTTY3DZ8GHiN6qHNUe2O595WMzmW3CH9SciXZ2XpNrIQhrBwGn6_BZVKd9lzZZaIxoPrpbJQRtKiMtRZhsL035ECQenOPdULuRfFazWJhdhVj5bEIXxAACU5EW/s2560/Una%20mirada%20als%20boscos.02.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDnW38pMbqilxic35F0iMII6U93j0urlnEeL4ip-k4vL83yphY4-qTBCEzd_MTTY3DZ8GHiN6qHNUe2O595WMzmW3CH9SciXZ2XpNrIQhrBwGn6_BZVKd9lzZZaIxoPrpbJQRtKiMtRZhsL035ECQenOPdULuRfFazWJhdhVj5bEIXxAACU5EW/w400-h300/Una%20mirada%20als%20boscos.02.jpg" width="400" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm4eSx5KAmXvLrYHiaRjl0PM40_YatgDXN1fqBqGpdhMIeddZlIR8quDxTSYsYSFmYO06gPdEH-7HaK-CyemDeIuKFxVk4k0jCAACrbH5tAwq7fzyx2lFsPrblLryjqlGtwgLj278vaTo0t41TK8NIyJHduLCXXB47E3wqjnOB6vGU9eJsn_-P/s2560/Una%20mirada%20als%20boscos.03.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm4eSx5KAmXvLrYHiaRjl0PM40_YatgDXN1fqBqGpdhMIeddZlIR8quDxTSYsYSFmYO06gPdEH-7HaK-CyemDeIuKFxVk4k0jCAACrbH5tAwq7fzyx2lFsPrblLryjqlGtwgLj278vaTo0t41TK8NIyJHduLCXXB47E3wqjnOB6vGU9eJsn_-P/w400-h300/Una%20mirada%20als%20boscos.03.jpg" width="400" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjII_tb_6Ru3AR05ke8roJ8H6reTevUV_PtQBOvnPNTsmECyQVp1KXRJsjP2ydjpUWyt3lqx-qZ2JFAZZBlvgyS1HeIEeFCRnwP8lNq_z00DkWWekWeTc7dHRNuue8ev8LeQiBCzTygMO-Ij2ESCk5J4ntIkGp_VK9pfOXay_zQ61gkhZ-YQF4/s2560/Una%20mirada%20als%20boscos.04.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjII_tb_6Ru3AR05ke8roJ8H6reTevUV_PtQBOvnPNTsmECyQVp1KXRJsjP2ydjpUWyt3lqx-qZ2JFAZZBlvgyS1HeIEeFCRnwP8lNq_z00DkWWekWeTc7dHRNuue8ev8LeQiBCzTygMO-Ij2ESCk5J4ntIkGp_VK9pfOXay_zQ61gkhZ-YQF4/w400-h300/Una%20mirada%20als%20boscos.04.jpg" width="400" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #9fc5e8; font-family: trebuchet MS;">Però la recerca del CREAF no només es fa de cares endins, entre el sector acadèmic-científic, els explicàvem, la ciència es democratitza i la ciutadania cada cop hi juga un paper més important. Perquè, efectivament, conservar la natura és una tasca de totes i tots. La Mireia Banqué i en Pau Guzmán, van presentar-los els nostres projectes de ciència ciutadana, entre els quals vam animar a participar a Alerta Forestal. Aquest projecte en concret, només necessita que, amb una mirada atenta a la natura que ens envolta, puguem capturar les afectacions que veiem en els boscos. A través de les fotografies que les persones voluntàries que hi col·laboren pugen mitjançant l’app, es pot seguir l’estat de salut dels boscos mediterranis, imprescindible per a enfortir la recerca forestal i ampliar la seva transferència cap a la societat per a un major impacte social. Les famílies van quedar bocabadades amb tot el potencial que tenen cadascú a títol personal per ajudar als boscos del futur, està a les nostres mans! </span><br /></div><div><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK-f0mW9n_ZCC4EVApmIBxDo02oQRqmjaEJpcjhvr3cp-6Lzq81xkEYAYxy0hazc9jsCRwh0WC-Xvuv-quK3qGFMX2JFTLB8k6Q7u-JslZFLSw1WJCPsOAjPdOKKwMvu9on5DnqBPoaQ4kxintn1ADgM2c19ubuM8iLKDtCGXd0wIiUAE6se9s/s544/Una%20mirada%20als%20boscos.a.png" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="544" data-original-width="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK-f0mW9n_ZCC4EVApmIBxDo02oQRqmjaEJpcjhvr3cp-6Lzq81xkEYAYxy0hazc9jsCRwh0WC-Xvuv-quK3qGFMX2JFTLB8k6Q7u-JslZFLSw1WJCPsOAjPdOKKwMvu9on5DnqBPoaQ4kxintn1ADgM2c19ubuM8iLKDtCGXd0wIiUAE6se9s/s16000/Una%20mirada%20als%20boscos.a.png" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbVfabbvS3BR2FLhZqbsUfSBZc9db317TDDdA9vxp12Bh1X2xq8dTPb7dhOQH0-jwf8bjq0llpp63C0SByI2XJHvGcyPuktd-VomdQhvXgsa0wvjF0yt4WMZNrCKtOfYY5hc4wPQscyfZcOhFKUg_sNdr0ay5WID4RKp1GtB14MiytfaPcP84E/s551/Una%20mirada%20als%20boscos.b.png" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="551" data-original-width="542" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbVfabbvS3BR2FLhZqbsUfSBZc9db317TDDdA9vxp12Bh1X2xq8dTPb7dhOQH0-jwf8bjq0llpp63C0SByI2XJHvGcyPuktd-VomdQhvXgsa0wvjF0yt4WMZNrCKtOfYY5hc4wPQscyfZcOhFKUg_sNdr0ay5WID4RKp1GtB14MiytfaPcP84E/w394-h400/Una%20mirada%20als%20boscos.b.png" width="394" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd99jlruUtneycq3M-kx33VYnv3AItq7M1UG3gTvyyDM3ll_YIeLddg47TIjls8PYhdtSn59S477_3pLVcBx2PumPAnLlY9lGYwrF1l6ZwNHgx1TeN93ksfSQEGXcrHGNKROlORrUj-LerBQSBMHceggqnOj73O1TrlMTQa39BQbUR1gPX11dE/s548/Una%20mirada%20als%20boscos.c.png" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="548" data-original-width="541" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd99jlruUtneycq3M-kx33VYnv3AItq7M1UG3gTvyyDM3ll_YIeLddg47TIjls8PYhdtSn59S477_3pLVcBx2PumPAnLlY9lGYwrF1l6ZwNHgx1TeN93ksfSQEGXcrHGNKROlORrUj-LerBQSBMHceggqnOj73O1TrlMTQa39BQbUR1gPX11dE/w395-h400/Una%20mirada%20als%20boscos.c.png" width="395" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR10qGcJu1pxZXfWR4XZ1f3QZ91GoFv4OKetoI2ntp4rPkKkiDTEQTKBWpuZ_Udb55FO_lKQdaEZsvtlPed1ZTbl1y3vJWNsimlbtkpu4Pb9SL8jDw71P9LvhmYQI3qGgKUOlAYk-th2GAn9rCwukKWM6iV0GBw0OhpfrGyEXTw-JYF5ipH-M5/s547/Una%20mirada%20als%20boscos.d.png" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="532" data-original-width="547" height="389" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR10qGcJu1pxZXfWR4XZ1f3QZ91GoFv4OKetoI2ntp4rPkKkiDTEQTKBWpuZ_Udb55FO_lKQdaEZsvtlPed1ZTbl1y3vJWNsimlbtkpu4Pb9SL8jDw71P9LvhmYQI3qGgKUOlAYk-th2GAn9rCwukKWM6iV0GBw0OhpfrGyEXTw-JYF5ipH-M5/w400-h389/Una%20mirada%20als%20boscos.d.png" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: medium;"><b><span style="color: #04ff00;">Tinguem vista pels boscos del futur: col·laboració estratègica</span></b></span><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #9fc5e8; font-family: trebuchet MS;">"La col·laboració entre CREAF i Barraquer vol fomentar la gestió curosa de la biodiversitat i salut dels nostres entorns naturals."</span><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #9fc5e8;"><span style="font-family: trebuchet MS;">El <a href="https://www.barraquer.com/ca" target="_blank">Centre d’Oftalmologia Barraquer</a> ha volgut reafirmar el seu compromís amb la salut global de les persones i el planeta, a l’hora que enriquir la seva responsabilitat social corporativa implicant directament a les persones del seus equips, i per això va decidir estratègicament col·laborar amb la ciència en ecologia d’excel·lència del CREAF (<a href="https://blog.creaf.cat/noticies/creaf-barraquer-filantropia-protegir-boscos-futur/" target="_blank">col·laboració formalitzada el passat 2022</a>). Així, vol fomentar la gestió curosa de la biodiversitat i la salut dels nostres entorns naturals, un aspecte que reconeixen clau per a un futur sostenible i vital per a la salut de les persones. L’empenta per fer-se seu el compromís de promoure un entorn saludable i resilient va portar-los a crear la iniciativa <a href="https://www.barraquer.com/ca/noticies/barraquer-colabora-creaf-cuidar-nostres-boscos" target="_blank">#TinguemVista</a>. Gràcies a aquesta campanya han fet una aposta clara per una gestió forestal intel·ligent basada en la ciència d’excel·lència del CREAF. </span></span><br /></div><div><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuDBh_6KGZMaoXxkDMNWRTeDRavpLAOyUycFBIyiSxQDbGYECjPLf-6pcktTJOJ-46seCpir73z9XCCXDoOqE2poXVEUOHExHZ2KBwgAOFVrlvFkLIFtLRLgOaSkLClrOu91bTR9bdmC5XGNrtBsAgkPX2C3kjLLFO3KY9le5PAwGkZRUwWkn/s200/Rafael-Barraquer.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuDBh_6KGZMaoXxkDMNWRTeDRavpLAOyUycFBIyiSxQDbGYECjPLf-6pcktTJOJ-46seCpir73z9XCCXDoOqE2poXVEUOHExHZ2KBwgAOFVrlvFkLIFtLRLgOaSkLClrOu91bTR9bdmC5XGNrtBsAgkPX2C3kjLLFO3KY9le5PAwGkZRUwWkn/w200-h200/Rafael-Barraquer.jpg" width="200" /></a></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;"> "Tinguem vista és un projecte que vam iniciar amb la idea de promoure un entorn saludable. La nostra aliança amb el CREAF és un pas més per acostar la ciència a la ciutadania a través d’accions locals, que també ens serveixen per contribuir a la preservació de la biodiversitat.</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Professor Rafael I. Barraquer, director mèdic del centre d'Oftalmologia Barraquer"</i></span><br /></div></div><div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #9fc5e8;">El Centre d’Oftalmologia Barraquer és una institució mèdica líder en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties oculars. Des de 1941 ofereix assistència oftalmològica integral a pacients d’arreu del món gràcies a un equip mèdic format per més de 30 oftalmòlegs altament especialitzats i de reconegut prestigi professional. A més de brindar una qualitat humana diferencial en el tracte al pacient, el centre diversifica l’activitat amb tres àrees d’actuació més: formació, recerca i tasca social. </span><br /><span style="font-size: medium;"><b><span style="color: #04ff00;">Una fita conjunta: recerca d’excel·lència i talent jove</span></b></span><br /><span style="color: #9fc5e8;">L’objectiu d’aquesta col·laboració és, a més, fer una aposta decidida pel talent jove i per aquest motiu Barraquer ha realitzat una aportació al nou ‘Fons Boscos del Futur’ que tot just posem en marxa aquest 2023 al CREAF, en concret al nou Programa de ‘Beques Impulsa’ per ajudar a impulsar el talent investigador jove que realitza recerca en ecologia forestal aplicada al centre. Gràcies a aquest suport, un/a jove investigador/a predoctoral podrà continuar avançant en la seva recerca científica sobre els boscos mediterranis. <br /></span></span></p><p><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho9Yw51uv7SxFOfx1EEdlGPFpZlKmiwoZrvuEJY8CjHp2zShrI9XgwFn41panOtv0KD2QFxFx_nskBJ9tXLE6sKMjVTy0G4Vpxf-kVC88cMr6ZGB7fWGea-Qfw5Rm4mG1JzFB20UdXnY8vXHlLRKpcMz2FOMdjF0rms7MFTGoSxi6hz0og1X7o/s200/JoanPino.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho9Yw51uv7SxFOfx1EEdlGPFpZlKmiwoZrvuEJY8CjHp2zShrI9XgwFn41panOtv0KD2QFxFx_nskBJ9tXLE6sKMjVTy0G4Vpxf-kVC88cMr6ZGB7fWGea-Qfw5Rm4mG1JzFB20UdXnY8vXHlLRKpcMz2FOMdjF0rms7MFTGoSxi6hz0og1X7o/s1600/JoanPino.jpg" width="200" /></a></span></div><span style="font-family: trebuchet MS;">"Tenim el compromís d’impulsar la recerca per preveure com canviaran els nostres boscos amb el nou clima que tindrem, i per ajudar-los a adaptar-se a aquestes noves condicions. I Barraquer ens ajudarà a construir aquesta recerca, posant de manifest la necessària col·laboració entre els científics i la resta de la societat per a encarar els reptes ambientals als que ens enfrontem". <i>Joan Pino, director del CREAF<br /></i></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #9fc5e8; font-family: trebuchet MS;">La col·laboració s’emmarca dins dels <a href="http://cads.gencat.cat/ca/Agenda_2030/" target="_blank">Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)</a> i pretén ajudar a empreses compromeses com Barraquer a crear un impacte positiu i contribuir a l’acció pel clima (<a href="https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/climate-change-2/" target="_blank">ODS 13</a>) i la vida d’ecosistemes terrestres (<a href="https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/biodiversity/" target="_blank">ODS 15</a>). Amb la present col·laboració es suma als esforços que impulsem des del CREAF per establir noves relacions estratègiques, emmarcades dins la nostra oficina de ‘Filantropia i Aliances amb el sector privat’ (<a href="https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/globalpartnerships/" target="_blank">ODS 17</a>). Aquesta oficina s’encarrega d’establir connexions entre el CREAF i el sector privat, incloent-hi tant entitats com persones particulars, teixir sinergies i compartir noves oportunitats de col·laboració directa entre la societat i la ciència en ecologia desenvolupada pel CREAF, amb el valor afegit que ofereix una Filantropia Científica estratègica. <br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://www.creaf.cat/ca/filantropia" target="_blank"><b><span style="color: #04ff00;">"I tu, vols moure l'ecologia amb nosaltres?"</span></b><span style="color: #04ff00;"><br /></span></a></span></p><p style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: x-small;"><i>Alba Gimbert</i><br />Graduada en Biologia i Màster en Patrimoni Cultural i Natural per la Universitat de Girona. Científica renaixentista i eterna aprenent amb ganes d'explorar els apassionants móns de la comunicació, l'educació i la divulgació del patrimoni natural.<br /><a href="https://blog.creaf.cat/author/a-gimbert/" target="_blank">Llegeix els seus articles</a><br />· <a href="https://blog.creaf.cat/noticies/una-mirada-als-boscos-del-futur-amb-barraquer/" target="_blank">Article</a> publicat a El blog CREAF el 6 juliol 2023</span></p></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-681055027251005732023-07-13T16:45:00.008+02:002023-07-13T17:22:39.541+02:00Adaptar conreus i boscos al canvi climàtic<div style="text-align: center;"><b><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS; font-size: medium;">Canvi global, Ecologia Forestal</span><br /><span style="color: #c27ba0; font-family: trebuchet MS; font-size: large;">Mesures per adaptar els conreus i els boscos al canvi climàtic, el projecte ECOFARMERS</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #c27ba0; font-family: trebuchet MS; font-size: large;"> </span></b></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBBKG_MLDZa6IyLYiEprzTVQ0irSvrIumDPa82vLWgyatYHVeIc50bRWoeIzR5gW9C3EL1KuvD7dVZHWwSC9BZsRAiJAwW5wXhFYck_Qo_4Iz9aUzZrnS7qzNq6tXA3EecWhqUg6ASORFytGbgDg0Uh42XzuJMpEPRSnM5T_I-VVUxG3MzWhBn/s567/Ecofarmers.1.jpg" style="font-family: trebuchet MS; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="391" data-original-width="567" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBBKG_MLDZa6IyLYiEprzTVQ0irSvrIumDPa82vLWgyatYHVeIc50bRWoeIzR5gW9C3EL1KuvD7dVZHWwSC9BZsRAiJAwW5wXhFYck_Qo_4Iz9aUzZrnS7qzNq6tXA3EecWhqUg6ASORFytGbgDg0Uh42XzuJMpEPRSnM5T_I-VVUxG3MzWhBn/w400-h276/Ecofarmers.1.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Perfil d’un dels tecnosols estudiats a Mont-Ral 25 anys després de ser establerts el 1998. Foto: Xavier Domene. </span> <br /></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><span style="color: #d9d2e9; font-family: trebuchet MS;">El clima mediterrani està canviant a un ritme accelerat, les sequeres són més llargues i severes, hi ha menys disponibilitat d’aigua i augmenta la freqüència d’esdeveniments extrems, com els incendis. A això se li suma l’abandonament rural, que ha eliminat les petites àrees de conreus i pastures, ara poblades per boscos. En aquest context, el <a href="https://www.creaf.cat/ca/foment-de-ladapacio-al-canvi-climatic-en-sistemes-agricoles-i-forestals-llarg-termini-multifuncionalitat-com-criteri" target="_blank">projecte ECOFARMERS</a>, coordinat per <a href="https://www.creaf.cat/ca/personal/xavier-domene-casadesus" target="_blank">Xavier Domene</a>, investigador del CREAF i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i Jordi Sierra, investigador de la Universitat de Barcelona, avalua diverses tècniques i productes capdavanters per adaptar la gestió de les activitats agrícoles i forestals a aquesta nova situació. <br />En concret, el projecte compara parcel·les agroforestals que gestionen el terreny de manera convencional, enfront de zones que apliquen fórmules més innovadores i que tenen en comú la regeneració del sòl. El motiu és que “un <a href="https://blog.creaf.cat/noticies/regenerar-els-sols-pobres-del-sud-de-la-ue-i-de-la-mediterrania-un-pas-imprescindible-en-la-lluita-contra-el-canvi-climatic/" target="_blank">sòl fèrtil i sa</a> és capaç d’emmagatzemar més carboni, retenir més aigua, contenir més biodiversitat i augmentar la productivitat agrícola o forestal. Tot això contribueix a augmentar la resiliència climàtica”, explica Domene. Entre les parcel·les seleccionades com a innovadores hi ha les que utilitzen fertilitzants elaborats a partir de residus orgànics, unes altres que han reduït el llaurat o que duen a terme aclarida de vegetació en els boscos. Per a dur a terme els experiments s’han establert set escenaris localitzats en diversos llocs de Catalunya: quatre agrícoles, dos forestals i un al terreny d’una mina abandonada. Els beneficis i riscos de cada ‘recepta’ es mesuren sobre la base de cinc <a href="https://blog.creaf.cat/coneixement/que-son-els-serveis-ecosistemics/" target="_blank">serveis ecosistèmics</a>. Així, es calcula si les pràctiques estan ajudant a segrestar carboni en el sòl, a produir més aliments, a disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a mantenir els nutrients en la terra i augmentar la biodiversitat. </span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXMgmQ-uZ17eVbGxxqqLZym6dRrrnW4lA4Pi_tONm02JDXQzgMiP6viJ0pwTDSmZWWTzQAOOVfUdI3oTe9Tqbg9uTv0y0c7lEzJqtWohHaiDGtL6VzCo7G--rXZtSNLYbcsuyQ6HqJGcMFkujpEU7yYAGyG6HuWm-GDy91DO7WwXblBTRr9jEd/s567/Ecofarmers.2.png" style="font-family: trebuchet MS; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="567" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXMgmQ-uZ17eVbGxxqqLZym6dRrrnW4lA4Pi_tONm02JDXQzgMiP6viJ0pwTDSmZWWTzQAOOVfUdI3oTe9Tqbg9uTv0y0c7lEzJqtWohHaiDGtL6VzCo7G--rXZtSNLYbcsuyQ6HqJGcMFkujpEU7yYAGyG6HuWm-GDy91DO7WwXblBTRr9jEd/w400-h249/Ecofarmers.2.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Mesures de les emissions de gasos d’efecte hivernacles post-llaurada en parcel·les de conreus esmenades amb fangs des de 1997 a l’IRTA Mas Badia (Tallada d’Empordà).</span></td></tr></tbody></table><p style="text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73srEDQP_uKIVfi9BbXwvQlaWhNgxaOs7mbZh5XNbIzhqf7wxDE_us2e1OJ1QDf2xyHCn4elKXDTOkXXf7glsXLIKuW9R9aLSJy9rwdxJkCXlx4174vyjhhen4i6LoK42Neky5-WiAqIlXWmyyvaU8bL6uGDEiir656jxZ75RMv0WAGt2PoPA/s300/XavierDomene.jpg" style="clear: right; float: right; font-family: trebuchet MS; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73srEDQP_uKIVfi9BbXwvQlaWhNgxaOs7mbZh5XNbIzhqf7wxDE_us2e1OJ1QDf2xyHCn4elKXDTOkXXf7glsXLIKuW9R9aLSJy9rwdxJkCXlx4174vyjhhen4i6LoK42Neky5-WiAqIlXWmyyvaU8bL6uGDEiir656jxZ75RMv0WAGt2PoPA/w200-h200/XavierDomene.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: trebuchet MS;">“Una de les coses més rellevants del projecte és que són experiments a llarg termini. Avaluem les parcel·les en un rang des dels 7 anys fins a 100 anys depenent de la parcel·la. Això garanteix que els efectes que observem siguin fiables”<br /><i>Xavier Domene, investigador del CREAF i un dels coordinadors del projecte.<br /></i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #d9d2e9;">L’objectiu és que els resultats ajudin a la pagesia i propietaris forestals a escollir models de gestió que, a banda de produir aliments i fusta, millorin els serveis ecosistèmics dels conreus i els boscos.<br />ECOFARMERS va començar al 2021, ho coordinen el <a href="https://www.creaf.cat/" target="_blank">CREAF</a> i la Universitat de Barcelona, ho finança el <a href="https://www.ciencia.gob.es/ca/" target="_blank">Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya</a> i compta amb la participació de diversos centres de recerca com la <a href="https://www.udg.edu/ca/" target="_blank">Universitat de Girona</a>, la <a href="https://www.uantwerpen.be/en/" target="_blank">Universitat d’Antwerp</a> i el <a href="https://www.senckenberg.de/de/" target="_blank">museu Senckenberg Gesellschaft für Naturforschung</a>. L’<a href="https://www.irta.cat/es/" target="_blank">IRTA</a>, la <a href="http://www.udl.cat/ca/" target="_blank">Universitat de Lleida</a> i el <a href="https://www.ctfc.cat/" target="_blank">CTFC</a>, també hi col·laboren i han cedit al projecte algunes de les seves parcel·les d’experimentació. </span><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #04ff00; font-size: medium;">Receptes per a millorar la gestió agrícola i forestal</span></b><span style="color: #04ff00;"><br /></span></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><blockquote><span style="font-family: trebuchet MS;">"L’objectiu és ajudar a la pagesia i als propietaris forestals a escollir models de gestió que, a banda de produir aliments i fusta, millorin els serveis ecosistèmics dels conreus i els boscos"</span></blockquote><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #d9d2e9;">En el cas dels camps agrícoles, l’equip avalua els efectes beneficiosos d’utilitzar fertilitzants basats en biochar, un carbó vegetal que alenteix l’alliberament dels nutrients; i aquells basats estruvita, un subproducte de les plantes de tractament d’aigües residuals o purins. Un altre dels punts que s’estudien són els efectes de reduir el llaurat i les rotacions de conreus, accions que, segons Domene, “contribueixen fortament a augmentar el segrest de carboni, preservar l’estructura del terreny, reduir l’erosió i aprofitar millor l’aigua en èpoques de sequera”.</span></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAXfOikpu9It35tBeuUy1al6krKQgerxeBGEemnDBpG2hPT-eBeqQrqcLpfbmNBMblNr7-aKLOGuvRlBujDyELPFdMtYFd3hoPyMpxPbiCDQBvkOD2ehmt0UgKbV_537166pqeQWibifMJoIgIadVL_67eawczr0oT2xfF_ptZYCTrz9J2bBOf/s886/Ecofarmers.3.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="886" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAXfOikpu9It35tBeuUy1al6krKQgerxeBGEemnDBpG2hPT-eBeqQrqcLpfbmNBMblNr7-aKLOGuvRlBujDyELPFdMtYFd3hoPyMpxPbiCDQBvkOD2ehmt0UgKbV_537166pqeQWibifMJoIgIadVL_67eawczr0oT2xfF_ptZYCTrz9J2bBOf/w400-h300/Ecofarmers.3.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Perfils de sòl per a l’estudi dels estocs de carboni de l’experiment del CTFC a Llobera, amb tractaments d’aclarida i crema prescrita aplicats el 2016. Foto: Xavier Domene.</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #d9d2e9;"> </span></span></div><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="color: #d9d2e9; font-family: trebuchet MS;">Els investigadors també valoren l’impacte de l’abandonament rural. En concret, observen com han canviat les comunitats de microorganismes i fauna del sòl, la vegetació o els estocs de carboni. A més, també proven algunes mesures per a millorar la gestió forestal. Un exemple és l’aclarida forestal en aquelles àrees on hi ha gran quantitat d’arbustos i arbres. D’acord amb Domene, disminuir la densitat de peus o el sotabosc redueix la competència de la vegetació per l’aigua i, per tant, contribueix a mantenir la producció en èpoques de sequera”, explica Domene. No obstant això, l’equip alerta que també podria tenir efectes negatius en altres serveis, com la biodiversitat edàfica, “precisament estem investigant aquest balanç benefici-risc”. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #d9d2e9; font-family: trebuchet MS;"> </span><br /></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQJsbILT0Rye63xrvREvYvgTglDHGHjhXiWj_-NHtu8aDW5wJKhZRZJiJofFGtZJxySJUSYKcvYY0ypa5h7Ks57d5ORxDlR2g0zrVGmpP8QD8G7J546hMSpZ5JYszaZRnWLH3d7vWFOBmk7XA_Tkc1Ffkb_98q2OwMJThKF30ZcijMZog30Zs-/s886/Ecofarmers.4.png" style="font-family: trebuchet MS; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="553" data-original-width="886" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQJsbILT0Rye63xrvREvYvgTglDHGHjhXiWj_-NHtu8aDW5wJKhZRZJiJofFGtZJxySJUSYKcvYY0ypa5h7Ks57d5ORxDlR2g0zrVGmpP8QD8G7J546hMSpZ5JYszaZRnWLH3d7vWFOBmk7XA_Tkc1Ffkb_98q2OwMJThKF30ZcijMZog30Zs-/w400-h250/Ecofarmers.4.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Individus de diferents espècies de mesofauna extrets de mostres de sòls forestals. Foto: Xavier Domene.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #04ff00; font-size: medium;">Restauració de mines</span><span style="color: #04ff00;"><br /></span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #d9d2e9; font-family: trebuchet MS;">Un altre dels escenaris que han posat en marxa és la rehabilitació de sòls degradats per mineria a cel obert per a què tornin a funcionar com a boscos. Allà investiguen l’ús dels tecnosols o sòls construïts «a la carta». Per a crear aquests tecnosols, s’apliquen diferents materials orgànics que milloren la salut del sòl i que es coneixen com a esmenes orgàniques. Per exemple, com a esmena poden utilitzar-se fangs de depuradora, “s’ha demostrat que els fangs afavoreixen el segrest de carboni i la quantitat de nutrients en la capa superficial del sòl”, apunta Domene. Però també poden tenir efectes negatius, ja que contenen metalls pesants i microplàstics que s’acumulen en el terreny i el contaminen.<br />“Amb els resultats volem contribuir a millorar la presa de decisions de les polítiques agrícoles, forestals i de restauració de sòls en diversos contexts”, finalitza Domene.</span><span style="color: #d9d2e9; font-family: trebuchet MS;"><br /></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Angela Justamante</i><br /><span style="font-size: x-small;">Graduada en Biologia (Universitat de València, 2015), màster en Biomedicina (UB, 2016) i Postgrau en Comunicació Científica (Uvic, 2019). Tinc experiència a l'àmbit de la consultoria i l'editorial. La meva passió per la divulgació científica m'ha portat, inevitablement, al CREAF.<br /><a href="https://blog.creaf.cat/author/angela/" target="_blank">Llegeix els seus articles</a><br />· <a href="https://blog.creaf.cat/noticies/mesures-conreus-boscos-canvi-climatic-ecofarmers/" target="_blank">Article</a> publicat a El blog CREAF el 15 juny 2023</span></span><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: x-small;"><br /></span></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-15602659977706469362023-07-12T21:54:00.042+02:002023-07-12T23:52:07.159+02:00La fusta morta dels arbres dins d’un bosc <p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #04ff00; font-size: medium;">Biodiversitat, Ecologia Forestal</span><br /><span style="font-size: large;"><span style="color: #ffa400;">La fusta morta al bosc ajuda la biodiversitat i només cal actuar sobre la que genera risc d’incendi</span><br /></span></b></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5oUDPdJ-P46TRYJpc6xj31-XDmCunLTf7PwnEW186D6ukln8bVYQ6PEtKutZl8rPTwKD3O-7GUDMMRvZtul7wKQDEQKW0Jr_ZZh-zSF8tyhYuAsWHTs5dpRBegKKzN1Eep5-nv88RJCJDiVfy6Adx4lGrspQqgiobh3y_SSSfpwJ7JsVrTgN-/s1024/de%20la%20fusta%20morta.01.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="684" data-original-width="1024" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5oUDPdJ-P46TRYJpc6xj31-XDmCunLTf7PwnEW186D6ukln8bVYQ6PEtKutZl8rPTwKD3O-7GUDMMRvZtul7wKQDEQKW0Jr_ZZh-zSF8tyhYuAsWHTs5dpRBegKKzN1Eep5-nv88RJCJDiVfy6Adx4lGrspQqgiobh3y_SSSfpwJ7JsVrTgN-/w400-h268/de%20la%20fusta%20morta.01.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha molt poca fusta morta de dimensions rellevants en els nostres boscos, pel que no és un factor de risc d’incendi significatiu, i que en canvi, caldria augmentar-ne la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients. Foto: Lluís Comas.</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="color: #e69138; font-family: trebuchet MS;">La fusta morta dels arbres dins d’un bosc és un refugi de vida, un amagatall i aliment per fongs, insectes i altres animals claus. Tan és així, que la nova Llei de Restauració de la Natura de la UE vol monitoritzar-ne la quantitat que hi ha als boscos i augmentar-la per recuperar la biodiversitat perduda. D’altra banda altres col·lectius assenyalen la fusta morta com un perill pel risc d’incendi que cal eliminar del bosc el més aviat possible. Què fem doncs amb la fusta morta del bosc i la que es pot generar per l’augment de sequeres, plagues o ventades? </span><br /></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="color: #e69138;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></span></p><div style="text-align: center;"><blockquote><span style="font-family: trebuchet MS;">"La fusta morta de grans dimensions als boscos europeus és un factor poc rellevant pel risc d’incendi però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat."</span></blockquote></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #e69138;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://bioagora.eu/" target="_blank">El nou projecte europeu BioAgora</a>, del que el CREAF n’és un dels socis principals, ha activat el nou <a href="https://bioagora.eu/2023/06/20/developing-the-ssbds-functions-first-fast-request/" target="_blank">Servei Científic per la Biodiversitat</a> per aquest tema, un servei on es demana a la comunitat científica una síntesis ràpida del coneixement existent sobre un tema per assessorar la presa d’acions a nivell europeu. El resultat ha estat l’informe de síntesis “Deadwood and Fire Risk in Europe” (en català Fusta morta i risc d’incendi a Europa), en el que conclouen que la fusta morta de grans dimensions als boscos europeus és un factor poc rellevant pel risc d’incendi però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat. L’estudi argumenta que, si bé la fusta morta pot representar una part del combustible disponible per cremar durant un incendi forestal, és una fusta poc inflamable que no necessàriament incrementa el risc d’incendis forestal. Pel que fa als ecosistemes mediterranis, l’informe alerta que hi ha molt poca fusta morta de dimensions rellevants en els nostres boscos, pel que no és un factor de risc d’incendi significatiu, i que en canvi, caldria augmentar-ne la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients. De fet, segons l’informe, els troncs més gruixuts poden fins i tot augmentar la humitat del sòl i poden arribar a dificultar la propagació del foc de superfície.</span></span><br /></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibfMSbueBERGTxMRaVNFLQjPj5SlS_U8JXCoveZKx3PFu3QQ2Fs3iWoUMQCgkaM-5tVY8GduNmkrXsrZqncAmHpKlZM6MhCbo-wuJeMjabD46P0iPg7JkC7Ls7Ik1EmnFN8Mv-xF85-cZLHC42-_Hv16JzFsMn3zHMkP6yG5s07vAD_xXH7DrW/s256/josep-maria-espelta-1.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="256" data-original-width="256" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibfMSbueBERGTxMRaVNFLQjPj5SlS_U8JXCoveZKx3PFu3QQ2Fs3iWoUMQCgkaM-5tVY8GduNmkrXsrZqncAmHpKlZM6MhCbo-wuJeMjabD46P0iPg7JkC7Ls7Ik1EmnFN8Mv-xF85-cZLHC42-_Hv16JzFsMn3zHMkP6yG5s07vAD_xXH7DrW/w200-h200/josep-maria-espelta-1.png" width="200" /></a></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;"> “A la nostra regió, en moments puntuals de sequera o plagues que facin augmentar la fusta morta al bosc, caldrà avaluar la possibilitat d’extreure aquella de petites dimensions que actua com a combustible fi i és més inflamable, però també conservar alguns dels trossos més grans, que són els més valuosos des d’un punt de vista de la biodiversitat i els menys problemàtics pel risc d’incendi”</span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Josep Maria Espelta, participant en l’informe i investigador del CREAF.</i></span><br /></div><div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #e69138; font-family: trebuchet MS;">L’informe on el CREAF ha participat, i que ha comptat amb la col·laboració del <a href="https://www.ctfc.cat/?lang=es" target="_blank">Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)</a>, diferencia la fusta morta gruixuda, poc inflamable i que crema lentament i que és clau per tenir boscos sans, de la fusta morta fina, branques i branquillons, poc rellevants per a la biodiversitat i que sí que podria tenir un paper més rellevant en la ignició i propagació d’incendis.<br /></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8iRDYDGxKfyHIngdf3i1KhfVftNM-wDlLMXfn1q7fl1bpUxJWI_0gEQAhM6b8T3WZZJyFl63xVhQ3SYu8m1wRrNPIJBKLHUL6LZgFENoQQ1T89VkOAr5F0s5eUE81SitKZgCb4QG46ptONElZm6us-w5IseYjp0kmLQBDJSVVE9hcPBZZAvxs/s1024/de%20la%20fusta%20morta.02.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="1024" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8iRDYDGxKfyHIngdf3i1KhfVftNM-wDlLMXfn1q7fl1bpUxJWI_0gEQAhM6b8T3WZZJyFl63xVhQ3SYu8m1wRrNPIJBKLHUL6LZgFENoQQ1T89VkOAr5F0s5eUE81SitKZgCb4QG46ptONElZm6us-w5IseYjp0kmLQBDJSVVE9hcPBZZAvxs/w400-h250/de%20la%20fusta%20morta.02.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">El foc té un efecte que proporciona una bona diversitat d’hàbitats essencials durant períodes relativament llargs, actua com una vacuna pels grans incendis forestals. Foto: Lluís Comas.</span></td></tr></tbody></table><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS; font-size: medium;"><b>Recuperar els processos naturals com el foc</b></span><span style="color: #04ff00;"><br /></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="color: #e69138;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></span></p><div style="text-align: center;"><blockquote><span style="font-family: trebuchet MS;">"Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d'incendis greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat."</span></blockquote></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">L’informe fa una sèrie de recomanacions adaptades a diferents escenaris. Per exemple, en àrees amb un alt risc d’incendis recomana que es faci una gestió forestal específica per prevenir la propagació d’incendis forestals o recuperar els processos naturals com els incendis de baixa intensitat que actuïn en la mateixa direcció. Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d’incendis greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat. En aquestes cremes s’aconsegueix reduir la càrrega de combustible, especialment les restes llenyoses fines, i la creació de línies que trenquen la continuïtat forestal. El foc té un efecte que proporciona una bona diversitat d’hàbitats essencials durant períodes relativament llargs, actua com una vacuna pels grans incendis forestals</span><span style="color: #e69138;">.</span></span><br /></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM4U0pwKMaB-GwkY8A-DtpgtpCbFF9fS2ngD1uQe7ZDUqQUrLdlMoSVxntL1O2KnLsfWhW-QzWvQ4pYlDwAxMs_g-kEW5aCQxHxWIxsT3is2zvsR6na8q0zMsUG8L4BhzMesrpTG0CYKNYEcTPxiuHasYfiKM3mGmOmyrO0oQkSXrUwfEpGhA0/s300/lluis-edited-300x300.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM4U0pwKMaB-GwkY8A-DtpgtpCbFF9fS2ngD1uQe7ZDUqQUrLdlMoSVxntL1O2KnLsfWhW-QzWvQ4pYlDwAxMs_g-kEW5aCQxHxWIxsT3is2zvsR6na8q0zMsUG8L4BhzMesrpTG0CYKNYEcTPxiuHasYfiKM3mGmOmyrO0oQkSXrUwfEpGhA0/w200-h200/lluis-edited-300x300.png" width="200" /></a><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></div><span style="font-family: trebuchet MS;"> “Que el foc ajudi a la vida pot semblar una contradicció, però quan es realitza en condicions no extremes de meteorologia, humitat del sòl i de combustible, la fusta morta més gruixuda en surt il·lesa i la part cremada és fins i tot positiva, ja que molts organismes depenen d’aquesta fusta morta cremada”<br /><i>Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i també autor de l’informe.<br /></i></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">Un altre escenari es donaria quan hi ha grans superfície de boscos afectats per pertorbacions (tempestes de vent, plagues o nevades humides), a on de forma extraordinària i per raons sanitàries, d’ús públic o per a reduir el risc d’incendis, sigui necessari actuar sobre la fusta morta, conclou Eduard Plana, investigador del CTFC i revisor de l’informe.<br /></span><span style="color: #04ff00;"><b><span style="font-size: medium;">Protectora del bosc mediterrani</span></b></span><span style="color: #e69138;"><br />Els sistemes forestals de la conca mediterrània són pobres en nutrients i pateixen sequeres freqüents. En aquest marc, hi ha un ampli consens científic i tècnic que aposta per mantenir part de la fusta morta al bosc per a mantenir els boscos en un bon estat de salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. Per una banda, perquè la fusta morta és l’hàbitat de moltes espècies i, d’altra banda, perquè aporta humitat al sòl, permetent que prosperin moltes formes de vida i que no s’evapori tanta aigua.<br /></span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlSdrWoBipaW1satBEZ9J_jkxwonTGhj1rCD_jxFuwVPWJ9YEj-1ypbQSa3nPZ75W6nKyBz0GqNZcNvzsn28rzeSzeQqg8-qhH_zryq_UQT4nlhZ_KS2GcmRdXkNXAZxjmgsVrI76BUao3DEbwf8T83TfW2tRmAGOcF7o8W6Qsv54CQsJFCRJT/s1024/de%20la%20fusta%20morta.03.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="641" data-original-width="1024" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlSdrWoBipaW1satBEZ9J_jkxwonTGhj1rCD_jxFuwVPWJ9YEj-1ypbQSa3nPZ75W6nKyBz0GqNZcNvzsn28rzeSzeQqg8-qhH_zryq_UQT4nlhZ_KS2GcmRdXkNXAZxjmgsVrI76BUao3DEbwf8T83TfW2tRmAGOcF7o8W6Qsv54CQsJFCRJT/w400-h250/de%20la%20fusta%20morta.03.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Mantenir part de la fusta morta al bosc ajuda a mantenir els boscos en un bon estat de salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. Foto: Lluís Comas.</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">"La poca quantitat de fusta morta de grans dimensions als boscos mediterranis fa que no es pugui considerar un factor de risc d'incendi significatiu i en canvi si un element poc favorable per conservar la biodiversitat."</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">El bosc mediterrani és un dels més propensos al risc d’incendi. A l’hora té una història llarga de gestió forestal intensa que ha fet que avui en dia hi hagi molt poca fusta morta de grans dimensions el que fa que no es pugui considerar un factor de risc d’incendi significatiu i en canvi si un element poc favorable per conservar la biodiversitat. De fet, l’informe esmenta que els risc més important d’incendi dels boscos mediterranis l’està provocant l’augment de la continuïtat horitzontal i vertical de la nostra massa forestal provocada per la disminució de la gestió forestal i la silvopastura durant molts anys.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">“Aquesta situació actual de les masses forestals mediterrànies es pot veure alterada pels episodis creixents de plagues, sequera o tempestes. Fenòmens que poden fer augmentar de manera puntual la presència de fusta morta al bosc. En aquests casos cal valorar d’actuar per extreure la fusta morta, especialment la més prima”, recalca Josep Maria Espelta.</span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS; font-size: medium;"><span style="color: #04ff00;"><b>Decisions basades en la ciència</b></span></span><br /><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #e69138;">Aquest informe neix de la confluència entre el <a href="https://blog.creaf.cat/noticies/bioagora-ciencia-biodiversitat-servei-accio-politica/" target="_blank">projecte Bioagora</a> i el <a href="https://horizoneurope.ie/wp-content/uploads/2022/05/KCBD-for-JRC-NCP-020522.pdf" target="_blank">Knowledge Centre for Biodiversity (KCBD)</a> per millorar el coneixement, facilitar el seu intercanvi i fomentar el diàleg polític i la presa de decisions de la UE sobre biodiversitat. El CREAF, com a membre d’aquest projecte europeu, i juntament amb el CTFC com a coordinadors científics de l’<a href="https://observatorinatura.cat/" target="_blank">Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat</a>, estan fent una aposta decisiva per participar en aquests serveis d’assessorament que s’estan pilotant a nivell europeu i poder traslladar així aquesta manera de treballar a Catalunya.</span></span><br /></div><div><span style="font-family: trebuchet MS;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqBE3UcaK9yFNamY4OhQXp8G9wH8xjVatbF8kozU-uemSIgF7S9-KZACeS1yGMkSP9NmtsL9XoKZpBVs_AQK1UBCrcAhmU1qWoh1vC4xOxIFz3sn3F_ydnCgI1NlMGibiHwojprYze6d1VIY94Lu-6srGcNDLFnYE2nYbskIB9JWlqZnruuQ7e/s1024/de%20la%20fusta%20morta.04.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="1024" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqBE3UcaK9yFNamY4OhQXp8G9wH8xjVatbF8kozU-uemSIgF7S9-KZACeS1yGMkSP9NmtsL9XoKZpBVs_AQK1UBCrcAhmU1qWoh1vC4xOxIFz3sn3F_ydnCgI1NlMGibiHwojprYze6d1VIY94Lu-6srGcNDLFnYE2nYbskIB9JWlqZnruuQ7e/w400-h250/de%20la%20fusta%20morta.04.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr style="text-align: left;"><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Els troncs més gruixuts poden fins i tot augmentar la humitat del sòl i poden arribar a dificultar la propagació del foc de superfície. Foto: Lluís Comas.</span></td></tr></tbody></table></span><div style="text-align: justify;"><span style="color: #e69138; font-family: trebuchet MS;">“Aquesta informació, com d’altres que s’estan generant en el marc de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat ens ha de permetre prendre les millors decisions a l’hora de planificar i gestionar els boscos de Catalunya, mirant de fer compatibles els diversos objectius que ha de complir el Departament: la protecció i foment de la biodiversitat, l’aprofitament sostenible dels recursos i la prevenció dels incendis forestals. No és fàcil però amb el millor coneixement disponible i el diàleg entre els diferents actors és possible aconseguir-ho”, afegeix Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.</span><br /></div></div><div><p></p><p style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Anna Ramon</i><br /><span style="font-size: x-small;">Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.<br /><a href="https://blog.creaf.cat/author/a-ramon/" target="_blank">Llegeix els seus articles</a><br />· <a href="https://blog.creaf.cat/noticies/fusta-morta-bosc-biodiversitat-incendis/" target="_blank">Article</a> publicat a El blog CREAF el 23 juny 2023</span></span></p></div></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-66822088011337707682023-07-11T17:47:00.005+02:002023-07-13T13:26:29.314+02:00La gran sequera del 2022 als boscos de Catalunya<p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #04ff00; font-size: medium;"> Ecologia Forestal</span><br /><span style="color: #f6b26b; font-size: medium;">Acció Climàtica i el CREAF radiografien la gran sequera del 2022 que afecta 33.072 hectàrees de bosc de Catalunya<br /></span></b></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRs2EDFUIW8O50Z4qk7d-mDOa2M_ocTQ7Fsdw4UbCTf1_0IuwlyZjuT4OWTeEFv_bAb9hdOwGIlTm9vMBMfUtjuLrv-4O5rPJwbxbxehcKEwF3h28zAe0hKEe8MKod7_M5uwTU9wI6IcGrIpUfOci1z9cQU-s_Xllr9lNcObrNlVp3fy2_vTY_/s1024/Sequera2022.01.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRs2EDFUIW8O50Z4qk7d-mDOa2M_ocTQ7Fsdw4UbCTf1_0IuwlyZjuT4OWTeEFv_bAb9hdOwGIlTm9vMBMfUtjuLrv-4O5rPJwbxbxehcKEwF3h28zAe0hKEe8MKod7_M5uwTU9wI6IcGrIpUfOci1z9cQU-s_Xllr9lNcObrNlVp3fy2_vTY_/w400-h300/Sequera2022.01.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">El 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres. Foto: Mireia Banqué (CREAF).</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="color: #ffa400; font-family: trebuchet MS;">El 2022 ha estat l’any amb més boscos afectats per sequera registrats, just per darrera del 2012, des de que es tenen dades. L’informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, ha registrat 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema (decoloració de les fulles, caiguda de fulles o mort). Aquesta xarxa de seguiment impulsada per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada estretament entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF mostra l’impacte de la sequera i les onades de calor de l’any passat en els boscos de Catalunya. Aquesta suma té en compte <a href="https://blog.creaf.cat/coneixement/boscos-marrons-estrategies-sequera/" target="_blank">les afectacions pròpies del 2022</a>, que pugen fins a 10.477 ha noves, però també les que ja teníem a Catalunya i que han empitjorat aquest any. Al 2012, el primer any de recollida de dades del Deboscat, es van registrar 40.000 hectàrees afectades, però eren dades que reflectien les afectacions d’aquell any i de tota la història passada que mai s’havia quantificat.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #ffa400; font-family: trebuchet MS;"><blockquote>El 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres.</blockquote></span></div><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #ffa400;"><span style="font-family: trebuchet MS;">Les dades del 2012 són difícils de comparar amb les del 2022 perquè les primeres són acumulades i el nombre està inflat. Amb els resultats a la mà, podem dir que el 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres.</span></span><br /></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoHO7ABbrmIEIFYGlI4PXLKOoJaRyvRi24DLMzmuj9_r9aWXwPBBXqAE2N_koBH_wGaHLVoBRgL02Vb01tDLVVW5mPWXVoSy2lwD3R49uRHtKA7LZIBP_enkbFDiX89J8JaF0rG31LkhEnVa1-lVeoFvH75qQdAfHTo1TT35078Xe85QvuYhXA/s904/superficie-afectada1-1024x435.png" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="387" data-original-width="904" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoHO7ABbrmIEIFYGlI4PXLKOoJaRyvRi24DLMzmuj9_r9aWXwPBBXqAE2N_koBH_wGaHLVoBRgL02Vb01tDLVVW5mPWXVoSy2lwD3R49uRHtKA7LZIBP_enkbFDiX89J8JaF0rG31LkhEnVa1-lVeoFvH75qQdAfHTo1TT35078Xe85QvuYhXA/w400-h171/superficie-afectada1-1024x435.png" width="400" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">El Deboscat mostra que les comarques de la meitat nord de Catalunya han estat les més afectades durant el 2022. Gràcies als mapes mensuals que emet el Servei Meteorològic de Catalunya es pot comprovar que allà on va haver-hi més anomalies de temperatura (onades de calor) i de precipitació és on més afectació hi ha hagut, i que el mes de juny de 2022 va ser determinant per explicar on han aparegut les afectacions.</span></span><br /></div><div><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;"></span></span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikX26EmJ9qBP_R5XbhGRDjQMgqCTtyEaR6mUD4wUERVy409-it3Vyt2CN2v2SEU_e8oUxR0KzKITION8TWspd3s2mM9F8P_L0Z8m4vDvhKdH-_WJc60nlxo4GefWp_9nTR9iu9yl5YkUG2n85G7rktp9jQMiAbxCuRNN-sRRKtqyUrhDCJRJA0/s1954/precipitacions-mapa.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1762" data-original-width="1954" height="361" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikX26EmJ9qBP_R5XbhGRDjQMgqCTtyEaR6mUD4wUERVy409-it3Vyt2CN2v2SEU_e8oUxR0KzKITION8TWspd3s2mM9F8P_L0Z8m4vDvhKdH-_WJc60nlxo4GefWp_9nTR9iu9yl5YkUG2n85G7rktp9jQMiAbxCuRNN-sRRKtqyUrhDCJRJA0/w400-h361/precipitacions-mapa.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Anomalia de precipitacions al juny de 2022. Gràfic de Mireia Banqué. Font DeBosCat 2022</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></div><span style="font-family: trebuchet MS;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhis3_H_6bapTSf9S5XmTa5y30HVYdd3Sk59F_ib4Yhk3XjT6ShEE9c29AIktsvmzHJftbjpwRMX04UTgwYj_WN_XJ3zMzCZ6DZtt1pkx9JJJTo1x7kwsTbacyEyZfoXMC50TlQnuZgeFVOoSXxl_vkeJpAboPb2XitsRmeJgvB04NO_kK2HpDP/s1971/temperatura-mapa.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1812" data-original-width="1971" height="368" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhis3_H_6bapTSf9S5XmTa5y30HVYdd3Sk59F_ib4Yhk3XjT6ShEE9c29AIktsvmzHJftbjpwRMX04UTgwYj_WN_XJ3zMzCZ6DZtt1pkx9JJJTo1x7kwsTbacyEyZfoXMC50TlQnuZgeFVOoSXxl_vkeJpAboPb2XitsRmeJgvB04NO_kK2HpDP/w400-h368/temperatura-mapa.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Anomalia de temperatura al juny de 2022. Gràfic de Mireia Banqué. Font DeBosCat 2022</span></td></tr></tbody></table></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">Per espècies, com és habitual, els planifolis (roures, alzines, faigs, etc.) registren molta més afectació que les coníferes (pins, avets, etc.). Tot i això, les coníferes mostren els efectes amb mesos (o anys) de retard i estan tenint una resposta davant de l’estrès per sequera que s’està observant aquest 2023. També s’ha constatat que tot i que l’afectació sigui menor en pins, quan els pins passen del verd al marró vol dir que aquell arbre ja s’ha mort. En canvi, en alzines i roures hi ha més marge i després del decaïment poden rebrotar si les condicions acompanyen.</span></span><br /></div></div><div><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;"></span></span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCVMqTo5ATgmyODhcIbvEqp4HtaAiw5R4Rou9fZH7Zrx8VhglDLlUe-u1V_qNSzcTx2_Eu39nsmxd0goCYcmk8F4GWamPFBgUEol7VOnw1MUER0852rGTQEvnywlk6Yt8ORumRWVyItH_dGWyPP6WEzkUys1DzlWXO2A5jowvJHMCXTyrhNUE0/s980/superficie-afectada2-1024x819.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="736" data-original-width="980" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCVMqTo5ATgmyODhcIbvEqp4HtaAiw5R4Rou9fZH7Zrx8VhglDLlUe-u1V_qNSzcTx2_Eu39nsmxd0goCYcmk8F4GWamPFBgUEol7VOnw1MUER0852rGTQEvnywlk6Yt8ORumRWVyItH_dGWyPP6WEzkUys1DzlWXO2A5jowvJHMCXTyrhNUE0/w400-h300/superficie-afectada2-1024x819.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Superfície afectada per sequera en 2022 (hectàrees) per arbres planifolis i coníferes. Gràfic: Mireia Banqué. Font: DeBosCat2022.</span></td></tr></tbody></table><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS; font-size: medium;"><b>Canvi de tendència</b></span><span style="color: #04ff00;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #ffa400;"><span style="font-family: trebuchet MS;">El 2022 és el segon any d’una sequera que, per la seva intensitat i durada, està esdevenint una de les més rellevants de les darreres dècades. A més, ha estat un estiu extremadament calorós, amb nombroses onades de calor. Aquests fets expliquen que el nombre d’hectàrees noves registrades per primera vegada aquest any ha estat dels més altes de tota la sèrie, amb 10.477 ha noves. Recordem que el 2021 va ser una any molt sec en la que es va trencar la dinàmica dels anys 2018, 2019 i sobretot del 2020 (un any especialment plujós), on els boscos s’estaven recuperant de la sequera del 2016.</span></span><br /></div><div><p></p><p><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6HCgmCowVQIiB1LMMVHv_eMhHrjZs9GbQiZGX_LeLQvv2Jdz9LoGSOoZp22USxBTQX9PYJKaarYndXlBJULKiOs1g-CnvhxMfKs4nP-OOYgT0QMqBLn70rX_4LDfVuNGYlgC3VwNrvglKTyNE7AWyRqXbe-7TQyYdAJKwR4EN8hUp6YQnOpBo/s916/superficie-afectada-12-22-1024x697.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="663" data-original-width="916" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6HCgmCowVQIiB1LMMVHv_eMhHrjZs9GbQiZGX_LeLQvv2Jdz9LoGSOoZp22USxBTQX9PYJKaarYndXlBJULKiOs1g-CnvhxMfKs4nP-OOYgT0QMqBLn70rX_4LDfVuNGYlgC3VwNrvglKTyNE7AWyRqXbe-7TQyYdAJKwR4EN8hUp6YQnOpBo/w400-h290/superficie-afectada-12-22-1024x697.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Superficie afectada per sequera del 2012 al 2022 (hectàrees). Font: DeBosCat2022.</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">En la mateixa línia, molts boscos que altres anys havien registrat patiment per sequera han reincidit aquest any. De fet, més de dues terceres parts dels boscos afectats al 2022 ja havien estat tocats per la sequera en anys anteriors i ara havien empitjorat el seu estat. Quan la sequera afecta el mateix bosc durant anys seguits baixa la probailitat de que el bosc es recuperi, així que ens interessa especialment seguir què els pot passar a a aquests boscos.</span> </span><br /></div></div><div><span style="font-family: trebuchet MS;"><b><span style="color: #04ff00; font-size: medium;">El nord de Catalunya, el més afectat</span></b></span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div style="text-align: center;"><blockquote>Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos.</blockquote></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;">A nivell territorial, la comarca amb més superfície nova afectada és el Pallars Sobirà, amb més de 2600 hectàrees ha. La segueixen de lluny Osona i el Berguedà amb 1300 i 1200 hectàrees respectivament. D’altra banda, si ens fixem en aquells boscos que al 2021 ja van quedar tocats i que aquest 2022 han empitjorat, apareixen al rànking la Noguera i el Pallars Jussà,. En general, si mirem tota la superfície registrada, tan la nova com la reincident, les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, que totes sobrepassen les 3000 hectàrees. És destacable que algunes comarques que no havien tingut gaire afectació fins ara s’havien anat recuperant han registrat aquest 2022 una quantitat notable de nova afectació com ara el Vallès Oriental, el Solsonès o el Bages.</span></span><br /></div></div><div><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400;"></span></span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD6RBk5toF8pG89SJrlrHwRI6fg3G2E1Xb5jv6G33A1wSv4_5onyfWdU9FR0jtVt3342AoW2iDd6DW6NqwS-Rwwfa0qMTgzuvVYl5WeOUS_tfOt4WP_uS6akevS-RibBdAaOUGViLhTsD_9OZQPO6ftuRBjGVLmHyIwzc_iFOgbvA4EvjpdhlQ/s1024/Sequera2022.02.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD6RBk5toF8pG89SJrlrHwRI6fg3G2E1Xb5jv6G33A1wSv4_5onyfWdU9FR0jtVt3342AoW2iDd6DW6NqwS-Rwwfa0qMTgzuvVYl5WeOUS_tfOt4WP_uS6akevS-RibBdAaOUGViLhTsD_9OZQPO6ftuRBjGVLmHyIwzc_iFOgbvA4EvjpdhlQ/w400-h225/Sequera2022.02.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">En general, si mirem tota la superfície registrada, tan la nova com la reincident, les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, que totes sobrepassen les 3000 hectàrees. Foto: Usuario anónimo (Alerta Forestal).</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="color: #ffa400; font-family: trebuchet MS;">Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos. Per això és important continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si ens els propers anys es repeteixen aquests episodis de sequera.</span></div><p></p><p style="text-align: right;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><i>Anna Ramon</i><span style="font-size: x-small;"> - juliol 7, 2023<br />Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.<br /><a href="https://blog.creaf.cat/author/a-ramon/" target="_blank">Llegeix els seus articles</a><br />· <a href="https://blog.creaf.cat/noticies/deboscat-sequera-2022-bosc-catalunya/" target="_blank">Article</a> publicat a El blog CREAF el 07/07/2023 </span></span><br /></p></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-18640500665077220212023-07-10T18:24:00.009+02:002023-07-10T18:35:25.711+02:00Els banys de bosc tenen efectes emocionals positius<div style="text-align: center;"><b><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #ffa400; font-size: medium;">Natura contra la depressió </span></span></b><br /><b><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00; font-size: large;">Un estudi mostra l'impacte dels banys de bosc en el malestar emocional</span></span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00; font-size: large;"> </span></span></b><b><span style="color: #ffa400; font-family: trebuchet MS;">· Objectiu: evitar que hagin de receptar-se psicofàrmacs quan la simptomatologia és molt lleu</span></b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Pq4KpWk8xgJ2uNGVc1Hns9C2Vn6QZJnnkUiP-yGbNy5gw7fU-uCdxSL1IrziY2v-ELIwWxHEgyszo-xE0vmp5FH7PPfFafrYeeZrPb4Qdgnxr-PaGcjVRoPeQAd5JiVFthkYMGZPNoyvbFXMm7lWLo71g9bjBiTbX4P8LV0l3ABTKkuNXS47/s948/Bany%20de%20bosc.jpeg" style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="465" data-original-width="948" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Pq4KpWk8xgJ2uNGVc1Hns9C2Vn6QZJnnkUiP-yGbNy5gw7fU-uCdxSL1IrziY2v-ELIwWxHEgyszo-xE0vmp5FH7PPfFafrYeeZrPb4Qdgnxr-PaGcjVRoPeQAd5JiVFthkYMGZPNoyvbFXMm7lWLo71g9bjBiTbX4P8LV0l3ABTKkuNXS47/s400/Bany%20de%20bosc.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els participants en l’estudi durant una de les activitats al parc natural de Sant Llorenç del Muntil’Obac HPT / LV</td></tr></tbody></table></div><p style="text-align: justify;"> <span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS;">Pilar Martínez no aixeca el cap. Les seqüeles de la covid han transformat la seva vida, ara marcada per hospitalitzacions contínues i una pèrdua de l’activitat social que han derivat en una situació de malestar emocional. El recurs al tractament farmacològic, ansiolítics o antidepressius, és típic en aquests casos, però hi ha alternatives als medicaments. I estan a la natura, entre els arbres. No tenen contraindicacions ni generen efectes secundaris. Una investigació sobre teràpies d’activitat a la natura cerca quantificar els beneficis a llarg termini dels banys de bosc en persones amb simptomatologia lleu d’ansietat i depressió.<br /><br />Pilar Martínez és un dels 46 individus d’entre 18 i 75 anys que han participat els últims mesos en l’estudi promogut per especialistes d’atenció primària del Parc Taulí i del grup d’investigació en estrès i salut (GEIS) de la UAB. El seu testimoni no deixa cap mena de dubte sobre els beneficis d’una experiència a què es va afegir amb expectació: “Em va aportar una tranquil·litat i una serenitat impressionants. Que la gent sàpiga que funciona molt i és molt reparador. Repara l’ànima, el cos i, sobretot, el cap. Per al meu estat d’ànim va ser una injecció pura”.<br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div style="text-align: center;"><blockquote><span style="font-family: trebuchet MS;"><b style="color: #ffa400;">Objectiu: evitar que s’hagin de receptar psicofàrmacs quan la simptomatologia és molt lleu</b></span></blockquote></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet MS;"><span style="color: #04ff00;">La intervenció va consistir en dues sessions de pràctica guiada de banys de bosc en el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb meditacions guiades i caminades en silenci amb consciència plena (<i>mindful walking</i>) entre els arbres, en una ruta circular de 4 km. “ Hi ha molta evidència que els banys de bosc tenen un efecte positiu immediat en el benestar emocional, però n’hi ha menys sobre si són prou duradors com per tenir impacte en la vida quotidiana. Dit d’una altra manera, si te’ls pots emportar a casa”, explica Toni Sanz, coordinador del projecte NAT ( Teràpies d’ Activitat en la Natura) de la UAB. Si es confirma científicament aquesta tesi, els banys de bosc poden ser objecte de la denominada prescripció social (mesures no farmacològiques per tractar malestars emocionals o patiments que no arriben a trastorn mental moderat o greu) per part del sistema de salut, diu la psicòloga Laura Comendador, referent de benestar emocional del CAP Can Rull de Sabadell.<br /><br />Els participants van omplir formularis d’avaluació sobre el seu estat d’ànim abans de cada sessió i després, cada tres hores i fins a les 24 hores, per mitjà d’una aplicació, perquè els investigadors puguin saber la durada de l’efecte ansiolític.<br /></span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div style="text-align: center;"><blockquote><span style="font-family: trebuchet MS;"><b style="color: #ffa400;">46 persones de 18 a 75 anys amb episodis d’angoixa han participat en la investigació</b></span></blockquote></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS;">Els banys de bosc tenen el seu origen al Japó. Allà es denominen <i>shinrin yoku</i>, literalment “absorbir l’atmosfera del bosc”. Segons Sanz, els resultats preliminars de la investigació han constatat que generen un impacte immediat, amb una reducció molt clara dels nivells d’ansietat i de les emocions negatives, una reducció moderada del nivell d’estrès, un increment moderat de les emocions positives i un augment intens de la capacitat d’atenció plenade cos i ment.</span><br /></div><div><span style="color: #04ff00;"></span><span style="color: #04ff00;"></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #04ff00;"><span style="font-family: trebuchet MS;">“Encara cal analitzar si més enllà d’aquests efectes constatats que es resumeixen en una millora de l’estat d’ànim i de les capacitats cognitives, dura prou com per afectar positivament la teva vida quotidiana”, explica. Això seria una evidència a favor d’evitar o reduir la prescripció de psicofàrmacs en pacients amb simptomatologia molt lleu. Una opció especialment interessant en un moment com l’actual, en què segons Laura Comendador els ambulatoris reben cada vegada més casos de malestar emocional i hi ha hagut un increment en el consum de medicaments. “Amb la pandèmia ha empitjorat la salut mental i ha crescut el sedentarisme entre la població. Com a resposta a això cal promocionar activitats grupals o comunitàries, o de contacte amb la natura, culturals, esportives... en lloc de l’abordatge farmacològic dels malestars emocionals”, raona la psicòloga.</span></span><br /></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet MS;"></span></p><div style="text-align: center;"><blockquote><span style="font-family: trebuchet MS;"><b style="color: #ffa400;">Pilar Martínez: “Em va aportar tranquil·litat i serenitat; que la gent sàpiga que funciona molt”</b></span></blockquote></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #04ff00; font-family: trebuchet MS;">Sabent que els banys de bosc tenen efectes emocionals positius d’una manera immediata, i en espera que l’estudi pugui definir els seus beneficis a més llarg termini, cal precisar que aquesta modalitat terapèutica no es pot practicar sense coneixements previs. Els experts recomanen fer almenys un parell de sessions guiades. La xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona acostuma a tenir-los en la seva programació d’activitats, i entitats com la cooperativa Sèlvans de Girona o Forest Therapy Hub les organitzen de manera sistemàtica. “Jo busco camins accessibles, no cal que estigui massa ple d’arbres, però que hi hagi ombra, a prop de la ciutat, perquè el desplaçament no sigui llarg, encara que prou lluny de les carreteres per no trobar vehicles”. Més enllà de la investigació, Pilar Martínez i el seu grup prossegueixen amb els banys de bosc. </span></div><p></p><p style="text-align: right;"><span style="color: #ffa400; font-family: trebuchet MS;"> <i>Antoni López Tovar</i> <span style="font-size: x-small;">- Barcelona 10/07/2023 <br />· <a href="https://www.lavanguardia.com/encatala/20230710/9098416/natura-depressio.html" target="_blank">article</a> publicat a La Vanguardia el 10/07/2023</span></span> <br /></p></div>Francesc Mas i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/05193237164128108922noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-69228680780972185562023-06-28T17:44:00.006+02:002023-07-06T15:14:21.014+02:002022: més de 4'1 milions d'hectàrees de boscos primaris tropicals destruïts <p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #04ff00;"> <span><b>Cada cinc
segons, un camp de futbol menys
de bosc verge</b></span></span></span></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><b></b></span></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>El 2022, es cremà o es va talar
l'equivalent a un camp de futbol de bosc verge tropical en el mon
cada cinc segons, segons un informe de Global Forest Watch (GFW)
basat en dades obtengudes per satèl·lit. D'aquesta manera, es perd
una de les principals eines per a fer front al desafiament del canvi
climàtic.</b></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b></b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">El planeta ha perdut el 2022 una
superfície de bosc verge tropical equivalent a l'extensió de Suïssa
o dels Països Baixos. Es tracta d'ecosistemes primordials destruïts
en la seva majoria per l'agricultura i la ramaderia, segons una
anàlisi de dades recollides per satèl·lit que es va publicà ahir.
És l'equivalent d'un camp de futbol d'arbres tropicals que han estat
talats o cremats cada cinc segons, tant de nit com de dia, al llarg
de l'any passat. La superfície destruïda és un 10% superior a la
registrada el 2021, conclou el World Resources Institute (WRI) o
Institut de Recursos Mundials, amb base a Washington.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">La seva plataforma de vigilància per
satèl·lit de la desforestació, Global Forest Watch (GFW), ha
registrat el 2022 la destrucció de més de 4,1 milions d'hectàrees
de boscos primaris tropicals, crucials per a la biodiversitat del
planeta i l'emmagatzematge de carboni.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">El país més afectat és Brasil, amb
una superfície destruïda que representa el 43% de les pèrdues
mundials, seguit de la República Democràtica del Congo (13%) i
Bolívia (9%).</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3b0KyPEC-wY9ZLfy8CXFQzBMkhmDBXUVb3vMNkdxbsOuXTwCC6Lgf6T5fTh-eVn0tdOYYhHCE9lbZirgLUGgUXihrebKIX9yL_sdfKqNR2JZG54mBrcD7L6HvjxpWBnV886jYeoxQp2Kh7xOZgnXVSChnVJbb2YPG2eArrzBjUxSNZVnEqR0C6w/s726/0628_mun_amazonia.jpg.webp" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="726" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3b0KyPEC-wY9ZLfy8CXFQzBMkhmDBXUVb3vMNkdxbsOuXTwCC6Lgf6T5fTh-eVn0tdOYYhHCE9lbZirgLUGgUXihrebKIX9yL_sdfKqNR2JZG54mBrcD7L6HvjxpWBnV886jYeoxQp2Kh7xOZgnXVSChnVJbb2YPG2eArrzBjUxSNZVnEqR0C6w/w400-h255/0628_mun_amazonia.jpg.webp" width="400" /></a></div><p style="margin-bottom: 0cm;"></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>Canvi climàtic</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">“Estam a punt de perdre una de les
nostres eines més eficaces per a combatre el canvi climàtic,
protegir la biodiversitat i donar suport a la salut i els mitjans de
subsistència de milions de persones”, comentà durant una
conferencia de premsa Mikaela Weisse, directors de GFW.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Els boscos primaris tropicals destruïts
el 2011 alliberaren a més 2.700 milions de tones de CO2, el que
equival a les emissions anuals de la Índia, el país més poblat del
mon, segons WRI, que dirigeix l'informe.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Així l'acceleració i la destrucció
forestal continua inexorablement a pesar dels compromisos adoptats
durant la COP26 a Glasgow el 2021 per part dels principals dirigents
del mon. “Des del començament del nostre segle, hem assistit a una
hemorràgia d'alguns dels sistemes eco-forestals més importants del
planeta, a pesar d'anys d'esforços per a invertir la tendència”,
subratllà Weisse.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">A escala planetària, la vegetació i
els sòls absorbeixen prop del 30% de les emissions de carboni des de
1960. Uns 1.600 milions de persones, dels que prop de la meitat
pertanyen a poblacions autòctones, depenen directament dels recursos
forestals per a viure.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">A la República Democràtica del Congo,
es destruïren més de mig milió d'hectàrees de bosc el 2022,
segons l'informe. Principalment degut a l'agricultura i a la
producció de carbó vegetal, vital per a les llars, dels que el 80%
no tenen electricitat. El Govern ha destinat 500.000 milions de
dòlars a protegir els boscos, però la seva eficàcia queda limitada
perquè segueix permetent prospeccions de gas i petroli.</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>El 43% del bosc destruït correspon
a Brasil</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">El 43% de les 4,1 milions d'hectàrees
de bosc verge destruït correspon a Brasil, el que suposa 1,8 milions
d'hectàrees, segons destaca l'informe, que subratlla que la situació
empitjorà durant el mandat de Jair Bolsonaro (2019-2023), les seves
polítiques flexibilitzaren els controls i debilitaren els òrgans
ambientals.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Durant el govern del líder ultradretà,
qui defensa l'explotació de recursos naturals a la selva, fins i tot
a reserves indígenes on està prohibit per la llei, la desforestació
de l'Amazònia brasilera va créixer quasi un 60% respecte al
quadrienni anterior.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Els experts de WRI esperen que “es
pugui revertir aquesta tendència” amb la tornada al poder de Luiz
Inácio Lula de Silva, que reduí dràsticament la desforestació en
els seus anteriors mandats (2003-2010).</p><p style="margin-bottom: 0cm;"> <a href="https://www.naiz.eus/eu/hemeroteca/gara/editions/2023-06-28/hemeroteca_articles/cada-cinco-segundos-un-campo-de-futbol-menos-de-bosque-virgen">GARA 28Juny23</a></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-45491891493228768402023-06-04T08:41:00.006+02:002023-07-06T15:21:41.422+02:00Tossals Verds, una terra mal ferida <p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"> <span style="font-size: large;"><b><span style="color: #04ff00;">Tossals
Verds, una granja de cabres</span></b></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Tossals Verds és una
antiga possessió que pertany a Escorca, però que sempre ha estat
més relacionada amb els pobles de Lloseta o d'Alaró. Fa partió amb
aquest darrer poble i també amb Bunyola i Mancor. Les Cases Velles
de Tossals es troben a la part alta d'una llarga coma i comellar que
baixa fins al torrent d'Almedrà. En diferents indrets s'hi troben
restes arqueològiques d'especial rellevància, algunes relacionades
amb els darrers refugis musulmans a l'illa després del desembarc del
Rei en Jaume. Així com un antiquíssim camí que connectava la part
central de la Serra amb la resta de Mallorca. Al lloc que fa partió
amb la finca del Prat, que ara és tot alzinar i altes falgueres,
encara hi ha restes d'un antic molí que dona fe de la importància
del Prat, Almallutx i Cúber com a subministrament de farina de blat
per a l'illa. La pluviometria sempre generosa d'aquesta part central
de la Serra era garantia de collites segures a diferència amb
gairebé la resta de Mallorca que patien cicles aleatoris de sequera.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">L'any 1986 aquesta
possessió va ser adquirida pel Consell de Mallorca que inicià la
reforma de les cases noves per a convertir-lo des del 1995 en el
Refugi de Muntanya que encara és ara. La seva superfície és d'unes
580 hectàrees i el seu puig més alt assoleix els 1118 m. No
existeix cap racó en tot el que és la zona forestal i encara també
l'agrícola, on no es puguin trobar indicis del pas del foc.
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Al respecte puc contar
una anècdota relacionada amb qui va ser el darrer amo de la
possessió, de Lloseta. Un dia el vaig trobar al bar Bestard i, com
que ja el coneixia de quan jo era gairebé un infant, li vaig
comentar que estàvem eixermant sa Coma i recuperant les marjades i
l'oliverar, que estaven cobertes de càrritx i argelagues. La seva
resposta fou: “Foc, foc!”. Molts dels darrers pagesos de muntanya
de la Serra de Tramuntana o del Llevant, abusaren fins a l'addicció
d'aquesta eina de gestió.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Altres amenaces
comparegueren amb l'adquisició pública, com el projecte de xapar la
Serra pel mig amb una pista forestal que connectàs Tossals amb
Almallutx. La riquesa, bellesa i importància etnològica per a la
regulació hídrica dels marges i marjades de sa Coma feren tornar
enrere el projecte. L'any 1989 un foc que s'inicià a la Casa Damunt,
al Clot d'Almedrà, arribà fins a ses Cuculles i els Pinatons
aturant-se de baixada cap a sa Coma gràcies en part a l'antic camí
de pedra. Aquest incendi va tenir altres conseqüències igualment
devastadores. La Conselleria d'Agricultura aleshores amb competències
forestals i de gestió de monts públics, va idear per una banda una
immensa repoblació amb protectors individuals amb gran despesa de
mitjans materials i econòmics que va fracassar gairebé per complet
i també decidiren intervenir a l'alzinar, aleshores fresc, humit,
clos i ric amb sotabosc que hi havia entre el Pou de sa Bassola i ses
Cuculles amb el pompós nom de “Ayuda a la regeneración natural”,
que va consistir en talar totes les alzines que consideraven
banyarriquerades, el resultat va ser un traumàtic empobriment de
l'habitat que amb la invasió de cabres el va deixar gairebé en roca
nua i alzines esclarissades, amb total i nul·la regeneració
natural.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">El Consell de Mallorca,
protector de la cabra mallorquina, que com tots sabeu és una espècie
domèstica, ramadera, que va arribar amb l'ocupació humana de les
Illes, ha impedit que altres organismes amb competències en gestió
forestal, com la Conselleria de Medi Ambient, puguin intervenir a la
finca per controlar, regular la important proliferació de cabres que
la devasta i que envaeix alhora finques partioneres com el Maçanella,
Comassema o Cúber. És a dir ha convertit Tossals Verds en una
granja de cabres.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Allà on m'han volgut
llegir o escoltar, sempre he reclamat per mor de la imperiosa
necessitat de gestió forestal, de derogar el Decret de la cabra com
espècie cinegètica i declarar-la ramadera a tots els efectes i
controls relacionats, invasora i plaga en zones forestals. Dotar de
mitjans ben preparats a l'administració per regular les seves
poblacions a les finques públiques i oferir aquesta ajuda a les
particulars, a qui s'han de donar terminis prou raonables per complir
la llei efecte de la regularització d'aquesta espècie invasora.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">Joan Vicenç Lillo Colomar.</p><p style="margin-bottom: 0cm;">També publicat a <a href="https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2023/06/03/381123/tossals-verds-granja-cabres.html">DBalears</a></p><p style="margin-bottom: 0cm;"> </p><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr8D5R2iRDK6YyK9nIW6GW6jHL6VxRlHiZqv9lHA9vJTghCLhOgCgkPicnsLavMYRHCNea3qVTErSFRG34ruEsfbActnnXXm-kb1d9MkzNJOTlMfygImLtZFmainzfN6GF7yWzR1eTAD4LesL-HLmdHvyP_ozXvUnY4jsFHpz6bAmncfPO-o8/s1200/DSCN9615%20%5B1600x1200%5D.JPG"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="900" height="619" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr8D5R2iRDK6YyK9nIW6GW6jHL6VxRlHiZqv9lHA9vJTghCLhOgCgkPicnsLavMYRHCNea3qVTErSFRG34ruEsfbActnnXXm-kb1d9MkzNJOTlMfygImLtZFmainzfN6GF7yWzR1eTAD4LesL-HLmdHvyP_ozXvUnY4jsFHpz6bAmncfPO-o8/w300-h400/DSCN9615%20%5B1600x1200%5D.JPG" width="400" /></a></div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-73555472872630191532023-04-16T16:49:00.004+02:002023-07-06T15:24:14.765+02:00No existeixen els boscos abandonats, o són boscos o no ho poden ser<p style="text-align: center;"><span style="color: #b6d7a8;"><b>No existeixen els boscos abandonats, o són boscos o no ho poden ser <br /></b></span></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #04ff00; font-size: large;"><b>Ha
germinat un aglà</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">Aquesta setmana,
juntament amb altres companys, vàrem estar a punt de cridar a IB3 per
informar-los d'un descobriment, una exclusiva absolutament
excepcional, la manca de cobertura mòbil ens ho va impedir.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">Ara mateix ni vaig a
cercar les declaracions que el Sr. Berbiela, funcionari primer de la
perifèrica estatal, després durant anys responsable del servei de
gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient i ara sembla com a
membre de Tramuntana XXI, va realitzar en referència a, segons les
seves paraules, <b>l'abandonament dels boscos per manca de gestió
forestal</b>. Aquesta Conselleria ha estat gestionada, valga la
redundància i alhora val a dir-ho, durant llargs anys per el
PSM-Mes, Gabriel Vicenç, Vicenç Vidal, Miquel Mir, amb els seus
coetanis del Consell amb gestions de caça o medi ambient, Joan
Font... progressistes, d'esquerres i desconec fins a quin punt
nacionalistes o sobiranistes, de Mallorca, que l'estimessin, vaja.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">En tot cas, IB3 va
entrevistar el Sr. Berbiela, ah, i una altra persona que parlava de
boscos bruts i nosèquè, ambdós en l'idioma castellà, com és
norma a les entrevistes importants de l'ent públic balear.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">Vaig a tirar de fona:
aquest setmana per raons professionals he potejat, a peu amb
dificultat, territoris de muntanya del Raiguer: Sa Boal, Son Guitard,
Sa Bastida, Es Rafal, Oliclar, Solleric, Sa Casa Damunt, Tossals
Verds... si pogués vos hi dibuixaria el mapa. Juliette no va afectar
per tot igual, però el que sí que va fer on va descambuixar de
valent els pins i les poques alzines, és destapar el que hi ha
davall, la calvície de la roca nua que han deixat les cabres.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">Si qualque cosa és un
autèntic, irresponsable i groller abandonament, és el que ha estat
deixar durant anys i anys i avisos d'atenció al respecte, la gestió
forestal en el barram de les cabres: no hi ha sotabosc, no existeix
regeneració ni de llavor ni de tanyada, res davall aquells pins i
alzines que varen poder medrar un temps gràcies a que aleshores no
n'hi havia de cabres, o no tantes.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">Sense sotabosc, ja ho he
dit altres vegades, la temperatura del sòl és més alta, la humitat
més baixa, el debilitament de l'habitat és general, l'afectació
pels descomponedors va arreu. No és d'ara la cosa, mai va existir
una gestió forestal per part de carboners i llenyataires, anaven a
mata rasa, justet, justet deixaven una alzina per fer ombra a la
sitja. Els boscos a Mallorca han estat maltractats en forma
d'aprofitaments forestals abusius i amb invasió d'espècies animals
domèstiques com porcs, ases, ovelles i, sobretot i ara, de cabres,
ja descontrolades. Són aquelles que en diuen “<i>cabres fines”</i>
per les que el PP, sempre a les ordres de caçadors, terratinents i
espècimens semblants, va declarar espècie cinegètica i trofeu de
caça, enlloc del que és, domèstica, ramadera i invasora i plaga en
zona forestal, i també les que no ho són, que ja són totes de fet.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">Ara mateix aquest
territori que vaig potejar per la dificultat de moure-m'hi degut als
pins trencats i brancam estès on hi havia alzines o ullastres, és
un paisatge que mai havia observat en aquestes cotes tan baixes. Les
milanes no hi faran niu enguany, per tant qui teniu terra amb pins
alts i vells cuidau-los, faran falta. Amb tot Juliette no seria res si
el bosc no hagués estat maltractat i ara envaït de manera
descontrolada per una espècia invasora com la cabra domèstica, es
regeneraria sense cap problema i potser encara amb més vigoria i
biodiversitat... amb permís del canvi climàtic. Potser Juliette
impedint el trànsit de les cabres i protegint de brancam el sòl,
encara podrà fer qualque cosa. Cal protegir-la de qualsevol idea
irresponsable, inassolible per altra banda (al temporal del 2001
empraren helicòpters per extraure els arbres caiguts, quina
tudada!), perquè aquest brancam, aquesta rama caiguda, aquests
troncs són una garantia de que a davall hi germini qualque llavor o
tanyada, herbàcia, lianoide, arbustiva, d'arbre... de donar una
cobertura de terra, de nutrient humus a una muntanya que ara per ara
està arrassada, castigada durament per la mà de l'home.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">I tornant al començament,
l'exclusiva per la que volíem avisar a IB3 és perquè trobàrem una
alzina de llavor, minúscula, a penes tres centímetres d'alçada, de
llavor! després de recórrer aquest extens territori del que vos he
parlat abans.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">Ja sé que el que diré
ara sonarà molt demagog: però aquests entrevistats han potejat, a
poc a poc, extensament, darrerament les muntanyes de la Serra? ho han
fet els darrers trenta o quaranta anys?</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #b6d7a8;">Deixau el bosc en pau.
Gràcies.</span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;"><span style="color: #b6d7a8;">Joan Vicenç Lillo
Colomar.</span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"></p><div style="text-align: left;"><span style="color: #93c47d;"><span style="font-size: x-small;">També publicat al</span> <a href="https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2023/04/16/379191/germinat-agla.html">DBalears</a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #93c47d;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0mFBt7-yWmkKoF03N5Pu6qg1nAnpuqFtil_dajpAbaGcjrQhf38tZnEzMIJZjy84A74Fgjkm8b8TfmOXI5fp6LtTf_k_0cub1HoAzqMcWA2xkCB_CWgaJi-IKR89mee_j5Hpa8zJlMtKIN7bX-USzNqCN_OISyltFbSRwOgRDZueOa1U5McI/s1600/IMG20230411110109%20%5B1600x1200%5D.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0mFBt7-yWmkKoF03N5Pu6qg1nAnpuqFtil_dajpAbaGcjrQhf38tZnEzMIJZjy84A74Fgjkm8b8TfmOXI5fp6LtTf_k_0cub1HoAzqMcWA2xkCB_CWgaJi-IKR89mee_j5Hpa8zJlMtKIN7bX-USzNqCN_OISyltFbSRwOgRDZueOa1U5McI/w400-h300/IMG20230411110109%20%5B1600x1200%5D.jpg" width="400" /></a></div><p></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-46378294010592438672023-03-29T21:01:00.006+02:002023-07-06T15:28:09.562+02:00La Tribu de l'Alzina<p style="text-align: center;"><span style="color: #04ff00; font-size: large;">La Tribu de l'Alzina. Arbres passats i presents</span></p><p style="text-align: center;"><span style="color: #ffa400; font-size: large;">Amb Joan Vicenç Lillo Colomar</span></p><div></div><div><p>La varietat floral del món és abismal. Quantes algues, plantes,
arbustos, arbres, enfiladisses hi arriba ha haver! D’arbres, per
exemple, s’estima que n’hi ha unes 60 mil espècies. I moltes
d’elles fan fruits comestibles pels humans. Tenim la sort de viure
en un clima que ens permet gaudir d’una àmplia varietat de fruits
i baies... un paradís.<br /><br />Però no sempre hem tingut tanta
varietat al nostre abast...<br /><br />Avui xerram sobre els boscos que
arrelen per les illes, amb Joan Vicenç<br />Lillo, guarda forestal des
de fa més de 30 anys i apassionat dels arbres.<br />En Joan participa
amb els seus articles al diari DBalears, i al blog amicsarbres.</p><p><a href="https://www.ivoox.com/29-03-23-la-tribu-l-alzina-arbres-passats-i-audios-mp3_rf_105400241_1.html">La Tribu de l'Alzina</a></p><p><a href="https://www.xn--radiopollena-udb.net/programes/la-tribu-de-lalzina/">Ràdio Pollença</a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivepSRbQT-sdambz60BHUs_FH3RkKI0pjLaXe1Ar3EAQdqF7N0sk-E2C0Fx0MzmzcZ5xcNj1o5bPiku1kkuZysLFO_cGJBz1xGUljQeboXr1GjC1wg9QqZdfs7WxPLzPnFbNbNosvjR2JugxaJW29udYdOClQYzO06EmW1ARxxTaFwDdIAG70/s2592/2MAR%C3%8708%20059.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivepSRbQT-sdambz60BHUs_FH3RkKI0pjLaXe1Ar3EAQdqF7N0sk-E2C0Fx0MzmzcZ5xcNj1o5bPiku1kkuZysLFO_cGJBz1xGUljQeboXr1GjC1wg9QqZdfs7WxPLzPnFbNbNosvjR2JugxaJW29udYdOClQYzO06EmW1ARxxTaFwDdIAG70/w400-h300/2MAR%C3%8708%20059.jpg" width="400" /></a></div><p><br /></p></div>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-63446675421139712172023-03-12T21:48:00.002+01:002023-07-06T15:30:17.690+02:00Juliette i la neu <p></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><b><span style="color: #b4a7d6;">Juliette</span></b></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;">Desconec
qui posa nom a les borrasques importants, tampoc ara ho aniré a
mirar. El que sí que ja posats a fer m'agradaria, és que li
posessin a qualcuna el nom de Margalida, Aina, Mercè o sí en
masculí, Tomeu, Bernat, Roc, Cinto... però bé, del que vull parlar
aquí és dels efectes que sobre el paisatge, el bosc de la Serra de
Tramuntana ha provocat aquest temporal. Una altra cosa és
l'agrícola.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;">Avui,
una dotzena de dies passada la tempesta, he trobat un antic conegut
de Palma que tornava d'excursió d'una de les muntanyes de cotes més
baixes de la Serra, la seva cara acompanyava la sorpresa i
preocupació que li havia provocat observar <i>in situ</i> la
trencadissa d'arbres que hi havia trobat. La seva pregunta m'ha
sorprès a mi també: quantes arbres ha afectat la tempesta? El
primer pensament abans de respondre-li ha estat de condescendència
en recordar d'on és. El cent per cent de les alzines del lloc d'on
em parla, li he respost. Hi ha estat d'acord.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Efectivament,
i què, i ara què? Dos elements més un, em preocupen a l'hora
d'avaluar quines seran les conseqüències sobre el bosc per ordre
d'importància: les cabres, el canvi climàtic i la gestió forestal
si és el cas. Tots tres són antròpics (DIEC: </span></span>Relatiu
o pertanyent a l’home o a la seva acció. <i>Degradació antròpica
de la natura</i>.), els dos primers d'aplicació<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">
de continuïtat i alhora immediata.</span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;">La
neu, a diferència d'altres ocasions es va donar de forma breu però
abundant en cotes baixes, i va provocar el que a altres indrets de la
Serra, Binifaldó, son Massip, Almallutx... és un fenomen més o
menys habitual i ocasional que igualment provoca gran trencadissa de
pins, alzines i d'oliveres en el cas de tanques agrícoles.</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;">El
problema radica en què a les cotes més altes els marges de
recuperació, de regeneració dels boscos estan molt més garantits,
la pluviometria és abundant, superant fàcilment els sis-cents,
set-cents litres anuals que la pervivència de l'alzinar exigeix. No
així a les cotes més baixes, on de cada vegada són més difícils
d'assolir les mitjanes normals. Per exemple, a Alaró una
pluviometria mitjana hauria de superar els sis-cents, quan hi ha anys
recents en que difícilment s'assoleixen els quatre-cents. El bosc
probablement podria resistir períodes de sequera més o menys
continuades, però si li suprimim totalment el sotabosc i qualsevol
cobertura a dos metres d'en terra, llavors les condicions amb més
calor i menys humitat del sòl provocada per aquesta manca de
protecció i ombra, els fa molt més vulnerables. Qui, què causa
aquesta manca de cobertura protectora?: les cabres. Qui permet la
presència a hàbitats salvatges, a la muntanya, d'aquesta espècie
domèstica i invasora? Tenen nom i llinatges mallorquins.<br /></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;">Les
variacions de pluviometria, temperatura, humitat, períodes alterats
i inusuals de sequera i pluja, pertorbacions meteorològiques que
provoquen el canvi climàtic poden fer impossible la regeneració, la
recuperació dels boscos d'aquests indrets després d'episodis com el
viscut el passat 27 de febrer de 2023. Però si hi ha una forma, un
element que ho pot resoldre és evidentment del mateix sistema, és a
dir de la seva biodiversitat d'espècies, de l'excepcional dinàmica
per a la superació i supervivència que caracteritza l'ecosistema
mediterrani... si l'arrogant prepotència humana no s'hi interposa.
Cert que una gestió forestal basada en la recuperació a la
reconquesta forestal d'antics cultius de marjades agrícoles
normalment situats en comes i comellars entremig d'amples zones
forestals són necessaris per dificultar l'extensa propagació
d'incendis forestal, així com les faixes de defensa en voreres de
camins (que en molts casos aquest han estat més causa que prevenció
en els inicis de focs devastadors) són també necessaris, però als
boscos deixau-los en pau.</span></p><p align="LEFT" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;">Joan
Vicenç Lillo Colomar</span></p><p align="LEFT" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;">Publicat també a <a href="https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2023/03/12/377795/juliette-neu.html">DBalears </a></span></p><p align="LEFT" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU_wYg5EWoEUPvFx-ZUixVsbn-Z8QdQJy448VNduNGdMBYeRu7OURTNnFOo9JxYubxKBrSsjN8KyZwDGoF0ysqPzYWKqCDzm07L9BJ1b9jmuE94hIVuh7hIi3rsEDjLF0ohSVVyZmajVmzMhkdskTcQnxI6XnfZFp3kysZyd5__6GgfBjs1hc/s4160/IMG20230302144417.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU_wYg5EWoEUPvFx-ZUixVsbn-Z8QdQJy448VNduNGdMBYeRu7OURTNnFOo9JxYubxKBrSsjN8KyZwDGoF0ysqPzYWKqCDzm07L9BJ1b9jmuE94hIVuh7hIi3rsEDjLF0ohSVVyZmajVmzMhkdskTcQnxI6XnfZFp3kysZyd5__6GgfBjs1hc/w400-h300/IMG20230302144417.jpg" width="400" /></a></div><p></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-43208302428739950702023-01-05T20:59:00.003+01:002023-07-06T15:32:17.279+02:00Fum, fum, fum... <p></p>
<p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><b><span style="color: #ffa400;">Cremes
agrícoles, canvi climàtic i salut</span></b></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">L'any 1998 l'huracà
Mitch va devastar grans territoris de Centreamèrica a Hondures i
Nicaragua, provocant enormes destrosses i causant un gran nombre de
víctimes mortals. El que va tenir de particular aquell fenomen
atmosfèric a més de la seva excepcional força i categoria, va ser
un recorregut poc usual: els huracans solen generar-se al Carib i el
seu recorregut ressegueix la costa atlàntica sense travessar terra
fins al Pacífic, com va passar amb aquest. Un amic mallorquí que
aquells anys vivia al nord de Nicaragua, una de les zones més
afectades per l'huracà, comentava que baix la seva opinió la crema
de gran quantitats de residus vegetals, agrícoles i forestals que
aquell any es varen produir, havia alimentat i facilitat la força i
el recorregut d'aquell gran front de pluges i vents huracanats.
Nicaragua és un país de clima tropical amb temperatures i humitats
relatives generalment elevades que, amb l'aportació excessiu d'un
escalfament i aportació d'humitat en forma de vapor d'aigua, podia
haver alimentat aquell huracà variant el seu normal recorregut.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Avui dia 5 de gener de
2023, mentre observava des de diferents observatoris elevats, el
territori de Mallorca, he recordat aquells fets ja llunyans, que per
cert generaren un gran moviment de solidaritat vers la població
damnificada d'aquells països. Avui a Mallorca vivim un estancament
anticiclònic amb pressions elevades i nul moviment de l'aire. Un
temps que amb la contaminació generada pel parc automobilístic i la
generació de nombroses cremes agrícoles i forestals, a vegades
aprofitades per eliminar altres tipus de residus perillosament
contaminants, provoca una situació gens favorable per a la salut de
les persones, especialment per les més vulnerables.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Però cremar “la
brutor” generada per podes i aprofitaments forestals era, és, tan
necessari! Quin desgavell el generat per aquesta legislació
contraria a uns costums tan nostres, arrelats i ancestrals de cremar
per fer net! Efectivament, la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus
i sòls contaminats per a una economia circular, de caràcter bàsic
i estatal, va introduir la prohibició, amb caràcter general, de les
cremes de residus agrícoles i forestals, llevat que de manera
individualitzada se justifiqués la crema per raons de caràcter
fitosanitari, o a entorns forestals per risc d'incendi forestal, quan
no pogués accedir-s'hi al lloc per a retirar els residus per a la
seva posterior gestió. El que aquesta Llei volia introduir, era la
possibilitat de valorització de restes vegetals agrícoles i
forestals per el seu ús en energia o en biomassa i per altra banda,
mantenir emmagatzemat el CO2 en la matèria orgànica i no
retornar-lo a l'atmosfera en forma de foc i fum.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Les queixes per part del
mon rural i forestal foren tan exagerades i estridents que,
efectivament, un partit el PDCAT (Partit Demòcrata de Catalunya) es
va fer seva la reivindicació i va convèncer ràpidament tota la
resta de partits, de modificar aquesta Llei per evitar la prohibició
de poder cremar les restes vegetals, així com efectivament a partir
de dia 2 de gener de 2023 s'ha pogut fer. El canvi de redacció per
canviar el sentit legislatiu d'una Llei que és una transposició
d'una Directiva Europea, s'ha fet de tal manera que només les
empreses, explotacions agràries, amb més de 50 persones o un balanç
econòmic anual superior a 10 milions d'euros, tenen l'obligació de
sol·licitar autorització per a poder realitzar les cremes. Un poc
groller, tot plegat, però bé, tenim el que ens mereixem.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Una altra cosa que
pensava avui de matí observant Mallorca sobre un turó, és que de
manera natural el foc només compareix per mor d'un llamp. No hi ha
cap animal, llevat de l'Homo sapiens que sigui capaç de generar foc
per sí mateix. Per tant aquesta evidència ens hauria de cridar
l'atenció pel que fa a l'aportació humana generadora de causes per
a l'escalfament del planeta i conseqüent canvi climàtic. Un per un.
Qui sap però, si en aquest curt període de temps que ens hem hagut
d'aguantar les ganes de cremar, algú ha pensat que ja es hora de
prendre consciència del problema i actuar en conseqüència, és a
dir mirar de viure, passar, deixant el mínim rastre, càrrega
ecològica, especialment destinada i pensant amb els infants i qui
encara han de venir.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Joan Vicenç Lillo
Colomar</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: x-small;">Article publicat al <a href="https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2023/01/05/375235/cremes-agricoles-canvi-climatic-salut.html">DBalears</a></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjSuWOD30E1A7dMturOWq-G0xq9UNFCILIybRUsbIL5GQLLrHAk5r7otgGZZdPf28i22oj6kUWxp3WOOEC8IQDRn30xEWiqqoi3Y-kozX4s2n-M01inLWAmeStxo9lMDDUgOqOu8yyCiYCwf6fno0K--5OnaDEipq96TCI1aFRV00nJ2-OfzI/s4608/DSCN7802.JPG" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="2471" data-original-width="4608" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjSuWOD30E1A7dMturOWq-G0xq9UNFCILIybRUsbIL5GQLLrHAk5r7otgGZZdPf28i22oj6kUWxp3WOOEC8IQDRn30xEWiqqoi3Y-kozX4s2n-M01inLWAmeStxo9lMDDUgOqOu8yyCiYCwf6fno0K--5OnaDEipq96TCI1aFRV00nJ2-OfzI/w400-h215/DSCN7802.JPG" width="400" /></a></div><p style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-61861906009755527292022-12-13T11:31:00.004+01:002023-07-06T15:35:26.312+02:00El teix a Mallorca confinat i cap a l'extinció<p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #04ff00;"> <span><b>El teix,
de la vida a la mort</b></span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">A mitjans de l'any 2007
vaig escriure <a href="https://amicsarbres.blogspot.com/2007/08/el-teix-de-la-vida-la-mort.html">un article</a> a aquest mateix blog sobr<span style="text-align: left;">e el teix. Aleshores jo ja deia que: “La situació del
teix avui a Mallorca considero que és la d'una espècie en perill
d’extinció. En tot cas el teix es troba actualment en una situació
molt pitjor al meu entendre, que la que descriu Francesc Bonafè a la
“Flora de Mallorca” del 1977: “Vessant Nord de les altes
crestes. Aquest arbre va desapareixent a poc a poc d’Europa. A
Mallorca ja en queden pocs exemplars. Un centenar a la Mola de
Planici; n’hi ha de ben corpulents i en neixen de petits. Set o
vuit al Teix. Uns 39 al Maçanella. En aquest puig creixen dins les
encletxes de les roques llurs troncs retorçuts, de 50 cm. de
diàmetre, indiquen una edat avançada. Puig Major. L’espècie pot
arribar als 1.500 anys.” Segons Bonafè al teix de Sa Granja
d’Esporles se li han calculat uns 2.000 anys.”</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">I què hi fa un arbre com
el teix a Mallorca? Concretament a la Serra de Tramuntana? L’àrea
natural del Teix considerada en sentit estricte, comprèn Europa,
Centre, Nord i Oest d’Àsia, Marroc, Argelia, Azores i Madeira,
trobant-se gairebé sempre aïllat i escàs. Alguns noms que té el
teix en altres llengües són: Hagin (basc), Common yew (anglès),
Teixeiro o teixo (gallec-portuguès), Tejo (castellà), tasso
(italià), gemeine Eibe (alemany). Aquí és una més de les joies
botàniques que aquesta matriu d’illes mediterrànies és capaç
d’allotjar. Aquesta espècie és una relíquia d’un temps passat
on hi havia un clima més humit i fred que el que tenim ara.
Confinada a les penyes més altes, inaccessibles i ombrívoles de la
serra de Tramuntana hi creix una vegetació que en bona part fou
venerada per els celtes i per els pobles pagans del sud-oest de
Europa: la servera de muntanya o pomera borda (Sorbus aria), el
rotaboc (Acer granatense), l’arbre de visc (Ilex aquifolium), el
corner (Amelanchier ovalis), la mareselva dels Pirineus (Lonycera
pyrenaica) ... són espècies d’altres temps i d’altres indrets
més freds que miraculosament han resistit aquí. No n’hi ha prou
en declarar una espècie protegida o en declarar-ne el seu hàbitat,
això evidentment són passes importants, però si no hi ha una bona
gestió tècnica de conservació i millora és per demés. Si només
pel fet d’haver de preveure que les distorsions en el clima que
l’home està provocant poden afectar aquestes espècies a Mallorca,
molta més feina s’ha de fer per a garantir-ne la conservació. És
més, crec fermament que moltes d’aquestes espècies podrien viure
prop de les parts més altes essent veïnes i fins i tot mesclades
amb el bosc d’alzina. La policromia de la servera, el rotaboc o la
mata vera (Pistacea terebinthus) que perd la fulla, podria ben be
mesclar-se des dels set-cents o vuit-cents metres amb l’alzinar.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">La situació l'any 2022
és, jo diria, desesperada per a la supervivència d'aquesta espècie
i les altres que he anomenat. El motiu és per una banda que els
intents d'augmentar-ne els efectius amb reforestació als seus llocs
de confinament, es troben amb períodes de sequera llargs i severs i
simplement es moren de sed. L'altra, la més important però, és la
nul·la gestió en el control de la cabra, espècie domèstica
invasora absolutament descontrolada del control ramader per una banda
i malauradament sobretot estimulada en la seva expansió geogràfica
i demogràfica per una política mescla d'ignorància i mala fe. El
que més dol de tot plegat és que governs i institucions governades
per partits autoanomenats progressistes, com el Consell de Mallorca o
la Conselleria de Medi Ambient, en siguin els principals
responsables, culpables diria jo, perquè l'afectació que sobre
hàbitats prioritaris, protegits, vulnerables provoca, és del tot
punible a efectes administratius i penals.</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Fora bo per tant que un
dia haguessin de presentar comptes davant un tribunal els tècnics i
polítics responsables de tal devastació a ulls vista, però ho fora
també que ho haguessin de fer davant els seus votants que creuen
donar suport a partits progressistes, amb idees avançades,
innovadores, valentes... honestes, quan fan just el contrari en la forma, en el
fons i al llarg del temps, amb total abdicació i menyspreu per les
idees que deien defensar davant el seu electorat. Mallorca en això,
en la conservació i defensa del medi ambient, dels seus hàbitats
més autèntics i sensibles, també se'n va en orris i no se'n pot
culpar avui a la secular dreta conservadora, depredadora de sempre.</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Joan Vicenç Lillo
Colomar</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: x-small;">Article publicat també al <a href="https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/12/11/374429/teix-vida-mort.html">DBalears</a></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU4Grxdc8f69QRrA0c4T7OEnoJTW7pvjdo7a9xJqvX4YjRfthrPCbXbUcgsCnsrrbKM_XMOxqMRQuvbF4qjkawzsi-gnot7FrVcWYTciYOFgmo9BUiciJejAbiwiAIU57z_qLMym7t_Avvk_uNYgunXrJeegxTD3k-2atBPtfV29LC97IBaS8/s4608/DSCN7795%20-%20c%C3%B2pia.JPG" style="margin-left: oem; margin-right: oem; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2488" data-original-width="4608" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU4Grxdc8f69QRrA0c4T7OEnoJTW7pvjdo7a9xJqvX4YjRfthrPCbXbUcgsCnsrrbKM_XMOxqMRQuvbF4qjkawzsi-gnot7FrVcWYTciYOFgmo9BUiciJejAbiwiAIU57z_qLMym7t_Avvk_uNYgunXrJeegxTD3k-2atBPtfV29LC97IBaS8/w400-h216/DSCN7795%20-%20c%C3%B2pia.JPG" width="400" /></a></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-90163081809518049782022-11-10T20:52:00.003+01:002022-11-11T18:50:25.513+01:00En defensa dels boscos caducifolis i escleròfil·les <div style="text-align: center;"><span style="color: #ffa400;"><b><span style="font-size: large;">Téntol i emergència dins el bosc</span></b></span></div><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #93c47d;">Crec que fa temps un amic
em va enviar via digital el llibre “<i>La vida secreta dels arbres</i>”
del guarda forestal alemany <span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Peter
Wohlleben. Com tantes coses que m'arriben per aquesta via, ho vaig
deixar oblidat en un calaix del meu ordinador, fins que fa poc, arrel
d'un article del New York Times del passat 7 de novembre sobre la
xarxa de fusta, vaig tornar a topar amb aquest autor i llibre i
recercant més informació al respecte, a Filmincat en vaig visionar
un documental de Jörg Adolf sobre aquest guarda forestal i el seu
famós llibre, que per cert n'ha venut més de dos milions
d'exemplars i ha estat traduït a molts idiomes.</span></span></span></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #93c47d;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
documental a mi, que també faig de “guarda forestal”, encara que
amb el nom d'agent de medi ambient, em va semblar un </span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">ja
vist</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
pels molts de detalls i situacions, tot i a pesar de les enormes
diferències silvícoles i de gestió que existeixen entre els boscos
caducifolis i els nostres esclerofil·les mediterranis. Va ser
interessant observar com entre la concepció, parers i protestes
d'aquest treballador i investigador forestal autodidacta i les meves
hi existien moltes semblances. </span></span></span></span>
</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="color: #93c47d; font-size: small;">Prou
n'hi hauria per demostrar-ho de fer una recerca i recopilació
d'articles meus molt anys abans que sortís publicat el seu llibre,
per comprovar com, per exemple, les diferències entre la gestió
silvícola forestal de l'administració competent i les seves (o les
meves), són ben importants i fins i tot diria que irreconciliables.
Unes perquè, com aquí a Mallorca o allà a Alemanya, segueixen
ancorades en conceptes i pràctiques anacròniques i certament
allunyades d'una visió ecològica dinàmica, complexa, ramificada,
diversa, del bosc. Per una banda un intervencionisme arrogant,
ignorant i agressiu, per un altra un téntol, anem a veure a poc a
poc i intervenir-hi, si cal, amb sensibilitat i coneixement.</span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="color: #93c47d; font-size: small;">De
tot ja me n'he cansat de parlar, però certes plagues, vull dir
pràctiques, són males d'eradicar, una rere l'altra van clonant en
individus que repeteixen els mateixos esquemes i errors. Per posar-ne
exemples i perdonau-me la personificació en la meva persona que en
faig d'aquest escrit, he criticat els conceptes i lluites contra les
“plagues” que encara, els clons de les antigues escoles forestals
dedicades exclusivament a monocultius d'arbres per explotació
forestal, segueixen dedicant.</span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #93c47d;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">He
defensat que la processionària (</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Thaumotopoea
pityocampa</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">),
o l'eruga peluda de l'alzina (</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Lymantria
dispar</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">),
cuques defoliadores del pi (</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Pinus
halepensis</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)
i de l'alzina (</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Quercus
ilex</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)
respectivament, no només no són plagues pel bosc, a no ser que una
intervenció humana o una de natural rarament excepcional les hi
converteixi temporalment, sinó que participen activament en la
producció i aportació de nutrients al bosc, que són elements
propis del seu hàbitat, del seu ecosistema i no un enemic a combatre
amb les armes químiques, biològiques i fins i tot mediàtiques com
s'ha fet fins ara i que han repercutit, ara sí negativament, en tot
el funcionament del seu sistema. </span></span></span></span>
</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #93c47d;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">He
defensat que els perforadors del pi (</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Tomicus
destruens i Orthotomicus erosus</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)
no són més que uns primers descomponedors d'arbres debilitats
sobretot a causa de la sequera, arbres com els pins que tenen arrels
superficials i, en general de vida curta, i que una de les seves
principals funcions, apart d'altres molt importants mentre són vius,
és precisament aportar amb la seva matèria orgànica humus al bosc,
procés on aquests perforadors actuen.</span></span></span></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #93c47d;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">He
defensat que les intervencions humanes als alzinars de Mallorca, amb
aprofitaments ancestrals i recents intensius per tala i carboneig,
explotació abusiva amb càrrega ramadera de bèsties, porcs, ovelles
i cabres, amb pèssima gestió forestal, precisament per no entendre
el seu funcionament, han significat l'afebliment d'aquest hàbitat,
d'aquest bosc fins els extrems segurament irreversibles que pateixen
ara i on, lògicament, hem donat molta feina al banyarriquer
(</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Cerambyx
cerdo</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">),
encarregat igualment de descompondre els arbres afeblits, amb la
particularitat que avui és tot l'alzinar que està debilitat. He
explicat i he defensat una intervenció important i urgent contra la
presència de les cabres com espècie invasora, com a autèntica
plaga dins els alzinars i fora, perquè no només eliminen tot el
sotabosc, impedeixen qualsevol regeneració de rebrot o llavor, sinó
que la seva intervenció col·labora directament en els agreujants
del canvi climàtic: el sòl d'un bosc sense sotabosc pateix
temperatures més altes i menor humitat i en resulta un bosc molt
debilitat.</span></span></span></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="color: #93c47d; font-size: small;">He
defensat els arbres vells, fins i tot els morts, drets o caiguts,
perquè són útils, necessaris al bosc, és a dir a la seva
comunitat forestal, al seu sistema de funcionament que estem tan
lluny de conèixer i entendre, als seus animals, insectes, ocells,
mamífers, plantes, fongs, micorizes i tota la seva xarxa de relació.
Ens cal un téntol, una treva en aquesta relació tan hostil que
tenim amb el bosc.</span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #93c47d;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Val
a dir que mentre l'administració forestal s'ha entretengut en atacar
molins a canonades als boscos de les Balears, han comparegut espècies
invasores recents que no han sabut aturar ni combatre, com la
</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Paysandisia
archon</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
que devasta la nostra palmera nadiua, el garballó (</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Chamaerops
humilis</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)
o la </span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Cydalima
perspectalis </span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">que
ho fa amb el boix (</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Buxus
balearica</span></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">).</span></span></span></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #93c47d;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">Peter
Wohlleben té diferències molt diferents, valgui la redundància,
amb els silvicultors i gestors forestals de l'administració
alemanya, que les que tenc jo amb els d'aquí, però igualment
importants en els dos casos. Les nostres comunitats forestals
mediterrànies no s'assemblen a les caducifòlies de centre-Europa,
com tampoc la seva gestió i intervenció, allà l'explotació
forestal ha estat molt més antiga i intensa, si bé la visió i
consideració ecològica silvícola positiva de reparació del mal
fet va arribar molt abans que aquí, que encara esperam. </span></span>
</span></p>
<p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="color: #93c47d;">Joan
Vicenç Lillo Colomar</span></span></p><p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"><span style="color: #93c47d;">Article també publicat al</span> <a href="https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/11/10/373227/tentol-emergencia-dins-bosc.html">DBalears </a></span></p><p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizAp7cAG8o7-JgR3efAmBMdVRHMb5I4LWkV2vHiM9Gi_WtEoUZ8Usmq6LPlOxBZ9Me8bQ4zTwP16pbmUeAQq96f1pWeR105b4Pj2rpMkye4JQmlbymHxq_8YvyKYsQR9hQRzPeHxr2CHrDfAaYQqKjgplBc81RkQsFiKShEcNBDeII2tmCGLU/s1600/DSCN6333%20%5B1600x1200%5D.JPG" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizAp7cAG8o7-JgR3efAmBMdVRHMb5I4LWkV2vHiM9Gi_WtEoUZ8Usmq6LPlOxBZ9Me8bQ4zTwP16pbmUeAQq96f1pWeR105b4Pj2rpMkye4JQmlbymHxq_8YvyKYsQR9hQRzPeHxr2CHrDfAaYQqKjgplBc81RkQsFiKShEcNBDeII2tmCGLU/w400-h300/DSCN6333%20%5B1600x1200%5D.JPG" width="400" /></a></span></span></div><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"></span></span></span><p></p>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-80026538029971441402022-11-07T17:11:00.005+01:002022-11-10T18:43:30.236+01:00Els arbres mare vells<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHjrqs_S82pA5UHV6GQ9WRV1MGfZYed3W0k3foojHt8jpGhyTDbxCpJaD7ZwekgekHkHtkATH3kD9BXifauBTJ1q2dkye3AWePz1uNsa7GGURbNWgVHs4yw4H6VsP7FLdhfI6_e4uky18vw6SoiPWvMyhdRDpmUAD-bgDHoPjWkH4d5VQbUFc/s447/17oct06%20047bis.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="447" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHjrqs_S82pA5UHV6GQ9WRV1MGfZYed3W0k3foojHt8jpGhyTDbxCpJaD7ZwekgekHkHtkATH3kD9BXifauBTJ1q2dkye3AWePz1uNsa7GGURbNWgVHs4yw4H6VsP7FLdhfI6_e4uky18vw6SoiPWvMyhdRDpmUAD-bgDHoPjWkH4d5VQbUFc/w400-h300/17oct06%20047bis.jpg" width="400" /></a><p></p><div style="text-align: center;"><span style="color: #ffa400;"><b><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: large;">Els arbres parlen sota terra?</span></b></span><br /><span style="color: #ffa400;"><b><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: large;">Per als científics, aquesta teoria està en disputa</span></b></span></div><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif;"><b>Des de Ted Lasso
fins a TED Talks, la teoria de la "xarxa de fusta" és a
tot arreu i alguns científics argumenten que està exagerada i no
està demostrada.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: x-small;">Per Gabriel Popkin - 7 de novembre de
2022</span></p><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: x-small;"></span></p>
<p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Justine Karst,
micòloga de la Universitat d'Alberta, temia que les coses havien
anat massa lluny quan el seu fill, de vuitè grau, va arribar a casa
i li va dir que havia après que els arbres es podien parlar entre
ells a través de xarxes subterrànies.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">El seu company,
Jason Hoeksema de la Universitat de Mississipí, va tenir una
sensació similar quan va veure un episodi de "Ted Lasso"
en què un entrenador de futbol li va dir a un altre que els arbres
d'un bosc cooperaven en lloc de competir pels recursos.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Pocs descobriments
científics recents han capturat la imaginació del públic com la
xarxa de fusta: una xarxa de filaments de fongs que es planteja la
hipòtesi de transportar nutrients i informació a través del sòl i
ajudar els boscos a prosperar. La idea va sorgir a finals de la
dècada de 1990 a partir d'estudis que demostraven que els sucres i
els nutrients poden fluir sota terra entre els arbres. En alguns
boscos, els investigadors han rastrejat fongs des de les arrels d'un
arbre fins a les d'altres, cosa que suggereix que els fils dels
micelis podrien proporcionar conductes entre els arbres.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Aquestes troballes
han desafiat la visió convencional dels boscos com una mera població
d'arbres: els arbres i els fongs són, de fet, actors iguals en
l'escenari ecològic, diuen els científics. Sense tots dos, els
boscos tal com els coneixem no existirien.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Tant els
científics com els no científics han tret conclusions importants i
contundents d'aquesta investigació. Han plantejat que les xarxes de
fongs compartits són omnipresents als boscos d'arreu del món, que
ajuden els arbres a parlar entre ells i, com va articular Coach Beard
de "Ted Lasso", que fan dels boscos llocs fonamentalment
cooperatius, amb arbres i fongs units en un propòsit comú. — una
sortida dramàtica de la imatge darwiniana habitual de la competència
entre espècies. El concepte ha aparegut en nombrosos reportatges
dels mitjans de comunicació , programes de televisió i llibres més
venuts, inclòs un guanyador del premi Pulitzer. Fins i tot apareix a
"Avatar", la pel·lícula més taquillera de tots els
temps.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">I la teoria podria
estar començant a influir en el que passa als boscos reals. Alguns
científics, per exemple, han suggerit la gestió dels boscos
explícitament per protegir les xarxes de fongs.</span><span dir="LTR" id="Marc1" style="background: rgb(255, 255, 255); border: medium none; font-size: small; height: 0.04cm; padding: 0cm; position: absolute; width: 0.04cm;">
</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0GGM-QvG6o2zwozThZPtwJl3rhsjcEM98rWRXHOsJz-BrRuTPiveu9kVc85gQ3ktJCwNSYG4gF8NAJjtIEzyyaVv7m1yI17ZQIQjyAbiBxF7pBlhqnZGic3l0cn_ZasOEL7YPUXLtB8CVRSCmAZF6-hjgyVn8JjtlBqqYQRqFxvJSp_TwbDU/s500/Alzina.Tossals.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="500" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0GGM-QvG6o2zwozThZPtwJl3rhsjcEM98rWRXHOsJz-BrRuTPiveu9kVc85gQ3ktJCwNSYG4gF8NAJjtIEzyyaVv7m1yI17ZQIQjyAbiBxF7pBlhqnZGic3l0cn_ZasOEL7YPUXLtB8CVRSCmAZF6-hjgyVn8JjtlBqqYQRqFxvJSp_TwbDU/w400-h300/Alzina.Tossals.jpg" width="400" /></a></span></p><span style="font-size: small;">
</span><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Però a mesura que
la xarxa de fusta ha guanyat fama, també ha inspirat una reacció
entre els científics. En una revisió recent de la investigació
publicada, els doctors Karst, Hoeksema i Melanie Jones, biòloga de
la Universitat de la Colúmbia Britànica, Okanagan, van trobar
poques evidències que les xarxes de fongs compartides ajudin els
arbres a comunicar-se, intercanviar recursos o prosperar. De fet, va
dir el trio, els científics encara no han demostrat que aquestes
xarxes estan generalitzades o siguin ecològicament significatives
als boscos.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Per a alguns dels
seus companys, aquesta comprovació de la realitat s'ha fet esperar.
"Crec que aquesta és una xerrada molt oportuna", va dir
Kabir Peay, micòleg de la Universitat de Stanford, sobre una
presentació que va fer recentment el Dr. Karst. Esperava que pogués
"reorientar el camp".</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Altres, però,
mantenen que la xarxa de fusta està en terreny ferm i confien que
més investigacions confirmaran moltes de les hipòtesis proposades
sobre els fongs als boscos. Colin Averill, micòleg de l'ETH Zurich,
va dir que l'evidència que va reunir el doctor Karst és
impressionant. Però, va afegir, "la manera com interpreto la
totalitat d'aquestes proves és completament diferent".</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">La majoria de les
arrels de les plantes estan colonitzades per fongs micorízics,
formant una de les simbiosi més esteses de la Terra. Els fongs
recullen aigua i nutrients del sòl; després intercanvien alguns
d'aquests tresors amb plantes a canvi de sucres i altres molècules
que contenen carboni.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">David Read,
botànic aleshores de la Universitat de Sheffield, va demostrar en un
document de 1984 que els compostos etiquetats amb una forma
radioactiva de carboni podrien fluir a través de fongs entre plantes
cultivades en laboratori. Anys més tard, Suzanne Simard, aleshores
ecologista del Ministeri de Forests de la Colúmbia Britànica, va
demostrar la transferència de carboni bidireccional en un bosc entre
els joves avets de Douglas i els bedolls de paper. Quan la doctora
Simard i els seus col·legues van ombrejar els avets de Douglas per
reduir la quantitat de fotosíntesi que van fer, l'absorció de
carboni radioactiu dels arbres va augmentar, cosa que suggereix que
el flux de carboni subterrani podria augmentar el creixement dels
arbres joves al sotabosc ombrívol.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">El Dr. Simard i
els seus col·legues van publicar els seus resultats l'any 1997 a la
revista Nature, que ho va esquitxar a la portada i va batejar el
descobriment com a "xarxa de fusta". Poc després, un grup
d'investigadors sèniors va criticar l'estudi, dient que tenia
defectes metodològics que van confondre els resultats. La doctora
Simard va respondre a les crítiques, i ella i els seus col·legues
van dissenyar estudis addicionals per abordar-les.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Amb el temps, les
crítiques es van esvair i la xarxa de fusta va guanyar adeptes.
L'article de la Dra. Simard de 1997 ha obtingut gairebé 1.000
citacions i la seva TED Talk de 2016, "Com els arbres parlen
entre ells", s'ha vist més de 5 milions de vegades.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">En el seu llibre
"La vida oculta dels arbres", que ha venut més de 2
milions d'exemplars, Peter Wohlleben, un forestal alemany, va citar
el doctor Simard quan va descriure els boscos com a xarxes socials i
els fongs micorízics com a "cables d'Internet de fibra òptica"
que ajuden. els arbres s'informen mútuament sobre perills com els
insectes i la sequera.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Els defensors de
la teoria de la xarxa de fusta creuen que l'evidència augmentarà al
seu favor, "Si em preguntes si en el futur, mostrarem que els
arbres realment poden comunicar-se", va dir un.<span dir="LTR" id="Marc2" style="background: rgb(255, 255, 255); border: medium none; height: 0.04cm; padding: 0cm; position: absolute; width: 0.04cm;"><br /></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcGCwvplMHqt8aBKdtVYVsZ8pna9MIFqu31_vZPGfWTAI-KerX_XdOmJMw8-ebMMDFABYXUPoWuCl97Lw7eRWgYg2_h_W98lA4xHoo7Ug3gPzb658WnkY5IJekhIJkr6Wf9IIV9HxFZ9lXxl5M2g60W76_9-Qe2LifqRtXPpGjayl94NZ5Zuo/s500/Cyclamen.Balearicum.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="500" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcGCwvplMHqt8aBKdtVYVsZ8pna9MIFqu31_vZPGfWTAI-KerX_XdOmJMw8-ebMMDFABYXUPoWuCl97Lw7eRWgYg2_h_W98lA4xHoo7Ug3gPzb658WnkY5IJekhIJkr6Wf9IIV9HxFZ9lXxl5M2g60W76_9-Qe2LifqRtXPpGjayl94NZ5Zuo/w400-h300/Cyclamen.Balearicum.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;"><br />La investigació
sobre els boscos subterranis també ha continuat creixent. El 2016,
Tamir Klein, un ecofisiòleg de plantes a la Universitat de Basilea i
ara a l'Institut de Ciència Weizmann d'Israel, va ampliar la
investigació del Dr. Simard en un bosc madur de Suïssa d'avets, pi,
làrix i faigs. El seu equip va fer un seguiment dels isòtops de
carboni d'un arbre fins a les arrels d'altres arbres propers,
incloses diferents espècies, en una parcel·la forestal
experimental. Els investigadors van atribuir la major part del
moviment del carboni als fongs micorízics, però van reconèixer que
no ho havien demostrat.</span><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">El Dr. Simard, que
ha estat a la Universitat de la Colúmbia Britànica des de l'any
2002, ha dirigit més estudis que <b>mostren que els grans arbres
"mare" vells són eixos de xarxes forestals i poden enviar
carboni sota terra a les plàntules més joves</b>. Ha defensat la
visió que els arbres es comuniquen a través de xarxes micoríziques
i en contra d'una idea de llarga durada que la competència entre
arbres és la força dominant que configura els boscos. A la seva
xerrada TED, va anomenar els arbres "super-cooperadors".</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Però a mesura que
la popularitat de la xarxa de fusta s'ha disparat tant dins com fora
dels cercles científics, ha evolucionat una reacció escèptica.
L'any passat, Kathryn Flinn, ecologista de la Universitat Baldwin
Wallace d'Ohio, va argumentar a Scientific American que el doctor
Simard i altres havien exagerat el grau de cooperació entre els
arbres dels boscos. La majoria dels experts, va escriure el Dr.
Flinn, creuen que els grups d'organismes els membres dels quals
sacrifiquen els seus propis interessos en nom de la comunitat
rarament evolucionen, com a resultat de la poderosa força de la
selecció natural entre individus competidors.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">En canvi, sospita
que els fongs probablement distribueixen carboni segons els seus
propis interessos, no els dels arbres. "A mi em sembla
l'explicació més senzilla", va dir en una entrevista.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Fins i tot alguns
que van promoure la idea de xarxes de fongs compartides estan
repensant la hipòtesi. El doctor Jones, un dels coautors del doctor
Simard l'any 1997, diu que lamenta que ella i els seus col·legues
van escriure al document que tenien proves de connexions fúngiques
entre arbres. De fet, diu el doctor Jones, no van examinar si els
fongs feien de mitjancers en els fluxos de carboni.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Per a la seva
recent revisió de la literatura, el Dr. Karst, el Dr. Hoeksema i el
Dr. Jones van reunir tots els estudis que van poder trobar que
afirmaven sobre l'estructura o la funció d'aquestes xarxes de fongs
subterrànies. Els investigadors es van centrar en estudis de camp
als boscos, no en experiments de laboratori o hivernacle.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">En una presentació
d'agost basada en la revisió a la conferència de la Societat
Internacional de Micorrizes a Pequín, el Dr. Karst va argumentar que
bona part de l'evidència utilitzada per donar suport a la hipòtesi
de la xarxa de fusta podria tenir altres explicacions. Per exemple,
en molts articles, els científics van suposar que si trobaven un
fong en particular en arrels múltiples d'arbres o que els recursos
es mouen entre arbres, els arbres havien d'estar directament
relacionats. Però pocs estudis van descartar possibilitats
alternatives, per exemple, que els recursos poguessin viatjar part
del camí pel sòl.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEk2QECL7HTBfvdJI-ck-9EKtu9bGRJtrcRuSXnr346Hm7-B7SsoSW33Zn5crSgzV16kO-3wSJozlPAaUtTNCBcPfA0upzufuVRb4xyU8RvZ5qdUldh6aro1mt7FDrNEz00PReAjwBbvhYGj33MD2DpeND9gyz8X6oObCGnKnIDr3XHzq_LvU/s800/Dbalerars4.jpg" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEk2QECL7HTBfvdJI-ck-9EKtu9bGRJtrcRuSXnr346Hm7-B7SsoSW33Zn5crSgzV16kO-3wSJozlPAaUtTNCBcPfA0upzufuVRb4xyU8RvZ5qdUldh6aro1mt7FDrNEz00PReAjwBbvhYGj33MD2DpeND9gyz8X6oObCGnKnIDr3XHzq_LvU/w400-h300/Dbalerars4.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Alguns
experimentadors, inclòs el Dr. Karst i els seus col·legues, han
instal·lat malles fines i de vegades han afegit rases o buits d'aire
entre les plàntules per interrompre les “hipotetitzacions” de
xarxes de fongs i després van provar si aquests canvis alteraven el
creixement. Però aquestes tàctiques també redueixen la quantitat
de sòl en que una plàntula pot recollir directament nutrients o
aigua, o alteren la barreja de fongs que creixen dins de les malles,
cosa que dificulta aïllar l'efecte d'una xarxa de fongs, va dir el
doctor Karst.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Els investigadors
també van trobar un nombre creixent d'afirmacions no recolzades a la
literatura científica sobre xarxes de fongs que connecten i ajuden
els arbres. Sovint, articles com el del Dr. Klein són citats per
altres com a proves de les xarxes als boscos, van trobar el Dr. Karst
i els seus col·legues, amb advertències que van aparèixer al
treball original deixades fora dels estudis més nous.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">"Els
científics", va concloure la doctora Karst a la seva
presentació, "s'han convertit en vectors d'afirmacions no
fonamentades". Diversos articles recents, assenyala, han demanat
canvis en la manera de gestionar els boscos, basats en el concepte de
la xarxa de fusta.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Jason Hoeksema, de
la Universitat de Mississipí, va dir que una referència a la xarxa
de fusta a "Ted Lasso" el va motivar a unir-se a un repte a
la idea, diu que els estudis no demostren que els arbres es
beneficien de les xarxes de fongs.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">El doctor Karst va
dir que "és molt probable" que existeixin xarxes de fongs
compartides als boscos. En un estudi del 2012, l'equip del Dr. Simard
va trobar ADN de fongs idèntic a les arrels dels avets de Douglas
propers. A continuació, els investigadors van fer mostres de sòl
entre els arbres en rodanxes fines i van trobar els mateixos segments
d'ADN repetitius coneguts com a "microsatèl·lits" a cada
llesca, confirmant que el fong va fer un pont entre les arrels. Però
aquest estudi no va examinar quins recursos, si n'hi ha, fluïen per
la xarxa, i pocs altres científics han cartografiat les xarxes de
fongs amb tant rigor.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Tanmateix, fins i
tot si existeixen xarxes de fongs entre arbres, la Dra. Karst i els
seus col·legues diuen que les afirmacions comunes sobre aquestes
xarxes no es mantenen. Per exemple, en molts estudis, les xarxes
putatives semblaven dificultar el creixement dels arbres o no tenir
cap efecte. Ningú ha demostrat que els fongs distribueixen
quantitats significatives de recursos entre els arbres de manera que
augmentin l'aptitud dels arbres receptors, va dir el doctor Hoeksema.
No obstant això, gairebé totes les discussions sobre la xarxa de
fusta, científiques o populars, l'han descrit com un benefici per
als arbres.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Altres, però,
continuen convençuts que el temps reivindicarà la xarxa de fusta.
Tot i que les xarxes de fongs compartides són omnipresents i la
importància que tenen per al creixement dels arbres segueixen sent
preguntes obertes, el doctor Averill de l'ETH Zurich va dir que el
títol de la presentació del doctor Karst: "La decadència de
la xarxa de fusta?" suggereix incorrectament que el mateix
concepte és defectuós. En canvi, espera que els científics es
basin en les pistes temptadores reunides fins ara buscant xarxes en
més boscos. De fet, els membres de l'equip del Dr. Karst han generat
el que el Dr. Averill considera algunes de les proves més
convincents per a la xarxa de fusta. "Està molt clar que en
alguns boscos d'alguns llocs, diferents arbres estan absolutament
connectats per fongs", va dir.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiewVQfp2wQSs175zTQG9kN4vGw6xW0DGA4Tw6qcb9q6Y740_8QHFBCO2KG5UYwpqIdojILYEja8vphnh7KRsjYeArV9ECyON3DeF3ndiPFC1BCpxrnbgEl05W74Rh8hW-nxh5NEHwBLwtndxp747tOvvfyN9t2G6cG0WPYidVpwdE17nAVAec/s800/Dbalears2.JPG" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiewVQfp2wQSs175zTQG9kN4vGw6xW0DGA4Tw6qcb9q6Y740_8QHFBCO2KG5UYwpqIdojILYEja8vphnh7KRsjYeArV9ECyON3DeF3ndiPFC1BCpxrnbgEl05W74Rh8hW-nxh5NEHwBLwtndxp747tOvvfyN9t2G6cG0WPYidVpwdE17nAVAec/w400-h300/Dbalears2.JPG" width="400" /></a></span></div><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">El doctor Klein,
de l'Institut Weizmann, va dir que el seu equip ha situat la seva
especulació sobre una xarxa en un terreny més ferm mitjançant l'ús
de seqüències d'ADN per cartografiar fongs en un estudi de
seguiment del 2020 del mateix bosc suís i un estudi de laboratori
del 2022 amb sòl forestal. (El Dr. Karst i els seus col·legues van
dir que, segons la seva opinió, fins i tot aquests estudis no van
cartografiar realment les xarxes de fongs en un bosc.)</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">I tot i que el
doctor Klein està d'acord que els científics encara han de millorar
la seva comprensió de per què els arbres i els fongs mouen tot
aquest carboni, és més optimista que l'equip de Karst que algunes
de les afirmacions més atrevides sorgiran.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">"Si em
preguntes si en el futur, estarem demostrant que els arbres realment
poden comunicar-se, no m'estranyaria", va dir.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">El Dr. Simard va
coincidir que poques xarxes de fongs del món real s'han cartografiat
utilitzant microsatèl·lits d'ADN a causa de la dificultat de fer
aquests estudis. Kevin Beiler, l'estudiant de postgrau que va dirigir
el treball de camp per a l'estudi de 2012 amb el doctor Simard, "va
passar cinc anys de la seva vida dibuixant aquestes xarxes", va
dir el doctor Simard. "És molt de temps."</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Malgrat aquests
reptes, va dir, els estudis publicats sobre altres boscos amb altres
mètodes l'han convençuda que les xarxes de fongs compartides són
comunes.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">"El camp de
les xarxes micoríziques ha estat una mica afectat per haver de
tornar enrere i refer aquests experiments", va dir el doctor
Simard. "En algun moment has de passar al següent pas".</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Els estudis de
camp exhaustius del tipus que busca el Dr. Hoeksema serien un gran
esforç per a la majoria dels científics universitaris que treballen
en els terminis típics de les subvencions, va dir el Dr. Simard.
"Cap d'aquests estudis pot fer-ho tot alhora, sobretot quan
treballes amb estudiants de postgrau", va dir. "Ho has de
posar tot junt".</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">I tot i que la
doctora Simard ha demanat durant anys que els administradors
forestals considerin les seves troballes, va dir que no sabia que cap
bosc es gestionés únicament en nom de xarxes de fongs. El senyor
Wohlleben tampoc.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">La nova crítica
és l'última erupció en un debat de dècades sobre el paper dels
fongs en els ecosistemes forestals, va dir Merlin Sheldrake, un
micòleg independent el llibre del qual "Entangled Life" es
va fer referència a l'episodi "Ted Lasso" que va alarmar
el Dr. Hoeksema. Els científics han lluitat durant molt de temps per
interpretar fragments d'evidència intrigants però fragmentaris del
regne subterrani invisible.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">Des que el doctor
Karst va donar la seva xerrada, ella, el doctor Hoeksema i el doctor
Jones han enviat un article a una revista revisada per parells. I
perquè no us preocupeu que un bosc amb menys xarxa pugui sentir-se
una mica trist, els investigadors mantenen que hi ha molta intriga,
fins i tot si resulta que els arbres no s'estan xiuxiuejant secrets
entre ells a través de canals de fongs subterranis.</span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">"La història
real és molt interessant sense aquesta narració", va dir el
doctor Karst. El bosc "encara és un lloc molt misteriós i
meravellós".</span></p><p align="JUSTIFY">
</p><span style="font-size: small;">
</span><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif; font-size: small;">· Article publicat
al <a href="https://www.nytimes.com/2022/11/07/science/trees-fungi-talking.html">The New York Times</a> el 7 de novembre de 2022.</span></p>
<p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif;"><span style="font-size: x-small;">Nota
important: la pobra traducció és obra de google traslate i la
revisió d'amics arbres, que no obstant l'ha cregut d'interès per a
les nostres contrades.</span></span></p><p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Lucida Bright, serif;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Lucida Bright, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ax8cTacYhpLKLnpsZ-mzuP7_pHqpUOmuHbax4CvImQpnf-CErIG0bDajKUwZfWlLtmkvQXfq3tdJpvFKg0fEDzDyZICNn9Ki6YTwmsHk2wCg5UCyTWkOpg_xdSveVU5fxDo_nIy0MmYtZnxzuAL3HlZ-VKgGNLcOUGKPr8iLzHXwjT9WlzI/s4608/DSCN2841.JPG" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ax8cTacYhpLKLnpsZ-mzuP7_pHqpUOmuHbax4CvImQpnf-CErIG0bDajKUwZfWlLtmkvQXfq3tdJpvFKg0fEDzDyZICNn9Ki6YTwmsHk2wCg5UCyTWkOpg_xdSveVU5fxDo_nIy0MmYtZnxzuAL3HlZ-VKgGNLcOUGKPr8iLzHXwjT9WlzI/w400-h300/DSCN2841.JPG" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: Lucida Bright, serif;"></span>Joan Vicençhttp://www.blogger.com/profile/04882971819727952095noreply@blogger.com0